Nom i cognoms: Neus Francés Pastor

4t ESO

REPÀS TEMA 8. INFORMACIÓ I MANIPULACIÓ GENÈTICA

1. En la imatge està representada l’estructura d’un nucleòtid. Identifica els

seus components i defineix que és un nucleòtid:

BASE NITROGENADA:
Compost cíclic de caràcter bàsic amb
una composició d’àtoms de nitrogen.
Les B.N poden ser Adenina, Timina,
Guanina, Citosina i l’Uracil.

ÀCID FOSFÒRIC: PENTOSA:

Compost per fòsfor És un glúcid monosacàrid
i oxigen. de cinc àtoms de carboni
anomenat desoxiribosa.

Definició nucleòtid: Són molècules senzilles i l’unió d’elles formen

MACROMOLÈCULES que són els àcids nucleics. Les cadenenes de
Nucleòtids s’anomenen POLINUCLEÒTIDS.

2. Quina molècula està representada en la imatge? Descriu les seues

característiques més importants.

La molècula és l’ADN( Àcid Desoxiribonucleic).
L’ADN és l’àcid nucleic que conté la informació per al funcionament i el
desenvolupament dels éssers vius.

Les Característiques més importants són:

-Té un Grup Fosfat.
-El sucre és Desoxiribosa.
-Com a B.N utilitza l’Adenina, la Timina, la Citosina i la Guanina.
-Es troba en les Cèls. Eucariotes i procariotes, però també es poden concentrar en
els virus.
1. Cèls. Eucariotes: està al nucli i pot ser doble cadena o lineals, també es pot
trobar als mitocondris i als cloroplasts. La seua forma també pot ser doble cadena
circular.
2. Cèls. Procariotes: Està situat al cromosoma bacterià, la seua estructura és una
doble cadena circular i té altres molècules d’ADN anomenades PLASMÀTIQUES.
3. VIRUS: Poden ser d’ADN i ARN, quan són ADN poden ser cadenes simples o
dobles, i cadenes lineals o circulars.

-L’ADN és una molècula formada de dues cadenes de polinucleòtids, és a dir,

és Bicatenària.
-Aquestes dues cadenes de polinucleòtids s’enrotllen en Espiral al voltant d’un eix
imaginari formant una Doble Hèlix.
-Les dues cadenes de nucleòtids són Antiparal·leles, perquè es disposen de
forma paral·lela, però van a sentit oposat de les agulles del rellotge.
-Les dues es mantenen unides per enllaços de ponts d’hidrogen que s’estableixen
entre les B.N. Les dues cadenes són complementàries, és a dir, sempre les
B.N s’uniran de la següent forma: A-T
C-G
 3. Què signifiquen les lletres ATCG representades en el dibuix anterior?

Són les bases nitrogenades que formen l’ADN. L’A significa Adenina, la T
significa Timina, la C significa Citosina i finalment la G significa
Guanina. Aquestes bases nitrogenades són per a poder realitzar el procés de
replicació de L’ADN correctament, i per a fer-ho tenen unes
B.N complementàries. L’adenina es complementa amb la Timina, i la Citosina
amb la Guanina.

4.Identifica els processos que se estan realitzant en les imatges i

comenta’ls breument:

RESPOSTA: Replicació d’ADN és el procés.

Aquest procés ocorre en la fase S de la interfase i es produeix
abans que la cèl·lula es reproduïsca. La replicació de l’ADN
permet que les cèl·lules filles tinguen la mateixa informació
genètica que les cèl·lules mares. Per a poder aconseguir la
replicació tenim una sèrie de passos:
1- Es trenquen els enllaços ponts d’hidrogen entre les bases
nitrogenades.
2- La doble cadena s’obri i és forma la bombolla de replicació
3- S’afegeixen les B.N complementàries a les dues cadenes.
Cada hebra d’ADN actua com a cadena molde per a sintetitzar
la cadena complementària.
4- Al final s’obtenen dues cadenes idèntiques d’ADN. El procés
de replicació és Semiconservatiu perquè les dues cadenes de
l’ADN copiades conserven una hebra original i l’altra de nova
síntesis. Hi ha enzims de reparació per si detecten algun error
alhora de la col·locació dels nucleòtids, i així poden substituir-
los pels correctes.

B)

RESPOSTA: El procés s’anomena Transcripció.

És el procés pel qual la informació genètica de l’ADN es
transcriu a l’ARNm.
Ocurreix amb una sèrie de passos:
1- Sobre l’hebra d’ADN en la part corresponent al gen
que es vol traduïr a proteïna.
2- L’hebra 3’-5’ del ADN actua coma hebra molde per a
poder sintetitzar l’hebra d’ARNm complementària.
3- L’ARNm ix del nucli a través dels porus nuclears i
arriba al citoplasma i als ribosomes.
 RESPOSTA: És el procés de Traducció.
La traducció és el procés per a transformar el
llenguatge obtingut en l’ARNm en el llenguatge
C) de les proteïnes.
Els passos d’aquest procés són els següents:
1- L’ARNm arriba al ribosoma.
2- El ribosoma llig l’ARNm en grups de 3
nucleòtids i s’anomena Codó.
3- A cada codó li correspon un aminoàcid.
4- Els aminoàcids són afegits per l’ARNt de
transferència que a la seua vegada, porta
la seqüència complementària al codó per
afegir l’aminoàcid que corresponga.
5- A poc a poc van afegint-se els aminoàcids
que s’ajunten entre si per enllaços
peptídrics per a fer la proteïna.
6- El canvi de codons de l’ARNm a
aminoàcids es fa utilitzant el Codi Genètic.

5. L’Anèmia Falciforme es un tipus de infermetat provocada per una

mutació genètica. Investiga quin tipus de mutació la causa i quins són els
símptomes en les persones que la pateixen.

És una mutació de la sang i és hereditària.

-L'anèmia de cèl·lules falciformes és un trastorn hereditari

dels glòbuls rojos en el qual no hi ha suficients glòbuls rojos
sans per a transportar l'oxigen per tot el cos. Les cèl·lules
falciformes són modelades en forma de "C". A causa
d'aquesta forma, les cèl·lules no són capaces de maniobrar a
través de les artèries i els vasos sanguinis, i així tindre una
tendència a obstruir el torrent sanguini. Una altra característica d'aquesta
malaltia és un número per davall del normal dels glòbuls rojos en el cos, com
és el cas de totes les formes d'anèmia.
- Els símptomes que poden passar les persones són:

 Anèmia. Les cèl·lules falciformes es trenquen fàcilment i moren, deixant-

te amb molt pocs glòbuls rojos. Els glòbuls rojos solen viure
aproximadament 120 dies abans que hagen de ser reemplaçats. Però
les cèl·lules falciformes solen morir en 10 a 20 dies, i com a
conseqüència es produeix una escassetat de glòbuls rojos (anèmia).
Sense suficients glòbuls rojos, el teu cos no pot obtindre suficient oxigen,
i això causa fatiga.
  Episodis de dolor. Els episodis periòdics de dolor, anomenats crisis de
dolor, són un símptoma important de l'anèmia de cèl·lules falciformes. El
dolor es manifesta quan els glòbuls rojos falciformes bloquegen el flux
sanguini en els xicotets vasos sanguinis del pit, l'abdomen i les
articulacions. També pot haver-hi dolor en els ossos.

El dolor varia en intensitat i pot durar d'unes hores a unes setmanes.

Algunes persones només tenen unes poques crisis de dolor a l'any.
Unes altres tenen una dotzena de crisi de dolor a l'any, o més. Una crisi
de dolor intens requereix un internament a l'hospital.

Alguns adolescents i adults amb anèmia de cèl·lules falciformes també

tenen dolor crònic, que pot ser el resultat de danys en els ossos i les
articulacions, úlceres i altres causes.

 Inflor de mans i peus. La inflor és conseqüència dels glòbuls rojos en

forma de falç que bloquegen el flux sanguini a les mans i els peus.

 Infeccions freqüents. Les cèl·lules falciformes poden danyar la melsa i

tornar-te més vulnerable a les infeccions. Normalment, els metges els
donen vacunes i antibiòtics als bebés i xiquets amb anèmia de cèl·lules
falciformes per a previndre infeccions potencialment mortals, com la
pneumònia.

 Retard en el creixement o de la pubertat. Els glòbuls rojos

proporcionen al teu cos l'oxigen i els nutrients necessaris per al
creixement. L'escassetat de glòbuls rojos saludables pot fer més lent el
creixement de bebés i xiquets, i retardar l'inici de la pubertat en
adolescents.

 Problemes de visió. Els diminuts vasos sanguinis que proveeixen als

ulls poden obstruir-se amb les cèl·lules falciformes. Això pot danyar la
retina, la part de l'ull que processa les imatges visuals, i provocar
problemes de visió.

6. Realitza els següents processos utilitzant SEMPRE la següent cadena

d’ADN MOTLLE:

ADN MOTLLE TAC CAG GAA GAT CCG GTA TAA

ADN COMPLEMENTARI ATG GTC CTT CTA GGC CAT ATT
TRANSCRIPCIÓ DE L’ADN (ARNm) AUG GUC CUU CUA GGC CAU AUU
TRADUCCIÓ (aminoàcids - proteïna) MET VAL LEU LEU Gly His Iso
 7. Posa el nom complet dels aminoàcids que formen la
proteïna resultant de l’exercici anterior.

Met- Metionina/ Val-Valina/ Leu- Leucenia/ Gly-Glicina/ HIS-Histidina/

Iso- Isoleucina

8. Defineix què és la teràpia gènica i investiga en quines infermetats de

l’ésser humà es freqüent utilitzar-la.

-La teràpia genètica es la tècnica que permet substituir en humans un gen

dificultós que causa una infermetat i el canvia per un sà. Així és possible
corregir malalties d’origen genètic, disminuir la progressió de determinats tipus
de càncers o altres infermetats, i aturar certes infeccions virals i malalties
neurodegeneratives.

-Infermetats de l’èsser humà que s’utilitza la teràpia genètica:

L’hemofília, la malaltia de cèl·lules falciformes, la ceguesa, diversos

trastorns neurodegeneratius hereditaris greus, una sèrie d'altres
malalties genètiques i el càncer de la medul·la òssia i dels ganglis
limfàtics.

9. Defineix què és la clonació reproductiva i investiga quins

animals s’han pogut clonar des de la ovella Dolly.

-La clonació és la tècnica pels quals es produeixen organismes, cèl·lules o

molècules idèntiques entre si i idèntiques als orígens dels que procedeixen.

-La clonació reproductiva consisteix es realitza per a aconseguir individus

nous idèntics entre si i l’original.
El procediment és per TRANSFERÈNCIA NUCLEAR SOMÀTICA que utilitza
nuclis de cèl·lules diferenciades. Utilitzen aquest mètod per a ganadería,
conservació i reproducció d’espècies amb perill d’extenció.

-Des de 1996, quan Dolly va nàixer, altres ovelles han sigut clonades a partir de
cèl·lules adultes per a produir gats, conills, cavalls, rucs, porcs, cabres i
vaques.
La clonació de l'ovella Dolly, que va succeir a la fi del segle XX va causar una
gran revolta, i va ser un descobriment important en el procés de clonació
animal. L'ovella Dolly va marcar el punt de partida per a la clonació d'altres
espècies, amb les quals es van iniciar multitud d'experiments després de la
seua reeixida duplicació.

10. Investiga tres exemples d’organismes que hagen segut creats per
enginyeria genètica (Organismes transgènics). Inserta una imatge
d’ells i comenta quin gen o gens se’ls ha introduït i quin és l’objectiu de
la creació d’aquestos OMG.

La Biotecnologia és la utilització de éssers vius o els seus derivats en la

creació o modificació de productes o processos d’interès per a les
persones. Per exemple per obtindré animals i plantes més resistents o
plagues i infermetats, fabricació del pa, vi, cervesa, iogur,...

La enginyeria genètica és una rama de la biotecnologia que utilitza

tècniques de manipulació de l’ADN.
S’obté per un ADN recombinant, format per l’unió de fragments d’ADN
de diferents organismes. El resultat és un organisme transgènic o
modificat genèticament.

EJEMPLES D’ORGANISMES CREATS A PARTIR DE L’ENGINYERIA

GENÈTICA:

 Medicina, fabricació de proteïnes, hormones, teixits i òrgans

En el món mèdic, per exemple, la producció de l'hormona insulina

ja no se sintetitza a partir de mamífers sinó que pot ser produïda
per cèl·lules bacterianes mitjançant clonació. Per exemple,
fabricar insulina humana a partir de bacteris, fabricar una vacuna
contra el virus de la SIDA.

La genètica del gen de la insulina es forma de la proteïna del

precursor. Això és codificada per una sèrie *14kb en el gen del
*INS. En la majoria dels animals incloent éssers humans, un únic
gen per a la insulina que es troba.

Insulina
  Agricultura
La tecnologia de recombinació cel·lular ha aconseguit alterar el
genotip de les plantes amb l'objectiu de fer-les més productives,
resistents a plagues o més nutritives. Aquests productes són els
anomenats OGM (organismes genèticament modificats) o
transgènics.
-Els gens que s’han d’incorporar poden venir de qualsevol
espècie, emparentada o no (per exemple un gen d’una bactèria
es pot incorporar al genoma de la soja).

 Indústria d'aliments
Cada dia en els supermercats del món, els penjadors s'omplin de
productes desenvolupats a partir d'organismes genèticament
alterats. La indústria alimentosa ha trobat en l'enginyeria genètica
una manera d'abaratir costos, augmentar la producció i trobar
nous productes elaborats mitjançant la investigació genètica.

11. Definició i composició química dels àcids nucleics.

Diferencies en la composició química dels distints tipus d’àcids nucleics.
(Redacta-ho amb les teues paraules de forma coherent i separant la
informació utilitzant els signes de puntuació)

Els àcids nucleics emmagatzemen, transmeten ni expressen la informació

genètica dels individus. Són Macromolècules formades per la unió de
molècules més senzilles, i els seus noms són nucleòtids.

Tenim 2 tipus d’àcids nucleics: ADN i ARN

L'ADN conté un grup fosfat igual que l'ARN, el sucre de l’ADN és

desoxiribosa, en canvi, l’ARN utilitza com a sucre la ribosa. Les bases
nitrogenades que utilitza l’ADN són l’adenina, la timina, la citosina i
finalment la guanina. L’ARN utilitza les mateixes que l’ADN, però en conter
de la timina utilitza l’uracil. I l’última diferència és sobre el tipus d’àcid
nucleic, l’ADN és un Àcid Desoxiribonucleic i l'ARN és un àcid ribonucleic.