RESUMS BIO TEMA 2

DESCOBRIMENT DE LA ESTRUCTURA DEL ADN: WATSON I CRICK.

·L’ADN, es va decobrir accidentalment al 1869, però fins el 1880 no es va

pensar que podria ser la molècula portadora de la infomació genètica.
·A principis del S.XX la comunitat cienífica creia que eren le proteïnes les que
emmgatzemaven la info. genètica,ja que es pensava que l’ADN era una molècula
massa simple.
·1944, van publicar els resultats d’un experiment que afirmava que l’ADN era el
portador de la info. genètica.
· 1953, WATSON I CRICK, van descobrir l’estructura de la molècula d’ADN. Les
seves deduccions es van basar en un estudi sobre la molècula d’ADN, de
Rosalind Franklin. Més tard en 1962, reben un premi nobel.
· El últim descobriment va ser a 2003, el Projecte Genoma Humà, va donar a
conèixer la seqüència completa de les bases d’ADN. Aquest van comportar molts
avanços en la medicina.

CARACTERÍSTIQUES DEL ADN:

1) Les dos cadenes de la doble helix son complementaries entre si.

*RECORDA: A-T/ C-G
2) És una molècula molt estable, perque la unió entre entre les dos cadenes, es
kj realitza mitjançant ponts d’hidrogen.
*RECORDA: els ponts d’hidrogen, permeten l’unió de les dos cadenes, kk
kkaquestos s’estableixen en les bases nitrogenades dels nucleótids.
3) Les dos cadenes són antiparal.leles de manera oposta una a l’altra
(en referéncia a la direcció d’aquesta. Se pot comprobar dp en la duplicació
del ADN).
5’-----3’
3’-----5’
4) La info genètica se codifica per el orden en el que estan els nucleotids, es a dir
la seua seqüència.
*Cada organisme te una seqüència ednucleids diferents, pero posicionats
igual.

DUPLICACIÓ DE L’ADN:

-Té lloc en la FASE S, de la interfase.

1) La HELICASA, desenrotlla la doble hèlix de l’ADN.
2) Es forma l’ull de replicació
3) La PRIMASA comença el proces, sintetitza un xicotet fragment d’ARN
anomenat cebador, punt de començament per a la construcció d’una
nova cadena d’ADN.
 4) El ADN POLIMERASA, sintetitza/ fabrica la nova cadena d’ADN.
Llegeix l’ADN en 3’---5’ i el sintetitza en 5’---3’

-La cadena conductora ( la de dalt), se sintetitza de forma continua

en sentit 5’---3’

-Mentres que l’altra cadena, la retardada, no pot formar-se de manera

continua perque te sentit oposat a la de dalt, és a dir 3’---5’. La ADN
polimerasa només pot s̀intetitzar xicotets fragments de la cadena,
anomenats fragments de Okazaki. Cada fragment comença amb un
cebador de ARN, al igual que dalt, la polimerasa fica les bases
complementàries, en direcció 5’---3’.
*És retardada perquè aquest procés es va repetint, aleshors tarda més
que
la de dalt. :)

*DIFERÈNCIA: la de dalt només necessita un cebador perquè el seu sentit

és 5’---3’, mentre que la de baix a l’estar en sentit oposat 3’---5’,
necessitarà més d’un cebador.

5) Una vegada el nou ADN ha sigut sintetitzat, la EXONUCLEASA, elimina els

cebadors de les dos cadenes. Aleshores altra ADN POLIMERASA, replena
eixos espais amb ADN.
6) Finalment, la ADN LIGASA, lliga els fragments de ADN.

· La duplicació del ADN és semiconservativa perquè sempre estarà formada per

una antiga cadena d’ADN i un nova.
· Aquest procés passa vàries vegades al mateix temps en una mateixa hèlix.

GENS I PROTEÏNES:

-Gen: és un fragment d’ADN, on es troba la informació genètica codificada, amb

la finalitat de fabricar una proteïna.

-Genoma: quantitat de gens que té un organisme.

-Péptid: conjunt d’aa que encara no s’han convertit en proteïna.

-Polipèotid: conjunt un poc és gran que el péptid, d’aa, però que tampoc arriba
a ser una proteïna.
-LLISTAT D’AMINOÀCIDS

-SÍNTESIS DE PROTEïNES

Aques procés es complexe, i es du a terme en 2 etapes. La primera transcripció, i

la segona traducció.

1) TRANSCRIPCIÓ
-La transcripció és un procés per el qual a partir d’un gen (un troset)
d’ADN, es copia en ARNm.
*Açó passa mitjançant la complementarietat de les bases.
És a dir: A-T-G-A-C-T-G-A ADN
U-A-C-U-G-A-C-U ARNm
-Té lloc en el interior del nucli.
-Quant aquesta cadena ja está preparada (ARNm), ix del nucli per a
dirigir-se al citoplasma, en concret al ribosoma.
*En aquesta cadena sempre hi ha un codon (3 bases), que marcarà
marcarà el inici de la traducció. Aquest es AUG- metionina.

2) TRADUCCIÓ:
-Procés que té lloc al citoplasma, concretament en eks ribosomes.
 - Aquest consisteix en la lectura de la seqüència de codons del ARNm i la
correspondència de cada un d’aquests amb un aa concret, que serà portat
pel ARNt, aquestos van unint-se mitjançant la complementaritat de les
bases del codon de ARNm, amb el anticodon de ARNt.
*aa-aminoàcid
Els diferents aa que van aplegant, se van unint entre si mitjançant un
enllaç ( enlace pèptido), formant el que finalment serà la proteïna.
-La cadena de ARNm que ja s’ha llegit, entra per un costat del ribosoma i
va eixint per l’altre i es va ‘’destruïnt’’.
*Els ARNt que se queden sense aa, se’n van al citoplasma a ‘’repondres’’
amb nous aa.
- El final de la lectura aplega quant apareix un ARNt sense aa, és a dir el
STOP.
- La cadena poca poc es va colocant fins que aplega a la seua forma
tridimensional.

EL CODI GENÈTIC:

El codi genètic indica la correspondència entre els codons de ARNm i la dels aa

que formen la proteïna.

-És universal, aixó indica que es el mateix per a tots els organismes.

-És desgenerat, un codon nomes pot codificar un aa concret, encara que

un aa pot ser codificat per mes de un codon.
*ex: CGA: Arginina
Però, arginina tb pot ser GGA CGU CGG…

-El codon de inici normalment es METIONINA—> AUG

-Hi han 64 posibles combinacions de les que 3 són STOP i una és MET.

LES MUTCION:

Una mutació és un canvi que té lloc en el ADN. Pot afectar a una xicoteta part
del material genètic, o bé implicar a tots els cromosomes.
-TIPUS DE MUTACIONS:
 1) Segons el grau d’afectació:

-Mutacions genèiques: canvis en els gens, com per exemple pèrdua, o

substitució d’una base per un altra.
- Mutacions cromosómiques: canvis que tenen llocen l’estructura del
cromosoma
-Mutacions genòmiques: variació del nombre total de cromosomes.
Presencia de algun cromosoma de més o de menys. Ex: Síndrome de
Down.

2) Segons els efectes produïts:

-Mutacions positives: noves característiques als individus.

-Mutacions negatives: provoquen l’aparició de malalties.
-Mutacions neutres: no tenen cap efecte.

-CAUSES DE LES MUTACIONS:

-Errors en la meiosi durant la separació de cromosomes homòlegs.

-Substancies químiques, radiacions i virus.