Biologia General

• 1r bloc: La cèl·lula

‒ Tema 1: Organització cel·lular

‒ Tema 2: Membranes cel·lulars
‒ Tema 3: Energia, enzims i metabolisme
‒ Tema 4: La cadena respiratòria
‒ Tema 5: Cromosomes, cicle cel·lular i divisió cel·lular
‒ Tema 6: ADN, del genotip al fenotip
‒ Tema 7: Genètica de virus i procariotes
‒ Tema 8: El genoma dels eucarionts
 Biologia General

• 1r bloc: La cèl·lula

‒ Tema 1: Organització cel·lular

‒ Tema 2: Membranes cel·lulars
‒ Tema 3: Energia, enzims i metabolisme
‒ Tema 4: La cadena respiratòria
‒ Tema 5: Cromosomes, cicle cel·lular i divisió cel·lular
‒ Tema 6: ADN, del genotip al fenotip
‒ Tema 7: Genètica de virus i procariotes
‒ Tema 8: El genoma dels eucarionts
 Biologia General

• 1r bloc: La cèl·lula
‒ Tema 6: ADN, del genotip al fenotip
• 6.1 Quina és l'evidència que el gen és ADN?
• 6.2 Quina és l’estructura de l’ADN?
• 6.3 Com es replica l’ADN?
• 6.4 Com es reparen els errors?
• 6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de l'estructura del
ADN i la replicació?
• 6.6 Quina és l’evidència que els gens codifiquen proteïnes?
• 6.7 Com flueix la informació des del gens a les proteïnes?
• 6.8 Com és la informació continguda en el ADN transcrit per a produir
ARN?
• 6.9 Com es transcriu l’ARN en proteïnes?
• 6.10 Què passa amb el polipèptids després de la traducció?
• 6.11 Què són les mutacions?
 6.1 Quina és l'evidència que el gen és ADN?
Els experiments de Griffith, en la dècada dels 20, van demostrar que algunes substàncies
en les cèl·lules, llavors anomenat principi, poden transformar altres cèl·lules causant
canvis heretables.
 6.1 Quina és l'evidència que el gen és ADN?

La ubicació (nucli) i la quantitat d'ADN en la cèl·lula (doble en somàtiques que en

gàmetes) suggeria que l'ADN podria ser el material genètic.

Els experiments de Avery, MacLeod i

McCarty van demostrar que l’ADN estava
implicat, ja que en eliminar-lo es perdia
la capacitat de transformar els bacteris.
 6.1 Quina és l'evidència que el gen és ADN?

L'experiment de Hershey i Chase estableix de

forma concloent que l'ADN (i no les proteïnes)
és el material genètic, rastrejant l'ADN
radiomarcat dels virus amb els quals infecta a
bacteris.
 6.1 Quina és l'evidència que el gen és ADN?
La transformació genètica de les cèl·lules eucariotes es coneix com transfecció.
Transformació i transfecció es pot estudiar amb l'ajuda d'un gen marcador que confereix un
fenotip conegut i observable.
 6.2 Quina és l’estructura de l’ADN?

Cristal·lografia de raigs X van mostrar que la molècula d'ADN és helicoïdal

Rosalind Franklin
1951

La llei de Chargaff (1950): A l’ADN la quantitat total de purines

és igual a la quantitat total de pirimidines.
 6.2 Quina és l’estructura de l’ADN?

Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

per Watson, Crick i Wilkins al 1962.

Watson i Crick van proposar que l'ADN és

una doble hèlix en la qual les cadenes són
antiparal·leles
 6.2 Quina és l’estructura de l’ADN?

• Les purines (A i G) s’aparellen amb les pirimidines (T i

C, respectivament) per formar parells de bases que son
iguals en mida que recorden els esglaons d’una escala.
L’esquelet d’aquesta escala està format per sucres-
fosfat.
• A la desoxiribosa és on es localitzen els carbonis 3’ i 5’.
• Les dues cadenes son antiparal·leles.
 6.3 Com es replica l’ADN?

• Arthur Kornberg, (Washington University, St. Louis) va demostrar que l’ADN es podia replicar en
molècules idèntiques en un tub d’assaig que contenia els següents components:
• Deoxiribonucleòsids: dATP, dTTP, dGTP, dCTP
• ADN-Polimerasa
• ADN motlle (template)
• Solució tamponadora de pH (pH buffer)

• Tres models de replicació:

• Semiconservativa
• Conservativa
• Replicació dispersiva
 6.3 Com es replica l’ADN?

• Experiment de Matthew Meselson i Franklin Stahl

 6.3 Com es replica l’ADN?

• Replicació de l’ADN:
1. Helicasa separa la doble hèlix d‘ADN .
2. Proteïnes d’unió a la cadena senzilla prevenen que la doble hèlix es torni a formar.
3. La primasa sintetitza primers o encebadors.
4. L’ADN polimerasa allarga la cadena de 5’ a 3’ afegint nucleòtids complementaris.
 6.3 Com es replica l’ADN?
• Escurçament dels telòmers:
• Telòmer, a l'extrem 3‘ del cromosoma, no es replica.
Seqüència conservada (TTAGGG) i molt repetida.
• Llevat que l'enzim telomerasa sigui present, la seqüència es va perdent. Després dels múltiples
cicles, els telòmers s'escurcen, donant lloc a la inestabilitat cromosòmica i mort cel·lular.
• Les cèl·lules que es divideixen constantment es manté el DNA telomèric.
• Telomerasa s’expressa en el 90% dels càncers i proveeix les cèl·lules d’immortalitat.
 6.4 Com es reparen els errors?
• ADN polimerases fa 1 error de cada 105 de bases replicades. ADN també està subjecte a
canvis naturals i a danys químics.
• ADN pot ser reparat per tres mecanismes diferents:
• Revisió: error de replicació al final del procés de 1 de cada 1010 de parells de bases reparades
• Reparació de desajustos
• Reparació de l'escissió
 6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de
l'estructura del ADN i la replicació?

Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) DNA polimerasa de Thermus aquaticus

6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de
l'estructura del ADN i la replicació?

PCR
 6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de
l'estructura del ADN i la replicació?

Seqüenciació per mètode SANGER (variació)

 6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de
l'estructura del ADN i la replicació?

Seqüenciació per mètode SANGER (variació)

 6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de
l'estructura del ADN i la replicació?

Seqüenciació per mètode SANGER (variació)

 6.5 Quines són les aplicacions del nostre coneixement de
l'estructura del ADN i la replicació?

¿Com obtenir la seqüència d’un organisme?

https://blast.ncbi.nlm.nih.gov/Blast.cgi?PROGRAM=blastn&PAGE_TYPE=BlastSearch
&LINK_LOC=blasthome

CTCCAATTCCTAATATCCTGCAAAG

CTCCAATTCCTAATATCCTGCAAAGAATAATGTGGATCATTTTCAGGATGAGTATGCCATTCACC
CATATACATAACTGTCCCGTGACTTTCC
 6.6 Quina és l’evidència que els gens codifiquen proteïnes?

Al 1908 existia la hipòtesi un gen →

un enzim per les observacions de
Archibald Garrod sobre el lligam de
la malaltia alcaptonúria amb una
mutació que comportava la falta
d’un enzim.

No va ser però fins el 1940 a través

del experiments de Beadle i Tatum
que la van demostrar amb enzims
metabòlics dels fong Neurospora (n)
que creix sobre el pa de motlle.

Molts enzims consten de diverses

cadenes de polipèptids (subunitats).
En aquest cas, cada polipèptid és
especificat per el seu gen, p.e.
6.7 Com flueix la informació des del gens a les proteïnes?

Dogma central de la Biologia molecular (Francis Crick, 1958)

6.7 Com flueix la informació des del gens a les proteïnes?

Excepcions al Dogma central de la Biologia molecular: Virus RNA

HIV i alguns virus inductors de tumors

RNA DNA Incorporació al genoma

de l’hoste
Retrotranscripció
després
d’infectar l’hoste
 6.7 Com flueix la informació des del gens a les proteïnes?

Les característiques estructurals de

l’ARN són:

1.- Cadena simple de polinucleòtid

2.- Ribosa com a molècula de sucre
3.- Bases nitrogenades:
adenina, guanina, citosina i uracil

Tipus d’ARN

En cèl·lules eucariotes:
* ARN missatger (ARNm)
* ARN de transferència (ARNt)
* ARN ribosomal (ARNr)
6.7 Com flueix la informació des del gens a les proteïnes?

Procariota Eucariota
6.8 Com és la informació continguda en el ADN transcrit per a
produir ARN?
6.8 Com és la informació continguda en el ADN transcrit per a
produir ARN?

La informació per a la síntesi de proteïnes es troba en el codi genètic

El codi genètic relaciona els gens (ADN) amb l’ARNm i aquest amb els aminoàcids (AA)
que s’utilitzen per a construir la proteïna en el procés de traducció.

• Cada seqüència de tres bases especifica un AA determinat.

• Cada grup de tres bases nitrogenades s’anomena codó.
• El nombre de codons diferents possibles és de 64 (43), ja que cada posició en el codó
pot ser ocupat per una de les quatre bases nitrogenades diferents.
• El 64 codons possibles codifiquen 20 AA i l’inici i final de la traducció.
• Codó d'inici: AUG, que també codifica la metionina.
• Codons d'aturada: UAA, UAG, i UGA.
6.8 Com és la informació continguda en el ADN transcrit per a
produir ARN?
6.8 Com és la informació continguda en el ADN transcrit per a
produir ARN?
6.8 Com és la informació continguda en el ADN transcrit per a
produir ARN?

• El codi genètic és redundant, però no ambigu.

• Després de restar els codons d'inici i fi, els restants codifiquen 19 AA diferents.
• Hi ha més d'un codó per a un AA, per tant, el codi és redundant.
• No obstant això, el codi no és ambigu, cada codó només representa un AA
 6.9 Com es transcriu l’ARN en proteïnes?
En la traducció, l’ordre dels AA està determinat per la seqüència dels codons en
l'ARNm. El portador dels AA és l’ARNt, al qual s’uneixen els AA de forma específica.

L’ARNt té un lloc específic per un aminoàcid, així també un anticodó específic i

complementari a un codó d'ARNm.
 6.9 Com es transcriu l’ARN en proteïnes?
La unió de cada aminoàcid amb l’ARNt corresponent es fa mitjançant l’enzim aminoacil-tRNA
sintetases específic
 6.9 Com es transcriu l’ARN en proteïnes?
El ribosoma és la taula de treball molecular de la traducció. Té una subunitat gran i
una altra petita, ambdues d'ARN ribosomal i proteïnes.

Tres llocs a la subunitat gran del ribosoma interactuen amb els anticodons ARNt.
El lloc A és on el respectiu anticodó ARNt s'uneix al codó d'ARNm, el lloc P és on el
ARNt afegeix l’aminiàcid de la cadena polipeptídica, i el lloc E és on el ARNt
s'allibera.
 6.9 Com es transcriu l’ARN en proteïnes?
Traducció es produeix en tres etapes: iniciació, elongació i fi
6.9 Com es transcriu l’ARN en proteïnes?
6.10 Què passa amb el polipèptids després de la traducció?

Una seqüència senyal d’aminoàcids (com una espècie de codi postal) informa de la
destinació del polipèptid. Per una banda, al nucli, els orgànuls o si no hi ha cap senyal
roman al citoplasma; o per l’altre banda, finalitzar la traducció al reticle endoplasmàtic.
 6.10 Què passa amb el polipèptids després de la traducció?

Destinació: nucli i orgànuls

La seqüència senyal del polipèptid és

una seqüència curta d’AA situada a la
regió N terminal o al mig del
polipèptid que informa de la seva
destinació al nucli o els orgànuls.

El polipèptid té una conformació que

li permet lligar-se a proteïnes
d’acoblament en l’exterior de la
membrana de l’orgànul receptor. A
continuació, s’obre un canal en la
membrana que li permet el pas. En el
procés, i degut a que el polipèptid
està plegat tridimensionalment,
aquest es desplegat per chaperonines
per a que pugui travessar el canal, i
retornar a la seva conformació normal
un cop dins.
6.10 Què passa amb el polipèptids després de la traducció?
Destinació: reticle endoplasmàtic (RE)
La seqüència senyal és de 15–30 AA situat en la part N terminal de la cadena.
La traducció es boqueja fins que la seqüència senyal s’uneix a un receptor específic que
es troba en la superfície del RE. Un cop s’uneix, el polipèptid que es va sintetitzant entra
en el lumen de l’RE fins que finalitza la traducció, al mateix temps, un enzim separa la
seqüència senyal de la cadena.
El polipèptid pot anar fora de la cèl·lula a través del aparell de Golgi (AG) si no en té cap
senyal específic, si en té, pot restar en el RE, si en té sucres adherits en l’AG per formar
glicoproteïnes van a la membrana plasmàtica, lisosomes o vacuoles (en vegetals).
6.10 Què passa amb el polipèptids després de la traducció?

Alguns polipèptids han de ser modificats després de la traducció per a que siguin
funcionals
 6.11 Què són les mutacions?
Les mutacions són canvis hereditaris en l'ADN. Són canvis en la seqüència de nucleòtids de
l’ADN que passen de una cèl·lula, o organisme, a una altre.

Les mutacions poden ser espontànies (inestabilitat en l'ADN o els cromosomes),o induïdes
(agents mutàgens). Les mutacions són una forma d'evolució.

En procariotes, les mutacions passen directament a la descendència.

En eucariotes, les mutacions somàtiques passen a les cèl·lules filles durant la mitosis, i les
mutacions en la línia germinal (les cèl·lules que donaran lloc als gàmetes) es transmeten a la
descendència per la reproducció sexual.
 6.11 Què són les mutacions?
Les mutacions tenen diferents efectes sobre el fenotip.

Mutacions silencioses: no afecten la funció de la proteïna.

Mutacions amb pèrdua de funció (normalment són recessius i no s’expressen en organismes

diploids)

Mutacions amb guany de funció (normalment són dominants i s’expressen, p.e. càncer)

Mutacions condicionals que es manifesten segons les condicions

 6.11 Què són les mutacions?
Les mutacions es poden dividir
en puntuals o cromosòmiques.

Puntuals: guany, pèrdua o

substitució d’un nucleòtid en
una regió d’ADN que resulten en:

Mutacions silencioses: sense

efecte en la seqüencia
d’aminoàcids
Mutacions amb sentit erroni:
substitució d’un aminoàcid en
una proteïna (anèmia falciforme)
Mutacions sense sentit:
substitució d’una base que
resulta en un codó que atura la
translació (talassèmia)
Mutacions de desplaçament:
inserció o deleció d’una o dos
bases en el ADN que
majoritàriament donen lloc a
proteïnes no funcionals
 6.11 Què són les mutacions?
Mutacions cromosòmiques.

Delecions, duplicacions, inversions o

translocacions poden implicar grans canvis en
regions d'un cromosoma