CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2

M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

Activitats de classe NF2

1. Sobre la imatge següent
a. Què representa?
b. Quines molècules hi apareixen?
c. Com s’enllacen entre elles les molècules i com
s’enllaçarien amb altres estructures com la de la
imatge?

2. Identifica entre les molècules següents:

a. Un nucleòsid
b. Un nucleòtid
c. Una base pirimidínica
d. Una base púrica

3. Completa correctament les frases següents, escollint l’opció correcta:

a. L’adenina i la guanina són bases nitrogenades púriques/pirimidíniques, mentre que la
citosina, la timina i l’uracil són bases púriques/pirimidíniques.
b. Els nucleòtids que componen l’ADN contenen ribosa/desoxirribosa i els nucleòtids que
component l’ARN contenen ribosa/desoxirribosa.
c. Les molècules d’àcids nucleics en solució són fortament àcides/bàsiques, presenten
una viscositat baixa/elevada i tenen un pic d’absorció a 260nm/320nm.
4. Anomena els següents nucleòsids i nucleòtids segons la seva composició química:
a. Ribosa + uracil c. Fosfat + ribosa + citosina
b. Desoxirribosa + guanina d. Fosfat + desoxiribosa + timina
e. Fosfat + ribosa + adenina

5. En un ADN bicatenari s’ha trobat que en el total de bases nitrogenades hi ha un 23%

d’adenina. Quins són els percentatges de les altres bases? Justifica la teva resposta.

1
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

6. Indica i justifica quina és la parella complementària del següent fragment d’àcid nucleic
necessària per formar una molècula d’ADN de doble cadena.
5’ TACTGAAC 3’
a) 5’ CAAGTCAT 3’ c) 5’ GTTCAGTA 3’
b) 5’ ATGACTTG 3’ d) 5’ TACTGAAC 3’

7. Indica les diferències entre l’ADN i l’ARN segons la taula següent:

ADN ARN

Mida

Estructura

Localització

Tipus de pentosa

Bases nitrogenades

Funció

8. Quina molècula creus que és més estable, l’ADN o l’ARN? Per què?

9. Per a una mol·lècula d’ADNds, quines de les següents afirmacions són correctes?
a. G+C = A+T d. A+G = T+C
b. T/C = 1 e. A/T = 2
c. C = G f. A/T = 1

10. Donada la següent seqüència d’ARN: AAGCUUCCGAUCGGAGAGAUGAAUCGCG, calcula el

número i percentatge de bases púriques i pirimidíniques, així com de cada base nitrogenada.

11. En la taula següent s’indica la proporció de

bases nitrogenades trobades en l’àcid
nucleic de quatre virus diferents:

Per a cada virus. determina el tipus de

material genètic que conté i si és de
cadena senzilla o doble. Justifica les teves
conclusions

2
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

Virus Tipus de material genètic i justificació

12. Vertader o fals?

a. Dues bases nitrogenades són complementàries sempre que una d’elles sigui púrica
l’altra pirimidínica
b. En procariotes tots els tipus d’ADN són circulars
c. En la doble hèlix d’ADN, les bases nitrogenades se situen a l’exterior i l’esquelet de
fosfat i desoxirribosa a l’interior
d. l’ADN cromosòmic d’eucariotes és lineal mentre que l’ADN mitocondrial és circular
e. Els plasmidis en procariotes i l’ADN mitocondrial en eucariotes es repliquen de manera
independent respecte a l’ADN cromosòmic

13. El següent esquema mostra diferents

nivells d’organització de l’ADN:

a. Indica el nom de les diferents

estructures que s’hi observen
b. Amb quina finalitat l’ADN forma totes
aquestes estructures?
c. Si volguéssim observar l’estructura
superior de la imatge al laboratori, on
l’hauriem de buscar? Hauriem de
tractar la mostra?

3
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

14. Què és una nucleasa? De quins tipus n’hi ha?

15. Quin és l’origen de les endonucleases? Quins organismes les fabriquen? Amb quin criteri
reben els noms les endonucleases (per exemple EcoRI)?

16. Què vol dir que una endonucleasas faci extrems roms? I que faci extrems cohesius?

17. Imagina que en una pràctica de laboratori utilitzem endonucleases de restricció per a tallar
un plasmidi. Si després volem separar els fragments obtinguts d’aquest procés: amb quina
tècnica ho farem? Fes un esquema de com es veurien els resultats.

18. La seqüència d’una molècula d’ADN bicatenaria és la següent:

5’ TGCCGAAAGCTAAACGGTAGGCGCGAGCTCCATCCAGCTGAATTCGGTTCAG 3’
3’ ACGGCTTTCGATTTGCCATCCGCGCTCGAGGTAGGTCGACTTAAGCCAAGTC 5’

Escriu els fragments obtinguts de la digestió amb els següents enzims de restricció i
assenyala si els extrems són roms o cohesius
a. Alu I b. EcoRI c. SacI

19. Si estiguéssim treballant amb un DNA lineal com el de la figura:

a. Quina és la mida (en parells de bases o pb) dels fragments de DNA que s'obtenen
en fer digestions amb l’enzim d?
b. I amb l’enzim e?
c. I amb l’enzim f?
d. I amb els tres junts?

4
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

20. A la figura següent (un mapa de restricció) es mostra un plasmidi de 4000 pb. En aquest hi
ha 5 llocs de restricció, que corresponen als enzims a, b i c.
Al laboratori hem agafat aquest plasmidi i hem fet diverses digestions amb aquests
enzims. A la figura de la dreta es mostra el resultat de la electroforesi que hem fet després
de les digestions (cada columna és el resultat d’una digestió).

a. Indica a quin enzim correspon cadascun dels llocs de restricció.

21. Indica quins tipus de pre-tractaments aplicaries a les següents mostres per iniciar un
procés d’extracció i purificació d’àcids nucleics i quins materials o reactius utilitzaries.
a. Cultiu cel·lular en monocapa
b. Esput
c. Sang de la que volem extreure els àcids nucleics del pacient
d. Teixit vegetal fresc
e. Sang de la que volem estudiar la presència de VIH

22. A l’utilitzar mostres sòlides a què ens referim quan diem que “han d’estar en bon estat”?

23. Respecte a l’extracció d’àcids nucleics, anomena:

a. Dos processos fonamentals per aconseguir una bona extracció
b. Dos detergents utilitzats en solucions de llisi cel·lular

5
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

c. Dos agents inhibidors de nucleases

d. Dos enzims que digereixin la paret bacteriana o vegetal

24. A continuació s’especifiquen els components principals de 3 solucions de lisi utilitzades

per extreure àcids nucleics de mostres biològiques:

Solució de lisi 1 Solució de lisi 2 Solució de lisi 3

EDTA EDTA EDTA

SDS SDS CTAB
Proteïnasa K Lisozim Proteïnasa K

En vista d’aquests components:

a. Especifica quina solució faries servir per extreure ADN de les mostres següents

Mostra Solució de lisi

Teixit animal congelat
Cultiu de bacteris grampositius
Leucòcits de sang perifèrica
Cultiu de cèl·lules animals
Suspensió de cèl·lules vegetals
Biopsia fixada en formol i inclosa en parafina
Cèl·lules nucleades de la medul·la òssia

b. Quin component afegiries a aquestes solucions de lisi per poder extreure ARN?
25. Defineix els termes següents i digues quin paper tenen en el procés d’extracció d’ANs
a. EDTA
b. Acetat sòdic
c. Nitrogen líquid
d. Ficoll
e. DEAE
f. Stomacher
g. Lisozim
h. Tris
i. SDS
j. CTAB
k. Fenol

6
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

26. Hem explicat el protocol de purificació per esferes magnètiques per a DNA. Busca com és
TM
el protocol per a RNA (Dynabeads ).
a. Que han de tenir les esferes per atrapar l’ARN?
b. Quin tipus d’ARN estem aïllant?

27. Es volen purificar àcids nucleics a partir d’un llisat de cèl·lules de mucosa oral utilitzant el
mètode de purificació amb solvents orgànics. Per a fer-ho es posa en un tub net: 1 mL e
llisat i 1 mL d’una mescla fenol/cloroform/alcohol isoamílic. Després d’agitar i centrifugar
s’obtenen dues fases.
Completa el dibuix següent sabent que les caselles de dalt són processos i les que es
troben pel mig del dibuix son reactius.

28. Relaciona els mètodes de purificació amb els respectius fonaments que corresponen:

Mètode Fonament

Cromatografia d’absorció Unió reversible electrostàtica d’ions a grups funcionals

Solvents orgànics Precipitació de proteïnes amb altres concentracions salines

Cromatografia d’intercanvi iònic Adsorció o unió per afinitat a microesferes magnètiques

Salting-out Adsorció a sílice en presència de sals caotròpiques

Ultrafiltració Diferent solubilitat dels components del llisat en solvents

orgànics

Esferes magnètiques Retenció per mida de les molècules d’àcids nucleics

7
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

29. Digues si les frases següents són vertaderes o falses i justifica perquè.

a. L’electroforesi en gel d’agarosa és la tècnica d’elecció per a comprovar la integritat

dels àcids nucleics
b. A l’electroforesi d’una mostra d’ARN total no degradat d’un organisme eucariota
s’observen dues bandes nítides corresponents als ARN 28S i 18S juntament amb un
lleuger smear per l’ARNm
c. La cromatografia d’intercanvi iònic es basa en la adsorció dels àcids nucleics a sílice
en presència de sals caotròpiques
d. La diferència entre la conservació de mostres purificades de DNA i RNA és que en el
segon la mostra caldrà que estigui a -20ºC al conservar-lo més d’un dia mentre que
el DNA es pot conservar uns mesos a 4ºC.

30. Analitza la puresa de les següents mostres: (1 punt)

Mostra 1: ADNds Mostra 2: ADNds Mostra 3: ARN

A230=0,182 A230=0,235 A230=0,229

A260=0,352 A260=0,436 A260=0,312

A280=0,265 A280=0,248 A280=0,166

A320=0,025 A320=0,020 A320=0,029

A les mostres en que consideris que hi pot haver contaminació explica quins poden ser
els contaminants i proposa solucions per eliminar-los

31. En un tub eppendorf tenim 50 µL d’una solució d’ADN genòmic humà. Per a calcular-ne la
concentració es dilueixen 5 µL de la solució amb 195 µL de tampó TE i es medeix
l’absorbància de la dilució a 360, 280 i 320 nm. Els valors obtinguts són els següents

A260=0,469 A280=0,265 A320=0,019

Calcula:

a. La concentració de la solució original en ng/µL

b. La puresa de l’ADN
c. La quantitat total d’ADN en la solució original

8
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic UF2 NF2
M3 Biologia molecular i citogenètica Institut Pedraforca 2022-2023

32. Per a realitzar una tècnica de biologia molecular necessitem afegir a una mescla de
reacció 600 ng d’ARN. En un tub tenim 100 uL de solució d’ARN de concentració
desconeguda. Diluïm 4 uL de la solució amb 196 uL d’aigua destil·lada i en medim
l’absorbància a 260 nm, obtenint un resultat de 0,125.

Quin volum de solució original d’ARN haurem d’afegir a la mescla de reacció per a tenir la
quantitat desitjada?