L'any 1909, W.

Johannsen propos el terme gen ("el que dna origen a") per designar els factors de l'herncia descoberts per Mendel. Posteriorment, diverses investigacions conduiren a la idea que els gens controlen l'estructura de les protenes. a) A la taula segent hi apareix un fragment de gen. Completeu-la, utilitzant la taula del codi gentic que s'adjunta. (1 punt)

Cadena de DNA que es transcriu C- - - - - ACT mRNA -CA - - - U - tRNA - - - - - - - - Aminocid incorporat a la protena trp -

b) Si sotmetem un DNA bicatenari a temperatures properes a 100C, es desnaturalitza. Qu vol dir aix? Esmenta altres biomolcules que tamb es desnaturalitzin. (1 punt) c) El 15% de les bases nitrogenades de l'cid nucleic d'un virus determinat, s adenina. Fes una taula on s'indiqui quina ser la composici de les altres bases nitrogenades si es tracta d'un fragment de DNA bicatenari o d'un fragment de RNA bicatenari. Es podria determinar el percentatge de cadascuna de les bases en el cas d'un RNA monocatenari? Justifiqueu-ho breument en cada cas. (1 punt)
RESPOSTA

Cadena de DNA que es transcriu C G T A C C A C T mRNA G C A U G G U G A tRNA C G U A C C A C U Aminocid incorporat a la protena Ala Trp Parada b) Que el DNA es desnaturalitza significa que els enllaos d'hidrogen entre les bases nitrogenades que uneixen les seves dues cadenes, queden trencats. No es trenca, cal dir-

ho, cap enlla covalent, per exemple entre els nucletids de cada cadena. Aix es separen les dues cadenes d'un DNA dplex. Les protenes tamb es poden desnaturalitzar si perden la seva estructura tridimensional per sense que hi hagi trencament tampoc d'enllaos covalents. Per tant, l'estructura primria queda intacta. La desnaturalitzaci pot produir-se per un augment de temperatura (en el cas de les protenes comencen a desnaturalitzar-se a partir d'uns 40? C), a canvis de pH o de concentraci de ions en el medi. Cal que l'alumne indiqui que hi ha una prdua de l'estructura espaial d'aquestes molcules per no un trencament d'enllaos covalents. c) La pregunta fa referncia al principi de complementarietat de bases, i a la diferent composici dels RNA respecte dels DNA: als primers hi haur uracil (U) en lloc de timina (T). - DNA bicatenari: 15% de timina (T), 35% de guanina (G) i 35% de citosina (C), per ser complementries A-T i G-C. - RNA bicatenari: Si el virus s de RNA bicatenari, s'acomplir igualment el principi de la complementarietat de bases, per no hi haur T i s U. Aix, tindrem un 15% d'U, i un 35% tamb de C i de G. En un RNA monocatenari no s'acompleix el principi de la complementarietat de bases, ja que la seqncia de bases a la cadena s lliure. Per tant, el mxim que podem precisar s que hi haur un 85% entre U, G i C. Tipus d'cid nucleic Adenina Timina Guanina Citosina a) DNA bicatenari 15% 15% 35% 35% b) RNA bicatenari 15% 0% 35% 35% Uracil 0% 15%

L'aspartama s un edulcorant sinttic que es fa servir com a substitut de la sacarosa. No s un glcid, sino que s un dipptid format per cid asprtic i fenilalanina.

a) Quines podrien ser les dues frmules estructurals de l'aspartama? Representeu-les. Cm s'anomena l'enlla que uneix ambds aminocids ? (1 punt) b) La sacarosa est formada per 1 glucosa i 1 fructosa. Cm s'anomena l'enlla que les uneix? Quin tipus de molcula s la sacarosa? Doneu el nom d'una altra molcula d'aques tipus, tot indicant la seva composici. (1 punt) c) A partir dels aminocids que ingerim, les cllules sintetitzen protenes, les quals tenen funcions molt importants en l'organisme. Anomeneu 4 d'aquestes funcions, explicant-les breument (1-2 lnies) i indicant un exemple d'una protena per a cada una de les funcions que anomeneu . (1 punt)
RESPOSTA

El dipptid pot ser una daquestes dues molcules:

Lenlla que uneix ambds aminocids s un enlla peptdic b) Lenlla que uneix la glucosa amb la fructosa s un enlla glucosdic La sacarosa s un disacrid Altres disacrids, per exemple, sn: la maltosa (glucosa-glucosa) la lactosa (glucosa-galactosa) c) Quatre daquestes (0.25 per cada funci + exemple correctes)

FUNCI Catlisi Regulaci Estructural Transport per sang Receptor de senyal Defensa

EXEMPLE qualsevol enzim qualsevol hormona proteica (insulina, glucag...) collgena, elastina, queratina hemoglobina, albmina, transport a travs de les membranes bomba de Na+/K+, protenes de canal, etc., receptor dhormones anticossos

Reserva Contracci Coagulaci Txica

casena, gliadina, ovoalbmina actina, miosina trombina, fibrinogen Toxines

1) (1 punt) - De les molcules de la figura, quines son monosacrids? - Escriviu la frmula resultant de la seva uni. - Com sanomena aquest enlla? - Quin tipus de biomolcula en resulta? - Qu te a veure aquest tipus de molcula amb la molcula de glcid que utilitzen les cllules animals per emmagatzemar energia? 2) (1 punt) - Quina o quines de les molcules de la figura son cids grassos? - En quin tipus de molcula es troben formant part de les membranes biolgiques? - Amb quina de les molcules de la figura es combinen els cids grassos per magatzemar energia a la cllula? Anomeneu aquest compost i escriviu la seva frmula general - Qu tenen en com les molcules A i F? Expliqueu-ho.

3) (1 punt) - Quina o quines de les molcules de la figura son aminocids? - Escriviu la frmula resultant de la seva uni. - Com sanomena aquest enlla? - Com es diuen els compostos resultants de la uni de diversos aminocids?
R ESPOSTA

-BiE - frmula d'un dels dos dissacrids possibles, per exemple:

- glucosdic - un dissacrid o sacarosa - mentre que la molcula a la que es refereix la pregunta s un disacrid, a les cllules animals el glcid amb el qual semmagatzema energia s un polisacrid, el glicogen. Tamb es considerar correcta si l'alumnat parla de que el glicogen s un polmer de glucoses 2) -A - Fosfolpid. Tamb fora correce: glicoesfingolpid, esfingolpid o fosfoglicrid. - D (el glicerol): frmula del triacilglicrid corresponent, per exemple:

- Que son molcules lipdiques, bastant insolubles en aigua (hidrofbiques) tot i que totes dues tenen una petita part soluble en aigua (hidroflica). 3) -CiG - Frmula d'un dels dos dipptids possibles, per exemple:

- Peptdic - pptids, polipptids o protenes Algunes molcules biolgiques tenen estructura de polmer, s a dir, estan formades per la uni covalent daltres molcules ms petites que sn semblants entre elles. 1. (1punt) Empleneu la taula segent utilitzant en cada cas el terme que correspongui de les segents possibilitats: Columna A: glucosa, sacarosa, pentoses, aminocids, nucletids, glicerol Columna B: estructural, reserva energtica, enzimtica, informaci Columna C: animals, plantes, bacteris, virus A Components Mid Glicogen DNA Protena Cellulosa
RESPOSTA

B funci

C es troba a:

A Mid Glicogen DNA Protena Cellulosa glucosa glucosa nucletids aminocids glucosa

B reserva energtica reserva energtica informaci enzimtica, estructural estructural

C Plantes, bacteris Animals, bacteris Animals, plantes, bacteris, virus animals, plantes, bacteris, virus Plantes

La figura segent mostra una part dun procs que sesdev a la cllula

1.- (1 punt) a) Indiqueu com sanomena lenlla que uneix dues bases nitrogenades de cadenes polinucletides complementries i assenyaleu-ne un a la figura A) peptdic B) dhidrogen C) fosfat ric en energia D) glucosdic b) Les biomolcules que formen part de lRNA per no del DNA sn: A) desoxiribosa i timina B) guanina i citosina C) ribosa i uracil D) ribosa i alanina c) Les bases X i Y de la figura sn: A) guanina i citosina B) timina i citosina C) timina i guanina D) citosina i adenina d) Lenlla que uneix dos aminocids entre si en una protena sanomena: A) peptdic B) dhidrogen C) fosfat ric en energia D) glucosdic

A continuaci es mostra la seqncia daminocids duna part duna protena lisina alanina glutamat treonina La taula mostra els codons de cada un daquests aminocids: Aminocid alanina treonina lisina glutamat Cod GCC ACU AAG GAA

Escriviu la seqncia de bases del fragment de DNA que codifica la seqncia daminocids daquesta part de la protena.

Per a cada un dels tres tipus de polmers biolgics que sindiquen, completeu la taula assenyalant: el nom genric dels seus monmers, el nom de lenlla que uneix els seus monmers, exemples i una funci de cada un d'aquests exemples. polmer monmer enlla exemple funci polisacrids

protenes cids nucleics

Quines de les seguents frases sn correctes i quines no ho son? Expliqueu cada una de les vostres respostes. A.-Les protenes sn extraordinriament diverses ja que cada una delles est formada per una barreja nica daminocids que suneixen entre s a latzar. B.-Les membranes biolgiques estan formades per subunitats de fosfolpids i de colesterol que s'uneixen entre s per enllaos covalents. C.-Els cids nucleics contenen glcids.

D.-El DNA t quatre bases nitrogenades: Adenina, Guanina, Uracil i Citosina

RESPOSTA

polmer polisacrids

monmer monosacrids

enlla glucosdic

exemple glicogen cellulosa mid

aminocids protenes cids nucleics nucletids

peptdic

qualsevol enzim insulina

funci reserva energtica als animals estructual als vegetals reserva energtica als vegetals enzimtica hormonal magatzematge de la informaci gentica transmissi de la informaci gentica

fosfodister DNA (caldria acceptar enlla d'hidrogen?) RNA

Notes: a) evidentment s'acceptar qualsevol altre exemple i funci, sempre que siguin correctes b) no sacceptar com a resposta correcta els lpids, triacilglicrids, greixos, etc, ja que NO suneixen entre s mitjanant enllaos covalents (per exemple, a les membranes biolgiques, a les lipoprotenes, etc.

2) A.- Fals. les propietats duna protena depenen tant dels aminocids dels quals estan formades com de lordre en que aquests aminocids estan units. La diversitat de les protenes s deguda al quasi ilAlimitat nombre de maneres mitjanant les quals es poden combinar els 20 aminocids diferents en una seqncia lineal. B.- Fals. Les membranes biolgiques sn bicapes de fosfolpids i colesterol, per aquests compostos suneixen entre ells mitjanant enllaos no-covalents. Per tant, una membrana no s una macromolcula. C.- Cert. Lesquelet dels cids nucleics est format per grups ribosa (o desoxiribosa en el DNA) alterns amb grups fosfat. La ribosa i la desoxiribosa son glcids. D.- Fals. LRNA s que te les quatre bases nomenades a la pregunta, per el DNA t T en lloc dU. Tot i aix, T i U sn molt semblants, ja que noms es diferencien en un sol grup metil.

La figura segent representa un procs cellular fonamental

A B

1
ALA NH2
1. (1 punt) Indiqueu el nom del procs representat, i escriviu en els requadres A, B, C i D el nom dels components assenyalats. Quina s la funci de la molcula B de la figura?

Nom del procs Funci de la molcula B

G C A C U G
5

ALA

2. Observeu la figura segent. a. Utilitzant la taula del codi gentic i el principi de la complementarietat de bases, empleneu els requadres de la figura

b. Raoneu les conseqncies dun canvi de A per U en la posici subratllada de la seqncia 5-GCACUGUUCUGGCAGAGA-3

3. La seqncia 5 - G C A C U G U U C U G G C A G A G A 3 de la molcula D (primera figura) cont informaci que procedeix duna altra molcula. - De quina molcula es tracta? -

Com sanomena el procs de transferncia dinformaci duna molcula a laltra?

En quin compartiment cellular es produeix aquest procs?

1. (1 punt) Es tracta del procs de la traducci o sntesi de protenes. A = Aminocid; B = tRNA (de tranferncia); C = Ribosoma; D = mRNA (missatger)

Nom del procs Funci de la molcula B

TRADUCCI O SNTESI DE PROTENES El tRNA s la molcula a qu suneix laminocid corresponent, segons la seqncia del seu anticod. (No cal esmentar que la uni de laminocid al tRNA la porta a terme lenzim Aminoacil-tRNA sintetasa)

2. (1 punt) Arg Gln GUC UCU

El cod AGA, que codifica laminocid Arg, canviaria a UGA, que s un cod daturada: el ribosoma no hi aportaria cap aminocid en aquesta posici i lmRNA deixaria de ser llegit a partir daquesta posici. Per tant, shauria obtingut una protena incompleta, que noms tindria els aminocids fins aquesta posici, amb la qual cosa el ms probable s que seria defectuosa per a fer la seva funci. La causa seria una mutaci en el DNA en aquesta posici 3. -De quina molcula es tracta? -Com sanomena el procs de transferncia dinformaci duna a laltra molcula? -A quin compartiment cellular shi dna ? s la molcula de DNA

s el procs de transcripci

Es dna en el nucli cellular