LES PROTEÏNES I ELS ÀCIDS NUCLEICS:

Una proteïna és un polímer (cadena llarga) d’aminoàcids. Un aminoàcid es una molècula

orgànica, d’un baix pes molecular que es caracteritza en tenir un grup acid (-COOH) i un
amino (− 𝑁𝐻2)

Aquests aminoàcids s'anomenen aminoàcids de tipus ⋉ perquè són asimètrics menys la

glicina. Les cèl·lules animals no poden sintetitzar tots els 20, hi ha 8 que no poden
sintetitzar, es diuen essencials i els hem d'adquirir per la dieta. El nom dels aminoàcids
primaris es poden simbolitzar en les 3 primeres lletres, del nom en anglès

1.2) Propietats dels aminoàcids:

Tenen caracteristiques fisiques i quimiques

1.2.1) Propietats físiques

- Compostos sòlids
- Cristal·lins
- Solubles en H2O
- Punt de fusió elevat
- Tots els aminoàcids tenen un carboni ⋉ asimètric excepte la glicina = glicol·la i no te
carboni asimètric perque te 2 -OH
- Activitat òptica - menys la glicina
⇘ Capacitat de desviar el pla de llum polaritzada que travessa una dissolució
d'aminoàcids. Hi pot haver 2 formes si es devia el pla de llum polaritzada cap a la
dreta - dextrogir i cap a l’esquerra - levogir
Els aminoàcids que tenen un grup amino a la dreta es diu D, si tenen a l’esquerra L i la seva
activitat òptica és independent a les seves formes

1.2.2) Propietats químiques

En dissolució aquosa els aminoàcids tenen un comportament amfòter → àcid i base alhora

Quan fa d’àcid allibera protons (del seu grup àcid) i quan fa base capta protons
Efecte amortidora del medi: actuara d’una froma o altre depenen del pH en el medi
(dissolució aquosa) en que es trobi
Punt isoelectric: pH en el qual te tanta q positiva com negativa

1.3) Classificació dels aminoàcids:

Segons el radical que tenen en el carboni ⋉ els podem classificar en 4 grups
● No polar: hidrofóbica, el radical R es una cadena hidrocarbonada, hi han 8 (alanina)
● Polar
 ➔ sense càrrega: el radical es una cadena amb radicals que formen enllaços
d’hidrogen i H2O (glicina)
➔ amb càrrega
★ positiva: tenen un grup àcid (glutàmic)
★ negativa: tenen un grup amino- bàsic (lisina)
Molts aminoàcids = proteïna

2) ENLLAÇ PEPTÍDIC:
Enllaços entre aminoàcids
- 2 aminoàcids - dipèptid
- 3 aminoàcids - tripèptid
- <10 aminoàcids - oligopèptid
- >10 aminoàcid - polipèptid
És un enllaç covalent entre el grup carboxil d’un aminoàcid i el grup amino del següent
La unió dels aminoàcids dona lloc a una molècula H2O. Aquest enllaç té un comportament
semblant a un enllaç doble (comparteixen electrons) i presenta rigidesa mol·lecular. Per tant
la cadena dels aminoàcids només podrá girar aquells enllaços que no són petidics

3) ESTRUCTURA DE LES PROTEÏNES:

Li diem proteïna si té +50 aminoàcids

3.1) Estructura primària:

És l’estructura base, per tant, la tenen tots. Seqüència d'aminoàcids de la proteïna. Són els
aminoàcids concrets i en un ordre
- El primer aminoàcid té un grup amino lliure
- L'últim aminoàcid té un grup cabroxil lliure

3.2) Estructura secundària:

És la disposició en l’espai de l’estructura primària
1) ⋉ - hèlix: l’estructura primària s’enrotlla helicoïdalment. Hi ha un pont d’hidrogen cada
4 aminoàcids. Es produeix espontàniament. Hi ha 3,6 aminoàcids per volta ex. ⋉
queratina
2) hèlix de col·lagen: té una disposició en hèlix especial, és més allargada. 1 proteïna
de col3lagen = 3 hèlix, no 1 ex. col·lagen
3) conformació - β: no forma un hèlix, sinó una cadena estesa en forma de zig-zag
ex. β- ceratina (de la seda)

3.3) Estructura terciària:

Disposició de l’estructura secundària en l'espai. Quan es plega, origina una conformació
globular. Els radicals apolar se situen a l’interior i els polars, a l'exterior. Són solubles en
H2O
Per mantenir aquesta estructura globular s’han format enllaços forts com el pont disulfur i
també enllaços febles com enllaços d’hidrogen, forces de Van der Waals, interaccions
iòniques i les interaccions hidròfobes (quadre pag 78)
Aquestes proteïnes tenen trams rectes i colzes. Els trams rectes són estructures
secundàries (hèlix) en canvi els colzes no hi ha cap estructura en concret. Així repetidament
fins formar una de gran.

Dominis estructurals: s’ha observat que hi ha combinacions de ⋉ - hèlix de conformació β

que estan repetides en una mateixa proteïna i també en altres proteïnes (diferents). Solen
ser estables, compactes i d’aspecte globular. Té una elasticitat per poder encaixar entre
elles.
Es creu que aquests dominis estructurals desde el punt de vista evolutiu són útils perquè
permeten un cert moviment (flexibilitat) a la molècula, que es molt necessari per els enzims.
Poden realitzar funci´ño enzimatica, transport i omeostatica (equilibra, processos)

3.4) Estructura quaternària:

La presenten proteïnes per 2 o més cadenes polipeptídiques amb estructura terciaria que
poden ser idèntiques o no, unides entre elles per enllaços febles. Cada una d’aquestes
cadenes s’anomenen protòmers. Per exemple l’hemoglobina es un teràmer = te 4
protòmers, també la proteïna de la càpsida del virus

4) PROPIETATS DE LES PROTEÏNES:

Hi han 4 propietats que depenen dels radicals R

4.1) Solubilitat
Depèn de la proporció d'aminoàcids amb radicals polars, quan més radicals polars tingui
més soluble serà. Augmenta la solubilitat en dissolucions salines diluides, en canvi,
disminueix en dissolucions salines concentrades. El pH pot influir perquè modifica la
ionització dels radicals dels aminoàcids. Si són proteïnes globulars molt grans dona lloc a la
disspersions col·loïdals (PM↑)

4.2) Desnaturalització
Pèrdua de l'estructura terciària i generalment també de la secundaria, per causa del
trencament dels enllaços que les constitueixen. Es poden trencar per:
- canvi de pH
- variació de temperatura
- alteracions en la concentració salina del medi
- agitació molecular (moviment mecànic)
Proteïna desnaturalitzada: perd la seva funció enzimatica, transportadora i hormonal.
Proteïna renaturalizada: consisteix en tornar a recuperar la confirmació (forma) inicial,
tornant a les condicions inicials
ex. llet tallada (quajada); ovoalbúmina, keratina

4.3) Especificitat
Les proteïnes que tenen una funció fisiològica com les enzimatiques, les hormones
peptídiques com la insulina i els anticossos = immunoglobulina són molt especifiques fins i
tot les que fan la mateixa funció però en d'espècies diferents són proteïnes homòlegs

4.4) Capacitat amortidora

Les proteïnes com que estan constituïdes per aminoàcids que tenen un comportament
amfòter són dissolucions tampó o amortidores
5) CLASSIFICACIÓ DE PROTEÏNES:
Proteïnes
● Heteroproteïnes
➔ Cromoproteïnes
➔ Lipoproteïnes
➔ Glicoproteïnes
➔ Fosfoproteïnes
➔ Nucleoproteïnes
● Holoproteïnes
➔ Flamentoses
➔ Globulars

5.1) Holoproteïnes:
Formades exclusivament per aminoàcids, on troben 2 tipus

5.1.1) Proteïnes filamentoses

Les filamentoses són insolubles en H2O i es troben principalment en els animals. Tenen una
estructura secundaria
➔ ⋉ - queratines: formacions epidèrmiques (cabell, ungles)
➔ col·làgens: (⋉ -hèlix) es troben en teixits conjuntius
➔ elastines: es troben en tendons i vasos sanguinis
➔ β - queratines o fibroïnes: es troba en els fils de la seda

5.1.2) Proteïnes globulars

Tenen estructura terciaria o quaternaria, són solubles en H2O i dissolucions salines
➔ albúmines: pertanyen a la sang, ou, llet…
➔ globulines: immunoglubines “ y (gama) globulines o anticossos” les mes importants
➔ histones: associades al DNA del nucli

5.2) Heteroproteïnes:
A part dels aminoacìds tenen un altre tipus de molècula que no es proteïna anomenada
grupmpostètic

5.2.1) Cromoproteïnes:
Fan funció de pigment, segons la naturalesa, del grup prostètic hi ha els pigments porfirínics
(ex. hemoglobina) i els pigments no porfirinics (ex. mol·luscs)

5.2.2) Glicoproteïnes
Aquestes molècules estan presents a les membranes cel·lulars i actuen com a receptorss
(ex. grups sanguins)

5.2.3) Lipoproteïnes
La seva part no proteica es lipídica, tambè es troba en la membrana pero sobretot en les
lipoproteïnes sanguínies i poden transportar lipids

5.2.4) Fosfoproteïnes
Contenen fosfat o àcids fosforic. Pertanyen a la caseïna i la vitel·lina
5.2.5) Nucleoproteïnes
Tenen un àcid nucleic com a grup prostètic. ex. associacions d’histones o protamines

6) FUNCIONS DE LES PROTEÏNES

1) funció estructural
2) funció de transport
3) funció de reserva
4) funció enzimatica
5) funció contràctil (bacteris, flagel·lina)
6) funció hormonal
7) funció homeostàtica
8) funció de defensa

7) COMPOSICIÓ DELS ÀCIDS NUCLEICS:

ÀCID NUCLEIC: biomolecules formades per CHON es una cadena llarga (polímer) fromats
per unes molècules més petites anomenades nucleòtid. Cada nucleòtid està constituït per
un àcid fosfòric, una pentosa i una base nitrogenada
➔ àcid fosfòric: es el responsable del caràcter àcid, dels àcids nucleics
➔ pentosa: pot ser de dos tipus la ribosa que depen de si es ARN (ribosa) o ADN
(desoxirribosa, - 2)
➔ base nitrogenada: es una molècula de caràcter bàsic que conté nitrogen
● púriques: s’assembla a la purina
- adenina - A
- guanina - G
● primidíniques: s’assembla a la pirimidina
- timina - T
- uracil - U
- citosina - C
7.1) Composició química dels àcids nucleics:

7.2) Nucleòsids:
Un nucleòsid es la unió de una pentosa (desoxiribosa o ribosa) + una base nitrogenada
sense el fosfat per mitjà d’un enllaç N- glicosídic → entre el C1 de la pentosa i el N1 de la
base nitrogenada si es pirimidínica o el N9 si es púrica
exemple: adenina + ribosa = adenosina

7.3) Nucleòtids:
Un nucleòtid es la unió d’un nucleòsid i un àcid fosfòric per mitjà d’un enllaç fosfoèster →
entre el grup hidroxil del C5 de la pentosa i l’àcid fosfòric
Tenen un caràcter d’àcid fort a causa del seu grup fosfat, que s’ionitza → perd els hidrogens
i te q positiva (dibuix apunts)

Nucleòtids importants:
➔ constitueixen àcids nucleics
● ADN
● ARN
➔ Coenzim
 ➔ Missatger
➔ Energètic

Com s’anomenen? Afegim el nom del nucleòsid el terme 5’-monofosfat

Nom de les bases Noms del nucleòsids d’RNA Noms del nucleòtids d’RNA

adenina adenosina adenosina-5’- monofosfat (AMP)

guanina guanosina guanosina-5’- monofosfat (GMP)

citosina citidina citidina-5’- monofosfat (CMP)

uracil uridina uridina-5’- monofosfat (UMP)

Nom de les bases Noms del nucleòtids de DNA Noms del nucleòtids de DNA

adenina desoxiadenosina desoxiadenosina-5’-

monofosfat (dAMP)

guanina desoxiguanosina desoxiguanosina-5’-

monofosfat (dGMP)

citosina desoxicitidina desoxicitidina-5’-

monofsfat (dCMP)

timina desoxitimidina desoxitimidina-5’-

monofosfat (dTMP)

Nucleòtids importants:
➔ constitueixen àcids nucleics
● ADN
● ARN
➔ Coenzim - NAD, NADP
➔ Missatger - AMPc
➔ Energètic - ATP

7.4) Els àcids nucleics:

Es un polímer d'àcids nucleòtids, aquesta cadena té 2 extremns comença per l’extrem 5’ on
hi ha el grup fosfat unit al C5’ del primer nucleòtid, i l’extrem 3’ on hi ha un radical -OH unit
al C3 de l'últim nucleòtid = 5’ → 3’
Enllaç fosfodièster: l'últim -OH de la cadena del nucleòtid es pot unir amb l’ -OH del radical
fosfat del següent nucleòtid, en aquest enllaç es perd una molècula d’H2O

Composició química Localització Estructura

DNA Pentosa: desoxiribosa Mitocondris Cadena llarga

 Bases nitrogenades: A,T,C i G Cloroplast Bicatenària
Nucli (cromosomes) (complementaria)

RNA Pentosa: ribosa Nucli (nuclèol) Cadena curta

Bases nitrogenades: A,U,C i G Citoplasma (ribosomes) Monocatenària

8) L’ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC:
L’ADN és la molècula que emmagatzema la informació biològica que es transmet de
progenitors a descendents normalment està format per 2 cadenes que estan formades per
doble hèlix excepte en alguns virus que es una sola cadena (monocatenari), són molt
simples.

ADN de les cèl·lules eucariotes: es troba principalment en el nucli formant cromatina i també
en mitocondris i en els cloroplast.

ADN de les cèl·lules bacterianes: es circular i no es troba associat a histones → no presenta

estructura de collaret de perles a causa de unes proteines no histoniques formant una
estructura anomenada nucleoide

ADN de cèl·lules d’arqueus: és circular, te histones fromant nucleosomes que són diferents
a les histones de les eucariotes

ADN de virus: pot ser circular o lineal, també de 2 cadenes o 1 cadena

8.1) Nivells estructurals del DNA:

8.1.1) Estructura primària del DNA

Consisteix en la seqüència de nucleòtids d’1 sola cadena = filament, pot estar estes o bé
una mica doblegada sobre si mateixa, emmagatzema la informació biologica . S’ha contat
9
que hi han 5, 6𝑥10 parells de nucleòtids del DNA humà.

8.1.2) Estructura secundària del DNA

Consisteix en la doble hèlix, és la disposició en l’espai de 2 cadenes =filaments de
polinucleòtids en les bases nitrogenades enfrontades (una davant de l’altre) i unies per pont
d’hidrogen
Aquesta estructura s’ha anat deduint de diferents experiments. Uns dels experiments als
anys 50 en Franklin i Wilkins va calcular amb rajos X el diàmetre amb 20 Å. De Chargaff es
va deduir amb altres experiments que la T= A i que G ≡ C.
A l’any 53 es van dir el model de doble hèlix de Watson i Crick
- Antiparal·leles: les 2 cadenes mateixa direcció pero sentit contrari
- Complementàries: la seqüència de cada cadena es diferent
- Dextrogira: l’estructrua gira cap a la dreta
- Plectonímica: per separar-les s’ha de girar una respecte l’altre
Per mantenir aquesta estructura, els ponts d’hidrogen entre bases nitrogenades són els
principals i també enllaços de Van der Waals que es s’estableixen entre els grups hidròfobs.
Les bases nitrogenades es disposes cap a l'interior de la doble hèlix mentre que les
pentoses i el grup fosfat quedem cap a l’exterior de manera que si ionizan (perden e) es
queden com polianions (q -)
Aquesta doble hèlix si s’escalfa (100ºC) perd la seva estructura = desnaturalització, però hi
ha la possibilitat si la temperatura baixa a 65ºC es produeixi una renaturalització

8.1.3) Estructura terciària del DNA:

Quan l’ADN es superenrollat o s’empaqueta per arribar a la formar els cromosomes
s'anomena estructura terciària, la funció d’això es facilitar el procés de repartició de l’ADN

8.2) Els nivells d’empaquetament:

Es la condensació que s’aconsegueix amb els superenrotllament del DNA fins a obtenir
cromosomes. Per fer l’empaquetament normalment sono histones però hi ha un excepció
en el cas dels espermatozoides que ho fan les protamines

8.2.1) La fibra de cromatina de 100 Å o collaret de perles:

Consisteix en un filament que va fent grups d’histones amb l’aspecte de collaret de perles,
cada un d’aquests grups es diu nucleosoma i està format per 8 histones de 4 tipus diferents
d’histones i una fibra d’ADN que s’enrotlla en aquest octamer (agrupació de 8)
Aquestes histones són proteïnes bàsiques, i aquesta fibra es laxa pero es va condensan
perquè hi ha un 5e tipus d’histones que ajuda a fer aquest plegament

8.2.2) La fibra de cromatina de 300 Å o solenoide

Es forma per l’enrotllament sobre ella mateixa de la fibra condensada de cromatina que
conté la histona del 5e tipus, i escorsa unes 5 vegades perquè cada 6 nucleosomes es fa
una volta

8.2.3) Dominis en forma de bucle

Es la fibra de cromatina (300 Å) que va forman una serie de bucles anomenats dominis i
estan adherits (ancorats) a un eix proteic que fa de guia i es va enganchan

8.2.4) Nivells superior d’empaquetament

La fibra s’arriba a escorca unes 40 vegades més de longitud fins que apareix la forma de
cromosoma
1 cromosoma humà= 5’5μm,de longitud conté 4 cm de fibra de DNA

mirar pàg 96 resum tipus DNA

9) L’ÀCID RIBONUCLEIC (ARN)

Està constituït per nucleòtids de ribosa, amb le sbases nitrogenades A,G,C,U= uracil. Igual
que l’ADn es fan enllaços fosfodiéster en sentit 5’ → 3’, es troba en totes les cèl·lules
eucariotes i procariotes. Pot contenir la informació genètica en alguns virus. Hi han 4 tipus
de ARN.
- de transferència: (ARNt) es troba en el citoplasma i la seva funció es transportar
aminoàcids específics fins els ribosomes, es monocatenaria ai te forma de fulla de
trebol. La part d’abaix hi han 3 (triplet) nucleòtids que es diuen anticodó
- missatger: (ARNm) es monocatenari i te la funció de copiar la informació que conté
el ADN i portar la als ribosomes perquè fagin la síntesi de les proteïnes
 - ribosòmic: (ARNr) constitueix els ribosomes, units a les proteïnes ribosòmiques.
coeficient de sedimentació de Svedberg, es directament proporcionat a la velocitat
de sedimentació durant la centrifugació per dir la massa/densitat, en les cèl·lula
eucariota, 80 S i en la procariota 70 S
- nucleolar: (ARNn) es troba constituït en el nuclèol
Altres tipus: ARN petit nuclear, ARN d’interferència

10) FUNCIÓ DELS ÀCIDS RIBONUCLEICS = ARN:

1) Transmissió de la informació genètica des del DNA fins al ribosomes → transcripció
2) Conversió de la seqüència de ribonucleòtids d’ARN missatger en una seqüència
d’aminoàcids (proteïna, pèptid) → traducció
3) Emmagatzematge de la informació biologica en alguns cossos → ex. virus de la
grip, VIH, poliomielitis

TEMA 4: LA CÈL·LULA - UNITAT D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ

1) DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA
Al segle XVII Robert Hooke observa i daa els primers coneixements de cèl·lules vegetals i
altres teixits constituïts per una sèrie de cel·les petites, on va establir el terme cèl·lules (llatí
= cellulae). Al segle XIX van haver molts avenços en citologia

1.1) La teoria cel·lular

Mathias Schleiden i Theodor Schwann, pares de la teoría celular. Diuen que:
1) La cèl·lula és la unitat morfologica de tots els éssers vius
2) La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes (pot fer tots els processos
metabòlics)
3) Schwann nega que la vida pugui aparèixer espontàniament “les cèl·lules tan sols
poden sorgir a partir d'altres cèl·lules”
4) La cèl·lula és la unitat genetica autònoma dels organismes (éssers vius)

1.2 ) Avenços en microscòpia

En el microscopi de la llum ultraviolada aconsegueix detalls més precisos gràcies a la menor
longitud d’ona, el microscopi de contrast de fases no necessita la tinció de les preparacions
per observar els petits detalls i el microscopi electrònic que va significar una autèntica
revolució en la citologia, que va permetre descobrir ribosomes i lisosomes

1.3) El concepte de cèl·lula

Totes les cèl·lules tenen 3 elements bàsics: (dibuixos llibre p108)
- El citoplasma
- La membrana plasmàtica
- El material genètic (DNA)→ capacitat de fer les funcions vitals nutrició, relació,
reproducció
- Els virus no són éssers vius

2) FORMA I MIDA DE LES CÈL·LULES

2.1) La forma de la cèl·lula

Presenten molta variabilitat de formes, no hi ha una forma fixa
- Cèl·lules lliures: constantment canvien de forma perquè emeten pseudòpodes
(prolongacions citoplasmàtiques per desplaçar-se ), poden tenir una forma globular a
causa de les cel·les
- Cèl·lules unides formant teixits: solen tenir una forma prismàtica, estant en tensió
(ne teixits animals)
- Cèl·lules amb paret de secreció rigida: Forma rígida i estable, com ara el bacteris i
vegetals
- Especialitzades: Tenen una forma segons la seva funció, com les neurones, cèl·lules
l’epiteli intestinal

2.2) Unitats de mesura en citologia

Unitats de longitud:
- μm = micrometer → cèl·lules procariotes 1 μm - cèl·lules eucariotes 100 μm
- nm = nanometres → orgànuls cel·lulars
- Å = angstrom → molècules
1 μm = 1000 nm
1nm = 10 Å
Unitats de massa:
- uma o dalton = macromolècules
- per a macromolècules i petites molècules s’utilitza les svedberg (S), és la unitat de
velocitat de sedimentació centrifuga

2.3) Mida de les cèl·lules:

- Els oòcits = 150 μm → dona lloc a l'òvul
- Neurona = desenes μm

2.4) Relació entre la mida, forma i estat de la cèl·lula

L’augment de volum de les cèl·lules va acompanyat de l’augment del volum del nucli,
arribará un moment que necesitará dividirse o morir. Quant dura una cèl·lula? és molt
variable, hi han unes que es renoven que son els eritròcits (no reprodueixen) i les neurones
no es renoven

3) ESTRUCTURA DE LES CÈL·LULES

Totes les cèl·lules tenen 3 elements/ estructura
- Membrana plasmàtica: constituïda per una doble capa lipídica i proteïnes que poden
ser englobades (travessar) o adherides. la seva funció és permetre el pas d’algunes
substàncies i li dona forma (limits)
- Citoplasma: medi intern de la cèl·lula i conté el citosol (liquid) i orgànuls cel·lulars
conegut com morfoplasma
- Material genètic: és constituït per ADN i pot estar envoltat d’una membrana o no

Estructura de les cèl·lules procariotes:

Tindrà els 3 elements +
- Paret bacteriana: proporciona protecció, li dona forma, i pot tenir per fora una
càpsula (opcional) que fa que s’aglomerin els bacteris
- Flagels (1 o dos, llargs) o les fímbries (molt curts): serveix per locomoció (impuls),
 - Nucleoide: allà on trobem ADN, normalment una cadena circular, dins hi trobem
plasmidis (extra ADN poden tenir o no) i ribosomes (únic orgànul que tenen)

Estructura de les cèl·lules eucariotes:

Totes les cèlules eucariotes tienen la membrana plasmática però a més algunes poden tenir
per fora un tipus de membrana que s'anomena membrana de secreció que donarà lloc a la
matriu extracel·lular (musco polisacàrids).
- Organuls transductors d’energia amb una doble membrana = mitocondri i cloroplast
- Estructures (orgànuls) sense membrana: ribosomes, centrosomes, cioesquelet (3
tipus, dependen del gruix, microtúbuls, filaments intermedis, microfilaments)
- Nucli: totes tenen nucli que conté un embolcall nuclear que presenta porus, el
nucleoplasma i dins del nucleoplasma trobarem la cromatina, i els nuclèols
- Sistema endomembranós (orgànuls fets de membrana): hi ha el reticle
endoplasmàtic prop del nucli, l’aparell de golgi que produeix dos tipus de vesícules
els vacúols o els lisosomes

3.1) Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals

En la cèl·lula animal pot haver-hi una matriu extracel·lular (teixit conjuntiu). Els vacúols són
petits i varis i també pot presentar cilis, flagels, o pseudòpodes.

En la cèl·lula vegetal normalment presenta un sol vacúol central i gran, tan gran que
desplaça el nucli i un cloroplast i altres tipus de plast