RESUM SA2 (PART 1)

NIVELLS D’ORGANITACIÓ

Els nivells d’organització són els diferents graus de complexitat estructural en què s’organitza
la matèria viva.

BIOMOLÈCULES

Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements químics presents en la matèria inerta,
però en una proporció diferent i organitzats de manera diferent.

Biomolècules inorgànicas

Compostos que no tenen carboni en la composició, també formen part de la matèria inerta.
AIGUA I SALS MINERALS.

Biomolècules orgànicas

Exclusives dels éssers vius i estan constituïdes sobretot per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen
(CHON) Bioelements: GLÚCIDS, LÍPIDS, PROTEÏNES i ÀCIDS NUCLEICS.

AIGUA

Estructura molecular de l’aigua

En una molècula d’aigua, la unió de cada àtom d’hidrogen amb l’àtom d’oxigen es produeix
mitjançant un enllaç covalent (enllaç fort).
L’atracció electroestàtica entre les càrregues de l’àtom d’oxigen d’una molècula d’aigua i de
l’àtom d’hidrogen d’una altra constituteix un enllaç que anomenem enllaç d’hidrogen.

Propietats principals de l’aigua

1. Elevada calor específica

2. Elevada calor de vaporització
3. Elevada força de cohesió i adhesió enre les seves molècules
4. Capacitat de dissolució

Funcions principals de l’aigua

1. Funció dissolvent i de transport de substàncies

2. Funció bioquímica
3. Funció estructural
4. Funció mecànica amortidora
5. Funció termoreguladora

SALS MINERALS

● Precipitades: estructures sòlides, insolubles, amb funció esquelètica.

● Dissoltes: donen lloc a anions i cations.
● Associades a substàncies orgànicas: molt variables i específiques.

GLÚCIDS

Biomolècules formades per cadenes de C amb H i O.

Contenen: grup aldehid (grup carbonil en últim carboni de la cadena, aldoses) o cetona (grup
carbonil en segon carboni de la cadena, aldoses) i grup hidroxil.
Classificació:

● Monosacàrids (de 3 a 7 carbonis): aldosa (galactosa, glúcid, ribosa) i cetosa (fructosa)

● Oliosacàrids (unió de 2-10 monosacàrids): disacàrids (maltosa, sacarosa, lactosa,
cel-lobiosa). Enllaç O-glicosídic entre monosacàrids.
● Polisacàrids (unió de molts monosacàrids): cel-lulosa i midó, quitina i glicogen.

Reactiu de Fehling

● Seràn positius: tots els monosacàrids i disacàrids (excepte la sacarosa).

● Seràn negatius: la sacarosa i tots els polisacàrids.

Prueba del Lugol

S’usa per a identificar polisacàrids. El midó en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol pren un
color blau-violeta.

LÍPIDS

Olis i greixos son barreges de lípids, amb estructures molt diverses i insolubles en aigua.

Àcids grassos: llargues cadenes de carboni i hidrogen amb un grupo carboxil (-COOH-).

● Àcids grassos saturats: no tenes cap C=C, només C-C. Ex: àcid palmític àcid esteàric.
● Àcids grassos insaturats: tenen un o diversos C=C.

-Monoinsaturats: només té un C=C. Ex: àcid oleic.

-Poloinsaturats: tenen mes d’un C=C. Ex: omega-3 i omega-6.

Àcids grassos insaturats

● Àcids grassos cis: els àtoms dels dos carbonis que comparteixen el doble enllaç estan
situats en la mateixa banda de la cadena.
● Àcids grassos trans: ls àtoms del dos carbonis que comparteixen el doble enllaç estan
situats en cantons oposats.

Àcids grassos

Els àcids grassos intervenen en reaccions d’esterificació i saponificació.

● Reacció d’esterificació: reacció d’un àcid gras amb un alcohol (glicerina), per formar un
grup èster i una molècula de H20. Enllaç èster.
● Reacció de saponificació: reacció d’un èster amb una base forta (NaOH o KOH), que dona
lloc a una sal d’àcid gras, anomenada sabó, i aigua.

Classificació dels lípids

Saponificables: contenen àcids grassos. Són èster provenen de la unió d’àcids grassos i
alcochol. Els dividim en:

● Lípids simples: Són èsters format exclusivament per àcids grassos amb un alcohol. Ex
acilglicèrids i cèrids.
● Lípids complexos: Èsters formats per àcids grassos, alcohol i un tercer tipus de molècules.
Insaponificables: no presenten àcids grassos en la seva composició. Classificació:

● Esteroides: són derivats de l’esterà.

○ Esterols: colesterol, àcids biliars i vitamina D
○ Hormones esteroides: h. suprarenals (cortisol) i sexuals (testosterona i
progesterona)

● Isoprenoides (Terpens): unió de molècules d’isoprè.

○ Essències vegetals, vitamines, pigments vegetals, aïllants (làtex), etc.

● Prostaglandines: provenen de l‘àcid araquidònic.

Funcions del lípids

● Funció de reserva enegètica

● Funció estructural
● Funció protectora
● Funció biocatalitzadora
● Funció de missatger químic
● Funció transportadora

Sudan III

La gran diversitat que presenten els lípids fa que no hi hagi un mètode únic per identificar­-los.
La tècnica més utilitzada és la tinció amb sudan III, una substància que reacciona amb els lípids
i els acoloreix amb un to rosat vermellós.
PROTEÏNES

● Les proteïnes són polímers d’aminoàcids. Hi ha 20 aminoàcids presents a les proteïnes.

● Els aminoàcids essencials són els que l’organisme no pot elaborar → han de ser presents
obligatòriament a la dieta.

● Els aliments amb un valor proteic alt són els que contenen tots els aminoàcids essencials
(carn, peix, ous, soja i làctics).

● La unió de dos aminoàcids produeix un dipèptid i l’enllaç s’anomena enllaç peptídic. És un

enllaç covalent, pla i rígid, que s’estableix entre un grup amino d’un aminoàcid i el grup
carboxil de l’altre, alliberant una molècula de H2O.

● Considerem una proteïna aquell polipèptid de més de 50 aminoàcids. L’estructura

tridimensional d’una proteïna determina la seva funcionalitat.

Estructura primària

L’estructura primària la determina la seqüència d’aminoàcids de la proteïna. Totes les proteïnes

tenen un primer aminoàcid i un últim aminoàcid. El primer es reconeix perquè té el grup amino
lliure (NH2), l’anomenat extrem N-inicial de la proteïna. L’últim es reconeix perquè té el grup
carboxil lliure (COOH), l’anomenat extrem C-terminal.

Estructura secundària: hèlix alfa i làmina beta.

L’estructura secundària de les proteïnes està determinada per la disposició espacial que adopta
l’estructura primària.

Això permet la formació d’enllaços d’hidrogen entre els grups carbonil (-COOH-) i amino (-NH-)
dels carbonis involucrats en els enllaços peptídics d’aminoàcids propers a la cadena.
Estructura terciària

● Disposició en l’espai de l’estructura secundària quan es plega sobre si mateixa i origina una
conformació globular.

● Els radicals apolars se situen a l’interior i els polars a l’exterior, això fa que les proteïnes
globulars siguin solubles en aigua.

● Es mantenen estables per enllaços entre els radicals R dels aa. Els enllaços que trobem
són: ponts disulfur (forts), ponts d’hidrogen, forces de Van der Waals, interaccions iòniques
i interaccions hidròfobes.

● L’estructura terciària d’una proteïna és la responsable directa de les seves propietats

biològiques, ja que la disposició espacial dels diferents grups funcionals determina la seva
interacció amb els diversos lligands.

Estructura quaternària

L’estructura quaternària és la que presenten les proteïnes constituïdes per dues o més cadenes
polipeptídiques amb estructura terciària, idèntiques o no, unides per mitjà d’enllaços febles (no
covalents).

Cadascuna d’aquestes cadenes polipeptídiques rep el nom de protòmer.

Reacció xantoproteica: és deguda a la formació d’un compost aromàtic nitrat de color groc,
quan les proteïnes són tractades amb àcid nítric concentrat. La prova dona resultat positiu en
aquelles proteïnes amb aminoàcids portadors de grups aromàtics, especialment en presència
de tirosina.

Prova de Biuret: es basa en una reacció típica d’enllaços peptídics amb el coure. Els àtoms de
coure del reactiu s’uneixen amb dos o més enllaços peptídics de la proteïna i es forma el color
violeta. Els dipèptids no donarien color violeta perquè només presenten un sol enllaç peptídic i
no pot reaccionar amb el coure. En definitiva la reacció de Biuret serveix per identificar
proteïnes.

Propietats de les proteïnes

Les propietats de les proteïnes depenen principalment dels radicals R dels aminoàcids.
Algunes de les principals són:

● Solubilitat: La proteïna serà més soluble en aigua quants més aminoàcids amb radicals
polars tingui, respecte als aminoàcids apolars. Els radicals polars estableixen ponts
d’hidrogen amb les molècules d’H2O. → Proteïnes globulars
● Desnaturalització: Pèrdua de l’estructura terciària i, generalment, també de la secundària,
pel trencament dels enllaços que la constitueixen. NO AFECTA A L’ESTRUCTURA
PRIMÀRIA. Pot ser produïda per canvis de temperatura, de pH, de concentració salina en
el medi o per agitació.
● Especificitat: Presenten uns aminoàcids determinats i una estructura determinada per
poder interaccionar amb altres molècules determinades, reconèixer molècules i ser
reconegudes. Gran importància en la regulació de les accions químiques (enzims) i en les
hormones peptídiques (insulina).
● Capacitat amortidora: Les proteïnes dissoltes tendeixen a neutralitzar variacions de pH del
medi (dissolucions tampó o amortidores). Com estan constituïdes per aminoàcids, també
tenen un comportament amfòter.