BIOLOGIA MOLECULAR

BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Bioelements

1.Bioelements primaris o principals: C, H, O, N, S , P

C: base de totes les biomolècules N: àcids nucleics ,proteïnes..

H: base... , component de l’aigua.. P: proteïnes , ATP..
O: base... ,component de l’aigua S: àcids nucleics..
Són els elements majoritaris de la matèria viva (més del 95% de la massa ).Són
indispensables per a la formació de les principals biomolècules (funció plàstica)
Les propietats fisico-químiques que els fan idonis per als processos vitals són:
1. Electronegatius: tendeixen a captar electrons i formar enllaços covalents . Són lleugers i
els enllaços resulten molt estables.
2. El carboni, nitrogen i oxigen, poden formar enllaços dobles i triples, la qual cosa els facilita
formar enllaços químics amb altres elements.

Estructura tetraèdrica
de l’àtom de C
tetravalent

2.Bioelements secundaris. Són la resta dels elements (proporció menor del 4,5%.)
generalment en forma iònica

Ca: contracció muscular... Mg: component de la clorofil·la

Na: transmissió impuls nerviós... Cl: intervé en processos osmòtics
K: transmissió impuls nerviós...

3.Oligoelement es troba als éssers vius en una proporció menor al 0'1 %. Malgrat la
seva escassesa, són indispensables per a la vida (funció catalítica :faciliten reaccions
químiques)

F Forma part de l'esmalt dentari i dels ossos.

Forma part del grup hemo de l'hemoglobina,(encarregada del transport de l'oxigen).
Fe
Forma part dels citocroms (cadena respiratòria )
I És necessari per a la formació de l'hormona tiroxina (reguladora del metabolisme )

Mg Forma part de la molècula de clorofil·la. Cofactor d'enzims respiratoris .

2
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

L’AIGUA
-Estructura i propietats de l'aigua.
1. Polaritat o Bipolaritat

2. Calor específica elevada , Calor d’evaporació elevada. (termoregulador)

3. Bon dissolvent de les sals i els compostos polars

4. Elevada tensió superficial

5. Gran reactivitat

-Importància biològica de l'aigua.

FUNCIÓ DISSOLVENT Es donen la major part de les reaccions químiques que tenen lloc en el metabolisme
FUNCIÓ DE
TRANSPORT L’aigua és el component majoritari del citoplasma
FUNCIÓ ESTRUCTURAL El volum i la forma d'una gran quantitat de cèl·lules depèn del % aigua
FUNCIÓ MECÀNICA
ESMORTEÏDORA Líquid sinovial, cefaloraquidi..

FUNCIÓ DE L'aigua, gràcies a la seva elevada calor específica, evita o esmorteeix els canvis
TERMOREGULACIÓ sobtats de temperatura en els líquids interns dels organismes.(suor, clima)
FUNCIÓ METABÒLICA Com a reactiu
3
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

LES SALS MINERALS

Responsables de l’osmosi: en un sistema de dues solucions separades per una membrana

semipermeable (només deixa passar l’aigua), es crea una pressió (osmòtica) sobre la
membrana. Per arribar a l’equilibri, l’aigua passarà del compartiment menys concentrat al més
concentrat, fins igualar les concentracions.

pH .

El pH es defineix com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració

d'ions hidroni. Els valor de pH oscil·len entre 0 i 14. Així, segons si superen o no el
valor mitjà de 7, podem distingir els tipus de dissolucions següents:

o pH > 7 Dissolució bàsica

o pH = 7 Dissolució neutra
o pH < 7 Dissolució àcida

Tots els éssers vius mantenen constant el pH del seu medi intern. Això
s'aconsegueix, sobretot, gràcies a les sals minerals dissoltes, que constitueixen les
anomenades dissolucions tampó.

4
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

ELS GLÚCIDS

Els glúcids són compostos orgànics constituïts per C, H i O. La formula empírica de molts
glúcids és CnH 2nOn. Antigament s’anomenaven hidrats de carboni, i vulgarment sucres.
Tenen un esquelet format per àtoms de carboni, a cada un dels quals s'hi troba unit un
grup hidroxil ( -OH ) i un radical hidrogen ( -H ); excepte un carboni que, a més de tenir
un grup hidroxil conté un grup carbonil: Aldehid (-COH) o Cetona (-CO-).

Funcions del glúcids

FONT D'ENERGIA: La majoria de monosacàrids, i principalment la glucosa, proporcionen energia a

l'organisme al alliberar-la trencant els enllaços entre els seus àtoms.
RESERVA ENERGÈTICA: Els organismes emmagatzemen la glucosa en forma de polisacàrids com el
glucogen i el midó, per a utilitzar-la quan els sigui necessària.
FUNCIÓ ESTRUCTURAL: Alguns polisacàrids formen part de l'estructura dels organismes. Per
exemple, la cel·lulosa es troba en la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals i la quitina constitueix la
paret cel·lular dels fongs i l'exoesquelet dels insectes.
BIOSÍNTESI: Els glúcids poden degradar-se per tal d'obtenir petites molècules a partir de les quals
es poden sintetitzar altres biomolècules com els aminoàcids, àcids grassos...

Classificació

5
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Monosacàrids
Són els glúcids més senzills ; la seva unió origina la resta dels glúcids. També
s'anomenen sucres. La formula empírica és (CH2O)n . Es presenten en forma cíclica.
Són blancs, solubles en aigua i dolços.

Fórmula lineal d’un monosacàrid de 6C Assenyaleu els C asimètrics

Formes D i L: si el grup -OH de l’últim C asimètric està a la dreta, es tracta d’un D-monosacàrid, si
està a l’esquerra d’un L-monosacàrid

Nomenclatura dels monosacàrids

Segons el nº de C: trioses (3C), pentoses (5C), hexoses (6C)
Segons el grup funcional que tenen: Aldoses (aldehid), Cetoses (cetona)

Fórmula cíclica dels monosacàrids (ciclació de la glucosa)

Les pentoses i la fructosa ciclen en pentagon (forma furanosa), la glucosa i galactosa

en forma d’hexàgon (forma piranosa)

6
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Exemples de monosacàrids
5C-ribosa i la desoxiribosa són components essencials de l’ARN i l’ADN.
6C-glucosa és abundant al raïm, la mel, la sang . Actua com a combustible
-galactosa,es troba a la llet, com a component del disacàrid lactosa
-fructosa: es troba a moltes fruites

Ribosa Desoxiribosa Glucosa Galactosa Fructosa

Disacàrids
Els disacàrids estan formats per la unió entre dos monosacàrids. Aquesta unió tè lloc
mitjançant un enllaç anomenat O-glicosídic originat entre dos grups-OH. En aquesta
unió s'allibera una molècula d'aigua

-maltosa està constituïda per la unió de dos glucoses.

-lactosa o sucre de la llet està formada per la unió de galactosa amb glucosa.
-sacarosa, el sucre de taula, és abundant a la canya de sucre i a la remolatxa sucrera.
Està formada per la unió d'una molècula de glucosa i una altra de fructosa.
-cel·lobiosa: Disacàrid format per la unió de dues b-glucoses amb enllaç b(1-4). Prové
de la digestió que alguns microorganismes fan de la cel·lulosa

Polisacàrids
Són macromolècules polimèriques formades per nombroses unitats monosacàrides
-Midó és el polisacàrid principal de reserva de les cèl·lules vegetals. Format per
amilosa i amilopectina ( cadenes de glucoses)Es molt abundant als tubercles, bulbs,
llavors, etc. Es forma a partir dels sucres formats per la fotosíntesi.
-Glicogen és el polisacàrid de reserva propi dels animals on s'acumula
preferentment en el fetge i els músculs. També és un polímer de glucosa.
-Cel·lulosa és un polímer lineal de molècules glucosa. Paret cel·lulosa vegetal
-Quitina:. Forma l'esquelet extern de molts artròpodes.
7
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Disacàrids

maltosa

sacarosa lactosa

Polisacàrids

cel·lulosa

amilosa

8
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

ELS LÍPIDS

Formats per : Carboni (C), Hidrogen (H), Oxigen (O) , Fósfor (P) , Nitrogen (N).
L'única característica comú en tots els lípids és que són insolubles en aigua, ja que les
molècules dels lípids presenten zones apolars o hidròfobes, i que són solubles en
dissolvents orgànics (éter, cloroform) ja que aquests són apolars igual que els lípids.

Funcions dels lípids Els lípids desenvolupen 3 tipus de funcions:

1. Funció de reserva. Són la principal reserva energètica de l’organisme.
2. Funció estructural. Formen les bicapes lipídiques de les membranes. Recobreixen
òrgans i els donen consistència, o protegeixen mecànicament.
3. Funció biocatalitzadora: les reacciones químiques dels éssers vius. Compleixen
aquesta funció les vitamines lipídiques, les hormones esteroidees i las prostaglandines.

Classificació:

Àcids grassos :
Són llargues cadenes d'àtoms de carboni amb el grup carboxil (-COOH) en un extrem.
Tenen sempre un nombre de carbonis parell. Podem representar els àcids grassos:
n : m ; n (nombre de carbonis) i m (nombre d'enllaços dobles).
Ex: Àcid linoleic : 18:2 (18 carbonis i 2 enllaços dobles)
Tenen caràcter amfipàtic, és a dir, els àcids grassos tenen una part polar o hidròfila
(l'extrem carboxil) i una part apolar o hidròfoba (la resta de la cadena). Els àcids
grassos són insolubles en aigua i en contacte amb aquesta es disposen formant
micel·les (capes esfèriques) o be formant una pel·lícula en la superfície, d'aquesta
manera només el cap polar fa enllaços (Ponts d'Hidrogen) amb l'aigua.

9
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

CLASSIFICACIÓ:

1. Saturats: Són àcids grassos formats per enllaços covalents simples. Els punts
de fusió són elevats (greix animal).
2. Insaturats Són àcids grassos formats per enllaços covalents simples i enllaços
covalents dobles (sempre aïllats entre ells). Punts de fusió baixos (olis). Hi ha
àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats.

Acilglicerids
Químicament són esters d’àcids grassos amb glicerina. El cas més abundant és el dels
triglicèrids ( glicerina + 3 àcids grassos)

La seva funció principal és la de reserva d'energia. Al metabolisme els greixos

s'emmagatzemen fins al moment que són necessaris. Tipus: segons el nº i tipus d’àcids
grassos: GREIXOS: grasses sòlides. Ex: llard, sèu/ OLIS: grasses líquides.

Ceres: Són esters d'un àcid gras i un alcohol de cadena llarga (30 carbonis). La seva
funció principal és el recobriment d'estructures i la impermeabilització de superfícies i
estructures (pell, pèl, plomes d'aus aquàtiques, pell dels fruits, fulles dels arbres, oïda)

10
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Fosfolípids
Estan formats per una molècula de glicerina unida a 2 àcids grassos, mentre que el
tercer -OH de la glicerina està unit a una molècula d'àcid fosfòric i a una altra
substància polar (alcohol , aminoàcid etc). Els enllaços són de tipus ester.

Aquesta estructura la atorga un caracter anfipàtic ja que té una part polar i una altra
(àcids grassos) apolar. Són els components bàsics de la membrana cel·lular.
Esfingolípids i Glucolípids : lípids de membrana de les cèl·lules del sistema nerviós.

Esteroides: No saponificables . Es tracta d'una sèrie de lípids derivats d'una

estructura tetracíclica de nom: ciclopentà-perhidrofenantrè. A partir d'aquesta
estructura es formen els esteroides .

-El colesterol és una molècula molt abundant en l'ésser humà i en general a tots els
animals. Està present a les membranes de les cèl·lules animals i en el sistema nerviós
central i és precursor d'altres molècules com els àcids biliars i de moltes hormones.
-Els àcids biliars són molècules originades a partir de la degradació del colesterol en
el fetge. Les seves molècules presenten caràcter amfipàtic, i fa que puguin actuar
formant micel·les capaces d'absorbir els greixos a l'intestí prim.
-Les hormones sexuals masculines (testosterona) i femenines (estrògens i
progesterona) controlen la maduració sexual

Terpens Lípids no saponificables polímers de l'isoprè. Els trobem a :

-Olis essencials de les plantes ( mentol, càmfora...).
-Les vitamines A, E i K.
-Pigments vegetals que intervenen en la fotosíntesi.

11
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

LÍPIDS

Àcids grassos

Acilglicerids

Fosfolípids

Esteroids

12
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

LES PROTEÏNES

Les proteïnes són biomolècules formades bàsicament per C, O, H i N; també sol

presentar-se el S i amb menor freqüència P, Fe, Cu, Mg i altres elements.
Constitueixen aproximadament el 50% del pes sec de la cèl·lula i són les molècules
fonamentals de l'organització cel·lular, no solament per la seva abundància, sinó per la
gran varietat de funcions que realitzen. Químicament són cadenes lineals d'unes
unitats més senzilles anomenades aminoàcids.

-Aminoàcids
Els aminoàcids són molècules que presenten al mateix temps un grup àcid (carboxil) -
COOH i un grup amino -NH2 . Entre ells es diferencien per un radical variable R que
varia des d'un H a cadenes lineals o cícliques. A les proteïnes hi són presents 20
aminoàcids diferents.

Fòrmula general d'un aminoàcid

Formació de proteïnes a partir d'aminoàcids

La unió entre aminoàcids per formar les proteïnes es realitza mitjançant l'enllaç
peptídic, entre un grup carboxil d'un aminoàcid i el grup amino del següent. La
molècula resultant s'anomena (poli)pèptid.

13
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

-Estructura de les proteïnes.

1. Estructura primària: és la seqüència lineal d'aminoàcids (tipus i ordre) Aquesta

seqüència conté tota la informació que defineix la forma tridimensional i la funció de
la proteïna

2. Estructura secundària: Plegament en l’espai de l’estructura primària Hi ha dos tipus

d'estructura secundària: a-Hèlix, b-Fulla Plegada o laminar. Aquesta estructura
proporciona a la proteïna elasticitat, resistència, suavitat i flexibilitat.

3. Estructura terciària: és una formació 4.Estructura quaternària: està formada

tridimensional de les estructures anteriors per unitats de diferents proteïnes.

Desnaturalització de les proteïnes.

La desnaturalització radica en el trencament dels enllaços dèbils el que provoca la
desestabilització de la estructura tridimensional de la proteïna ,amb la pèrdua de les
seves funcions. Els enllaços peptídics , per contra, romanen inalterats (no afecta a
l’estructura primària). Es dóna a Tº o pH extrems.

14
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Importància biològica de les proteïnes

- Glucoproteïnes de les membranes cel·lulars.

FUNCIÓ - Tubulina que forma els microtúbuls de cilis i flagels.
ESTRUCTURAL - Histones que s'associen a l'ADN per a formar la cromatina.
- Col·làgena dels teixits cartilaginós, conjuntiu i ossi.
- Permeases que regulen el pas de molècules a través de la
FUNCIÓ membrana cel·lular.
TRANSPORT - Pigments respiratoris ( hemoglobina, hemocianina...) que
transporten oxigen per la sang.
FUNCIÓ Tenen una acció biocatalitzadora,( afavoreixen les reaccions
ENZIMÀTICA químiques) . S'anomenen enzims.
FUNCIÓ
HORMONAL Són biocatalitzadors que actuen per tot l'organisme. Ex: insulina...
- Les globulines i inmunoglobulines (anticossos) tenen la funció
FUNCIÓ DE
DEFENSA d'associar-se a les substàncies estranyes que penetren en
l'organisme i neutralitzar-les.
- Actina i Miosina són proteïnes que s'associen entre sí per a
FUNCIÓ
CONTRÀCTIL formar miofibres, estructures que permeten la contracció i
relaxació de les fibres musculars.
FUNCIÓ DE
RESERVA l'ovoalbúmina de la clara d'ou, la caseína de la llet

Classificació

• PROTEÏNES SIMPLES O HOMOPROTEÏNES: Proteïnes formades per la unió

d'aminoàcids. Ex: alguns enzims, queratina, insulina..
• PROTEÏNES CONJUGADES O HETEROPROTEÏNES: Proteïnes formades per
la unió d'aminoàcids i altres molècules orgàniques o inorgàniques anomenades
"GRUP PROSTÈTIC".

Depenent del Grup Prostètic:

• Lipoproteïnes ( Lípids )
• Nucleoproteïnes ( Àcids nucleics ): Histones.
• Fosfoproteïnes ( Àcid fosfòric ): Caseïna.
• Hemoproteïnes ( Grup Hemo: ferro ): Hemoglobina, Mioglobina.
• Glucoproteïnes (Glúcids ): anticossos , antígens, proteïnes de membrana

15
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

METABOLISME
S'anomena així al conjunt de reaccions enzimàtiques de la cèl·lula. Globalment representa
l'intercanvi de matèria i energia entre la cèl·lula i l'exterior. Al conjunt de rutes metabòliques
es poden diferenciar els processos de trencament i els de síntesi:

-Catabolisme o vies catabòliques: reaccions que trenquen molècules complexes en

molècules més senzilles. En trencar-se els enllaços de la molècula gran s’allibera energia
( reaccions exergòniques).

-Anabolisme o vies anabòliques: reaccions de síntesi de molècules complexes a partir de

molècules senzilles. En aquestes reaccions es creen nous enllaços i per tant cal aportar
energia (reaccions endergòniques) Per tal que es duguin a terme aquests processos és
imprescindible l’acció dels enzims.

ENZIMS
Els enzims són catalitzadors proteics que actuen en petites quantitats accelerant les
reaccions químiques . Ho fan disminuint l’energia d’activació dels substrats.

Característiques des enzims

Específics del substrat: el substrat (S) és la molècula sobre la qual l’enzim exerceix
la seva acció catalítica. Cada enzim actua sobre un tipus de molècula.
Específics de reacció: cada enzim catalitza un tipus de reacció.
Eficàcia: cada enzim presenta la màxima eficàcia a una Tº i pH concrets(òptims)
Naturalesa dels enzims: alguns enzims presenten parts no proteïques. Segons la
composició s’anomenen:
-Cofactor: quan es tracta d’ions o molècules inorgàniques
-Coenzim: quan es tracta d’una molècula orgànica (moltes vitamines ho són)

16
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Acció enzimàtica

L’enzim s’uneix al substrat formant el complex enzim-substrat (ES). La unió( ponts

d’hidrògen, interaccions hidrofòbiques..) es fa en un lloc específic de l’enzim: el centre
actiu (porció de l’enzim format per AA que interaccionen amb el substrat)
L’enzim catalitza la transformació del substrat, s’allibera el producte (P), i es recupera
l’enzim.

Classificació dels enzims

1. Oxido-reductases
Si una molècula es redueix, l’altre s’oxida

2. Transferases
grups aldehids
grups glucosils
grups fosfats (kinases)

3. Hidrolases
Trenquen polímers en monòmers
actuen sobre enllaços:
Ester, peptídics, O-glucosídics, C-N

4. Ligases
Formació de nous enllaços amb despesa
ATP (entre C-O; C-S; C-C i C-N)

5. Isomerases
Reaccions d’isomerització

17
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Cinètica de les reaccions enzimàtiques:

La cinètica enzimàtica estudia la velocitat de les reaccions catalitzades per enzims.

La velocitat pot determinar-se mesurant l’aparició dels productes o la desaparició dels
reactius..
La mesura es realitza sempre en condicions òptimes de pH i T
(S saturat). En aquestes condicions la velocitat de reacció
observada és la velocitat màxima Vmax.
En mesurar la velocitat d’aparició de producte en funció del
temps obtenim la corba de la reacció (cinètica de la reacció).
La velocitat d’acumulació de producte disminueix perquè es va
consumint el substrat (v0 o v inicial : pendent)

-Quan la [S]0 és petita, la V0 és directament proporcional a la [S]

-A altes [S] l’enzim es troba saturat pel S i la velocitat ja no depen de la [S]. En aquest
punt la velocitat és màxima (Vmax)

-Constant de Michaelis-Menten: vàlida per a [S]

no saturants i [E] fixa

• Km és la concentració de substrat per la

qual la velocitat de reacció és la meitat
de la V màxima. (representa la [S]
necesaria perquè la reacció assoleixi la
Vmax
meitat de la seva Vmax) 2
• El valor de Km dóna idea de l’afinitat de
l’enzim pel substrat: a major Km menor
afinitat pel substrat i menor eficacia de
l’enzim . De dos enzims que actuin sobre
el mateix substrat serà més eficaz el que presenti una Km menor.

Regulació de l’activitat enzimàtica: inhibidors (cianur, metalls, antibiòtics..)

-Inhibició competitiva : l’inhibidor s’uneix a l’enzim pel seu centre actiu (ocupant el lloc del
substrat)

-
Inhibició no competitiva: l’inhibidor s’uneix a l’enzim per un altre punt, canviant la seva
estructura i deixant-lo inactiu.

–Retroinhibició:

18
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

ÀCIDS NUCLEICS. Els àcids nucleics són macromolècules formades per C ,O ,H ,N i P.

Les seves unitats bàsiques reben el nom de nucleòtids. Els nucleòtids resulten de la
combinació d'una molècula d'àcid fosfòric amb una pentosa i una molècula cíclica anomenada
base nitrogenada: nucleòtids: àcid fosfòric + pentosa + base nitrogenada
* La pentosa pot ser la ribosa o la desoxiribosa
* Les bases nitorogenades : estructures cícliques que contenen nitrogen : A,T,C,G,U.

Púriques , derivades de la purina , molècula constituïda per dos cicles o anells. Són l'adenina (A)
i la guanina (G).
Pirimidíniques , derivades de la pirimidina , molècula amb un únic cicle En tenim la timina (T) ,
uracil (U) i la citosina (C).

Adenina Timina

fosfat

Enllaç N-glucosídic

desoxiribosa
ribosa

Estructura de l'ADN: polinucleòtid de A,T,C i G, amb desoxiribosa com glúcid.

*Enllaç fosfodiester

19
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Estructura primària
Es tracta de la cadena de polinucleòtids lineal que ens informa de la composició en
bases (% de cadascuna) i la seqüència de nucleòtids , és a dir , l'ordre relatiu
d'aquestes en la molècula (on resideix la informació necessària per a la síntesi de
proteïnes
Estructura secundària.
El següent model per a la molècula d’ADN ( Watson i Crick ) rep el nom de doble hèlix.

• Formada per dues cadenes polinucleotídiques, encarades per les seves bases i
unides entre elles per ponts d'hidrogen.(A=T / C= G)
• Aquestes cadenes es troben enrotllades en una doble espiral Les dues cadenes
són antiparal·leles, i complementàries.( l’hèlix es manté per enllaços bisulfur)

Estructura terciària
A les cèl·lules eucariòtiques l'ADN es troba dintre del nucli. Per això , aquesta gran
molècula ha de sofrir una sèrie de plegaments sobre si mateixa. Aquesta estructura
plegada es realitza mitjançant la unió amb unes molècules proteiques anomenades
histones. Els cromosomes són, doncs , associacions entre ADN i proteïnes històniques.

20
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Estructura i tipus d'ARN.

Polinucleòtid de A, U, C i G. i ribosa en lloc de desoxiribosa. Hi ha tres tipus:

ARNm o missatger. :El podem trobar al nucli i al citoplasma. Es tracta d'una

cadena lineal , no massa gran d'ARN que participa al procés de transcripció , és a
dir ,el podriem considerar com una “fotocòpia” de l’ADN nuclear que transportarà
la informació d’aquest des del nucli al citoplasma cel·lular perquè se sintetitzen les
proteïnes. Cada tres bases consecutives constitueix un triplet o codó.

ARNr o ribosòmic. .Juntament amb proteïnes forma uns orgànuls cel·lulars

anomenats ribosomes i que estan relacionats amb la síntesi de proteïnes.

ARNt o de transferència. :Està present al citoplasma cel·lular i també participa al

procés de síntesi de proteïnes on serà l’encarregat de transportar els aminoàcids
que constituiran la proteïna. Presenta un triplet de bases anomenat anticodó i que
serà complementari d'un determinat codó de l'ARNm. A l’altre costat de la seva
estructura està unit a un determinat aminoàcid (en funció del seu anticodó)

Importància biològica dels àcids nucleics

La seqüència de bases nitrogenades a la molècula d'ADN i també d'ARN
INFORMACIÓ
GENÈTICA en alguns virus, constitueix el codi genètic. L'ordre de lectura d'aquestes
bases indica la proteïna que se sintetitzarà a partir de l'àcid nucleic.
La informació continguda en l'ADN s'ha de mantenir en el procès de
divisió cel·lular i durant la reproducció dels organismes, de manera que els
HERÈNCIA
descendents heretin els caràcters biològics. La cadena d'ADN té la
capacitat de duplicar-se i de fer còpies gairebé exactes (transcripció).
Durant la duplicació de l'ADN es poden produir alguns errors en copiar la
cadena, s'anomenen mutacions. Poden donar-se en les cèl·lules germinals o
EVOLUCIÓ reproductores. Les mutacions es produeixen a l'atzar. La majoria es
corregeixen o s'eliminen, però algunes es mantenen. Això fa augmentar la
diversitat dels organismes i pot afavorir l'evolució de les espècies.
SÍNTESI DE A partir de l'ADN, material genètic, s'obté la informació necessària per
PROTEÏNES a la síntesi de proteïnes (traducció). I gràcies a l'ARN té lloc el procés.

Altres nucleòtids: ATP

21
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Identificació de biomolècules

GLÚCIDS

-Reacció de Fehling:S'utilitza per a saber si el glúcid que s'està analitzant té

poder reductor o no. Tots els monosacàrids i la majoria de disacàrids excepte la
sacarosa tenen poder reductor. Reacció positiva (mostra de color vermellós): el
glúcid és reductor ja que s'ha oxidat donant lloc al sulfat de coure (II) o a
l'òxid de coure (I).

-Reacció de Lugol: S'utilitza per a identificar polisacàrids. El iode (lugol)

s'introdueix entre les espires del polisacàrid donant-li un color blau violeta.

LÍPIDS

-Sudan III: Els greixos tenen la característica de poder ser tenyits d'un color
vermell ataronjat amb un colorant anomenat Sudan III.

PROTEÏNES

-Reacció Xantoproteica :Es produeix únicament en aquelles proteïnes que tenen

aminoàcids aromàtics, i el resultat és la formació d'un compost nitrat d'un
color grogós

-Reacció biuret : Es produeix en pèptids i proteïnes, però no en aminoàcids, ja

que es detecten els enllaços peptídics. Quan la proteïna es posa en contacte
amb l'NaOH es forma un compost anomenat biuret que en contacte amb una
solució de CuSO4 dóna una coloració violeta.

22
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

GENÈTICA MOLECULAR

L’ADN conté tota la informació per sintetitzar les proteïnes de la cèl·lula. Moltes d’aquestes
proteínes són enzims que catalitzen reaccions químiques, per tant les reaccions metabòliques
depenen també de la informació codificada a l’ADN.

En el procés d’expressió de la informació dels gens hi ha dues etapes:

ADN ARN PROTEÏNES

Transcripció Traducció

Aquest conjunt representa l’anomenat DOGMA CENTRAL DE LA BIOLOGIA MOLECULAR

23
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

TRANSCRIPCIÓ

Síntesi d’ARN. Consisteix a fer una còpia complementària a un fragment d’ADN (gen).
Recordar que l’ARN es diferencia de l’ADN en el monosacàrid (ribosa) i en una base ( Uracil en
lloc de Timina). A més l’ARN és una cadena senzilla.

1. Iniciació: Un enzim, l’ARN-polimerasa reconeix una regió de l’ADN , anomenada regió

promotora (seq. bases TATA o CAAT) i s’hi uneix ( a una de les cadenes d’ADN)

2. Allargament (=elongació) : l’enzim va avançant al llarg de la cadena i incorpora

ribonucleòtids complementaris a la seqüència que llegeix de la cadena d’ADN.

ADN : 3'... TACGCT...5'

ARN :5'...UAGCGA...3'

3. Finalització : la transcripció acaba quan l’ARN-polimerasa troba una seqüència de nucleòtids

de finalització (UAA, UAG o UGA) . Llavors l’enzim i l’ARNm es desprenen de la cadena d’ADN.

4. Maduració: la cadena d’ARN sintetitzada pot ser fragmentada mitjançant nucleases (per
tal d’eliminar seqüències sense significat: introns) i posteriorment alguns fragments poden ser
modificats químicament. Procariotes: sense fase de maduració

Retrovirus (virus amb ARN) : procés invers, l’ARN fa de motlle per a la síntesi d’ADN (Ez:
transcriptasa inversa) *

24
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

TRADUCCIÓ

L’ARNm porta la informació per a la síntesi de proteïnes , és a dir, determina l’ordre i el tipus
d’aminoàcids que formaran la proteïna. Aquesta informació està codificada en forma de triplets, cada
tres bases formen un codó que determina un aminoàcid. Les relacions entre codons i aminoàcids formen
el codi genètic.

Codi genètic: equivalències entre triplets (codons) de nucleòtids de l’ARNm i els aminoàcids.
Característiques del codi:

Cada codó porta informació per a la incorporació d’un sol aminoàcid

Hi ha codons especials: iniciadors (AUG), i codons muts o d’aturada, que actuen com a senyals de
finalització de la traducció (UAA, UAG, UGA).
El codi genètic és degenerat ( o redundant): la majoria d’aminoàcids estan codificats per més
d’un codó.
El codi genètic és universal: és el mateix per a tots els éssers vius.

Materials necessaris per a la traducció: ARNt, ARNm, Enzims i cofactors, Ribosomes.

Fase previa (activació ) : L’enzim aminoacil-ARNt-sintetasa associa cada AA al seu ARNt específic (amb
despesa d’ATP)
*

25
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Inici de la síntesi
Separació de les dues subunitats del ribosoma. L’ARNm s’uneix a la subunitat petita
Reconeixement del primer codó (iniciació AUG) per l’ARNt corresponent ,incorporació al centre P
Tancament de la subunitat gran formant el complex ribosomal (comples d’iniciació)

Elongació o allargament de la cadena peptídica

Es coloca al centre A un ARNt activat amb un anticodó complementari del codó següent
L’aminoàcid del centre P s’uneix per enllaç peptídic a l’AA que acaba d’entrar a A
Al mateix temps el ribosoma es desplaça sobre l’ARNm (5-3) expulsant el primer ARNt(el segon ARNt passa a P)

Fi de la síntesi: Quan el ribosoma arriba a un codó mut (aturada UAA, UAG, UGA) uns factors de terminació el
reconeixen, l’ocupen i provoquen el despreniment de la cadena polipeptídica. El ribosoma es disocia i resta inactiu.
Maduració de les proteïnes: modificacions posteriors de les proteïnes

26
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

DUPLICACIÓ* (REPLICACIÓ DE L’ADN)

Es fa durant la interfase o fase de Síntesi (S) prèvia a la divisió cel·lular. Etapes:
Separació de les cadenes d’ADN
La doble hèlix d’ADN es desenrotlla temporalment (procariotes: 1 punt d’origen de
replicació, eucariotes: més d’un), cada filament servirà de motlle per a la formació
d’una nova cadena complementària.
Es formen dues forquetes de replicació , delimitant la bombolla de replicació.
Inici: Col·locació dels primers nucleòtids. L’ARN-polimerasa comenta la síntesi fabricant una
petita seqüència d’ARN que servirà d’encebador per a l’ADN-polimerasa.
Síntesi de les noves cadenes 5 – 3 :
L’ADN-polimerasa es desplaça ( sentit 3 – 5) sobre la cadena motlle d’ADN (brins
d’ADN), col·locant i unint els nucleòtids complementaris a l’ARN-encebador.
La replicació es fa de forma semidiscontinua: un dels filaments nous es sintetitza de
forma continua ( filament o bri conductor). L’altre de forma discontinua: se sintetizen
nous segments (fragments d’Okazaki) a mida que s’obre l’hèlix d’ADN, donant el
filament o bri retardat. Posteriorment els fragments d’Okazaki són lligats per ligases.

27
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

Regulació de l’expressió gènica:

28
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

1. Pregunta 2A (3 punts) Determinats peixos d'aquari d'aigua dolça sovint pateixen l'anomenada malaltia
del punt blanc, caracteritzada per la presència de petites taques blanques a les escates i les aletes. Una
anàlisi microscòpica de les taques evidencia la presència d'un protozou paràsit. Submergint durant uns
minuts els peixos en aigua amb una concentració salina superior a la de l'aquari els paràsits desapareixen
en la major part dels casos.

1) Quin fenomen fa possible que el paràsit desaparegui? Expliqueu les transformacions que experimenta
l'organisme paràsit. Las desaparició del paràsit és possible gràcies al fenomen de l'osmosi. Al submergir
l'animal (i el paràsit extern) en un medi més concentrat, hipertònic respecte al medi intracel·lular del
paràsit, aquest pateix un fenomen d'exosmosi (els protozous perden aigua), morint el protozous i curant-se
la malaltia.

2) La taula següent mostra els resultats d'un experiment fet amb peixos d'aigua dolça d'una mateixa
espècie que patien la malaltia del punt blanc i eren submergits durant un minut en solucions salines a
diverses concentracions.

Concentració salina (g ·l-1) 2.5 5.0 7.5 10.0 12.5 15.0 17.5 20.0 22.5 25.0 27.5 30.0
Nombre de paràsits en un peix 150 150 150 150 140 100 45 10 8 5 0 0

NOTA IMPORTANT: Quan es submergien els peixos a una concentració superior a 20 g ·l-1 la major part
d'ells morien. Feu un gràfic dels resultats i raoneu a quina concentració és més eficaç el tractament.

Per als peixos la màxima eficàcia dels tractament es dóna aproximadament entre els 17.5 i els 20 g.l-1 de
concentració de clorurs. A una concentració més alta els peixos moren i si la concentració és més baixa els
paràsits no estan afectats

3) La mort dels peixos durant l'experiment és un exemple que evidencia que cada espècie té el seus propis
marges de tolerància per a una determinada variable ambiental. Expliqueu què vol dir això i il·lustreu-ho
amb un altre exemple. Per damunt o per sota de determinats valors d'una variable ambiental (llum,
temperatura, humitat, salinitat, pH…), hi ha espècies que no sobreviuen (o viuen amb menys eficàcia).
Aquests marges o rangs de tolerància són propis dels organismes d'una espècie i determinen la seva
distribució. Poden explicar-se multitud d'exemples: - la temperatura i les aus migratòries;
- la llum i el desenvolupament de determinades espècies del sotabosc;
- la humitat i els fongs;

29
 BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

2. Pa negre és una noveŀla d’Emili Teixidor que narra una història ambientada a la postguerra a
la comarca d’Osona. El gra de blat té unes cobertes de color fosc i l’interior és de color blanc o
groc. Després de moldre tot el gra de blat s’obté una farina de color fosc a partir de la qual es fa
el pa negre o integral. El pa blanc s’elabora a partir de la farina que s’obté de la part interna del
gra de blat. A la postguerra s’aprofitava tot el gra de blat per a fer el pa, per això se’n deia pa
negre.
1- El valor nutritiu del pa blanc és una mica diferent del del pa negre o integral. Sense
comptar l’aigua i els micronutrients (com les vitamines, les sals minerals, etc.), 100 grams
de pa ens aporten: [1punt]
pa blanc pa integral/negre
Energia (KCal) 232,0 198,0
Proteïnes (g) 7,6 7,0
Glícids
· midó(g) 47,8 41,4
· cel·lulosa(g) 3,5 7,5
Lípids (g) 1,2 0,9

a) A partir de les dades de la taula anterior, representeu en un diagrama de barres el percentatge

de les biomolècules que aporta cada tipus de pa.
100% Puntuació: 0,4 punts repartits segons:
- 0,2 punts per posar correctament les
80% magnituds i unitats als eixos
- 0,1 punts per representar–ho en
60% diagrama de barres múltiples
- 0,1 punts per la representació correcta
40% de les biomolècules.

20% NOTA: Malgrat quedi clar que es

demana un sol diagrama, en cas de que
10% se’n representin dos (un per a cada tipus
de pa), també es donarà per correcta.
Proteïnes – Midó – Cel·lulosa –
Lípids

b) Empleneu els espais buits:

El midó i la cel·lulosa pertanyen al grup de glícids (o glúcids) polisacàrids/homopolisacàrids.

Totes dues molècules només es troben a la cèl·lula vegetal/ eucariota. El midó hi té una funció
(de reserva) energètica mentre que la cel·lulosa té una funció estructural. Totes dues molècules
estan formades per monòmers de glucosa/α-D-Glucopiranosa; en el cas de la molècula de midó
les unions són alfa mentre que en cas de la molècula de cel·lulosa són beta.
Quan ingerim pa, els enzims digestius hidrolitzen els enllaços alfa de la molècula de midó en
molècules de glucosa que absorbim i passen a la sang. Segons les dades de la taula, obtindríem
més molècules d’aquestes del pa blanc. Els humans, com que no tenir l’enzim que hidrolitza
l’enllaç beta de la cel·lulosa, no la podem digerir i l’expulsem, la qual cosa facilita el trànsit
intestinal. Per aquest motiu el pa negre/integral afavoreix més el trànsit intestinal”.

30
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

3. Sèrie 5, Pregunta 4ª El primer fàrmac obtingut per biotecnologia va ser la insulina humana, als anys
vuitanta del segle xx. La possibilitat de fabricar insulina humana va permetre que les persones diabètiques
deixessin de fer servir insulina de porc.

1. Les persones diabètiques han de controlar la glucosa a la seva dieta. Els aliments següents no contenen
glucosa lliure, però n’hi ha que contenen molècules que, en ser hidrolitzades pels enzims del tub
digestiu, sí que alliberen glucosa.
Sucre Oli Pa Llet Enciam

Conté sacarosa Conté triacilglicèrids Conté midó Conté lactosa Conté cel·lulosa

Observeu les dades de la taula anterior i completeu el quadre següent indicant quins d’aquests aliments
poden alliberar glucosa un cop hidrolitzats pels enzims digestius. Justifiqueu la resposta: [1 punt]

Alliberaria glucosa un
Aliment cop hidrolitzat pels Raonament:
enzims digestius?
(Sí / No)
El sucre conté sacarosa que un cop tallada pels enzims
Sucre Sí
digestius rendiria glucosa i fructosa.
L’oli és un triacilglicèrid i per tant no té glucosa. (Si
No l’alumne raona que el TAG tallat rendirà àcids grassos i
Oli
glicerina també és correcte). (Si l’alumne raona que l’oli
és un lípid i no un glúcid també és correcte).
El pa conté midó, llargues cadenes de glucoses que en ser
tallades pels enzims digestius rendiran molta glucosa. (Si
Pa Sí
l’alumne raona que és un enllaç o-glicosídic tipus alfa,
fàcil de tallar, també és correcte).
Sí La llet conté lactosa que un cop tallada pels enzims
Llet
digestius rendiria glucosa i galactosa.
L’enciam conté cel·lulosa que encara que és un
polisacàrid format per moltes glucoses, aquestes són
Enciam No
beta (o el seu enllaç és beta) de manera que els enzims
del tub digestiu no poden tallar-lo i rendir glucosa.
2) En moltes begudes refrescants s’utilitza l’àcid cítric com a antioxidant. Antigament, el citrat
s’obtenia de les llimones; però actualment s’obté a partir de cultius del fong Aspergillus niger en
presència d’una font barata de sucre: les melasses excedents de la fabricació de sucre de canya.
A continuació hi ha les fórmules d’uns quants sucres presents a les melasses. Indiqueu-ne el nom:

Nom: Nom: Nom:

Fructosa Glucosa Sacarosa

31
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

4. Exercici 2A Les dades següents corresponen a la composició de 2 tipus d'una llet comercial, en g/100g:

proteïnes glúcids greixos

Sencera 2.90 4.60 3.60
Desnatada 3.10 4.30 0.30
a) La fórmula següent correspon a una biomolècula present a la llet. Identifiqueu-la, esmenteu quins
sons els seus components i els tipus d'enllaç que els uneixen. (1 punt)
És un triacilglicèrid, éster d'àcids grassos amb el glicerol: 3 àcids grassos per cada molècula de glicerol. Per
tant, l'enllaç que uneix cada àcid gras amb el glicerol és un enllaç éster.

b) Quan ingerim llet, mitjançant el nostre metabolisme obtenim energia: unes 4 kcal per cada gram
d'hidrats de carboni o de proteïnes i unes 9 kcal per cada gram de greix. Feu una taula en què s'indiqui el %
d'energia procedent dels greixos en cada un dels dos tipus de llet i un esquema que expliqui a través de
quines vies metabòliques s'obté l'energia a partir dels greixos, i assenyaleu en quin compartiment de la
cèl·lula te lloc aquest procés. (1 punt)

total % kcal dels

proteïnes glúcids greixos
kcal/100g greixos
Sencera
2,90 4,60 3,60
g/100g
62,4 51,9
11,6 18,4 32,4
kcal/100g
Desnatada
3,10 4,30 0,30
g/100g
32,3 8,4
12,4 17,20 2,7
kcal/100g

Beta-oxidació: Matriu mitocondrial

Lipolisis: citosol

c) Cóm determinarieu la presència de glúcids i de proteïnes a la llet? Esmenteu, per a cada cas, algun
mètode que conegueu per fer-ho. (1 punt)

glúcids
- reacció de Molisch: (glúcids)
- reacció de Fehling: (sucres reductors)
proteïnes
- reacció de biuret: (enllaços peptídics)
- reacció xantoproteica: (AA aromàtics)

32
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

5. Sèrie 5, Pregunta 4B Les lipases son enzims digestius que actuen a l’estomac i a l'intestí prim, on
catalitzen
reaccions com la indicada en l’esquema següent:

Aquesta reacció serveix per a trencar molècules com A, presents als aliments, de manera que s’obtenen
molècules mes petites, com B, i àcids grassos, com l'àcid esteàric de l’esquema, que es poden absorbir
i passar a la sang, per mitja de la qual aniran als diferents teixits del cos. Les cèl·lules dels teixits poden
degradar els àcids grassos per a obtenir energia.
1. L'orlistat es un inhibidor de les lipases presents a l'intestí que es comercialitza com a fàrmac per a
combatre l'obesitat. [1 punt]
a) Escriviu el nom de les molècules A i B:
MOLÈCULA Nom:
Triacilglicèrid o triglicèrid o triestearina o glicerol(il)
A
triestearat oacilglicèrid o tracilglicerol. Per qualsevol d’elles. (0,3 punts)
B Glicerina o glicerol o propatriol o propanotriol.
b) Amb aquestes dades, expliqueu per que l'orlistat es fa servir com a fàrmac per a combatre l'obesitat.
La inhibició de la lipasa (és la lipasa pancreàtica, però no cal pas que ho diguin) comporta que els
triacilglicèrids ingerits no es puguin digerir (o hidrolitzar o tallar) (0,1 punts) al tub digestiu de manera
que els àcids grassos i la glicerina no es poden absorbir. (0,1 punts)
Això provoca que:
1) la major part dels greixos que hem ingerit no s’absorbeixin i, per tant, no s’acumulin al teixit adipós
2) quan les cèl·lules del cos necessita àcids grassos, per exemple en esforços aeròbics llargs, mobilitza les
reserves de greix hidrolitzant els triacilglicèrids del teixit adipós. Així, el teixit adipós perdrà més greiX
del que guanya i, per tant, disminuirà.
2) Els investigadors van estudiar la manera en què una infecció per fongs afecta una espècie concreta de
ratpenat (Myotis lucifugus). Van observar que el fong prolifera durant la hibernació dels ratpenats dins les
coves, moment en què la seva temperatura corporal baixa a valors compresos entre 4 °C i 7 °C i la humitat
ambiental és del 90 %. [1 punt]
a) Abans d’iniciar la hibernació, aquests ratpenats emmagatzemen greixos al teixit adipós. Quin tipus de
lípid és el component principal dels greixos? Per quines molècules està format?
Tipus de lípid Els triacilglicèrids (o acilglicèrids, o triglicèrids o triacilglicerols)
són els principals components dels greixos del teixit adipós.
Format per una molècula de glicerol unida a tres àcids grassos.
b) Considereu la informació següent:
— Els ratpenats acumulen 2 g de greixos en el seu teixit adipós.
— 1 g de greixos proporciona 9 kcal.
— Els ratpenats hibernen cent vint dies.
Calculeu quin és el consum diari d’energia d’aquests mamífers durant la hibernació si al final han
consumit tot el greix acumulat al teixit adipós.
2 g de greixos · 9 Kcal/g = 18 Kcal (0,2 punts)
18 Kcal / 120 dies = 0,15 Kcal / dia (0,2 punts)
33
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

El consum d’energia d’aquest ratpenat durant la hibernació és de 0,15 Kcal / dia

6. Sèrie 2, Pregunta 4A En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals.

1) A partir de la informació nutricional de l’etiqueta: [1 punt]

a) Escriviu en la taula següent les molècules de l’etiqueta que prioritàriament, en una dieta
equilibrada, tenen una funció energètica. Especifiqueu el grup de biomolècules al qual pertanyen.
Biomolècules amb funció energètica Grup al qual pertanyen

sucres Glúcids o monosacàrids/disacàrids

midó Glúcids o polisacàrids

Greixos saturats Lípids

b) Suposem que, per esmorzar, una persona vol ingerir 300 kcal. Es pren 200mL de llet (valor energètic
de la llet: 800 kcal ·L–1). Quina quantitat de cereals ha de menjar per a obtenir les 300 kcal?
200 mL x 800 kcal x L-1 x 1 L x 10-3 mL-1 = 160 kcal aporta la llet [0,2 punts]
300 kcal – 160 kcal = 140 kcal en cereals
140 kcal x (1/379) kcal-1 x 102 g = 37 g de cereals (36,93 g) [0,2 punts]
2) En la digestió d’aquests cereals intervenen diverses molècules. [1 punt]
a) L’amilasa és una molècula imprescindible en la reacció d’hidròlisi del midó. Responeu a les preguntes de
la taula següent:
Quin tipus de molècula és l’amilasa des del Un enzim [0,25 punts]
punt de vista funcional?
Podria intervenir també en la hidròlisi d’algun No perquè els enzims són específics [0,15
greix? Justifiqueu la resposta punts] pel substrat sobre elquè actuen [0,1
punt].
O bé, si expliquen l’especificitat sense
escriure exactament “pel substrat”, també

34
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

7. Exercici 1

1) (1 punt)
- De les molècules de la figura, quines son monosacàrids?
-BiE
- Escriviu la fórmula resultant de la seva unió.
- Com s’anomena aquest enllaç?
glucosídic
- Quin tipus de biomolècula en resulta?
un dissacàrid o sacarosa
- Què te a veure aquest tipus de molècula amb la molècula de glúcid que utilitzen les cèl·lules animals per
emmagatzemar energia?
mentre que la molècula a la que es refereix la pregunta és un disacàrid, a les cèl·lules animals el glúcid amb
el qual s’emmagatzema energia és un polisacàrid, el glicogen. També es considerarà correcta si l'alumnat
parla de que el glicogen és un polímer de glucoses
2) (1 punt)
- Quina o quines de les molècules de la figura son àcids grassos? A
- En quin tipus de molècula es troben formant part de les membranes biològiques? Fosfolípid. També fora
correce: glicoesfingolípid, esfingolípid o fosfoglicèrid
- Amb quina de les molècules de la figura es combinen els àcids grassos per magatzemar energia a la
cèl·lula. Anomeneu aquest compost i escriviu la seva fòrmula general.
D (el glicerol): fòrmula del triacilglicèrid corresponent, per exemple:
- Què tenen en comú les molècules A i F? Expliqueu-ho.
Que son molècules lipídiques, bastant insolubles en aigua (hidrofòbiques) tot i que totes dues tenen una
petita part soluble en aigua (hidrofílica
3) (1 punt) - Quina o quines de les molècules de la figura son aminoàcids? C i G
- Escriviu la fòrmula resultant de la seva unió.
- Com s’anomena aquest enllaç? Peptídic
- Com es diuen els compostos resultants de la unió de diversos aminoàcids?

35
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

pèptids, polipèptids o proteïnes

8. Exercici 4b

1) (1 punt)
a) Quina molècula representa aquesta figura?
és un pèptid format per 4 restes d’aminoàcids

b) Com s’anomenen els monòmers que la formen i quines característiques estructurals comparteixen
aquests monòmers?
Els monòmers s'anomenen aminoàcids. Tots ells tenen un grup carboxil i un grup amino (sobre un carboni
assimètric, excepte la glicina)

2)
a) Com s'anomenen els enllaços mitjançant els quals s’uneixen aquests monòmers entre ells?Assenyaleu-
los a la figura.
Els enllaços s'anomenen peptídics. Caldrà assenyalar els tres -CO-NH- de la figura
b) A les cèl·lules, aquests monòmers es disposen ordenadament al llarg de les cadenes que formen. Què és
el que determina aquest ordre?
La informació d'ordre de nucleòtids del DNA està continguda en la informació d'ordre dels nucleòtids del
gen que codifica la proteïna.

36
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

9. Exercici 2A

L'any 1909, W. Johannsen proposà el terme gen ("el que dóna origen a") per designar els factors de
l'herència descoberts per Mendel. Posteriorment, diverses investigacions conduiren a la idea que els gens
controlen l'estructura de les proteïnes.

a) A la taula següent hi apareix un fragment de gen. Completeu-la, utilitzant la taula del codi genètic que
s'adjunta. (1 punt)

Cadena de DNA que es transcriu C G T A C C A C T

mRNA G C A U G G U G A
tRNA C G U A C C A C U
Aminoàcid incorporat a la proteïna Ala Trp Parada

b) Si sotmetem un DNA bicatenari a temperatures properes a 100ºC, es desnaturalitza. Què vol dir això?
Esmenta altres biomolècules que també es desnaturalitzin. (1 punt)

Que el DNA es desnaturalitza significa que els enllaços d'hidrogen entre les bases nitrogenades que uneixen
les seves dues cadenes, queden trencats. No es trenca, cal dir-ho, cap enllaç covalent, per exemple entre
els nucleòtids de cada cadena. Així es separen les dues cadenes d'un DNA dúplex.
Les proteïnes també es poden desnaturalitzar si perden la seva estructura tridimensional però sense que hi
hagi trencament tampoc d'enllaços covalents. Per tant, l'estructura primària queda intacta. La
desnaturalització pot produir-se per un augment de temperatura (en el cas de les proteïnes comencen a
desnaturalitzar-se a partir d'uns 40?C), a canvis de pH o de concentració de ions en el medi.
Cal que l'alumne indiqui que hi ha una pèrdua de l'estructura espaial d'aquestes molècules però no un
trencament d'enllaços covalents.

c) El 15% de les bases nitrogenades de l'àcid nucleic d'un virus determinat, és adenina. Fes una taula on
s'indiqui quina serà la composició de les altres bases nitrogenades si es tracta d'un fragment de DNA
bicatenari o d'un fragment de RNA bicatenari. Es podria determinar el percentatge de cadascuna de les
bases en el cas d'un RNA monocatenari? Justifiqueu-ho breument en cada cas. (1 punt)

La pregunta fa referència al principi de complementarietat de bases, i a la diferent composició dels RNA

respecte dels DNA: als primers hi haurà uracil (U) en lloc de timina (T).
- DNA bicatenari: 15% de timina (T), 35% de guanina (G) i 35% de citosina (C), per ser complementàries A-
T i G-C.
- RNA bicatenari: Si el virus és de RNA bicatenari, s'acomplirà igualment el principi de la complementarietat
de bases, però no hi haurà T i sí U. Així, tindrem un 15% d'U, i un 35% també de C i de G.En un RNA
monocatenari no s'acompleix el principi de la complementarietat de bases, ja que la seqüència de bases a
la cadena és lliure. Per tant, el màxim que podem precisar és que hi haurà un 85% entre U, G i C.

Tipus d'àcid nucleic Adenina Timina Guanina Citosina Uracil

a) DNA bicatenari 15% 15% 35% 35% 0%
b) RNA bicatenari 15% 0% 35% 35% 15%

37
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

10. Exercici 2A Es coneixen les estructures primàries de la insulina de diversos mamífers. Les úniques
diferències es troben en una seqüència petita, de la qual es donen a continuació dos exemples:
Insulina de bou: ala-ser-val
Insulina de xai: ala-gly-val
a) Què vol dir "estructura primària de la insulina"? Dibuixeu i expliqueu l'estructura general dels seus
monòmers (ala, ser, val...) (1 punt)
L'estructura primària d'una proteïna és la seqüència d'aminoàcids que la forma, de manera que té
importància el tipus d'aminoàcid com també l'ordre en que es disposen. En funció d'aquesta estructura
primària poden formar-se les estructures secundàries (hèlix alfa, làmina beta) i l'estructura terciària,
tridimensional, que comporta unes o d'altres funcions. Per tant, l'estructura primària, en últim terme,
condiciona la funció de la proteïna.
Els monòmers de les proteïnes són els aminoàcids. La seva estructura química és:
El grup R és variable. De la seva naturalesa química depèn que l'aminoàcid sigui un o un altre dels 20 que
formen part de les proteïnes. A pH neutre es presenten en forma d'ió híbrid (pel aminoàcids no di-
carboxílics ni di-bàsics).
b) Quina relació es dóna entre les seqüències de la insulina i del DNA? Expliqueu-ho. (1 punt)
La seqüència de nucleòtids del DNA, en un gen, porta la informació necessària per a que s'acabi formant la
proteïna. És el dogma central de la Biologia Molecular. Per transcripció, la seqüència del DNA d'un gen
passa a ser la seqüència de ribonucleòtids del mRNA. Als eucariotes, aquesta molècula surt del nucli i és
traduida als ribosomes: ara la seqüència de nucleòtids del mRNA és llegida a aminoàcids, de forma que
cada tres nucleòtids, un codó, determinen un aminoàcid de la cadena polipeptídica que va formant-se, fins
a arribar a un codó d'aturada o STOP.
c) La substitució d'un sol tipus de nucleòtid per un altre pot explicar el canvi observat en la seqüència de la
insulina dels dos mamífers esmentats. Justifiqueu-ho. (1 punt)
Canviar AGC per GGC suposa el canvi de Ser a Gly. Per tant, el canvi es podria
Ser Gly explicar per la substitució de A (adenina) per G (guanina) en el mRNA. O sigui, que
els codons implicats en les seqüències de DNA d'aquests fragments dels gens de la
UCU GGU
insulina serien els assenyalats a la taula següent. Observem que el canvi,
UCC GGC evidentment, tindria lloc en el DNA i, per tant, els nucleòtids substituïts serien T per
UCA GGA C en el DNA (cadena amb sentit).
AA RNAm DNA
UCG GGG
AGU Bou Ser ACG TCG
AGC
Xai Gly GGC CCG

Pregunta 2 B Observeu les següents seqüències de nucleòtids:

a) 5’-AGAGGAGAU-3’ b) 5’-CGGGGUGAC-3
5’-AGA-GGA-GAT-3’ 5’-CGG-GGT-GAC-3’
3’-TCT-CCT-CTA-5’ 3’-GCC-CCA-CTG-5’ (en negreta la que es transcriu)

1) Sabent que es tracta de seqüències de RNA missatger, quines seran per a cadascuna d’elles les
seqüències de DNA-doble corresponent? Indiqueu, en les cadenes dobles de DNA, quina és la que es
transcriu.
2) Consulteu la taula del codi genètic, i indiqueu quin pèptid s’obtindria a partir de cadascuna de les dues
seqüències de RNA missatger. A partir del resultat, raoneu si suposa cap avantatge que hi hagi més d’un
codó que codifiqui cada aminoàcid.
En ambdós casos s’obté el tripèptid arginina-glicina-aspartat (Arg-Gly-Asp). Com podem veure, és el
mateix tripèptid, encara que les seqüències de DNA (i, conseqüentment, d'mRNA) eren diferents: el fet que
hi hagi diferents codons (fins a 6 diferents per alguns casos) que codifiquin el mateix aminoàcid fa que la
presència de canvis al DNA per mutació, sobretot pel que fa a la 3ª base del codó, no necessàriament altera
la seqüència polipeptídica. Per tant, es veu minimitzat l’efecte de les mutacions puntuals al DNA, pel que fa
a la seva expressió posterior.

38
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

11.. Exercici 1

A
TR
P

1 B 2
LEU LEU
ALA ALA
PHE PHE TRP

NH2 NH2

A
C
C
C

D A A G
G C A C U G U U C U G G C A G A G A
A A G A C C
G C A C U G U U C U G G C A G A G A
5’ 3’ 5’ 3’

3 ALA
LEU
PHE
4 ALA
LEU
PHE
TRP TRP
NH2 NH2

G
A
A

A A G A C C A C C
G C A C U G U U C U G G C A G A G A G C A C U G U U C U G G C A G A G A
5’ 3’ 5’ 3’

La figura següent representa un procés cel·lular fonamental

1. Indiqueu el nom del procés representat, i escriviu en els requadres A, B, C i D el nom dels components
assenyalats. Quina és la funció de la molècula B de la figura?
A = Aminoàcid; , B = tRNA (de tranferència); , C = Ribosoma; , D = mRNA (missatger)
Nom del procés Traducció o síntesi de proteïnes

El tRNA és la molècula a què s’uneix l’aminoàcid corresponent, segons la

Funció de la
seqüència del seu anticodó. (No cal esmentar que la unió de l’aminoàcid
molècula B
al tRNA la porta a terme l’enzim Aminoacil-tRNA sintetasa)

2. Observeu la figura següent.. Utilitzant la taula del codi genètic i el principi de la complementarietat de
bases, empleneu els requadres de la figura

b. Raoneu les conseqüències d’un canvi de A per U en la posició subratllada de la seqüència 5’-
GCACUGUUCUGGCAGAGA-3’

39
BIO1 I. BASES MOLECULARS DE LA CÈL·LULA

12..Exercici 1 La figura següent mostra una part d’un procés que s’esdevé a la cèl·lula

1.- a) Indiqueu com s’anomena l’enllaç que uneix dues bases nitrogenades de cadenes polinucleòtides
complementàries i assenyaleu-ne un a la figura
A) peptídic
B) d’hidrogen
C) fosfat ric en energia
D) glucosídic
b) Les biomolècules que formen part de l’RNA però no del DNA són:
A) desoxiribosa i timina
B) guanina i citosina
C) ribosa i uracil
D) ribosa i alanina
c) Les bases X i Y de la figura són:
A) guanina i citosina
B) timina i citosina
C) timina i guanina
D) citosina i adenina
d) L’enllaç que uneix dos aminoàcids entre si en una proteïna s’anomena:
A) peptídic
B) d’hidrogen
C) fosfat ric en energia
D) glucosídic
2.- A continuació es mostra la seqüència d’aminoàcids d’una part d’una proteïna
lisina – alanina – glutamat – treonina
La taula mostra els codons de cada un d’aquests aminoàcids:
Aminoàcid Codó
alanina GCC
treonina ACU
lisina AAG
glutamat GAA
Escriviu la seqüència de bases del fragment de DNA que codifica la
seqüència d’aminoàcids d’aquesta part de la proteïna.
TTC CGG CTT TGA

3.- La figura de la dreta representa una biomolècula. Indiqueu com s’anomena i la funció de les dues
regions assenyalades (A i B)

40