UD3.

BIOMOLÈCULES
LES BIOMOLÈCULES
ORGÀNIQUES
Biomolècules orgàniques
● Totes són compostos del carboni.
● En totes l'àtom de carboni forma la cadena bàsica a la que s'uneixen la resta
d'elements químics.
● Les funcions d'aquests composts en els éssers vius són molt diverses:
○ energètiques i estructurals en el cas de glúcids i lípids
○ enzimàtiques (afavorint les reaccions químiques intracel·lulars)
○ estructurals en el cas de les proteïnes
○ responsables de la informació genètica i la perpetuació de la vida en el cas
dels àcids nucleics.
● Hi ha algunes molècules que són molt importants pels éssers vius, però que
necessitem en molt baixa quantitat, i mai amb funcions energètiques ni
estructurals. Tot i així, són imprescindibles per al bon funcionament de les
nostres cèl·lules. Els biocatalizadors (les vitamines, els enzims i les hormones).
Biomolècules orgàniques
Formades per àtoms de carboni units entre si per mitjà d'enllaços covalents.

Què és un enllaç covalent?

És un enllaç molt resistent per a molècules que estan en solucions aquoses, com és el cas de
l'interior de les nostres cèl·lules.

En l'enllaç covalent dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons. Cada parella està
formada per un electró d'un àtom i un altre de l'altre àtom.

- Si comparteixen dos electrons, un procedent de cada àtom, parlem d'enllaç simple

- Si cada àtom aporta dos electrons a l'enllaç, en total 4, parlem de doble enllaç
- Si en l'enllaç participen 6 electrons, 3 de cada àtom, parlem de triple enllaç
Biomolècules orgàniques
COM REPRESENTEM LES MOLÈCULES ORGÀNIQUES

Les substàncies orgàniques les representem per tenir informació sobre quants àtoms hi ha de
cada tipus o com es disposen aquests àtoms en l'espai.

Poden representar-se de formes diverses:

- Fórmules desenvolupades o estructurals: s'indiquen tots els àtoms que formen la

molècula i tots els enllaços covalents que les uneixen.
- Fórmules semidesenvolupades: s'indiquen únicament els enllaços de la cadena
carbonada. La resta dels àtoms que estan units a un determinat carboni s'agrupen (CH2,
CHO, COOH, CHNH, ...).
- Fórmules empíriques o moleculars: s'indica el número d'àtoms de cada element que hi
ha en la molècula. No ens fem una idea de l'estructura de la molècula i hi pot haver més
d'un compost que tenint la mateixa fórmula empírica tinguin diferent estructura.
Biomolècules orgàniques
COM REPRESENTEM LES MOLÈCULES ORGÀNIQUES

Molècula de GLUCOSA
Biomolècules orgàniques
COM REPRESENTEM LES MOLÈCULES ORGÀNIQUES
Biomolècules orgàniques
COM REPRESENTEM LES MOLÈCULES ORGÀNIQUES

En molècules molt complexes es poden fer simplificacions. En la molècula

següent en que no s'indiquen ni els C ni els H però sí els dobles enllaços, els
grups funcionals i d'altres varacions que pugui tenir.
En tots els vèrtex de les figures regulars (pentàgons, hexàgons,...) hi hem
d'imaginar sempre un carboni.
Biomolècules orgàniques
CARACTERÍSTIQUES:

El carboni és l'element més important dels sers vius. En l'escorça terrestre és un

element poc abundant i es troba sobretot en forma de diòxid de carboni o en les
roques calcàries, el carbó i el petroli.

En la seva última capa té de l'escorça hi

té 4 electrons. Això determina que la
tendència de l'àtom de carboni és
d'unir-se a d'altres àtoms formant quatre
enllaços covalents.
Determinant per la seva estructura!
 Biomolècules orgàniques

Els àtoms de carboni en

unir-se amb altres àtoms
de carboni formen cadenes
carbonades que poden ser
lineals, ramificades,
obertes o tancades.
Biomolècules orgàniques
CARACTERÍSTIQUES:
La resistència i versatilitat dels enllaços carboni-carboni i del carboni amb altres elements, com
l'O, el N i el S, a més de l'H, és el que fa possible que es formin estructures que seran
l'esquelet de les principals molècules orgàniques.
Quan en un àtom de carboni hi ha enllaçats quatre àtoms o grups d'àtoms diferents diem que el
carboni és asimètric.
Aquesta estructura formada per l'àtom de carboni i els quatre àtoms o grups enllaçats amb ell,
pren la forma d'un tetraedre que té com centre al C i situa en els quatre vèrtexs als àtoms
enllaçats.
La presència d'un o diversos àtoms de carboni asimètric en un compost químic és responsable
de l'existència d'isomeria òptica. Cada una de les dues estructures diferents que poden
formar-se tenen els mateixos àtoms i els mateixos enllaços però no poden superposar-se una
sobre l'altra, com passa amb les dues mans d'una persona, per moltes voltes que hi donem.
Biomolècules orgàniques
CARACTERÍSTIQUES:

- Carboni asimètric
- Isomeria òptica

Aquestes formes diferents s'anomenen

estereoisòmers i mostren les mateixes
propietats químiques però un comportament
diferent en ser il·luminades amb llum polaritzada
ELS GLÚCIDS
 Objectius

● Reconèixer l’estructura de diferents glúcids

● Conèixer l’estructura de l’enllaç glucosídic i la
seva formació.
● Interpretar la relació entre l’estructura i la funció
dels principals glúcids.
● Identificació de glúcids en els aliments
 Composició química de la matèria viva
BIOMOLÈCULES

Biomolècules inorgàniques: Aigua

Sals Minerals
Biomolècules orgàniques: Glúcids
Lípids
Proteïnes
Àcids Nucleics
Concepte de glúcid
• Els glúcids són biomolècules formades per C, H i O.
• La seva fórmula, en general és:
• No és correcte dir hidrats de carboni ni sucres (no són
àtoms hidratats enllaçats a molècules d’aigua)
• Funcions:
– Energètiques
– Substrat per síntesi d’altres biomolècules
– Formen part dels àcids nucleics (ribosa i desoxiribosa)
– Funció estructural (cel·lulosa)
Concepte de glúcid
• Formats per àtoms de carboni units a radicals hidroxil o grups
alcohòlics (-OH) i a radicals d’hidrogen.
Concepte de glúcid
• En els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (carboni unit a un oxigen
per enllaç doble).
• El grup carbonil pot ser aldehid (-CHO) o cetona (-CO-)
• Poden ser: polihidroxialdehids o polihidroxicetones
Concepte de glúcid
• En els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (carboni unit a un oxigen
per enllaç doble ).
• El grup carbonil pot ser aldehid (-CHO) o cetona (-CO-)
• Poden ser: polihidroxialdehids o polihidroxicetones
Concepte de glúcid
• En els glúcids sempre hi ha un grup carbonil (carboni unit a un oxigen
per enllaç doble ).
• El grup carbonil pot ser aldehid (-CHO) o cetona (-CO-)
• Poden ser: polihidroxialdehids o polihidroxicetones
Classificació dels glúcids
• Es classifiquen segons el nombre de cadenes (molècules ) que contenen:

• Monosacàrids: formats per una sola cadena (Ex. Glucosa).

• Oligosacàrids: formats per la unió de 2 a 10 molècules de monosacàrids.

(Destaquen els disacàrids com la lactosa)

• Polisacàrids: formats per la unió de més de 10 molècules de monosacàrids.

(ex. Cel·lulosa)
Classificació dels glúcids
• Es classifiquen segons el nombre de cadenes (molècules ) que contenen:

• Monosacàrids: formats per una sola cadena (Ex. Glucosa).

• Oligosacàrids: formats per la unió de 2 a 10 molècules de monosacàrids.

(Destaquen els disacàrids com la lactosa)

• Polisacàrids: formats per la unió de més de 10 molècules de monosacàrids.

(ex. Cel·lulosa)

• Heteròsids: unió de glúcids i altres substàncies no glucídiques. Exemples:

- Glúcids que s’uneixen amb lípids → glicolípids
- Glúcids que s’uneixen amb proteïnes → glicoproteïnes
Classificació dels glúcids
• Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids. Els
monosacàrids no es poden dividir en molècules més petites.
– Mitjançant l’acció dels enzims (hidrolases)
– Mitjançant l’acció d’un àcid (hidròlisi)
 Monosacàrids
Glúcids senzills d’una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica
Són molècules formades per una cadena de 3 a 7 àtoms de carboni amb un grup
carbonil: cetona o aldehid

Aldehid
Cetona

Grup
alcohol
Aldosa Cetosa
Monosacàrids
Fórmula general dels monosacàrids

Aquí poden Aquí poden

haver-hi haver-hi
diversos C diversos C

El grup funcional aldehid sempre va El grup funcional cetona sempre va en

en un C terminal, normalment el C(1). un C intermedi, normalment el C(2).
Un monosacàrid que té la funció Un monosacàrid que té la funció cetona
aldehid rep el nom de ALDOSA. rep el nom de CETOSA.
Monosacàrids
Propietats:

• Són sòlids, cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles (radicals -H i -OH

amb elevada polaritat) i de gust dolç.

• Són capaços d’oxidar-se (perdre electrons) davant de determinades

substàncies, a les quals redueixen (accepten electrons).
Identificar presència de monosacàrids

Energia
Monosacàrids
Propietats:
• Són capaços d’oxidar-se (perdre electrons davant altres substàncies) propietat que els converteix
en la font principal d’energia de la cèl·lula.
• Aquesta propietat es deu a la presència del grup carbonil (C=O) que en perdre electrons, s'oxida i
es transforma en un grup àcid (-COOH).

• Gràcies a aquesta propietat els monosacàrids tenen la capacitat de reduir el reactiu de Fehling.
• El reactiu de Fehling és una solució de color blau de sulfat de coure (CuSO 4). Quan un
monosacàrid es posa en contacte amb el reactiu de Fehling, el coure del sulfat de coure es
redueix i forma òxid de coure, que és insoluble i forma un precipitat de color vermellós.
Monosacàrids
Propietats:
• Gràcies a aquesta propietat els monosacàrids tenen la capacitat de reduir el reactiu de Fehling.
• El reactiu de Fehling és una solució de color blau de sulfat de coure (CuSO 4). Quan un
monosacàrid es posa en contacte amb el reactiu de Fehling, el coure del sulfat de coure es
redueix i forma òxid de coure, que és insoluble i forma un precipitat de color vermellós.
Monosacàrids
Es classifiquen i s’anomenen segons:
1. Nombre d’àtoms de carbonis Nºde C i sufix -osa
Trioses (3 C)
Tetroses (4 C)
Pentoses (5 C)
Hexoses (6 C)
Prefix Aldo- o Ceto-
2. Grup carbonil: aldehid o cetona
Aldoses (tenen la funció aldehid)
Cetoses (tenen la funció cetona )

3. Distribució a l’espai dels carbonis asimètrics DoL

(el carboni de referència és el més allunyat del grup carbonil)
D (radical hidroxil a la dreta)
L (radical hidroxil a l’esquerra)
Monosacàrids

1. Nombre d’àtoms de carbonis

Trioses (3 C) Nºde C i sufix -osa
Tetroses (4 C)
Pentoses (5 C)
Hexoses (6 C)
Prefix Aldo- o Ceto-
2. Grup carbonil: cetona o aldehid
3. Distribució a l’espai dels carbonis asimètrics
(el carboni de referència és el més allunyat del grup carbonil)
D (radical hidroxil a la dreta)
L (radical hidroxil a l’esquerra) VÍDEO LLUM
POLARITZADA
Monosacàrids
Isòmers espacials o estereoisòmers

Cada un dels isòmers espacials és una

imatge especular de l’altre. Encara que es
girin en l’espai no són mai iguals.

3. Distribució a l’espai dels carbonis asimètrics

(el carboni de referència és el més allunyat del grup carbonil)
D (radical hidroxil a la dreta)
L (radical hidroxil a l’esquerra)
Monosacàrids
Exemple de nomenclatura monosacàrid

● Com es diu segons el nombre de carbonis ?

● Com es diu segons el grup carbonil?

● És una forma D o L ?

● Tenint en compte tots els criteris s’anomena:

D- Glucosa
Monosacàrids
Exemple de nomenclatura monosacàrid

● Com es diu segons el nombre de carbonis ?

Hexosa
● Com es diu segons el grup carbonil?
Aldosa
● És una forma D o L ?
D
● Tenint en compte tots els criteris s’anomena:
D- Aldohexosa

D- Glucosa
Monosacàrids
Isòmer: fórmula igual Enantiòmer: reflex

Estereoisòmers
Monosacàrids
Trioses: 3 carbonis
Com s’anomenen?
Fórmula empírica:
C 3H 6O 3

D- Gliceraldehid L- Gliceraldehid Dihidroxiacetona

D- Aldotriosa L- Aldotriosa Cetotriosa

 Monosacàrids Les estructures enantiomorfes (imatge especular),
difereixen en la posició de tots els radicals -OH dels
carbonis asimètrics.
Tetroses: 4 carbonis

L-Eritrosa D-Eritrosa L-Treosa D-Treosa D- Eritrulosa L- Eritrulosa

Aldotetroses Cetotetrosa
Carbonis 2 i 3 asimètrics Només Carboni 3 asimètric
Carboni més allunyat grup carbonil (C3)
Monosacàrids ARN (Àcid
ribonucleic)
ADN (àcid
desoxiribon
ucleic)
Pentoses 5 carbonis
Li manca
un oxigen

D- Ribosa D- 2- Desoxiribosa

Aldopentoses
L’estructura més estable no és la lineal, sinó la
cíclica. A partir de 5 carbonis la cadena tendeix
a tancar-se → estructura pentagonal.
Monosacàrids
Hexoses 6 carbonis

D- Fructosa

Cetohexosa
D- Glucosa D- Galactosa

Aldohexoses
Monosacàrids
Hexoses 6 carbonis

D- Fructosa

Cetohexosa
D- Glucosa D- Galactosa

Aldohexoses
Monosacàrids
Formes cícliques de pentoses i hexoses
Poden tenir forma de:
• Pentàgon → Furanoses Hexàgon → Piranoses

β-D-Ribofuranosa β-D-Desoxibofuranosa α-D-Glucopiranosa

β-D-Galactopiranosa
α-D-Fructofuranosa
Monosacàrids La forma cíclica d’aquests
monosacàrids és més estable
Formes cícliques de pentoses i hexoses
Poden tenir forma de:
• Pentàgon → Furanoses Hexàgon → Piranoses

β-D-Ribofuranosa β-D-Desoxibofuranosa α-D-Glucopiranosa

β-D-Galactopiranosa
α-D-Fructofuranosa
Monosacàrids La representació de la ciclització dels monosacàrids es
fa mitjançant la projecció de Haworth.
Ciclació (aldohexoses)

http://cesire.cat.mi
alias.net/recursos/
context/biologia/T
ema_3/activitat_gl
cids.html

http://recursos.cnice.mec
.es/biosfera/alumno/2ba
chillerato/biomol/conteni
dos6.htm

https://slideplayer.es/slide/1671169/
Monosacàrids En la forma cíclica, el carboni 1 (carboni anomèric) passa a ser un carboni
asimètric. Llavors el seu radical hidroxil, pot apareixer oposat al CH2OH o en el
mateix pla.
● Si apareix oposat = α-glucopiranosa
Ciclació ● Si apareix en mateix pla = β-glucopiranosa

Dona lloc a anòmers (isòmers cíclics)→ segons com quedi el radical hidroxil del carboni
anomèric o carbonílic (el que ha format l’enllaç acetal) respecte del radical -CH2OH

ANÒMERS
Anòmer α
Costats oposats
α-D-Glucopiranosa

Anòmer β
Mateix costat
β-D-Glucopiranosa
Monosacàrids
Resum monosacàrids
Monosacàrids
Resum monosacàrids
Glucosa i Galactosa diferència (caboni 4)

Glucosa

Galactosa
 Monosacàrids
On trobem els monosacàrids?
La desoxiribosa es troba La glucosa es troba a la fruita Galactosa
al DNA i la ribosa al RNA madura i al raïm

La fruita conté fructosa

La mel conté fructosa
Monosacàrids
Glucosa
● És el glúcid més important
● Aporta la major part d’energia a les cèl·lules (glòbuls vermells i neurones
depenen exclusivament de la glucosa com a font d’energia).
● S’uneix per formar:
○ Disacàrids: com la lactosa
○ Polisacàrids: com el midó (reserva energètica vegetals), glicogen (reserva
energètica animals) i la cel·lulosa (funció estructural plantes)
Monosacàrids
Galactosa
● Es troba a:
○ Llet
○ Glicoproteïnes
○ Glicolípids de les membranes cel·lulars (sobretot en cèl·lules del teixit
nerviós).
Fructosa
● Es troba:
○ Lliure a la fruita
○ Associada amb la glucosa forma la sacarosa (disacàrid)
Monosacàrids La representació de la ciclització dels monosacàrids es
fa mitjançant la projecció de Haworth.
Ciclació (cetohexoses)
Els disacàrids
Són biomolècules formades per la unió de dos monosacàrids que s’uneixen
mitjançant enllaç O-glicosídic (glicosídic o glucosídic).

● Propietats físiques: són sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i de

gust dolç.

● Propietats químiques: alguns són capaços d’oxidar-se (perdre electrons)

davant de determinades substàncies a les quals redueixen. Tenen la
capacitat de reduir al reactiu de Fehling (prova de laboratori).
Els disacàrids
Són biomolècules formades per la unió de dos monosacàrids que s’uneixen
mitjançant enllaç O-glicosídic (glicosídic o glucosídic) → el grup -OH del carboni
carbonílic del primer monosacàrid s’uneix amb el grup -OH del segon
monosacàrid.

Monosacàrid + Monosacàrid = Disacàrid + Aigua

Glucosa Glucosa
Maltosa
Els disacàrids
Enllaç O- glucosídic (glicosídic o glucosídic)
Hi ha dos tipus d’enllaç glicosídic:

• Monocarbonílic: la unió s’estableix amb el carboni carbonílic del primer

monosacàrid i un carboni no carbonílic del segon monosacàrid.

– Presenten aquest enllaç: maltosa, lactosa i cel·lobiosa.

– Tenen poder reductor (positiu Fehling): queda lliure el carboni
carbonílic del segon monosacàrid.
Els disacàrids
Enllaç O- glucosídic (glicosídic o glucosídic)
Hi ha dos tipus d’enllaç glicosídic:

• Dicarbonílic: S’estableix entre el carboni carbonílic del

primer monosacàrid i el carboni carbonílic del segon.

– Presenta aquest enllaç : sacarosa.

– No tenen poder reductor (negatiu Fehling): no
queda lliure cap carboni carbonílic.
Els disacàrids
Enllaç O- glucosídic
• L’enllaç O-glicosídic s’anomena:
– alfa-glicosídic si el primer monosacàrid és alfa

Carbonis entre
- beta-glicosídic si el primer monosacàrid és beta
els que es
forma l’enllaç
Els disacàrids
Principals disacàrids

MALTOSA = glucosa + glucosa

CEL·LOBIOSA = glucosa + glucosa
LACTOSA = galactosa + glucosa
SACAROSA = glucosa + fructosa
Els disacàrids
Principals disacàrids
MALTOSA = glucosa + glucosa

Dues molècules de
D-glucopiranosa unides per
enllaç α (1 → 4)

● La maltosa es troba en els cereals en germinació.

● Disacàrid format per dues alfa-glucoses unides amb enllaç alfa (1-4).
● Producte de hidròlisi del midó.
Els disacàrids
Principals disacàrids
CEL·LOBIOSA = glucosa + glucosa

Dues molècules de
D-glucopiranosa unides per
enllaç β (1 → 4)

● No es troba lliure a la natura.

● Dues molècules de beta-glucosa unides amb enllaç beta
● S’obté per hidrólisi de la cel·lulosa.
Els disacàrids
Principals disacàrids
LACTOSA = galactosa + glucosa
Una molècula de
D-galactopiranosa unida per
enllaç β (1 → 4) a una
molècula de D-glucopiranosa

● La lactosa és el glúcid de la llet.

● Disacàrid format per la unió de beta-galactosa i alfa-glucosa amb enllaç beta (1-4).
● S’hidrolitza per enzim lactasa. Les persones intolerants a la lactosa, no tenen l’enzim
lactasa que els permet hidrolitzar la lactosa en glucosa i galactosa.
 Els disacàrids
Principals disacàrids
SACAROSA = glucosa + fructosa
Una molècula de D-glucopiranosa
unida per enllaç α (1 → 2) amb una
molècula de D-fructofuranosa.

● La sacarosa està present en la remolatxa i la canya de sucre, les verdures i les fruites. És el sucre
que utilitzem habitualment.
● Disacàrid format per la unió de alfa-glucosa i beta-fructosa amb enllaç alfa(1-2).
● No té poder reductor (negatiu Fehling)
● Es troba en les plantes com a reserva de nutrients, en el sucre ( 20% ), la remolatxa ( 15% ) i en
els fruits dolços.
Polisacàrids
Són biomolècules formades per la unió de més de 10 molècules de monosacàrids (ex.
cel·lulosa).
● Formats per la unió de (n) molècules de monosacàrid units per enllaç
O-glucosídic amb la pèrdua d’una molècula d’aigua.
● Poden tenir de desenes a milers.
● Tenen pesos moleculars molt alts.

M+M+M+…(n) = Polisacàrid +(n-1) Aigua

Polisacàrids
Són biomolècules formades per la unió de més de 10 molècules de monosacàrids (ex.
cel·lulosa)

Propietats físiques:
- No són dolços
- No són solubles en aigua (fan dispersions col·loïdals)
Propietats químiques:
- No tenen poder reductor (negatiu la prova de Fehling)
Polisacàrids
Classificació
Homopolisacàrids Heteropolisacàrids:
Un sol tipus de monosacàrid Més d’un tipus de
monosacàrids

Units per enllaç alfa Units per enllaç beta Enllaç alfa

MIDÓ CEL·LULOSA PECTINA

AGAR
GLICOGEN QUITINA
GOMA ARÀBIGA
Funcions més rellevants a la natura
Polisacàrids
Classificació
Homopolisacàrids Heteropolisacàrids:
Un sol tipus de monosacàrid Més d’un tipus de
monosacàrids

Units per enllaç alfa Units per enllaç beta Enllaç alfa

MIDÓ CEL·LULOSA PECTINA

AGAR
GLICOGEN QUITINA
GOMA ARÀBIGA
Funció de reserva energètica Funció estructural
Polisacàrids
Principals polisacàrids
MIDÓ
• Polisacàrid de reserva en vegetals.
• Formats per la unió de centenars o milers de molècules de glucosa.
• S’acumulen en forma de grànuls de midó són insolubles en aigua
freda, però solubles en aigua calenta.
Polisacàrids
Principals polisacàrids
MIDÓ
• El midó (fècula) es troba present en:
– Cereals: arròs, blat, civada, mill, sègol...
– Llegums: soja, llenties, mongetes, cigrons...
– Tubercles (patata).
– Altres: pèsols, blat de moro, carbassa, escarxofes, castanyes..
• El midó es troba en les arrels, els tubercles…
• Les plantes s'emmagatzemen com a material de reserva, en canvi els humans
no en tenim, l'ingerim perquè es troba en els aliments
Polisacàrids
Principals polisacàrids
MIDÓ
• El midó dona coloració lila-violeta amb el lugol (prova lugol positiva).
• Permet identificar quins aliments tenen midó.

Grànuls de midó vistos al Aliments positius per la

microscopi i tenyits amb lugol prova de lugol
Polisacàrids
Principals polisacàrids
• El midó està format per dos tipus de polímers de glucoses:
Amilosa 30%
Polímer de maltoses (dues glucoses)
unides amb enllaços α (1→4)
Estructura helicoïdal (6 glucoses/volta)
MIDÓ
Amilopectina 70%
Polímer de maltoses (dues glucoses) unides amb
enllaços α (1→4) i ramificacions en posició α
(1→6) aproximadament cada 25-30 glucoses.
Les branques tenen unes dotze glucoses unides
per enllaços α (1→4)
 Polisacàrids
Principals polisacàrids
GLICOGEN o GLUCOGEN
• El glicogen es troba, sobretot, en el fetge, els músculs i el llevat de cervesa.

• És un polímer ramificat constituït per maltoses (α-glucoses) unides amb enllaç α

(1→ 4). Hi ha ramificacions cada vuit o deu glucoses amb enllaç α (1→ 6). Té més
abundància de branques (cada 6-10 glucoses).
Polisacàrids
Principals polisacàrids
GLICOGEN o GLUCOGEN
• Es troba en totes les cèl·lules animals en forma de reserva energètica:
- Músculs: aquesta reserva s'utilitza exclusivament per al consum dels propis
músculs en forma de glucosa.

- Fetge: el glucogen hepàtic s'utilitza com a reserva per a la resta de

l'organisme
 Polisacàrids
Principals polisacàrids CEL·LULOSA

• És un polímer format per β glucoses unides amb enllaç β (1→4).

• Cada parella de molècules de glucosa forma una cel·lobiosa.
• Els polímers formen cadenes no ramificades que s’uneixen paral·lelament mitjançant ponts
d’hidrogen.
Polisacàrids
Principals polisacàrids
CEL·LULOSA
• Funció esquelètica i estructural en vegetals.

• Aquesta estructures constitueix les parets cel·lulars de les cèl·lules vegetals.

• La cel·lulosa, present en tots els vegetals, és poc assimilable per a

l'organisme i contribueix en el bon funcionament digestiu d'aquest.

La majoria d’organismes no tenim enzims per

trencar l’enllaç beta-glicosídic i no es pot
descompondre en molècules més petites.
Polisacàrids
Principals polisacàrids
QUITINA
• És un polímer format per N-acetilglucosamines unides per mitjà de
l’enllaç β (1→4). Igual que la cel·lulosa, forma cadenes paral·leles.
• Cada dues d’aquestes molècules formen una quitobiosa.
• Els polímers es disposen paral·lelament constituint capes.
• Forma l'esquelet extern (exoesquelet) de molts artròpodes.
• Té funció estructural.
Polisacàrids
Principals polisacàrids
QUITINA
• És un polímer format per N-acetilglucosamines amb enllaç β (1→4).
Polisacàrids
Principals polisacàrids
HETEROPOLISACÀRIDS
• Pectina:
– En la paret cel·lular vegetals
– Abundant pera, poma,...
– Capacitat gelificant aprofitada per fer melmelades
• Agar-agar:
– S’extreu algues vermelles
– Preparació industrial d'aliments.
• Goma aràbiga:
– Substància secretada per les plantes per tancar ferides.
– S’utilitza com a goma d’enganxar.
Glúcids associats a altres molècules
• Heteròsids:
– Monosacàrid (o petit oligosacàrid) amb molècula o grup de molècules
no glucídiques de baix pes molecular
– Color pètals flors (antocianòsids), antibiòtics (estreptomicina),...
• Peptidoglicans:
– Paret bacteriana
• Proteoglicans:
– Gran fracció de polisacàrids (80%) i petita fracció proteica (20%)
– Àcid hialurònic, heparina (impedeix coagulació sang),...
• Glicoproteïnes:
– Petita fracció glucídica i gran fracció proteica.
– Anticossos, receptors de membrana, hormones,...
• Glicolípids:
– Monosacàrids o oligosacàrids units a lípids.
– Receptors de membrana,...)
Funcions i importància biològica dels glúcids
• FONT D'ENERGIA: La majoria de monosacàrids i disacàrids i principalment la
glucosa, proporcionen energia a l'organisme al alliberar-la trencant els enllaços
entre els seus àtoms.

• RESERVA ENERGÈTICA: Els organismes emmagatzemen la glucosa en forma

de polisacàrids com el glucogen i el midó, per a utilitzar-la quan els sigui
necessària.

• FUNCIÓ ESTRUCTURAL: Alguns polisacàrids formen part de l'estructura dels

organismes. Per exemple, la cel·lulosa es troba en la paret cel·lular de les
cèl·lules vegetals i la quitina constitueix la paret cel·lular dels fongs i
l'exoesquelet dels insectes.

• BIOSÍNTESI: Els glúcids poden degradar-se per tal d'obtenir petites molècules a
partir de les quals es poden sintetitzar altres biomolècules com els aminoàcids,
àcids grassos...