Professional Documents
Culture Documents
l’estructura cel·lular i interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics.
QUÈ SÓN?
Són biomolècules formades principalment per C, H, O en una proporció semblant (CH2O)n.
També s’anomenen sucres o hidrats de carboni
ON ELS TROBEM?
C
C
H
POLIHIDROXIALDHEIDS
POLIHIDROXICETONES
OLIGOSACÀRIDS (2-10 C)
Constituïdes per la unió de 2 a 10 molècules de monosacàrids (disacàrids, trisacàrids…).
Exemple: sacarosa , maltosa , lactosa C₁₂H₂₂O₁₁
POLISACÀRIDS (+10 C)
Constituïdes per la unió de més de 10 molècules de monosacàrids. Exemple: midó
(C₆H₁₀O₅)n
HETERÒSIDS (GLÚCID + MOLÈLCULA)
Glúcids associats a altres molècules. Exemple glicolípids, glicoproteïnes, nucleotids...
Característiques físiques
Són capaços d’oxidar-se (perdre electrons davant altres substàncies, les quals és
redueixen) els converteix en la font principal d’energia de la cèl·lula. reduir el
reactiu de Fehling, el grup carbonil ( C=O) perd electrons i es transforma en grup
àcid (-COOH)
Capacitat de reaccionar amb àcids i incorporar grups fosfats (-H2PO4) i grups sulfats
(HSO4)
https://www.youtube.com/watch?v=8d31WAqbRhI
AMPLIEM. 2CuO
REACTIU DE FEHLING
https://www.youtube.com/watch?v=acUXVFKbOEU
H C OH C O
2
2
H C OH
H C OH
3
3
L’asimetria del carboni 2 permet representar en l'espai
dues formes isòmeres d'aquest compost. H H
Els compostos amb aquest tipus d'isomeria espacial
s'anomenen estereoisòmers i l’estructura s’anomena
enantiomorfes.
CHO
CH2OH
CH2OH CH2OH
ALDOPENTOSES CETOPENTOSES
D-Ribosa (de l’àcid ribonucleic RNA) D2-Desoxiribosa (de l’àcid desoxiribonucleic de DNA) D-ribulosa
1 CH2OH
C O
2
H C OH
3
H C OH
4
5 CH2OH
Les formules més estables en les pentoses i les hexoses són les ciclades (furanoses i piranoses)
En la ciclació l’hidrogen del grup hidroxil de l’últim carboni asimètric és transferit a l’oxigen del grup
carboxil (aldehid). Un dels enllaços de l’oxigen s’utilitza per unir-se al hidrogen. Com el carboni sol
tindria 3 radicals, el 4rt radical el forma amb l’oxigen del últim carboni asimètric (C.4 en les
pentoses i el C.5 en les hexoses), formant així el tancament de la molècula i la seva ciclació.
En una ciclació sempre es produeix un enllaç hemiacetalic entre el grup aldheid i el grup alcohol.
El carboni 1, és converteix en un carboni anomèric, el carboni 1 en forma lineal és SIMÈTRIC (no és
asimètric) i en forma ciclada és ASIMÈTRIC.
Enllaç hemiacetalic
(grup aldheid i grup alcohol)
Carboni anomèric
Recorda!
Si OH està a la dreta en forma líneal, és situa a baix en forma ciclada
C5 o C6 sempre es situa a dalt.
En forma ciclada si el OH del C1 és troba a baix és alfa, si es troba a dalt és beta.
( si es troba en el mateix pla CH2OH B si és troba en diferent pla CH2OH Ժ)
Enllaç hemiacetalic
(grup aldheid i grup alcohol)
Carboni anomèric
En la ciclació el grup aldehid reacciona amb el grup hidroxil del carboni 5, formant un enllaç
hemiacetal (reacció entre un grup aldehid i un grup hidroxil)
En la forma cíclica, el carboni Enllaç
hemiacetal
1 (carboni anomètric) passa a
(grup aldehid i
ser un carboni asimètric. alcohol)
Enllaç O-glucosídic
Els monosacàrids poden establir enllaços covalents entre ells, en reaccionar un grup
hidroxil (-OH) del carboni carbonílic del primer monosacàrid amb un grup hidroxil (-OH)
d'un altre monosacàrid. La reacció desprèn una molècula d'aigua i l'enllaç que es
constitueix rep el nom d'enllaç O-glucosídic.
Aquest enllaç es pot trencar amb una reacció d’hidròlisi (incorporant H20 a l’enllaç)
Enllaç O-glicosídic
Enllaç monocarbonílic
LACTOSA
Enllaç O-glicosídic ß (14)
(entre dos monosacàrids iguals) CEL·LOBIOSA
Disacàrid
(unió de dos
monosacàrids)
Enllaç dicarbonílic
Té lloc entre un monosacàrid i un altre tipus de molècula, entre un radical hidroxil (-OH) del
glúcid i un radical amino (-NH2) d’un compost aminat.
v 1 v 1
4 4
2 2
v
3 3
Maltosa
Lactosa
Unió D-galactopiranosa i D-glucopiranosa per un enllaç
ß (14)
Lliure en la llet dels mamífers és pot hidrolitzar per l’enzim
lactasa (intoleràncies o trastorns digestius si no produïm
l’enzim lactasa).
Cel·lobiosa
Sacarosa
CEL·LULOSA
Enllaç ß -glucosídic
Polisacàrid Funció estructural QUITINA
(unió de més de 10
monosacàrids)
No tenim els enzims necessaris
per trencar aquests enllaços
PECTINA
Heteropolisacàrids
(polímers formats per més d’un tipus
AGAR
de monosacàrid)
GOMA ARÀBIGA
Agar
S’extreu d’algues vermelles
És molt hidròfil
S’utilitza preparació industrial aliments i per fer cultius
Goma aràbiga
Enzims R-desramificadors
Enzims amilasa Maltoses Glucosa
Glicogen
Dextrina límit
MIDÓ
Funció: reserva energètica dels vegetals. Les plantes poden obtenir energia sense
necessitat de llum (germinació de llavors).
El trobem: en forma de grànuls de midó al interior dels plasts de les cèl·lules vegetals.
Font principal de midó: llavors dels cereals (blat, blat de moro i arròs), llegums i
tubercles (patata i moniato).
Polisacàrid format per dos tipus de polímers l’amilopectina (70%) i l’amilosa (30%)
MIDÓ
Amilopectina: polímer de maltoses unit per un enllaç α (14) amb ramificacions en α (16) cada 25-30 glucoses.
Enzims maltasa
Maltoses Glucosa
Amilopectina Enzims amilasa
Hidròlisi amb àcids Dextrina límit
Amilosa: polímer de maltoses unit per un enllaç α (14) amb estructura helicoïdal.
CEL·LULOSA
Funció: esquelètica pròpia dels vegetals.
Biomolècula més abundant en la natura.
El trobem: en la paret cel·lular; en les fibres vegetals (cotó, lli, cànem, espart...) i l’interior dels troncs dels arbres (la
fusta conté un 50%).
Polímer format per ß –glucoses unides per mitjà d’enllaços ß(14). Cada parell de molècules de glucosa formen
una cel·lobiosa.
Formen cadenes moleculars no ramificades, les quals és dipositen paral·lelament unides per mitjà de ponts
d’hidrogen.
L’aparell digestiu dels animals no té enzims per trencar l’enllaç ß(14) i no poden aprofitar-la com a font energia,
a excepció dels herbívors remugants (vaca, cabra, camell...) i alguns insectes (tèrmits).
QUITINA
Funció: esquelètica, pròpia dels exoesquelet dels artròpodes.
Polímer format per N-acetilglucosamides unides per mitjà d’enllaços ß(14). Cada parell de molècules formen una
quitobiosa.
Formen cadenes moleculars no ramificades, les quals és dipositen paral·lelament unides per mitjà de ponts
d’hidrogen.
FUNCIONS
Energètica la molècula més important és la glucosa aquestes molècules mitjançant el
catabolisme (glucòlisis, fermentació, respiració) és degraden en ATP (1 gram glucosa 4’2
kcal) El glicogen (animals) i el midó (vegetals) fan la funció de reserva energètica (enllaços α-
glicosídic enzims digestius )