GLUCIDS Alumnes

ELS GLÚCIDS
Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1 BATX

OBJECTIUS
1 Comprendre el concepte de glúcid (característiques i propietats dels glúcids que configuren
l’estructura cel·lular i interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics.
2 Conèixer la classificació dels glúcids.
3 Comprendre el concepte de monosacàrid
4 Saber les formes lineal i cícliques d’algunes pentoses i hexoses.
5 Identificar en el laboratori els glúcids-
6 Identificar l’enllaç O-glicosídic i diferenciar entre el monocarbonílic i el dicarbonílic.
7 Relacionar el tipus d’enllaç O-glicosídic amb el caràcter reductor o no reductor de la molècula.

GLÚCIDS (CH2O)n CnH2nOn
Glúcids C O H
Característiques Funcions Classificació
Monosacàrids Disacàrids o Polisacàrids Heteropolisacàrids

Oligosacàrids
Trioses Tetroses Pentoses Hexoses Midó Glicogen Quitina Cel·lulosa

GLÚCIDS (CH2O)n CnH2nOn C O H
QUÈ SÓN?
Són biomolècules formades principalment per C, H, O en una proporció semblant (CH2O)n.
També s’anomenen sucres o hidrats de carboni
ON ELS TROBEM?
Són presents en aliments dolços com la mel o la fruita i

també en altes aliments que no tenen gust dolç com ara els
llegums , les patates i els cereals.
Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

CARACTERÍSTIQUES Cetona ( -CO ) C O

En tots els glúcids sempre hi ha un grup carbonil
C H
O
unit a un mitjançant un doble enllaç Aldehid ( -CHO )
C O
O O
C
C
H
El grup carbonil també s’uneix a altres grups – OH (alcohol o hidroxil) O H ia–H H
Químicament els glúcids és poden definir com POLIHIDROXIALDHEIDS o

POLIHIDROXICETONES

POLIHIDROXIALDHEIDS
Es una molècula que té en

el carboni 1 una funció
aldehid i funcions alcohol
en la resta de carbonis
POLIHIDROXICETONES
Es una molècula que té en

el carboni 2 una funció
cetona i funcions alcohol
en la resta de carbonis

CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS

Els glúcids es classifiquen en funció del nombre de cadenes (nº C) polihidroxialdehídiques i
Els oligosacàrids i els polisacàrids és poden
polihidroxicetòniques)
descompondre en monosacàrids mitjançant
l’acció enzims (hidrolases) o un àcid
MONOSACÀRIDS (3-7C)
(hidròlisi) Enzim o àcid
Constituïdes per una sola molècula de polihidroxialdehids o polihidroxicetones. Exemple:
glucosa C6H12O6 M M H20 M OH H M
OLIGOSACÀRIDS (2-10 C)
Constituïdes per la unió de 2 a 10 molècules de monosacàrids (disacàrids, trisacàrids…).
Exemple: sacarosa , maltosa , lactosa  C₁₂H₂₂O₁₁
POLISACÀRIDS (+10 C)
Constituïdes per la unió de més de 10 molècules de monosacàrids. Exemple: midó
(C₆H₁₀O₅)n
HETERÒSIDS (GLÚCID + MOLÈLCULA)
Glúcids associats a altres molècules. Exemple glicolípids, glicoproteïnes, nucleotids...

MONOSACÀRIDS (CH2O)n 3>n>7
Glúcids senzills constituïts per una sola cadena de polihidroxialdehids o

polihidroxicetones que pot tenir de 3-7 àtoms de C (grup carbonil aldehid o cetona).
S’anomenen prefix nº de carbonis + terminació OSA (triosa, tetrosa, pentosa,
hexoses i heptoses)
Característiques físiques
 Sòlids cristal·lins de color blanc i gust dolç.

 Són hidrosolubles: la solubilitat en H20 radicals hidroxil (-OH) i hidrogen (-H)
presenten una elevada polaritat elèctrica (forces d’atracció amb les molècules H20
que també són polars.
 Insolubles en dissolvents no polars (cloroform, cetones...)

Característiques químiques
 Són capaços d’oxidar-se (perdre electrons davant altres substàncies, les quals és
redueixen) els converteix en la font principal d’energia de la cèl·lula.  reduir el
reactiu de Fehling, el grup carbonil ( C=O) perd electrons i es transforma en grup
àcid (-COOH)
 Capacitat d’aminar-se (assosiar-se amb grups amino (- NH2 )
 Capacitat de reaccionar amb àcids i incorporar grups fosfats (-H2PO4) i grups sulfats
(HSO4)
 Capacitat d’unir-se amb altres monosacàrids.
https://www.youtube.com/watch?v=8d31WAqbRhI

AMPLIEM. 2CuO
REACTIU DE FEHLING
El reactiu de Fehling és una solució

de color blau de sulfat de coure
(CuSO4 ). Quan un monosacàrid es
posa en contacte amb el reactiu de
Fehling, el coure del sulfat de coure
Un exemple del seu ús pràctic
es redueix i forma òxid de coure,
és la detecció de glucosa en
que és insoluble i forma un orina, per tal de diagnosticar
precipitat de color vermellòs. la diabetis.
https://www.youtube.com/watch?v=acUXVFKbOEU

Tots els monosacàrids tenen una
SABIES QUE....
fórmula lineal i alguns, poden
Els monosacàrids ciclats en
passar de la fórmula lineal a
forma de pentagons és diu
una cíclica quan es troben en
furanoses i en forma
dissolució aquosa.
d’hexagons piranoses
Experimenten una reacció
intramolecular (entre el aldehid o
cetona del carboni 1 i el grup
hidroxil del penúltim carboni)
Com s’escriuen?
Les fórmules líneals s’escriuen amb

la cadena carbonatada en vertical.
 El grup aldehid (aldoses) sempre
es localitza en el C1.
 El grup cetona (cetoses) sempre
es localitza en el C2.

TRIOSES C3H6O3  Format per 3 Carbonis Gliceraldehid Dihidroxocetona
 Glúcids més senzills Aldosa més senzilla Cetosa més senzilla
Segon àtom de carboni asimètric. Un àtom de
carboni és asimètric quan estableix els quatre H H
enllaços amb radicals diferents O
C 1 H C OH
1
H C OH C O
2
2
H C OH
H C OH
3
3
L’asimetria del carboni 2 permet representar en l'espai
dues formes isòmeres d'aquest compost. H H
Els compostos amb aquest tipus d'isomeria espacial
s'anomenen estereoisòmers i l’estructura s’anomena
enantiomorfes.
D-gliceraldehid (amb el – OH a la dreta)

L-gliceraldehid (amb el – OH a l'esquerra)

Repàs conceptes importants
ISOMERIA (monosacàrids)
 ISOMER o ESTEROISÒMER: dues molècules que presenten la mateixa formula

molecular (formula química), és a dir són la mateixa substància, però tenen diferents
grups funcionals i per tant propietats diferents i presenten diferent activitat òptica amb
llum polaritzada.
 Cadascun dels isòmers espacials és imatge espectral de l’altre (efecte mirall) i per
això s’anomenen estructures enanotriomorfes.
 La presència d’isomers (isomeria) és produeix perquè presenten 1 o més carbonis
asimètrics.
 CARBONIS ASIMÈTRICS: carbonis que tenen tots els enllaços units a radicals
diferents.

Practiquem!
Identifica i relaciona quins són isòmers enantiomorfs entre sí

Tots els monosacàrids, excepte la dihidroxicetona,
Dos compostos són ESTEROISÒMERS quan tot i tenir la mateixa
presenten un o més carbonis asimètrics fórmula molecular i la mateixa seqüència d’àtoms enllaçats, amb
els mateixos enllaços entre els seus àtoms, es diferencien entre si
Els anomenem per el últim carboni asimètric, és a per la diferent disposició dels àtoms en l’espai.
dir el més allunyat del grup carbonil (aldehid o
cetona)
Nota: En la natura els monosacàrids més freqüents

pertanyen a la sèrie D

 Format per 4 Carbonis
TETROSES C4H8O4  Glúcids més senzills
 6 Tetroses (2 aldotetroses i1 cetotretosa)
Totes tenen dos esteroisòmers enantiomofs
CHO
CH2OH
CH2OH CH2OH
D-eritrosa L-eritrosa D-Treosa L-Treosa D-Eritrulosa L-Eritrulosa

 Format per 5 Carbonis
PENTOSES C5H10O5 L’estructura més estable és la cíclica (no la lineal)
ALDOPENTOSES CETOPENTOSES
D-Ribosa (de l’àcid ribonucleic RNA) D2-Desoxiribosa (de l’àcid desoxiribonucleic de DNA) D-ribulosa
1 CH2OH
C O
2
H C OH
3
H C OH
4
5 CH2OH

PENTOSES i HEXOSES CICLACIÓ
 Les formules més estables en les pentoses i les hexoses són les ciclades (furanoses i piranoses)
 En la ciclació l’hidrogen del grup hidroxil de l’últim carboni asimètric és transferit a l’oxigen del grup
carboxil (aldehid). Un dels enllaços de l’oxigen s’utilitza per unir-se al hidrogen. Com el carboni sol
tindria 3 radicals, el 4rt radical el forma amb l’oxigen del últim carboni asimètric (C.4 en les
pentoses i el C.5 en les hexoses), formant així el tancament de la molècula i la seva ciclació.
 En una ciclació sempre es produeix un enllaç hemiacetalic entre el grup aldheid i el grup alcohol.
 El carboni 1, és converteix en un carboni anomèric, el carboni 1 en forma lineal és SIMÈTRIC (no és
asimètric) i en forma ciclada és ASIMÈTRIC.
Enllaç hemiacetalic
(grup aldheid i grup alcohol)
Carboni anomèric

PENTOSES i HEXOSES CICLACIÓ
Recorda!
 Si OH està a la dreta en forma líneal, és situa a baix en forma ciclada
 C5 o C6 sempre es situa a dalt.
 En forma ciclada si el OH del C1 és troba a baix és alfa, si es troba a dalt és beta.
( si es troba en el mateix pla CH2OH  B si és troba en diferent pla CH2OH  Ժ)
Enllaç hemiacetalic
(grup aldheid i grup alcohol)
Carboni anomèric

HEXOSES C6H12O6  Format per 6 Carbonis
L’estructura més estable és la cíclica
ALDOHEXOSES CETOHEXOSES
GLUCOSA GALACTOSA FRUCTOSA

GLUCOSA (dextrosa)
 Aporta l’energia a les cèl·lules (sobretot neurones i glòbuls vermells)
 Glucosa es troba lliure en fruits madurs (raïm), en el citoplasma de les cèl·lules i en la

sang humana.
 La glucosa s’uneix i forma polisacàrids (funció reserva energètica); el midó en els

vegetals, el glicogen en els animals o desenvolupa una funció estructural (cel·lulosa en
les plantes)
 En dissolució la glucosa és tanca formant un hexagon (piranosaglucopiranosa)

GLUCOSA
 En la ciclació el grup aldehid reacciona amb el grup hidroxil del carboni 5, formant un enllaç
hemiacetal (reacció entre un grup aldehid i un grup hidroxil)
 En la forma cíclica, el carboni Enllaç
hemiacetal
1 (carboni anomètric) passa a
(grup aldehid i
ser un carboni asimètric. alcohol)
Llavors el seu radical hidroxil,

pot aparèixer oposat al Ժ-glucopiranosa
CH2OH o en el mateix pla
 - Si apareix oposat = Ժ-
glucopiranosa –
 Si apareix en mateix pla = ß-
glucopiranosa
ß--glucopiranosa

FRUCTOSA (levulosa)
 Cetohexosa (forma pentagonal  D-fructofuranosa)

 Lliure a la fruita
 Al fetge es transforma en glucosa, així que té el mateix poder nutritiu
 Associada a la glucosa, forma sacarosa
 En la ciclació el grup cetona reacciona amb el grup hidroxil del carboni 5, formant un
enllaç hemicetal
 En la forma cíclica, el carboni 2 passa a ser un carboni asimètric. Llavors el seu radical
hidroxil, pot aparèixer oposat al CH2OH del carboni 5 o en el mateix pla.
Si apareix oposat = α-fructofuranosa
Si apareix en mateix pla = β-fructofuranosa

DISACÀRIDS i OLIGOSACÀRIDS
 Sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.
 Constituïdes per la unió de 2 (disacàrids) a 10 molècules de monosacàrids
 S’uneixen mitjançant un enllaç O-glicosídic (grup aldehid del 1r monosacàrid s’uneix a
qualsevol radical del 2n monosacàrid, queden enllaçat per un àtom d’oxigen)
Enllaç O-glucosídic
Els monosacàrids poden establir enllaços covalents entre ells, en reaccionar un grup
hidroxil (-OH) del carboni carbonílic del primer monosacàrid amb un grup hidroxil (-OH)
d'un altre monosacàrid. La reacció desprèn una molècula d'aigua i l'enllaç que es
constitueix rep el nom d'enllaç O-glucosídic.
Aquest enllaç es pot trencar amb una reacció d’hidròlisi (incorporant H20 a l’enllaç)
Enllaç O-glicosídic

Resum disacàrids α (14) MALTOSA
Enllaç monocarbonílic
LACTOSA
Enllaç O-glicosídic ß (14)
(entre dos monosacàrids iguals) CEL·LOBIOSA
Enllaç dicarbonílic α (12) SACAROSA
Disacàrid
(unió de dos
monosacàrids)
Enllaç N-glicosídic Enllaç es forma entre

(entre un monosacàrid i una altra molècula) un radical hidroxil Aminosucres
(OH) i un radical
amino (NH2)

Enllaç O-glucosídic s’anomena:
Tipus d’enllaç O-glucosídic
α-glicosídic ( quan el primer monosacàrid és α)
ß-glicosídic (quan el primer monosacàrid és ß)
Enllaç monocarbonílic (enllaç 14)
Entre un carboni carbonílic (1r monosacàrid) i un altre No carbonílic (segon monosacàrid)

Com queda lliure el carboni carbonílic del 2n monosacàrid el disacàrid que es forma té
poder reductor (reactiu de Fehling). Exemples: maltosa, cel·lobiosa i lactosa.
Enllaç dicarbonílic
Entre un carboni carbonílic (1r monosacàrid) i un altra carboni carbonílic (segon

monosacàrid) . No té la capacitat de reduir el reactiu Fehling. Ex. Sacarosa.
Tipus d’enllaç N-glucosídic
Té lloc entre un monosacàrid i un altre tipus de molècula, entre un radical hidroxil (-OH) del
glúcid i un radical amino (-NH2) d’un compost aminat.

Practiquem:
Identifica si és tracta d’un enllaç monocarbonílic o dicarbonílic i si és alfa o beta?
6 6
5 5
v 1 v 1
4 4
2 2
v
3 3
Monocarbonílic enllaç es produeix entre el C1 de Monocarbonílic enllaç es produeix entre el C1 de

aldohexosa i el C4 de la aldohexosa aldohexosa i el C4 de la aldohexosa (glucosa, 2n
Es alfa perquè el primer monosacàrid té en el C1. el monosacàrid)
grup hidroxil (OH) a baix. Es Beta perquè el primer monosacàrid té en el C1. el
grup hidroxil (OH) a dalt.
6 Dicarbonílic, enllaç es produeix entre el C1 de

5
1 aldohexosa i el C2 de la cetohexosa (amb dos del
4 1 2 5 grup carbonil) .
6 Es alfa perquè el primer monosacàrid té en el C1. el
3 2 3 grup hidroxil (OH) a baix
4

Tipus d’enllaç O-glucosídic (monocarbonílic)
Maltosa
Dos molècules de D-glucopiranosa unides per un enllaç

α (14)
Es troba lliure en el gra dels cereals (hidròlisis del
midó).
S’obté a partir de la hidròlisi del midó i del glicogen
(fabricació de cervesa o substitut del café).
Lactosa
Unió D-galactopiranosa i D-glucopiranosa per un enllaç
ß (14)
Lliure en la llet dels mamífers és pot hidrolitzar per l’enzim
lactasa (intoleràncies o trastorns digestius si no produïm
l’enzim lactasa).

Tipus d’enllaç O-glucosídic (monocarbonílic)
Cel·lobiosa
Dos molècules de D-glucopiranosa unides per un enllaç ß

(14)
No es troba lliure en la natura.
S’obté a partir de la hidròlisi de la cel·lulosa (polisacàrid).
Tipus d’enllaç O-glucosídic (dicarbonílic)
Sacarosa
Unió D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per un enllaç α

(12) Enllaç és produeix entre els carbonis anomèrics
del 1r i 2n monosacàrid.
Sucre domèstic (s’obté de la canya de sucre i remolatxa)
La sacarosa és dextrogira però si s’hidrolitza és levogira
(sucre invertit, com la mel)

POLISACÀRIDS
 Formats per la unió de molts monosacàrids, s’uneixen mitjançant un enllaç O-glucosídic (pèrdua d’una
molècula H20 en cada enllaç)
 Pesos moleculars molt elevats Els enllaços α és poden
 Sòlids amorfs trencar per enzims amilasa i
 No tenen gust dolç R-ramificadors
 No redueixen el reactiu de Fehling.
Enllaç α-glucosídic MIDÓ
Funció reserva energètica GLICOGEN

Homopolisacàrids
(polímers 1 sol tipus de monosacàrid)
CEL·LULOSA
Enllaç ß -glucosídic
Polisacàrid Funció estructural QUITINA
(unió de més de 10
monosacàrids)
No tenim els enzims necessaris
per trencar aquests enllaços
PECTINA
Heteropolisacàrids
(polímers formats per més d’un tipus
AGAR
de monosacàrid)
GOMA ARÀBIGA

POLISACÀRIDS
HETEROPOLISACÀRIDS Substàncies produïdes per hidròlisi, que donen lloc a
polímers formats per diferents tipus de monosacàrid
Pectina
 Paret cel·lular dels teixits vegetals

 Abundant: poma, pera, pruna, codony
 Capacitat gelificant (mermelades)
Agar
 S’extreu d’algues vermelles
 És molt hidròfil
 S’utilitza preparació industrial aliments i per fer cultius
Goma aràbiga
 És secretada per les plantes (tancar ferides)

 S’utilitza coma goma d’enganxar

POLISACÀRIDS
HOMOPOLISACÀRIDS  Formats per un sol tipus de monòmer
Enllaç α-glucosídic Funció de reserva energètica

15.000 molècules de maltosa !!!
GLICOGEN
 Funció: reserva energètica dels animals

 El trobem: cèl·lules del fetge i músculs i en l’organisme en
general.
 Polisacàrid de maltoses unides per mitjà enllaços α (14)
amb ramificacions en α (16). Les ramificacions apareixen
cada 6-10 glucoses
 Quan els organismes necessiten energia extra, el glicogen és
descompon en glucosa (utilitzada en el metabolisme cel·lular)
Enzims R-desramificadors
Enzims amilasa Maltoses Glucosa
Glicogen
Dextrina límit

POLISACÀRIDS
Enllaç α-glucosídic Funció de reserva energètica
MIDÓ
 Funció: reserva energètica dels vegetals. Les plantes poden obtenir energia sense
necessitat de llum (germinació de llavors).
 El trobem: en forma de grànuls de midó al interior dels plasts de les cèl·lules vegetals.
 Font principal de midó: llavors dels cereals (blat, blat de moro i arròs), llegums i
tubercles (patata i moniato).
 Polisacàrid format per dos tipus de polímers l’amilopectina (70%) i l’amilosa (30%)

POLISACÀRIDS
MIDÓ
Amilopectina: polímer de maltoses unit per un enllaç α (14) amb ramificacions en α (16) cada 25-30 glucoses.
Enzims maltasa
Maltoses Glucosa
Amilopectina Enzims amilasa
Hidròlisi amb àcids Dextrina límit
Amilosa: polímer de maltoses unit per un enllaç α (14) amb estructura helicoïdal.
Amilosa Enzims amilasa Dextrina límit Maltoses Enzims maltasa

Hidròlisi amb àcids
D-Glucosa

POLISACÀRIDS
Enllaç ß -glucosídic Funció estructural en els éssers vius.
CEL·LULOSA
 Funció: esquelètica pròpia dels vegetals.
 Biomolècula més abundant en la natura.
 El trobem: en la paret cel·lular; en les fibres vegetals (cotó, lli, cànem, espart...) i l’interior dels troncs dels arbres (la
fusta conté un 50%).
 Polímer format per ß –glucoses unides per mitjà d’enllaços ß(14). Cada parell de molècules de glucosa formen
una cel·lobiosa.
 Formen cadenes moleculars no ramificades, les quals és dipositen paral·lelament unides per mitjà de ponts
d’hidrogen.
 L’aparell digestiu dels animals no té enzims per trencar l’enllaç ß(14) i no poden aprofitar-la com a font energia,
a excepció dels herbívors remugants (vaca, cabra, camell...) i alguns insectes (tèrmits).

POLISACÀRIDS
Enllaç ß -glucosídic Funció estructural en els éssers vius.
QUITINA
 Funció: esquelètica, pròpia dels exoesquelet dels artròpodes.
 Polímer format per N-acetilglucosamides unides per mitjà d’enllaços ß(14). Cada parell de molècules formen una
quitobiosa.
 Formen cadenes moleculars no ramificades, les quals és dipositen paral·lelament unides per mitjà de ponts
d’hidrogen.

GLÚCIDS ASSOCIATS A ALTRES MOLÈCULES
GLÚCID + MOLÈCULES
Heteròsids  Monosacàrid o petit oligosacàrid + Molècula NO glucídiques (baix pes

molecular)
Glicolípids  Monosacàrid o oligosacàrid + LÍPID

(és solen trobar en la membrana cel·lular)
 Fracció de polisacàrids (80%) + fracció proteica (20%)
Proteoglicans Ex: àcid hialurònic i Heparina.
 Fracció de glucídica (5-40%) + fracció proteica

Glicoproteïnes Ex: mucines de secreció, grlicoproteïnes de la sang, o glicoproteïnes de la membrana
plasmàtica.
 S’alterna la N-acetilglucosamina (NAG) i l’àcid N-acetilmuràmic (NAM)

Peptidoglicans  Constitueixen la paret dels bacteris

FUNCIONS
 Energètica la molècula més important és la glucosa aquestes molècules mitjançant el
catabolisme (glucòlisis, fermentació, respiració) és degraden en ATP (1 gram glucosa  4’2
kcal) El glicogen (animals) i el midó (vegetals) fan la funció de reserva energètica (enllaços α-
glicosídic  enzims digestius )
 Estructural formats per enllaços estables (β -glicosídic  no és fàcil digerir).

Cel·lulosa (vegetals) SABIES QUE....
Quitina ( fongs i artròpodes)
Mureïna i Peptidoglicans ( parets bacterianes) Hi ha més glúcids en les
Condroïtina (ossos i cartílags) plantes que en els animals...
Polímers de ribosa i desoxiribosa (àcids nucleics) Els glúcids aporten una
energia de 16kJ o 4 kcal per
gram.
 Especificitat en la membrana plasmàtica desenvolupada
per els glicolípids i les glicoproteïnes (responsables dels
reconeixement cel·lular, seleccionen les molècules que poden entrar)
 Glúcids amb funcions especials l’estreptomicina (antibiòtic), la vitamina C, l’heparina

(anticoagulant), les hormones hipofisiàries i les immunoglobulines (anticossos)

GLUCIDS Alumnes

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

GLUCIDS Alumnes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ELS GLÚCIDS

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1 BATX

2 Conèixer la classificació dels glúcids.

3 Comprendre el concepte de monosacàrid

4 Saber les formes lineal i cícliques d’algunes pentoses i hexoses.

5 Identificar en el laboratori els glúcids-

6 Identificar l’enllaç O-glicosídic i diferenciar entre el monocarbonílic i el dicarbonílic.

7 Relacionar el tipus d’enllaç O-glicosídic amb el caràcter reductor o no reductor de la molècula.

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1 BATX

Característiques Funcions Classificació

Monosacàrids Disacàrids o Polisacàrids Heteropolisacàrids

Trioses Tetroses Pentoses Hexoses Midó Glicogen Quitina Cel·lulosa

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1 BATX

Són presents en aliments dolços com la mel o la fruita i

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

CARACTERÍSTIQUES Cetona ( -CO ) C O

El grup carbonil també s’uneix a altres grups – OH (alcohol o hidroxil) O H ia–H H

Químicament els glúcids és poden definir com POLIHIDROXIALDHEIDS o

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Es una molècula que té en

Es una molècula que té en

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Glúcids senzills constituïts per una sola cadena de polihidroxialdehids o

 Sòlids cristal·lins de color blanc i gust dolç.

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

 Capacitat d’aminar-se (assosiar-se amb grups amino (- NH2 )

 Capacitat d’unir-se amb altres monosacàrids.

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

El reactiu de Fehling és una solució

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Les fórmules líneals s’escriuen amb

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

D-gliceraldehid (amb el – OH a la dreta)

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

 ISOMER o ESTEROISÒMER: dues molècules que presenten la mateixa formula

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Nota: En la natura els monosacàrids més freqüents

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

D-eritrosa L-eritrosa D-Treosa L-Treosa D-Eritrulosa L-Eritrulosa

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

GLUCOSA GALACTOSA FRUCTOSA

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

 Aporta l’energia a les cèl·lules (sobretot neurones i glòbuls vermells)

 Glucosa es troba lliure en fruits madurs (raïm), en el citoplasma de les cèl·lules i en la

 La glucosa s’uneix i forma polisacàrids (funció reserva energètica); el midó en els

 En dissolució la glucosa és tanca formant un hexagon (piranosaglucopiranosa)

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Llavors el seu radical hidroxil,

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

 Cetohexosa (forma pentagonal  D-fructofuranosa)

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Enllaç dicarbonílic α (12) SACAROSA

Enllaç N-glicosídic Enllaç es forma entre

Natàlia Castella Rosell BIOLOGIA 1ºBATX

Entre un carboni carbonílic (1r monosacàrid) i un altre No carbonílic (segon monosacàrid)

Entre un carboni carbonílic (1r monosacàrid) i un altra carboni carbonílic (segon

Tipus d’enllaç N-glucosídic