Laia Sangrà Garcia

23.10.2021

TEMA 2: ELS GLÚCIDS

Els glúcids són biomolècules formades per C, H i O, en una fórmula empírica: CnH2nOn. També solen
anomenar-se hidrats de carboni o carbohidrats.
• Són carbonis amb grups hidroxils (-OH) i hidrògens (-H) a cada banda.
• Tots els glúcids tenen un grup carbonil

Els glúcids es poden definir com a:

ESTEREOISOMERIA
Els estereoisòmers són molècules que presenten la mateixa fórmula plana, però diferent estructura
espacial. Es donen quan la molècula presenta, al menys, 1 carboni asimètric.
- Enantiòmers: estereoisòmers que són la imatge especular l’un de l’altre. Correspon a la mateixa
substància, però desvien la llum polaritzada de forma diferent-->isòmers òptics.

- Diastereoisòmers: qualsevol altre estereoisòmer.

o Epímers: es diferencien en la posició d’un únic grup -OH. Són substàncies diferents.
 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS

Monosacàrids: glúcids formats per 1 cadena (glucosa I galactosa
Òsids: glúcids formats per més d’1 cadena.
- Holòsids: glúcids formats per cadenes de monosacàrids.
o Oligosacàrids: Glúcids formats per la unió de 2 a 10 monosacàrids. Els més importants
són els disacàrids (sacarosa).
o Polisacàrids: glúcids formats per la unió de més de 10 monosacàrids (midó, cel·lulosa).
- Heteròsids: compostos formats per la unió de glúcids.

MONOSACÀRIDS
Són glúcids formats per una sola cadena polihidroxialdehídica (3 a 7 àtoms de C).

1. Trioses:
Glúcids més senzills, formats per 3 àtoms de carboni.

2. Tetroses
Glúcids formats per 4 àtoms de carboni.
Hi ha dues aldotetroses (eritrosa i tetrosa), i una cetotetrosa (eritrulosa).

Aquestes tetroses són epímers entre elles.

3. Pentoses
Glúcids formats per 5 àtoms de carboni.

ALDOPENTOSES CETOPENTOSA

D-ribosa (RNA) D-2-desoxiribosa (ADN) D-ribulosa

 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

4. Hexoses:
Glúcids formats per 6 àtoms de carboni.
Aldohexosa més abundant: glucosa, cetohexosa més important: fructosa.
o ALDOHEXOSES: tenen 4 carbonis asimètrics

Glucosa i galactosa-->epímers entre elles

LA GLUCOSA
És el glúcid més important perquè aporta la major part de l’energia que necessiten les cèl·lules.

En dissolució, en la natura, es troba en forma cíclica.

(hexàgon=pirano)--> D-glucopiranosa

La glucosa s’uneix per formar polímers, i com a resultat es formen polisacàrids amb:
- Funció de reserva energètica: midó (vegetals) i glicogen (animals)
- Funció estructural: cel·lulosa (plantes)

Segons on estigui situat el seu radical -OH:

- a-D-glucopiranosa: OH situat pla oposat del -CH2OH
- b-D-glucopiranosa: els dos radicals són al mateix costat del pla.

LA FRUCTOSA
Es troba en forma cíclica pentagonal D-fructofuranosa. Es troba lliure en la fruita i associada amb la
glucosa per formar sacarosa.

a-D-fructofuranosa b-D-fructofuranosa
 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

LA GALACTOSA
Fórmula molecular idèntica a la glucosa, però difereix en que el grup -OH del C4 es troba cap amunt.

PROPIETATS DELS MONOSACÀRIDS

Físiques:
Sòlids, cristal·lins, blancs i sovint gust dolç. Solubles en aigua, insolubles en dissolvents no polars.

Químiques:
Els monosacàrids són capaços d’oxidar-se (perdre electrons), davant altre substàncies que, en acceptar-
los, es redueixen. La propietat d’oxidar-se és utilitzada al laboratori per identificar-ne la presència (anàlisis
qualitatives) i fins i tot per valorar-ne la concentració (anàlisis quantitatives).
L’anàlisi qualitativa, la mostra es fa reaccionar--> reactiu de Fehling o Benedict (dissolucions de color
blau de sulfat de coure en aigua). El canvi de color blau a vermell, molt evident, revela la presència
d’aquests glúcids.

Òptiques:
La presència de C asimètrics dóna als monosacàrids la propietat de l’activitat òptica. Quan un raig de llum
polaritzada incideix en una dissolució de monosacàrids, es produeix una desviació en el pla de polarització.
- Desvia el pla a la dreta: detròxir (+) à D-(+)-gliceraldehid
- Desvia el pla a l’esquerra--> levògirs (-)

CICLACIÓ DELS MONOSACÀRIDS

La presència de 5/6 carbonis en la cadena,
els permet ciclar.
Quan els monosacàrids se ciclenà creació
nou carboni asimètric a la posició de
l’aldehid/cetona, anomenat anomèric.
 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

OLIGOSACÀRIDS: Disacàrids
Unió de 2 monosacàrids per condensació. S’uneixen per un enllaç anomenat O-glicosídic.
Sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.

Testimo cari

Els monosacàrids poden establir enllaços covalents entre ells en reaccionar un grup hidroxil -OH d’un
monosacàrid, amb un grup -OH d’un altre.
La reacció desprèn una molècula d’H2O i l’enllaç O-glicosídic.
Es un PROCÉS ANABÒLIC QUE REQUEREIX ENERGIA.

DISACÀRIDS: Tipus d’enllaç

1- Enllaç monocarbonílic: maltosa, cel·lobiosa i lactosa
Entre el C carbonílic (C1) del 1r monosacàrid i qualsevol altre C del 2n.
o Com queda lliure el carboni carbonílic del 2n monosacàrid, el disacàrid té poder reductor.
2- Enllaç dicarbonílic: sacarosa
Entre el C carbonílic (C1) del 1r monosacàrid i el C carbonílic del 2n.
o No queda lliure cap carboni carbonílic, no té poder reductor.

PODER REDUCTOR: capacitat de certes biomolècues d’actuar com a donadores d’e- o receptores
de p+ en reaccions oxidació-reducció.

MALTOSA
2 molècules de D-glucosa unides per enllaç a(1-->4).
Es troba lliure en el gra germinat d’ordi i altres cereals.
En la indústria s’obté a partir de la hidròlisi del midó i del glicogen.
 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

CEL·LOBIOSA
2 molècules D-glucosa unides per enllaç b (1-->4).
NO es troba lliure a la natura, i s’obté per hidròlisi de la cel·lulosa.

LACTOSA
1 molècula D-galactosa + 1 molècula D-glucosa unides per enllaç b (1-->4).
Es troba lliure a la llet dels mamífers.
En els éssers humans, durant la digestió, és hidrolitzada per l’enzim lactasa.

SACAROSA
1 molècula D-glucosa + 1 molècula D-fructosa unides per enllaç a(1-->2).
Es troba a la canya de sucre i remolatxa. SUCRE DOMÈSTIC.

POLISACÀRIDS
Þ Polímers de monosacàrids (+ 10)
Þ Unió per enllaç O-glicosídic, amb pèrdua d’una molècula d’H2O per cada enllaç.
Þ No cristal·litzen, no són dolços, no són solubles…
Þ Alguns insolubles (cel·lulosa), altres formen dispersions col·loïdals (midó).
 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

TIPUS DE POLISACÀRIDS

- enllaç a: funció de reserva energètica

Enllaç poc estable ja que la majoria tenen els enzims per trencar-lo.
- enllaç b: funció estructural
Enllaç molt estable ja que la majoria dels organismes no tenen els enzims per trencar-lo

MIDÓ:
Þ Polisacàrid de reserva energètica (vegetals), unió de glucoses.
Þ Milers de molècules de glucosa unides, com no estan dissoltes en el citoplasma, no influeixen en la
pressió osmòtica interna de la cèl·lula.
Þ Es troba en les llavors dels cereals, llegums i tubercles (patata).
Þ A partir del midó les plantes poden obtenir energia sense necessitat de rebre llum, això els permet
dur a terme processos com la germinació de llavors.

COMPONENTS DEL MIDÓ: amilosa (30%) i amilopectina (70%)

- Els enzims amilases per hidròlisi separen l’amilopectina en maltoses i en nuclis de remificació.
- Reacciona amb Lugol (solució de iode)

GLICOGEN:
Þ Polisacàrid de reserva energètica (animals) de curt termini, unió de glucoses.
- Fetge: reserva energètica de tot l’organisme.
- Músculs: reserva energètica exclusiva dels músculs.
Þ Molècules de maltosa unides.
Þ El glicogen es pot trencar amb amilases i donar lloc a glucoses.

CEL·LULOSA:
Þ Polisacàrid amb funció esquelètica (vegetals), unió de glucoses.
Þ Estructura lineal, no ramificada.
Þ Element més important a la paret de les cèl·luels vegetals.
Þ Les cadenes lineals de cel·lulosa es diposen paral·lelament unint-se per ponts d’hidrogen.

Þ La hidròlisi parcial de cel·lulosa dona cel·lobiosa. I la total molècules de D-glucosa.

 Laia Sangrà Garcia
23.10.2021

LA QUITINA:
Þ Component principal exoesquelet artròpodes (escarbats, gamba…).
Þ Polímer de N-acetilglucosamina unides per enllaç b (1-->4).
Þ 2 molècules de N-acetilglucosamina formen una quitobiosa.

HETEROPOLISACÀRIDS
Més importants:
- Pectina: paret cel·lular vegetal, pera, poma, melmelades…
- Agar: extracció d’algues vermelles
- Goma aràbiga: tanca ferides de les plantes

HETERÒSIDS
- Peptidoglicans: glúcid + aminoàcid (paret bacteris)
- Proteoglicans: polisacàrid + proteïna (àcid hialurònic)
- Glicoproteïnes: glúcid + proteïna (hormones)
- Glicolípids: glúcid + lípid (receptors membrana)

FUNCIONS DELS GLÚCIDS

Þ ENERGÈTICA: El més importants és la glucosa. El midó i el glicogen són formes
d’emmagatzematge de glucosa, sense que això impliqui un increment en la concentració del
medi intern cel·lular, cosa que provocaria l’entrada d’aigua per osmosi.
Þ ESTRUCTURAL: cal destacar la importància de l’enllaç b-glicosídic, que com la majoria
d’organismes no disposen dels enzims necessaris per trencar-lo, possibilita estructures
moleculars molt estables.
- Cel·lulosa: vegetals
- Quitina: artròpodes
- Ribosa i desoxiribosa: àcids nucleics
- Peptidoglicans: bacteris
- Condroïtina: ossos i catrílag

Þ GENERADORA D’ESPECIFICITAT EN LA MEMBRANA PLASMÀTICA: duta a terme per les

glicoproteïnes i els glicolípids, contribueixen a la selecció de determinades substàncies que
poden entrar a la cèl·lula.
Þ FUNCIONS ESPECÍFIQUES: antibiòtic (estreptomicina), vitamina (vitamina C), anticoagulant
(heparina), hormonal (hormona hipofisaria), immunològica (immunoglobulines)…

T’estimo cari