You are on page 1of 7

30/11/23 Alhana Abenza Martinez

LÍPIDS
És un grup de biomolècules molt heterogeni, Apolars.
CARACTERÍSTIQUES
● Son insolubles en aigua i altres dissolvents polars.
● Son solubles en dissolvents no polars (èter, benzé…)
● Formats principalment per C i H.
● Poden presentar O, P, N i S

FUNCIONS P.55 llibre


● Energètica: Son les biomolècules més apropiades per emmagatzemar energia, ja que tenen
més enllaços entre C i H que els glúcids i les proteïnes i per tant, s’allibera més energia. Tant
les plantes com els animals emmagatzemen energia en forma de greix i en l’oli…etc
● Estructural: Alguns lípids (els fosfolípids els esfingolípids i el colesterol) són components de
la membrana cel·lular formant la bicapa lípidica.
● Protectora: Els acilglicèrids recobreixen òrgans per protegir-los dels cops; les ceres
impermeabilitzen la superfície de la pell, fruits, fulles, pèls i plomes; els greixos actuen com
aïllants tèrmics.
● Transportadora: L’emulsió permet que els lípids es trenquin més facilment. Permet
dirgerir/hidrolitzar/trencar els que?
(Els àcids biliars i els proteolípids emulsionen els lípids en l’intestí prim. Així són transportats
fins al lloc on s’utilitzen o fins al teixit adipòs, on s’emmagatzemen.)
● Reguladora o biocatalitzadora: Intervenen en nombrosos processos fisiològics de l’organisme.
Per exemple: Vitamines lipídiques, hormones lipídiques i les prostaglandines.

CLASSIFICACIÓ LÍPIDS
Lípids Saponificables: Tenen àcids grassos
➢ SIMPLES
○ Acilglicèrids = greixos
○ Cèrids
➢ COMPLEXOS
○ Fosfolípids
○ Glicolípids
Lípids no saponificables/ Insaponificables: No tenen àcids grassos.
➢ Esteroides
➢ Prostaglandines

ÀCIDS GRASSOS
Són Polars, son Àcids carboxílics, mol·lècula (cadena molt llarga normalment) formada per carbonis i
hidrògens. Cadena hidrocarbonada. Generalment entre 14 i 22 (els més abundants tenen 16 i 18
carbonis) Son molècules Amfipàtiques ja que tenen Polar Cadena Hidrocarbonada i Apolar el grup
àcid.
CADENA HIDROCARBONADA: Sempre grup àcid, a l’extrem.= Àcid gras
CH3-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-COOH
GRUPS D’ÀCIDS GRASSOS:
2 Tipus
➢ Saturats: Sense dobles enllaços en les seves cadenes
➢ Insaturats: Amb un o més dobles enllaços en les seves cadenes.
○ Monoinsaturats: 1 Insaturació:
○ Poliinsaturats: Més d’una insaturació (doble enllaç)
Formen colzes?

SATURATS:
- Àcid Esteàric (18C. A l’últim carboni te el grup àcid. )
CH3-(CH2)16-COOH CH3/\/\/\/\/\/\/\/\/COOH C18:0 (0=nªd’insaturacions)

- Àcid Gras Palmític (16C. A l’últim carboni te el grup àcid. )


CH3-(CH2)14-COOH CH3/\/\/\/\/\/\/\/COOH C16:0 (0=nªd’insaturacions)

INSATURATS
- Àcid Olèic (18C. A l’últim carboni te el grup àcid. )
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH CH3/\/\/\/\//\/\/\/\/COOH C18:1^9

- Àcid Palmitoleic (16 C. A l’últim C te el grup àcid)


CH3-(CH2)5-CH=CH-(CH2)7-COOH CH3/\/\/\/\/\\/\/\/\/COOH C16:1^9
- Àcid Linoleic (18 C…)
CH3-(CH2)4-CH=CH-CH2-CH=CH(CH2)7-COOH CH/\/\/\\/\//\/\/\/COOH?? C18:1^6,9

ÀCIDS GRASSOS ESSENCIALS


Àcids que no podem fabricar, sintetitzar, i que per tant n’hem de menjar als aliments.
Poliinsaturats:
- Àcid G. Linoleic
- Àcid G. Araquidònic
- Àcid G. Linolènic

PROPIETATS QUÍMIQUES DELS ÀCIDS GRASSOS


1. Reacció d’Esterificació: Reacció entre el grup àcid i un grup alcohol.
CH3-(CH2)14-C(=O)-(OH) * (À. g. Palmític)+ Grup OH-CH2-CH3 (etanol)
SUBSTRATS (reactius) I PRODUCTES= lo que queda després de l’enllaç.
Saber enllaç Èster no nom. Tot queda igual i es perd una molècula d’aigua. I es guanya una.
ENLLAÇ ÉSTER ÀCID G. OLEIC + ETANOL
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH + OH-CH2-CH3
2. Reacció de Saponificació: Els àcids grassos poden formar sabons. Reacciona l’àcid gras amb
una base forta (NaOH o KOH) que dona lloc a una sal d’àcid gras, d’anomena sabó.
(cadena hidrocarbonada)R-COOH + NaOH → R-COONa (sal sòdica (sabó)) + H2O.
/\/\/\/\/\/\/\/C=O \/\..C=O
\ONa SABÓ. tenen tendència a ionitzar-se. \O +Na+ (ió sol)
(quan barrejem en aigua) apolar c. hidrocarbonada Polar el grup coo
AMFIPÀTICA
MOLÈCULA ÀCID GRAS: -O
PELÍCULA SUPERFICIAL d’àcids grasos: Part polar contacte amb aigua part apolar cap a
l’exterior.
MICELA: Bombolla part polar cap a l’ext. contacte amb aigua. Part polar a l’interior. A dins
no hi ha aigua hi pot haver aire o greix que també és apolar. Un lípid.
BICAPA LIPÍDICA: En comptes d’una fila de molecules de sabó n’hi ha dos. Les parts polars
en contacte amb l’aigua i les parts apolars a l’interior. Dins no hi ha aigua. Es barrejen les
parts apolars.
Efecte escumós: Quan queda aire dins. Efecte emulsionant amb olii dins. Micelaa doble capa
pot haver aigua dins. (Ficar imatge ppt.)

Com neteja el sabó? Emulsionant els greixos. Quan troba una partícula de greix fa una
bombolla la part polar queda en contacte amb l’aigua i la part apolar en contacte amb el greix.
Fa una emulsió. Va separant el greix en petites molècules. Ve amb l’aigua i s’emporta les
partícules de greix. Les petites esferes, molecules.

PROPIETATS FÍSIQUES DELS ÀCIDS GRASOS (també c.amfipàtica)


1. Punt de fusió: Quan passem d’un sòlid a un líquid a partir d’una temperatura. (La del punt de
fusió). Hi ha 2 factors que modifiquen aquest punt de fusió en els àcids grasos.
- Longitud de la cadena hidrocarbonada de l’A.G. Quant més llarga, punt de fusió més
alt.
- Nombre d’insaturacions: Quants més dobles enllaços el punt de fusió disminueix.
El punt de fusió dels àcids grasos insaturats és més baix que el punt de fusió dels àcids grasos
saturats. A temperartura ambient els greixos que estan formats per àcids grasos insaturats
seran líquids. En canvi els àcids grasos saturats a t. ambient seràn sòlids.

exercici pg 67, ex 50.


Quin dels àcids grasos següents té el punt de fusió més alt i quin, el pnut de fuió més baix.

→ Àcid esteàric : Punt de fusió mig, Alt. Ja que és una cadena llargueta.
→ Àcid lignocèric : Punt de fusió més alt perquè té la cadena més llarga.
→ Àcid olèic : Punt de fusió més baix perquè té una insaturació.

activitat saponifica els següents àcids:


Àcid gras Linoleic + Na (OH) → /\/\/\..../C=O
- ONa +H2O
els dos son sabó
Àcid gras Esteàric + K (OH) → /\/\/\..../C=O
- OK +H2O

LÍPIDS
Lípids saponificables son els que es poden saponificar. Tots tenen àcids grassos a la seva composició i
trobarem altres coses. Tots son esterificacions. En tots ells hi ha una reacció d’esterificació.
Hi ha 2 tipus: Simples i Complexos.
1. Lípids saponificables simples: Contenen unicament àcids grassos i alcohol per tant sera una
esterificació. La unió de l’àcid gras amb l’alcohol. H i ha els Acilglicèrids (Greixos)/ Ceres
o Cèrids.

LES CERES/CÈRIDS:
Són esters d’àcids grassos de cadena llarga d’alcohols també de cadena llarga.
A temperatura ambient son sòlides i dures degut a les llargues cadenes hidrocarbonades que les
formen. També son impermeables, recobreixen superfícies i eviten pèrdues d’aigua. Per exemple les
fulles tijes fruits. També son protectores, dona protecció a moltes parts dels vegetals. A les orelles
també son protectores. En el pel de molts animals, les plomes de molts ocells…
Son insolubles en aigua com tots els lípids.

- COOH+OH es forma l’enllaç ester i s’allibera una molècula d’aigua.


- ESTERIFICACIÓ: Enllaç Ester.

ELS ACILGLICÈRIDS O GREIXOS


1. Son Esterificacions. Son els més abundants. Estan formats per un alcohol, el glicerol, que
s’esterifica amb un, dos o tres àcids grassos.
2. Son insolubles en aigua i de baixa densitat (suren en l’aigua).
GLICEROL (glicerina) : → → → → → → → → → → →

En pot fer 1,2 o 3 esterificacions. (mirar ppt estructures pgs 8-13)


- 1Est. = Monoacilglicèrid 1 àcid gras
- 2Est.= Diacilglicèrids 2 àcids grassos
- 3Est. = Triacilglicèrids 3 àcids grassos (els més abundants)
(En comptes de R (cadena hidrocarbonada) ficar /\/\ a ull
PROPIETATS ACILGLICÈRIDS
1. Son Insolubles en aigua i de baixa densitat (suren en l’aigua)
2. Realitzen importants funcions:
- Constitueixen la principal reserva energètica en els animals. Al teixit adipós (greix) està ple
d’acilglicèrids. Triglicèrids en general.
- Proporcionen aillament tèrmic les capes de greix. En els animals homeoterms es situen a sota
la pell formant el panícle adiipòs.
- Proporcionen protecció contra els traumatismes. El greixos es dipositen al voltant d’òrgans
delicats com el cor, ronyons...
TEIXIT ADIPÒS:
enzim: Lipasa
Triglicèrid → → → → → Glicerol + 3Àcids grassos
hidròlisi 3H2O ↓ oxidar
↪→ → Obtenir energia.
3. Els acilglicèrids que presenten com a mínim un àcid gras insaturat, a temperatura ambient
serà líquid. I reben el nom d’olis en general. Els trobem sobretot en vegetals
4. Els acilglicèrids que presenten tots els àcids grassos saturats, a temperatura ambient són sòlids
i reben el nom de sèu. EXEMPLE→ El sèu de bou i de cavall està constituit bàsciament pel
triacilglicèrid triestearina, format per 3 àcids esteàrics i una glicerina.

LIPOPROTEÏNES:
Ja que els lípids son insolubles en aigua, es transporta mitjançant lipoproteïnes.

Les lipoproteïnes són complexos macromoleculars de forma esfèrica formades per


proteïna+lípids. La part de la lipoproteïna que està en contacte amb l’exterior hi ha les parts
polars (tant fosfolípids com proteïnes), per a que sí es pugui dissoldre en aigua i poder
transportar els l´pids que estan a dins.

N’hi ha de diversos tipus:


- Quilomicrons => Triglicèrids
- LDL => Colesterol
- HDL => Colesterol

LÍPIDS INSAPONIFICABLES:
● NO tenen àcids grassos. Per tant, no poden fer la reacció de saponificació
● N’hi ha de 3 tipus
○ Isoprenoides o terpens
○ Esteroides
○ Prostaglandines
ELS TERPENS:
● Derivas de la polimerització entre isoprens
● Poden formar cadenes lineals i cícliques
● Estructura en gran part d’un hidrocarbur

Exemples:
- Essències vegetals (mentol, limonè, geraniol)
- Pigments i vitamines (A, E, K)
- Pigments fotosintètics (carotenoides: carotens(vermell), xantofiles(groc))

PROSTAGLANDINES:
● Estructura diferent (cadena hidrocarbonada acabada amb àcid, conté un anell…).
● Derivades de l’àcid prostanoic
● Són missatgers químics. Envia ordres a altres cèl·lules

ESTEROIDES:
● Derivats de l’esterà (4 cicles de carbonis i hidrogens)
● 2 tipus
○ Esterols: 4 anells més un alcohol que penja d’un extrem i 1 cadena
hidrocarbonada que penja de l’altra banda. El grup OH es hidrosoluble. La
resta no.
■ Colesterol => Se'n troben a les membranes dels animals. A partir de
colesterol poden formar vitamina D, estradiol (estrogens),
testosterona i àcids biliars.
○ Hormones esteroides

ELS LÍPIDS COMPLEXOS:


● Són saponificables (contenen àcids grassos).
● cONTÉ UN GRUP ALCOHOL
● Són amfipàtiques (tenen una part polar i una apolar).
● Forma part de les membranes cel·lulars.
● N’hi ha de dos tipus:
● Fosfolípids
● Glicolípids

FOSFOLÍPIDS:
1 Glicerina com a alcohol
2 àcids grassos
1 Àcid fosfòric Cap (part hidròfila)
1 Aminoalcohol
ESFINGOLÍPIDS

GLICOLÍPIDS
Lípid + Glúcid

Glúcid part polar i la resta (glúcid i alcohol) apolar. No tenen grup fosfat

You might also like