29 pàg.

59
Com els sabons poden treure les taques de greix ?
Els sabons poden treure les taques de greix perquè les seves molècules tenen una part que s'uneix
amb el greix (part lipofílica) i una altra que es dissol en l'aigua (part hidrofílica). Quan es renta amb
sabó, la seva part lipofílica s’ajunta amb el greix mentre que la part hidrofilica es queda voltant
l’aigua, cosa que crea una emulsió que permet rentar el greix.

30 pàg 59 Per què no s’uneixen les micel·les entre si

Les micel·les no s’uneixen entre si perquè, com que tenen càrregues negatives a la perifèria, atrauen
els cations (Na1 o K1), que formen una capa de càrregues positives que, al seu torn, atrauen
molècules d’aigua (solvatació iònica), i aquests escuts d’aigua impedeixen la unió entre les
micel·les.

31 pàg. 59 Desenvolupa la reacció d’obtenció de l’oleat d’etil

L'oleat d'etil és un éster que es pot obtenir mitjançant una reacció d'esterificació entre l'àcid oleic i
etanol (C2H6O). En aquesta reacció, l'àcid oleic i l'etanol es combinen per formar oleat d'etil i
aigua. La reacció es catalitza generalment amb un àcid o una base que accelera la formació de
l’èster Àcid oleic (C18H34O2 ) + Etil alcohol (C2H5OH) → Oleat d'etil (C20H38O2 ) + Aigua
(H2O )

32 pàg. 61 Reconeix els compostos següents:

a) És un monoacilglicèrid format per la unió d’un àcid palmític i una glicerina

b) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula de glicerina.

c) És la cera d’abella, el palmitat de miricil, format per la unió d’un alcohol monovalent de cadena
llarga, l’alcohol miricílic, i un àcid gras, l’àcid palmític.

d) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és un àcid gras.

e) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula del sabó palmitat sòdic.

f) No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula d’alcohol miricílic.

35 pàg. 61
La trioleïna o oli d’oliva és un oli, és a dir, és un greix líquid a temperatura ambient, amb tres àcids
grassos insaturats i un punt de fusió baix.
La triestearina és un sèu, és a dir, un greix sòlid a temperatura ambient, ja que té tres àcids grassos
saturats, per la qual cosa la seva configuració espacial li permet establir un gran nombre d’enllaços
de Van der Waals amb altres molècules de triestearina i per tant el seu punt de fusió és més elevat
que l’anterior.

Pàg, 67 ex. 60
Quins lípids hi ha a les beines de mielina de les neurones?
Colesterol, glicerofosfolípids i esfingolípids. Dels que hem parlat a la presentació són els
glicoesfingolípids i els fosfoesfingolípids.

Pàg. 63 ex. 36
A quin tipus de lípid correspon?

És un fosfoglicèrid.

Funció:
Aquests lípids constitueixen, juntament amb altres tipus de
lípids, la doble capa lipídica de la membrana plasmàtica

Indica les zones hidròfiles i hidròfobes

Hidròfiles: Son dues el grup amino i el radical -OH del grup fosfat.
Hidròfobes: o apolar, seria la cua (dues cadenes hidrocarbonades R1 i R2) composta per l’àcid
gras.

50 pàg. 67

L’àcid lignocèric té el punt de fusió més alt pel fet que la seva cadena hidrocarbonada és la més
llarga i per això pot establir un nombre més elevat d’enllaços intermoleculars de Van der Waals.
L’àcid oleic té el punt de fusió més baix ja que, com que presenta un doble enllaç, genera un colze a
la cadena hidrocarbonada que impedeix l’establiment d’enllaços de Van der Waals amb altres
molècules.

53 pàg. 67
La funció estructural la realitzen els lípids de membrana, és a dir fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids,
glicoesfingolípids i colesterol. Ja que són molècules amfipàtiques, es disposen formant bicapes, fet
que els permet delimitar espais incomunicats amb l’exterior.

54 pàg. 67
La funció impermeabilitzant la fan les ceres, com ara la cera d’abella i la lanolina de la llana. La raó
és que, com que són molt hidròfobes pels dos extrems de la molècula, resulten molt útils com a
impermeabilitzants