3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

12 Les prostaglandines es sintetitzen contínuament que, com que presenta un doble enllaç, genera un colze
a partir de l’àcid prostanoic, molècula formada per un anell a la cadena hidrocarbonada que impedeix l’establiment
de ciclopentà i dues cadenes alifàtiques, a causa de l’acció d’enllaços de Van der Waals amb altres molècules.
d’enzims com les ciclooxigenases. 37 L’esterificació és la reacció d’un àcid gras amb un alcohol.
Per exemple, l’àcid palmític reacciona amb el propanol
ó SABER FER i dóna lloc al palmitat de propil.
13 En el primer cas (oli i aigua) s’han d’observar dues fases, 38 Un sabó és una sal d’àcid gras. Si el catió és el sodi
una d’inferior amb aigua, que es manté transparent, i una o el potassi, el sabó és soluble; en canvi, si és
altra de superior amb l’oli. En el segons cas (aigua, oli i sabó) el calci o el magnesi, el sabó és insoluble. Es forma fent
s’ha d’obtenir una emulsió persistent. reaccionar un àcid gras o, molt més sovint, un lípid que
14 En el primer cas no s’ha format una emulsió, i en el segon contingui àcids grassos, atès que gairebé no hi ha àcids
cas, sí. grassos lliures, amb un hidròxid de sodi, potassi, calci,
magnesi, etc.
15 El sabó, en contacte amb l’oli, ha provocat la formació
de micel·les, i d’aquesta manera es produeix 39 A nivell cel·lular, la funció estructural la realitzen els lípids
la dispersió dels lípids en l’aigua. de membrana, és a dir fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids,
glicoesfingolípids i colesterol. La raó és que, com que són
16 El caràcter amfipàtic és una propietat dels lípids que fa
molècules amfipàtiques, es disposen formant bicapes,
referència al fet que són molècules bipolars, amb una part
fet que els permet delimitar espais incomunicats amb
hidròfila, que estableix atraccions amb les molècules d’aigua,
l’exterior. A nivell d’òrgans, també tenen aquesta funció
i una part hidròfoba, que presenta repulsió respecte a l’aigua.
els acilglicèrids, ja que s’acumulen formant estructures
17 Les micel·les monocapa esta formades per una sola capa insolubles i toves, que serveixen com a protectors mecànics.
i en el seu interior hidrofòbic no hi ha pràcticament aigua; 40 La funció impermeabilitzadora la fan les ceres, com ara
en canvi, les micel·les bicapa són aquelles que engloben
la cera d’abella i la lanolina de la llana. La raó és que,
aigua a l’interior.
com que són molt hidròfobes pels dos extrems
18 L’efecte escumós es produeix quan una micel·la monocapa de la molècula, resulten molt útils com a impermeabilitzants.
conté aire a l’interior. 41 Com que per emmagatzemar una mateixa quantitat
d’energia faria falta el doble de pes, l’ocell no podria
TEST DE LA UNITAT
pràcticament volar.
19 Resposta c. 42 Perquè la molècula de les ceres és elevadament hidròfoba
20 Resposta a. pels dos extrems, en canvi els acilglicèrids, si són
21 Resposta c. monoacilglicèrids o diacilglicèrids, no ho són, i si
són triacilglicèrids no ho són amb la mateixa intensitat
22 Resposta b. que les ceres.
23 Resposta b. 43 Els lípids de membrana són els fosfolípids (fosfoglicèrids
24 Resposta b. i fosfoesfingolípids), els glicolípids (gangliòsids i cerebròsids) i
el colesterol. La característica més important és que són
25 Resposta d.
amfipàtics, fet que els permet constituir la doble capa lipídica.
26 Resposta a.
44 La reacció és:
27 Resposta a. CH32(CH2)162COO2CH2
28 Resposta d. |
CH32(CH2)162COO2CH 1 3NaOH →
29 Resposta b.
|
30 Resposta d. CH32(CH2)162COO2CH2
Triacilglicèrid SAPONIFICACIÓ
31 Resposta b. (triestearina)
32 Resposta a. HO2CH2 CH32(CH2)162COONa
→
HO2CH 1 CH32(CH2)162COONa
33 Resposta c.
HO2CH2 CH32(CH2)162COONa
34 Resposta c. Glicerina 3 estearat sòdic (sabó)

45 En el fet que els esterols presenten un grup alcohòlic (OH)

35 Resposta d.
al tercer carboni de la molècula d’esterà, mentre que
els esteroides presenten un oxigen (O) al tercer carboni
ACTIVITATS FINALS
de la molècula d’esterà.
36 L’àcid lignocèric té el punt de fusió més alt pel fet que
46 Els fosfoesfingolípids com ara l’esfingomielina,
la seva cadena hidrocarbonada és la més llarga i per això pot
i els glicolípids, com ara els cerebròsids i els gangliòsids.
establir un nombre més elevat d’enllaços intermoleculars
de Van der Waals. L’àcid oleic té el punt de fusió més baix ja 47 a. amb 3, b.  amb 2, c.  amb 5, d.  amb 6, e.  amb 1, i f.  amb 4.

. DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 57

ES0000000052210 790299Unitat03_58938.indd 57 22/11/2016 8:23:17

 3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

48 La funció de reserva energètica la fan els acilglicèrids 53 a. Àcid gras fórmula A, glicerol fórmula H i colesterol
i els àcids grassos. Per exemple, la triestearina, fórmula B.
la trioleïna, i la tripalmitina. Com que són apolars no
b. Obtindríem una molècula de triacilglicèrid a més de tres
es dispersen en l’aigua, sinó que formen acumulacions
molècules d’aigua. La principal funció biològica
sòlides o líquides a l’interior de les cèl·lules.
dels triglicèrids és la de reserva energètica.
49 Fan la funció transportadora els àcids biliars i els proteolípids, 54 a. El problema que s’investiga és: El consum elevat
que són associacions de proteïnes específiques amb d’aliments rics en omega-3, ofereix protecció contra
colesterol i fosfoglicèrids bàsicament. La raó és que, com les afeccions cardíaques?
que són molècules amfipàtiques, es poden unir per un
extrem al lípid i, per l’altre, establir enllaços de tipus elèctric La variable dependent és el nombre d’afeccions
amb les molècules d’aigua i així possibilitar-ne el transport cardíaques, i la variable independent, el consum elevat
per la sang i la limfa. o moderat d’aliments rics en omega-3.
Cal analitzar les persones que en fan un consum
51 a. El problema que s’investigava enunciat en forma
moderat per comparar, ja que són el grup control
de pregunta, és: Influeixen els àcids grassos poliinsaturats
de l’estudi.
en el creixement o en el grau de desenvolupament
de les rates? b. Són biomolècules formades per una llarga cadena
hidrocarbonada amb un grup carboxil o grup àcid
Basant-nos en la interpretació de les imatges,
(COOH) en un extrem. La fórmula general és:
les conclusions serien que l’absència d’àcids grassos
CH32(CH2)n2COOH.
poliinsaturats provoca un desenvolupament anòmal,
parcial, de les rates. Es classifiquen en saturats i insaturats. En els àcids
grassos saturats, tots els carbonis estan units per enllaços
b. La variable independent, que és la intervenció
senzills, mentre que els insaturats presenten algun enllaç
que realitzen les persones que fan la investigació,
doble entre carbonis a la cadena.
és l’absència d’àcids grassos a la dieta. La variable
dependent, que és el factor que es veu alterat Dues propietats dels àcids grassos són, per exemple, que
a causa de la intervenció, és les alteracions són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics,
del creixement o desenvolupament dels animals. i que a temperatura ambient alguns són sòlids i d’altres,
líquids.
c. Els àcids grassos poliinsaturats són àcids carboxílics
de cadena llarga que mostren dos o més punts c. Algunes funcions dels lípids són:
d’insaturació (dobles o triples enllaços). Aquests àcids – reserva energètica: acilglicèrids.
grassos es troben formant part dels fosfoglicèrids
– funció estructural (formació de membranes): fosfolípids,
i dels esfingolípids. Aquestes molècules es caracteritzen
colesterol.
pel seu caràcter amfipàtic i es localitzen a la membrana
cel·lular, constituint-ne l’estructura bàsica – aïllament tèrmic: ceres, capa de greix subcutani.

i condicionant-ne la fisiologia. – funció reguladora: hormones esteroides i vitamines
52 a. Es tracta d’un triacilglicèrid, és a dir, un èster de tres àcids liposolubles.
grassos amb la glicerina. L’enllaç que uneix cadascun d. Presenten una part polar (o hidròfila) i una de no polar
dels àcids grassos amb la glicerina és un enllaç de tipus (o hidròfoba), la qual cosa els permet fer bicapes
èster. lipídiques en aigua, de manera espontània.
b. 55 a. El lípid A correspon al colesterol i el lípid B és un
Total
% kcal triacilglicèrid. Han de viatjar a l’interior del quilomicró
kcal
Proteïnes Glúcids Lípids dels perquè són apolars (o hidròfobs) i, per tant, no es poden
/100
lípids dissoldre en l’aigua del plasma.
g

Sencera
b. El lípid C és un fosfolípid. Adopta aquesta orientació
2,90 4,60 3,60 perquè el cap és polar, mentre que les cues són
g /100 g 62,4 51,9
11,6 18,4 32,4 apolars.
kcal / 100 g
56 – Lípids: A, C, E
Desnatada
3,10 4,30 0,30
g /100 g 32,3 8,4 – Àcids grassos: C, E
12,4 17,20 2,7
kcal / 100 g
– Àcids grassos que no poden degradar els malalts d’ADL: C

58 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. D

ES0000000052210 790299Unitat03_58938.indd 58 14/11/2016 9:54:36