Lípids.

Activitats finals

36. L’àcid lignocèric és el de punt de fusió més alt perquè la seva cadena
hidrocarbonada és la més llarga i poden establir entre elles un nombre elevat
d’enllaços intermoleculars de Van der Waals. S’ha de proporcionar més energia
per separar les molècules i que es transformi la substància a estat líquid.

L’àcid oleic és el que té el punt de fusió més baix perquè té un doble enllaç que
genera un colze en la molècula, això impedeix la formació d’enllaços de Van der
Waals entre les molècules i cal menys energia per separar-les.

38. Una sal és una sal d’àcid gras. Es forma reaccionant un àcid gras (més sovint
un acilglicèrid perquè àcids grassos lliures gairebé no hi ha) amb un hidròxid de
sodi o potassi, alliberant-se una molècula d’aigua.

39. Els lípids de membrana tenen funció estructural, per exemple, els
fosfoglicèrids, els fosfoesfingolípids, els glicoesfingolípids i el colesterol.

La característica que ho fa possible és que són amfipàtics, tenen una part lipòfila i
una altra hidròfila, i formen les bicapes lipídiques de les membranes cel·lulars.

Els triacilglicèrids, a nivell d’òrgans, també tenen aquesta funció

estructural/protectora mecànica.

40. La cera d’abella, la lanolina de la llana, les ceres que recobreixen fulles i fruits
vegetals, tenen funció impermeabilitzant. Són molècules molt hidròfobes,
formades per dues molècules llargues, un àcid gras i un alcohol.
45. Els esterols presenten un grup -OH en el C3 del ciclopentà perhidrofenantrè,
en canvi, les hormones esteroides presenten un =O.

48. Els lípids amb funció de reserva energètica són els triacilglicèrids, per
exemple, la triestearina, la trioleïna i la tripalmitina.

49. Lípids amb funció transportadora són els àcids biliars. La raó és que són
molècules amfipàtiques que poden unir-se per un extrem a lípids i, l’altre, poden
establir enllaços elèctrics amb les molècules d’aigua, possibilitant el transport per
la sang i la limfa.

51. a) El problema que s’investiga en forma de pregunta és: influeixen en el

creixement i desenvolupament de les rates els àcids grassos poliinsaturats de la
dieta?

Basant-nos en la interpretació de les imatges, podem concloure que l’absència

d’àcids grassos poliinsaturats en la dieta provoca un desenvolupament anòmal de
les rates.

b) La variable independent, la que controla l’investigador, és l’absència o no

d’àcids grassos en la dieta de les rates. La variable dependent, el factor que es veu
alterat a causa de la intervenció, és el creixement de les rates.

c) Els àcids grassos poliinsaturats són àcids de cadena llarga amb un, dos o tres
dobles enllaços entre C, estan insaturats d’H. Formen part dels lípids de
membrana gràcies al seu caràcter amfipàtic.

55. a) El lípid A correspon al colesterol i el lípid B és un triacilglicèrid. Han de

viatjar a l’interior del quilomicrons perquè són apolars, hidròfobs, i, per tant, no
poden dissoldre en l’aigua del plasma.

b) El lípid C és un fosfolípid. Forma l’estructura del quilomicró perquè el seu cap

polar s’orienta cap a l’exterior, en contacte amb el plasma, mentre que les cues
apolars s’orienten cap a l’interior, on queden inclosos els lípids.