ELS LPIDS

Els lpids
Caracterstiques i funcions.
Els cids grassos.

Lpids saponificables.

Lpids insaponificables.
 Els lpids.
Grup de biomolcules molt heterogeni:
Sn insolubles en aigua i altres
dissolvents polars.
Sn solubles en dissolvents no polars
(ter, benz,).
Formats principalment per C i H.
Poden presentar: O, P, N i S.
 Sn les biomolcules ms apropiades per
emmagatzemar energia, ja que tenen ms
enllaos entre C i H que els glcids i les
protenes i per tant, sallibera ms energia.
En una persona, els lpids representen el 15%
del seu pes.
Quines sn les teves reserves de lpids?
 Classificaci
Lpids amb cids Simples Acilglicrids o greixos
grassos o lpids Crids
saponificables
Complexos Fosfoglicrids
Fosfoesfingolpids
Glicoesfingolpids
Lpids
Lpids sense Terpens o isoprenoides
cids grassos o Esteroides
lpids
insaponificables Prostaglandines
PROTECTORA TRANSPORT ESTRUCTURAL

FUNCIONS

ENERGTICA REGULADORA
 Funcions
Estructural: alguns lpids (els fosfolpids, els
esfingolpids i el colesterol) sn components de la
membrana cellular formant la bicapa lipdica.
 Protectora: els acilglicrids recobreixen
rgans per protegir-los dels cops; les
ceres impermeabilitzen la superficie de la
pell, fruits, fulles, pls i plomes; els greixos
actuen com allants trmics.
 Transportadora: Els cids biliars i els
proteolpids emulsionen els lpids en
lintesti prim. Aix sn transportats fins al
lloc on sutilitzen o fins al teixit adips, on
semmagatzemen.
 Reguladora o biocatalitzadora: Intervenen
en nombrosos processos fisiolgics de
lorganisme.
Per exemple: vitamines lipdiques,
hormones lipdiques i les prostaglandines.
 Energtica: els lpids sn la principal
reserva energtica dels animals. La
combusti metablica d'un gram de greix
produeix 9,4 kcal davant de les 4,1 kcal de
les protenes i els glcids. Els principals
lpids de reserva sn els triglicrids.
 Els cids grassos.
Sn cids carboxlics de cadena llarga amb un
nombre parell d'toms de carboni, generalment entre
14 i 22 (els ms abundants tenen 16 i 18 carbonis)
 Es coneixen dos tipus d'cids grassos:

cids grassos saturats

sense dobles enllaos en les seves cadenes.

cids grassos insaturats

amb un o ms dobles enllaos en les seves cadenes.
 cids grassos saturats

Noms tenen enllaos simples entre els toms de

carboni de la cadena hidrocarbonada. A causa daix
les cadenes hidrocarbonades sn rectilnies.

Exemples:
cid mirstic (C14:0) CH3-(CH2)12-COOH
cid palmtic (C16:0) CH3-(CH2)14-COOH
cid esteric (C18:0) CH3-(CH2)16-COOH
 cid palmtic C16:0
CH3-(CH2)14-COOH
 cid esteric C18:0
CH3-(CH2)16-COOH
 cids grassos insaturats
Tenen 1 o ms enllaos dobles entre els toms de carboni de la
cadena hidrocarbonada. A causa daix les cadenes
hidrocarbonades presenten colzes on hi ha els dobles enllaos.

Monoinsaturats: un nic doble enlla.

Exemple:
cid oleic (C18:19)
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH

Poliinsaturats: ms dun doble enlla.

Exemple:
cid linoleic (C18:29,12)
CH3-(CH2)4-CH=CH-CH2-CH=CH-(CH2)7-COOH
 cid oleic (C 18:19)

CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH
 cid linoleic (C 18:29,12)

CH3-(CH2)4-CH=CH-CH2-CH=CH-(CH2)7-COOH
Propietats qumiques dels cids grassos
Les reaccions ms importants en les que
intervenen els cids grassos sn:
-Reacci desterificaci.
-Reacci de saponificaci.
 Esterificaci
Reacci d'un cid gras amb un alcohol que
dna lloc a un ster i a una molcula
d'aigua.
R1-COOH + HOCH2-R2 R1-COO-CH2-R2 + H2O
cido orgnico alcohol ster agua
 Saponificaci
Reacci d'un cid gras amb una base forta
(NaOH o KOH) que dna lloc a una sal
dcid gras, anomenada SAB.
R-COOH + NaOH R-COONa + H 2O
cid gras hidrxid sdic Sal sdica (sab) aigua
Representaci de l'esterificaci d'un cid gras seguida
d'una saponificaci
 Propietats fsiques dels cids grassos.
Solubilitat
En ambient aqus i a pH fisiolgic (7,4), els cids grassos lliures sn
molcules amfiptiques:
Cua hidrocarbonada apolar (insoluble en aigua = hidrfoba =
lipfila). Aquestes cues mostren tendncia a establir enllaos de Van
der Waals amb altres cadenes hidrocarbonades.
Regi polar (soluble en aigua = hidrfila = lipfoba). L'extrem carboxil
es troba ionitzat, amb una crrega negativa COO - , amb tendncia a
establir ponts d'hidrogen amb altres molcules polars com l'aigua.
Com que la regi apolar d'un cid gras s molt ms gran que la
regi polar, els cids grassos no es dissolen en l'aigua.

En medi aqus, els caps hidrfils dels cids grassos s'orienten cap
a les molcules d'aigua, mentre que les cues hidrfobes s'allunyen
d'ella, la qual cosa explica la formaci de diversos tipus
d'estructures:
pellcules superficials
micelles
bicapes lipdiques.
 Els sabons dels cids grassos tamb sn molcules
amfiptiques. En contacte amb l'aigua es troben dissociats.

Ionitzaci

CH3-(CH2)12-COOK CH3-(CH2)12-COO- + K+
palmitat potssic

Quan els sabons s'afegeixen a una dissoluci aquosa que

cont greix, formen micelles facilitant aix l'emulsi del
greix i la seva eliminaci.
 Les micelles del sab poden ser monocapa o bicapa.
Si atrapen aire en el seu interior, tenen un efecte
escums. Si atrapen gotes de lpids, tenen un
efecte emulsionant o detergent.
 Punt de fusi:
El punt de fusi dels cids grassos augmenta amb la llargria
de la cadena hidrocarbonada i disminueix amb el grau
d'insaturaci d'aquesta. Aquest fet condiciona la consistncia
fsica de la mescla que els contenen.
Els punts de fusi dels cids grassos insaturats sn ms
baixos que els dels saturats de pes molecular semblant.