LES MOLÈCULES DE LA

VIDA: UNITAT 3

ELS LÍPIDS
1. PROPIETATS GENERALS
■ Formats per C, H, O, però també N, P i S (major complexitat).
■ Químicament heterogènis, propietats en comú:
● Insolubles en aigua.
● Solubles en dissolvents orgànics (benzé, èter, cloroform).
● Molt poc densos.

■ Alguns lípids poden donar les següents reaccions:

● Saponificació.
○ Saponificables: Àcids grassos, triacilglicèrids, ceres, fosfoglicèrids i esfingolípids.
○ Insaponificables: Esteroides i isoprenoides.
● Esterificació.
■ D’acord amb la seua composició química trobem:
● Àcids grassos: àcids carboxílics amb cadenes de 4 a 36 àtoms de carboni. Ràrament es troben
lliures.
● Triacilglicèrids: èsters de glicerol i tres àcids grassos. Biomolècules de reserva energètica.
● Ceres: èsters d’un alcohol amb un àcid gras, ambdós de cadena llarga. Coberta protectora en
animals i plantes.
● Fosfoglicèrids: èsters de glicerina, dos àcids grassos i un grup fosfat al qual se li uneix un grup
polar. Membranes cel·lulars.
● Esfingolípids: èsters d’esfingosina amb un àcid gras i altres compostos polars. Membrana
cel·lular.
● Esteroides; derivats del ciclopentàperhidrofenantré. Algunes hormones, colesterol i vitamina D.
● Isoprenoides: derivats de l’isopré. Vitamines A, E i K.
 Àcid gras

Cera

Triacilglicèrid
2. ÀCIDS GRASSOS
■ Components característics de molts lípids. No es solen trobar lliures.
■ Àcids carboxílics de cadena llarga.
■ Nombre parell d’àtoms de C, generalment 12 i 24, els més abundants 16 i 18.
■ Poden ser:
● Saturats: sense dobles enllaços. Cadena recta.
● Insaturats: amb dobles enllaços. Produeixen colzes.

■ Unió entre àcids grassos per enllaços de van der Waals entre els grups CH2.
■ Els àcids grassos esencials són aquells que no pot sintetitzar el nostre
organismo i els ha d’obtenir per la dieta: els més importants són l’àcid linoleic,
linolènic i araquidònic,
2.1. Propietats físiques

■ Depenen de la longitud i grau d’insaturació de les seves cadenes.

■ Punt de fusió:
● Augmenta amb la longitud de les cadenes. Més llargues, més enllaços de van der Waals.
● Disminueix amb la presència d’insaturacions.

■ Solubilitat:
● Molècules anfipàtiques: cap polar (hidròfil) i cua apolar (hidròfoba).
● Degut a la grandaria de la cua són insolubles en l’aigua.
● En contacte amb l’aigua forma pel·lícula superficial o micel·les.
3. TRIACILGLICÈRIDS
■ Anomenats triacilglicerols, greixos o greixos neutres.
■ Formats per tres àcids grassos units amb el glicerol (enllaç èster).
Reacció esterificació
■ Poden ser:
○ Simples: els tres àcids grassos són iguals.
○ Mixtos: els tres àcids grassos són diferents.

■ Greixos naturals:
○ Mescles de triacilglicèrids simples i mixtos.
○ Animals endoterms: sèus i cansalades, sòlides
a Tª ambient.
○ Vegetals: olis, líquides a Tª ambient (major
presència d’àcids grassos insaturats).

■ Molècules apolars insolubles en aigua.

■ Poden patir hidròlisi química o enzimàtica:
● Hidrólisi química: tractament amb alcalins (NaOH, KOH). Saponificació.

● Hidrólisi enzimàtica: acció de les lipases, els poden trobar:

○ Intracel·lularment als lisosomes.
○ Als vertebrats al tub digestiu (suc pancreàtic i suc intestinal).
3.1. Funció biològica dels triacilglicèrids

■ Reserva energètica:
● Principal reserva energètica dels animals. Teixit adipós.
● Cadena molt reduïda. Alta valor energètic. 9 kcal/g VS 4 kcal/g (glúcids).
● Es dipositen en estat anhidre. Sis vegades més energia que el glucogen (a igual pes).
● Llavors vegetals fins al 50% del pes triacilglicèrids (coco, girasol, cacauet, etc.).

■ Aïllament tèrmic i físic:

● Teixit adipós.
● Citoplasma adipòcits ocupat per triacilglicèrids.
● Panicle adipós desenvolupat en animals que viuen en regions polars i en els cetacis.
4. CERES
■ Són èsters d’àcids grassos de cadena llarga (14-36 carbonis) amb alcohols
també de cadena llarga (16-30 carbonis).
■ Sòlides a Tª ambient i són insolubles en aigua.
4.1. Funció biològica de les ceres

■ Recobriment:
● Plomes, pèl i pell recobertes.
● Fulles de les plantes impedeixen la pèrdua d’aigua (carrasca).
● Cera de les abelles.
● Cerumen humà.

■ Reserva energètica:
● Reserva energètica del plàncton marí.
5. LÍPIDS DE MEMBRANA

● Tres tipus generals de lípids de membrana: els fosfoglicèrids, els esfingolípids

i els esterols.
● Els fosfoglicèrids i alguns esfingolípids tenen un grup polar que s’uneix a una
porció hidrofòbica mitjançant un enllaç fosfodiester, són els fosfolípids.
● Uns altres esfingolípids no tenen grup fosfat, però presenten sucres senzills o
oligasacàrids complexes en els seus extrems polars, són els glicolípids.
● Gran diversitat degut a les diferents combinacions entre “cues” d’àcid gras i
“caps” polars.
■ Fosfoglicèrids:
● Principals components de les membranes biològiques.
● Dos àcids grasos units per enllaç éster al primer i segon
carboni del glicerol, un grup polar unitat al tercer carboni per
enllaç fosfodiester.
● El més senzill és l’àcid fosfatídic, tots deriven d’ell.
● S’anomenen segons l’alcohol del “cap polar”.
○ Colina = fosfatidilcolina (present en el rovell de l’ou i al
teixit nerviós).
○ Etanolamina = fosfatidiletanolamina (present al cervell).
○ Serina = fosfatidilserina.
■ Esfingolípids:
● Membranes cèl·lules vegetals i animals. Abunden al teixit nerviós.
● Formats per aminoalcohol de cadena llarga (esfingosina o derivats), àcid gras de cadena llargai
un grup de cap polar unit per un enllaç glucosídic, en uns casos, o fosfodiester, en uns altres.
● El compost que s’obté de la unió mitjançant enllaç amida (NH2) entre l’esfingosina i l’àcid gras
s’anomena ceramida.

● Hi ha tres subclasses d’esfingolípids derivades de la ceramida que difereixen del seus caps
polars: esfingomielinas, glicoesfingolípids (glicolípids neutres) i gangliòsids.
● Esfingomielines: contenen fosfocolina o fosfoetanolamina com a grup polar, se’ls considera
fosfolípids. Presents a les membranes plasmàtiques de les cèl·lules animals, especialment la
beina de mielina dels axons.

● Glicoesfingolípids: es troben principalment a la cara externa de la membrana plasmàtica.

○ Cerebròsids, amb un únic sucre unit a la ceramida, si el sucre és galactosa es troben a

les membranes plasmàtiques del teixit nerviós, si contenen glucosa es troben en teixits
no nerviosos.

○ Globòsids, amb dos o més sucres, generalment D-glucosa, D-galactosa o

N-acetil-D-galactosamina.

● Gangliòsids: són els esfingolípids més complexos. Grups polars constituits per oligosacàrids i
una o varies unitats glucídiques terminals d’àcid siàlic.
Els glicoesfingolípids determinen els grups sanguinis. Els
grups sanguinis humans (O, A, B) venen determinats en part
pels grups dels caps polars d’aquests glicoesfingolípids.
Els mateixos tres oligosacàrids es troben també units a certes
proteïnes sanguínies d’individus dels tipus O, A i B,
respectivament.
5.1. Funció biològica de fosfoglicèrids i esfingolípids

■ Molècules anfipàtiques.
■ En medi aquós formen espontàniament bicapes.
■ Les bicapes lipídiques formen espontàniament vesícules que s’autoreparen.
■ Principals forces:
○ Entre les cues hidrocarbonades: interaccionshidròfobes i forces de van der Waals.
○ Entre els caps polars i l’aigua: interaccions electrostàtiques i ponts d’hidrogen.

■ Funció estructural, base de les membranes biològiques.

6. LÍPIDS SENSE ÀCIDS GRASSOS
■ Esteroides
● Derivats del ciclopentà perhidrofenantré.
● Un grup important són els esterols:
○ Estructura característica: nucli esteroideu de quatre anells fusionats, tres d’ells amb 6
carbonis i un amb 5.
○ Grup alcohol en C3 i cadena hidrocarbonada en el C17.
○ Àcids biliars: produïdes al fetge a partir del colesterol. Formen sals que emulsionen
greixos a l’intestí.
○ Estigmasterol: membrana cèl·lules vegetals.
○ Ergosterol: membranes de fongs i llevats.
Colesterol:
● Principal esterol dels teixits animals.
● Anfipàtic.
● Precursor d’hormones esteroidees i
dels àcids biliars.
● Membrana plasmàtica de cèl·lules
animals i unit a proteïnes del
plasma sanguini.
■ Isoprenoides o terpens:
● Polímers d’isopré.
● Poden ser lineals o cícliques.
● Classificació:
○ Monoterpens: dues unitats d’isopré. Olor i sabor característic. Components olis
essencials de moltes plantes. Mentol i limoné.
○ Diterpens: quatre unitats isopré. Fitol (alcohol de la clorofil·la i de les vitamines A, E i K).
○ Triterpens: sis unitats isopré. Esqualé, precursor del colesterol,
○ Tetraterpens o carotenoides: vuit unitats isopré. Xantofil·les i carotens (pigments).
β-caroté (precursor vitamina A).
○ Politerpens: moltes unitats isopré. El cautxú natural.