UNITAT 7. Biomolècules i biotecnologia.

GLÍCIDS

Són biomolècules formades bàsicament per Cn H2n On.

Cada molècula està formada per una cadena de carbonis units a:

• Radicals hidroxils (-OH)

• Radicals hidrogen (ponts d’H)
• Grups carboxils (=O)

TIPUS DE GLÍCIDS.

Monosacàrids

Glícids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehid o de polihidroxicetona que

pot tenir entre 3 i 7 carbonis.

α- glucosa β- fructosa β- galactosa

Ribosa Desoxiribosa

L’enllaç glicosídic és l’enllaç que uneix els monosacàrids.

Disacàrids

§ Sacarosa α(1→2)
És el sucre normal.

α-glucosa β-fructosa

§ Lactosa β(1→4)
Es troba en la llet dels mamífers i
durant la digestió és hidrolitzada per
l’enzim lactasa.

β-galactosa α-glucosa

Polisacàrids

FUNCIÓ FORMAT PER ENLLAÇ ON ES TROBA? ESTRUCTURA

Cereals i tubercles;
Reserva dels Cloroplasts i Molècula amb
MIDÓ α-glucosa α(1→4)
vegetals amiloplasts de les ramificacions.
cèl·lules vegetals.
Fetge i cèl·lules
Reserva dels Molècula amb
GLICOGEN α-glucosa α(1→4) musculars; Citoplasma
animals ramificacions.
de les cèl·lules animals.
Paret cel·lular de les
CEL·LULOSA Estructural β-glucosa β(1→4) Molècula lineal.
cèl·lules vegetals.
Paret cel·lular dels
N-
QUITINA Estructural β(1→4) fongs i exosquelet dels Molècula lineal.
acetilglucosamina
artròpodes.

IDENTIFICACIÓ EXPERIMENTAL DE LA PRESÈNCIA DE GLÍCIDS.

• PROVA DE FEHLING O BENEDICT.

És un reactiu de color blau que quan reacciona amb glúcids reductors es torna de color
vermell – taronja.

No reacciona amb la sacarosa.

• PROVA DE LUGOL.

És un reactiu de color groc i quan reacciona amb el midó es transforma i es torna lila
fosc – negre.
FUNCIONS DELS GLÍCIDS.

• Fer de combustible metabòlic (glucosa).

• Substrat per a la síntesi d’altres biomolècules (glucosa).
• Funció de reserva energètica (midó i glicogen).
• Formar estructures cel·lulars (cel·lulosa i quitina).
• Formar l’estructura dels àcids nucleics (ribosa i desoxiribosa).
• Fer de receptors específics de membrana (glicoproteïnes i glicolípids).

LÍPIDS
Són biomolècules orgàniques que compleixen dues característiques:

• Són insolubles en aigua.

• Són solubles en dissolvents orgànics (hexà, octà, èter, cloroform, benzè, ...)

Els lípids formen un grup molt heterogeni de substàncies constituïdes bàsicament per
C i H. La majoria també tenen O i a vegades poden tenir P, N, S, etc.

Molts lípids es formen amb àcids grassos.

Són molècules formades per una llarga cadena parell hidrocarbonada al final de la qual
hi ha un grup carboxil (-COOH).

Àcid gras saturat Àcid gras insaturat

Té enllaços senzills i a temperatura Té dobles enlaços i a temperatura

ambient és sòlid. ambient és líquid.

REACCIÓ D’ESTERIFICACIÓ.
REACCIÓ DE SAPONIFICACIÓ.

TIPUS DE LÍPIDS.

LÍPIDS QUE CONTENEN ÀCIDS GRASSOS / LÍPIDS SAPONIFICABLES.

Acilglicèrids

Són els greixos. Poden ser olis, mantegues i sèus. Són lípids formats per l’esterificació
d’una / dos / tres molècules d’àcids grassos + glicerina.

Els acilglicèrids tenen funció de reserva energètica. En els animals s’emmagatzemen

alls adipòcits (cèl·lules del teixit nerviós). Segons el nombre d’àcids grassos que formen
la molècula dels acilglicèrids poden ser:

§ Monoacilglicèrids
§ Diacilglicèrids
§ Triglicèrids

Fosfolípids

Són lípids formats per 2 àcids grassos, 1 glicerina, 1 H3PO4 (àcid fosfòric) i alguna altra
molècula. Per tant, els fosfolípids són èsters.

LÍPIDS QUE NO CONTENEN ÀCIDS GRASSOS / LÍPIDS INSAPONIFICABLES.

Esteroides

Són lípids insaponificables ja que no contenen àcids grassos en la seva

composició. Tots tenen una fórmula semblant ja que provenen d’una
molècula anomenada esterà.

§ Colesterol

El colesterol forma part de la membrana de

les cèl·lules eucariotes.

§ Àcids i sals biliars

Són produïdes al fetge. Separen els

greixos a l’intestí i transporten els lípids
per la sang.

§ Ceres

Són lípids que s’obtenen per l’esterificació d’un àcid gras i un alcohol de
cadena llarga.

Les ceres formen làmines impermeables que protegeixen la pell, el pèl i les
plomes en els animals i els fruits, les tiges i les fulles en els vegetals. També
formen la cera de les abelles i el cerumen de les orelles.

§ Vitamina D i hormones sexuals

Les dues tenen funcions biocatalitzadores.

FUNCIONS DELS LÍPIDS.

Funció de reserva energètica → Principal reserva energètica de l’organisme

(acilglicèrids).

Funció estructural → Formen la bicapa lipídica de la membrana cel·lular (fosfolípids i

colesterol).

Funció protectora → Els acilglicèrids recobreixen alguns òrgans per protegir-los dels
cops.
Funció d’aïllant tèrmic → Alguns animals tenen el cos recobert per una gruixuda capa
de greix.

Funció impermeabilitzadora → Les ceres recobreixen pell, plomes, fruits,...

Funció biocatalitzadora → Regulen el funcionament de l’organisme (hormones i

vitamines).

Funció transportadora → Els àcids biliars transporten els lípids de l’intestí fins al teixit
adipós.

Formen pigments vegetals → Clorofil·la, carotens,...

Formen essències → Mentol,...

TÈCNIQUES D’IDENTIFICACIÓ EXPERIMENTAL DE LA PRESÈNCIA DE LÍPIDS.

Insolubilitat a l’aigua.
Taca translúcida.

BIOTECNOLOGIA
És l’aplicació de la tecnologia en processos biològics. S’utilitza per obtenir productes
alimentaris, medicaments, etc.

La biotecnologia inclou l’enginyeria genètica. L’enginyeria genètica és la tècnica que

permet la modificació del genoma d’un organisme.

DNA – Recombinant → És el DNA que s’obté en intercalar un segment de DNA estrany

en un DNA receptor.

Tecnologia del DNA recombinant → És la tecnologia que permet aïllar i manipular un

segment de DNA d’un organisme per introduir-lo en un altre.

Organismes transgènics → Són organismes desenvolupats a partir d’una cèl·lula a la qual

s’han introduït gens estranys.

PROCÉS DE TRANSGÈNESI.

1. Aïllar el genoma de l’individu que té la característica que ens interessa.

 2. Aïllar del genoma del gen que codifica la proteïna que ens interessa mitjançant
els enzims de restricció.
3. Fem moltes còpies d’aquest gen mitjançant la tècnica del PCR.

4. Introduïm aquest gen mitjançant un vector en el zigot de l’organisme que

vulguem convertir en transgènic.

Vectors:

a. Virus
b. Electroporació
c. Amb trets de microbales recobertes de DNA.

5. Seleccionem els embrions que han incorporat el gen.

6. Implantar aquests embrions en l’úter d’una femella.

7. Quan neixi cal observar si té la característica que hem volgut obtenir.

Si el que volem obtenir és una soca d’un organisme unicel·lular:

1. Aïllar el genoma de l’individu que té la característica que ens interessa.

2. Aïllar del genoma del gen que codifica la proteïna que ens interessa mitjançant
els enzims de restricció.

3. Fem moltes còpies d’aquest gen mitjançant la tècnica del PCR.

4. Cal introduir aquest gen mitjançant algun vector a les cèl·lules del cultiu
d’aquest organisme.
En el cas dels fongs s’utilitzen els mateixos vectors.
En el cas dels bacteris s’utilitzen els següents:
a. Plasmidis (per transformació).
b. Fags (per transducció poden transportar DNA d’un bacteri a un altre).
c. Còsmids (plasmidis + segment genoma d’un fag).

5. Seleccionem les cèl·lules que han incorporat el gen i ja tindrem la soca

recombinant (afegim al gen que volem introduir un gen resistent a un
antibiòtic; després s’afegeix antibiòtic per veure els resistents).
APLICACIONS DE LA BIOTECNOLOGIA ALIMENTÀRIA.

Mitjançant la biotecnologia podem obtenir aliments funcionals i transgènics. Els

aliments funcionals són aliments que en estat natural o modificat tenen dosis
significatives d’algunes substàncies determinades.

Els aliments transgènics són el blat de moro, soja, tomàquet, etc.

Aquests organismes transgènics resisteixen millor les plagues o les gelades o creixen
més ràpidament o són millors productors de llet, fulles, etc.

També s’han obtingut carpes, salmons, etc. Que creixen molt ràpidament i resisteixen
millor a les baixes temperatures.

ÚS DE MICROORGANISMES EN PROCESSOS INDUSTRIALS.

S’anomena biotecnologia microbiana als processos industrials que utilitzen els

microorganismes com a base per a obtenir els seus productes.

Els microorganismes es poden utilitzar tant com els que es troben a la naturalesa tant
com els transgènics.

Alguns processos industrials on intervenen els microorganismes són:

• Fermentació alcohòlica
• Producció d’antibiòtics
• Fermentació de la llet
• Depuració d’aigües residuals
• Producció de vitamines, aminoàcids, enzims, etc.
• Control de plagues d’insectes

LA CLONACIÓ.

És el procés d’obtenció de nous individus genèticament idèntics al progenitor.

PROCÉS DE CLONACIÓ

1. Extreure el nucli d’una cèl·lula somàtica de l’individu que volem clonar.

2. Introduir aquest nucli a un oòcit al que prèviament li hem retirat el nucli.
3. Implantar aquesta cèl·lula (zigot) a un úter per tal d’originar un individu
genèricament idèntic a l’individu que ha donat el nucli.
CÈL·LULES MARE

Multipotents: Capaces de donar lloc a alguns tipus de cèl·lules d’adult.

Pluripotents: Capaces de donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lules d’adult.
Totipotents: Capaces de donar lloc a tot un individu.

§ Embrionàries: Es troben als embrions.

§ Adultes: Es troben a la medul·la òssia, cervell, múscul cardíac, adipòcits, etc.

Procés d’obtenció de cèl·lules mare:

El millor és obtenir cèl·lules mare embrionàries a partir del nucli d’una cèl·lula
somàtica del pacient i d’un oòcit d’una donant el qual se li ha extret el nucli. Això
s’anomena transferència nuclear somàtica i quan l’embrió arriba als 5 dies es poden
obtenir cèl·lules mare, així s’eviten problemes d’histoincompatibilitat en els receptors.