Tema 4. Enzimologia.

Josep Manel Rodriguez

Biologia 1r Batxillerat 1
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats.
3. Catàlisi enzimàtica.
4. Cinètica enzimàtica.
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica.
6. Coenzims i vitamines.
7. Classificació enzimàtica.

2
 1. Conceptes generals del metabolisme
1. Definicions, objectius i fases.
• La cèl·lula és una entitat dinàmica a on es
dóna un intercanvi constant de matèria i
energia amb el seu entorn.
• Contribueix al procés d’automanteniment
i renovació continua de la vida →
AUTOPOESI (grec poiéo ‘crear a partir dels
components’)
• Els organismes (i per tant les seves
cèl·lules) necessiten 4 elements:
– Monòmers per a la biosíntesi de
macromolècules → sucres, AA, lípids,
BN,... per créixer i renovar-se.
– Biocatalitzadors → enzims (proteïnes)
que accelerin les reaccions.
– Informació → que condueixi l’activitat
cel·lular (AN).
– Energia → del Sol o d’enllaços químics
de molècules reduïdes. 3
 1. Conceptes generals del metabolisme
• Metabolisme → xarxa de reaccions químiques eficaçment coordinada que es
produeixen a l’interior de les cèl·lules i que condueixen a la transformació
d’unes biomolècules en altres, assistits per enzims
• Via metabòlica → successió lineal o ramificada de reaccions encadenades
regulades per enzims, en les quals un substrat es pot transformar en un
producte a través d’una sèrie d’intermediaris metabòlics o metabòlits.

4
 1. Conceptes generals del metabolisme
• Totes les reaccions del
metabolisme estan regulades
per enzims (proteïnes
específiques per cada substrat
i per cada tipus de
transformació).

• És necessari un control
coordinat: s’han de produir
només les necessàries i a la
velocitat i quantitat que a cada
moment correspon.

5
 1. Conceptes generals del metabolisme
En el metabolisme es poden considerar 2
tipus de reaccions:

• degradació de MO o catabolisme
– Transformació de molècules
orgàniques complexes en altres més
senzilles.
– Reaccions d’oxidació, exotèrmiques
en les que l’alliberament d’E
s’emmagatzema en els enllaços fosfat
de l’ATP.

• biosíntesi de MO o anabolisme
– biosíntesi de molècules complexes a
partir d’altres mes simples.
– reaccions de reducció, endotèrmiques
que necessiten subministre d’E
proporcionada per els enllaços fosfat
de l’ATP. 6
1. Panoràmica general del metabolisme

7
1. Panoràmica general del metabolisme

8
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats
3. Catàlisi enzimàtica
4. Cinètica enzimàtica
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica
6. Coenzims i vitamines
7. Classificació enzimàtica

9
 2. Estructura i propietats.
• A finals del segle 18 i principis del 19 ja es coneixien la digestió de la carn per
mitjà de secrecions estomacals i la conversió del midó en sucres mitjançant
extractes vegetals i saliva, però no s'havia identificat el mecanisme pel qual es
produïen aquests fenòmens.
• Al segle XIX, Louis Pasteur estudià la fermentació de sucres en alcohol pel
llevat i conclogué que era catalitzada per una força vital continguda a les
cèl·lules del llevat, que es creia que només funcionava en organismes vivents.
• Justus von Liebig van proposar que els processos biològics estaven influïts per
l’acció d’unes substàncies químiques desconegudes, que en aquell moment
van anomenar “ferments”.

10
 2. Estructura i propietats.
• 1878, Wilhelm Kühne, crea el terme “enzim” ja que hi ha alguna cosa “dins”
els llevats que no és “llevat” en si mateix, i que catalitza les reaccions de la
fermentació.
• Així doncs, el nom “enzim” prové del grec en-, en (a l’interior)+ -zymé, llevat.
• 1897, Eduard Buchner descobrí que el sucre es fermentava fins i tot quan no
hi havia cèl·lules de llevat vivents a la mescla. Donà el nom de «zimasa» a
l'enzim que havia causat la fermentació de la sacarosa.
• 1926, James Sumner demostra que els enzims són proteïnes i aïlla la ureasa.

W. Kühne E. Buchner
11
 2. Estructura i propietats.
• Els enzims són pèptids o proteïnes globulars (amb estructura 3a o 4a) que
actuen com a biocatalitzadors en reaccions bioquímiques.
• Els enzims solen anomenar-se afegint el sufix –asa al nom del substrat.
• Les reaccions que tenen lloc als éssers vius no poden ser violentes ni donar-se
en condicions extremes de P, T o pH diferents de les fisiològiques. Això
s'aconsegueix gràcies a l'existència de biocatalitzadors.
• Els enzims catalitzen reaccions específiques que, sense consumir-se, la
faciliten notablement tot augmentant la seva velocitat.

12
 2. Naturalesa
Estructura iipropietats.
Conceptes.
• Una Comissió Internacional ordena i classifica tots els enzims basant-se en el
tipus de reacció que catalitzen.
• Característiques:
– Són solubles en aigua.
– Durant la reacció que catalitzen no s’alteren i s’alliberen intactes.
– No desplacen la constant d’equilibri per a obtenir més P sinó que
augmenten la v d’obtenció de P en condicions fisiològiques.
– Mostren alta especificitat amb el S o la reacció.
– Es poden regular.
– S’uneixen al substrat per una part denominada centre actiu. En aquesta
regió hi ha les condicions que afavoreixen el canvi del S a P.

13
 2. Estructura i propietats.
• Segons l’estructura, es poden diferenciar 2 tipus
– Holoproteïnes (simples) estrictament proteiques.
– Holoenzims (conjugats) → Requereixen la unió amb molècules no proteiques
anomenades cofactors. Associació d’un polipèptid (apoenzim, inactiu sense el
cofactor) i el (cofactor). Els cofactors poden ser
• Cofactors inorgànics → ions metàl·lics (oligoelements) com Zn, Cu, Fe, Mn
• Cofactors orgànics → molècules orgàniques com vitamines, ATP, ...
– Grups prostètics → molècules fortament unides a la cadena
polipeptídica (enllaç covalent), com el grup hemo en citocroms.
– Coenzims → molècules feblement unides, de forma no covalent.

14
4.1. Enzimologia. Conceptes.

15
 2. Estructura i propietats.
Estructura.
Segons el model de Koshland, poden tenir AA amb diferents papers:
– Estructurals → abundants i no participen en el procés catalític.
– Mantenidors d’estructura 3a.
• es troben en colzes de l’estructura →ponts disulfur (AA amb S)
• no participen directament en l’acció catalítica però poden modificar
l’activitat per canvi de posició del centre actiu.
– De fixació → s’uneixen al substrat amb enllaços febles i l’orienten de forma
que es pugui unir al centre actiu.
– Centre actiu (Catalítics) →
• AA amb grups molt reactius (AA amb radical àcid o base)
• S’uneixen al substrat i afebleixen els enllaços
• De vegades es troben molt separats en l’estructura proteica.

16
Daniel Koshland
1991
 2. Estructura i propietats.
• Si un enzim es desnaturalitza per T, pH,... es trenquen progressivament els
enllaços interns que mantenen l’estructura 3a.

17
 2. Estructura i propietats.
Propietats.
1. Presenten un grau d’activitat (n de recanvi o turnover) variable→ molècules
de S que es poden transformar per unitat de temps.
– catalasa → 5 ·106 molècules d’aigua oxigenada que es poden degradar per
min i molècula d’enzim (enzim molt actiu).
2. Solubilitat → En general són solubles en aigua.
3. Especificitat → Els AA de fixació es disposen en l’espai de forma que puguin
establir enllaços amb S. Això origina una especificitat E-S perquè només es
produirà activitat enzimàtica quan es doni aquesta unió.
– Es presenta en funció de tipus de S o de reacció.
a. de substrat.
• Absoluta → unió amb un únic substrat (clau –pany) → Ureasa.
• De Grup → són específiques per grups de S. Lipases (sobre
greixos)
b. de reacció → Un E catalitza un tipus de transformació. Oxidases.

18
2. Estructura i propietats.

19
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats
3. Catàlisi enzimàtica
4. Cinètica enzimàtica
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica
6. Coenzims i vitamines
7. Classificació enzimàtica

20
 3. Catàlisi enzimàtica.
• Els enzims augmenten la velocitat de la reacció perquè disminueixen l’E
d’activació amb la formació d’un complex enzim-substrat.
• L’E d’activació determina la velocitat de la reacció.

21
3. Catàlisi enzimàtica.

22
23
4. Catàlisi enzimàtica.

24
 3. Catàlisi enzimàtica.
• La 1a etapa en la catàlisi enzimàtica és la formació del complex E-S. El S
s’uneix a l’E pel Centre Actiu.
• Centre Actiu.
– Butxaca amb pocs AA no consecutius.
– Conformació 3d determinada.
– Amb caràcter hidrofòbic.
– Interacciona amb el S per F febles.

25
3. Catàlisi enzimàtica.

26
3. Catàlisi enzimàtica.

27
 3. Catàlisi enzimàtica.
Hipòtesi d'unions enzim-substrat (ES).
1. Enllaç clau-pany. Model de Fischer 1894.
• El S encaixa perfectament en el CA gràcies a unes complementarietats
moleculars i electrostàtiques amb l‘E de manera que S no canvia la seva forma.
• El S seria la clau i l‘E (o CA) el pany en aquest símil.

2. Enllaç induït. Model Koshland 1954.

• El S NO encaixa perfectament en el CA de l‘E.
• El CA canvia la seva conformació 3D afavorint la unió i la reacció amb el S
• Aquí no trobem la mateixa especificitat com en l'enllaç de tipus clau-pany, de
manera que l‘E pot reaccionar amb diversos S de conformacions semblants.

28
 3. Catàlisi enzimàtica.

• 1894 E. Fischer explica l'acció d'un E amb un S utilitzant una clau i un cadenat.
• Només la mida correcta clau (S) s'ajusta al forat de la clau (CA) del pany (E).
• No es compleix en tots els casos ni explica els canvis conformacionals
observats en l’estructura 3D dels E quan aquests reben el S. 29
3. Catàlisi enzimàtica.

30
3. Catàlisi enzimàtica.

31
Koshland explica millor l’alta velocitat
d’alguns dels acoblaments, ja que els S
tenen més possibilitats d’encaixar i no
han d’estar perfectament orientats
per a que es produeixi la unió
Representació de l’hexoquinasa (blau).
Quan rep el S (glucosa, taronja) canvia
la seva conformació 3D a la zona del
CA, adaptant-se i abraçant al S.
32
33
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats
3. Catàlisi enzimàtica
4. Cinètica enzimàtica
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica
6. Coenzims i vitamines
7. Classificació enzimàtica

34
 4. Cinètica enzimàtica.
• La cinètica enzimàtica estudia la velocitat de les reaccions bioquímiques que
són catalitzades pels enzims
• L’actuació de l’enzim consisteix en la unió (per una zona característica
anomenada CA) al S.
• Com resultat es forma l’anomenat complex enzim-substrat (E-S), que es
correspon amb l’estat activat.
• Posteriorment l’E trenca i/o forma nous enllaços i es creen el/s P.
• Per finalitzar l’enzim s’allibera i pot tornar a començar el cicle.

35
 4. Cinètica enzimàtica.
A. Cinètica de Michaelis-Menten, 1913.
• És el model més senzill que explica les
propietats cinètiques de molts E.
• Estudia com canvia la velocitat de la
reacció al variar la concentració de S.

• 2 paràmetres importants:
– Vm (Velocitat màxima). S’assoleix
quan tot l’E està en forma ES.
– Km → A la [S] que es correspon a
una velocitat = V max / 2.
– La Km es una mesura de l’afinitat
de l’E pel S:
• Km baixa indica gran afinitat.
• Km alta suposa poca afinitat.

36
 4. Cinètica enzimàtica.
Cinètica de Michaelis-Menten, 1913.
Km → A la [S] que velocitat = V max /2.
• La Km mesura de l’afinitat de l’E pel S
• És una constant per un E pel seu S.
• Un E pot tenir diferents Km per
diferents S.
• No depèn de la quantitat de S
– Km baixa indica gran afinitat.
– Km alta suposa baixa afinitat.

37
4. Cinètica enzimàtica.

38
4. Cinètica enzimàtica.

39
 4. Cinètica enzimàtica.
Asian flush (o glow)
• Un 36% de persones de l’E d'Àsia
(xinesos, japonesos i coreans) se'ls
ruboritza la cara quan beuen
alcohol.
• Degut a una deficiència hereditària
en l'aldehid DH del mitocondri.
• Aquesta alteració és molt poc
comuna en altres grups ètnics.

https://magnet.xataka.com/en-diez-minutos/el-raro-motivo-por-el-que-los-asiaticos-se-ponen-rojos-
cada-vez-que-beben-alcohol

https://www.yout
ube.com/watch?v
=G6717bNakuA

40
4. Cinètica enzimàtica.

41
 4. Cinètica enzimàtica.
B. Cinètica dels enzims al·lostèrics.
• Els enzims al·lostèrics no presenten una cinètica M-M sinó que presenten
una cinètica sigmoidea (amb forma de S)
• Generalment són E grans i complexos amb més d’un CA i amb un o més
centres al·lostèrics a on es lliguen moduladors per forces febles reversibles.
• La major part dels enzims reguladors del metabolisme són al·lostèrics.
• Els enzims no reguladors tenen cinètiques M-M.
• Enzims que poden adoptar 2 formes diferents (una activa i l’altra inactiva).

42
 4. Cinètica enzimàtica.
B. Cinètica dels enzims al·lostèrics.
• Presenten a més del CA, un altre lloc anomenat centre regulador, on s’hi pot
unir per forces febles i reversibles, molècules anomenades lligands o
moduladors que canviaran la conformació 3D del CA.
– Conformació activa (R, relaxada) →el CA s’ha tornat actiu desprès que
s’hi hagi unit un activador.
– Conformació inactiva (T, tensionada) quan no hi ha cap activador
• Es coneixen dos tipus de moduladors: els activadors i els inhibidors.

43
4. Cinètica enzimàtica.

44
 4. Cinètica enzimàtica.
B. Cinètica dels enzims al·lostèrics.
• Hi ha una [S] crítica, per sota de la qual l’activitat és molt baixa i per sobre
molt alta → Avantatge regulador.
• Això permet a la cèl·lula dur a terme una reacció quan la [S] ha arribat a uns
determinats nivells, per sota dels quals, l’E roman inactiu.

45
4. Cinètica enzimàtica.

46
 4. Cinètica enzimàtica.
Regulació per retroinhibició o inhibició feed back.
• Es produeix quan el P final és el que s’uneix al centre regulador actuant com
a inhibidor, i provocant així que l’enzim es posi en forma inactiva.
Interès fisiològic de la modulació al·lostèrica:
• Control ràpid de l’activitat E independent de la [S].
• Adaptació ràpida a les necessitats metabòliques.

47
 4. Cinètica enzimàtica.

• Algunes cèl·lules usen aquesta

via de 5 passos per sintetitzar
l’AA isoleucina a partir de la
treonina, un altre AA.

• A mesura que la isoleucina

s'acumula, fa més lenta la seva
pròpia síntesi ja que inhibeix
al·lostèricament l'enzim del
pas inicial de la via.

• La inhibició per feed back evita

així que la cèl·lula continuï
gastant recursos químics
sintetitzant més isoleucina que
la necessària.

48
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats
3. Catàlisi enzimàtica
4. Cinètica enzimàtica
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica
6. Coenzims i vitamines
7. Classificació enzimàtica

49
 5. Factors.
1.-TEMPERATURA.
• De manera general, l’augment de la T
implica un augment de l’activitat E.
• No obstant, existeix una T òptima on
l’activitat és màxima.
• A mesura que ens separem
d’aquesta T òptima, l’activitat
disminueix.
• Si la T és massa elevada, l’activitat
pot desaparèixer totalment perquè
l’E es desnaturalitza.

50
 5. Factors.
2.-pH.
• Igual que amb la T, existeix un pH
òptim on l’activitat és màxima i a
mesura que ens allunyem, l’E perd
eficàcia.
• El ph canvia el grau d’ionització dels
radicals dels AA, modificant així el
CA.
• El pH òptim d’un enzim és un reflex
de l’ambient cerl·lular en el que es
troba l’E.

51
 5. Factors.
3.- Presència d’Inhibidors.
• Un inhibidor enzimàtic és una molècula que disminueix l’activitat de l’enzim
(Interferint complex ES).
• És un dels principals mecanismes de control en les reaccions biològiques
(feedback per P).
• Són útils en farmacologia perquè inhibeixen l’acció d’algun enzim clau.
• 2 tipus d’inhibicions:
– Irreversibles. Mecanisme de molts tòxics i verins.
– Reversibles.
• Competitiva
• No competitiva
• Al·lostèrica

52
 5. Factors.
3.- Presència d’Inhibidors.
• Els inhibidors irreversibles alteren l’estructura de l’E de forma permanent.
• L’ió cianur és un inhibidor irreversible dels enzims respiratoris.

• Altres inhibidors són: l’ió argent, el Hg(II), l’ió fluorur, l’aigua oxigenada,
formaldehid, àcid nitrós, raigs X, etc. (la seva actuació es troba en funció de la
concentració en la que es presentin en el tipus d’organisme en concret).

• Els inhibidors reversibles s’uneixen de forma temporal amb l’enzim i poden

actuar de diferent formes.

53
54
4. Enzimologia.

55
56
 4. Enzimologia.

Inhibició reversible competitiva

57
4. Enzimologia.

58
4. Enzimologia.

59
Inhibició reversible no competitiva

60
61
4. Enzimologia.

62
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats
3. Catàlisi enzimàtica
4. Cinètica enzimàtica
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica
6. Coenzims i vitamines
7. Classificació enzimàtica

63
4.7.Coenzims i vitamines

64
65
4. Enzimologia.

66
4. Enzimologia.

67
4. Enzimologia.

68
4. Enzimologia.

69
4. Enzimologia.

70
 ÍNDEX T4
1. Conceptes generals del metabolisme
2. Estructura i propietats
3. Catàlisi enzimàtica
4. Cinètica enzimàtica
5. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtica
6. Coenzims i vitamines
7. Classificació enzimàtica

71
72
73
74