Bloc 1: Metabolisme

Tema 1: Els biocatalitzadors: enzims i

cofactors

Tema 2: El metabolisme anabòlic

Tema 3: El metabolisme catabòlic

Realitzat Prof: Albert Batllori 1

Tema 1:
Els biocatalitzadors:
enzims i cofactors
1.1. Els biocatalitzadors
1.2. Tipus de reaccions
químiques cel·lulars
1.3. Els enzims
1.4. Tipus d’enzims
1.5. L’activitat enzimàtica
1.6. Els cofactors i els
coenzims
2
 Tema 1: Els Biocatalitzadors: enzims,
vitamines i hormones
1.1. Els biocatalitzadors
Són unes substàncies que
augmenten la velocitat (entre
106-1012) d’una reacció química
que té lloc en un ésser viu, que,
un cop finalitzada, queda
intacta.

Aquí s’observa l’energia

lliure d’una reacció no
catalitzada

Com treballa un enzim?

3
1.1. Els biocatalitzadors

Tots:
• Disminueixen l’energia d’activació
• Disminueixen el temps de reacció
• Tenen especificitat d’acció
• Molt més eficaços que els químics
• Són orgànics

Repàs energia de reacció 4

1.2. Tipus de reaccions químiques cel·lulars

Des d’un punt de vista energètic es poden dividir en:

• Exergòniques: Una vegada finalitzades desprenen energia
(ATP). Són catabòliques o de degradació i es produeixen de
forma espontània.

Tipus de reaccions i energia

5
1.2. Tipus de reaccions químiques cel·lulars

L’ATP pot viatjar lliurement pel citoplasma i nucli.

Síntesis:
a) A nivell de substract
b) Fosforilació oxidativa
c) Fotofosforilació

6
1.2. Tipus de reaccions químiques cel·lulars

* Endergòniques: necesiten d’una prèvia hidròlisi d’ATP.

Són de síntesi o anabòliques.

Activitat enzim anabòlic

7
1.3. Els enzims
Lisozima amb el seu substrat
Via metabòlica i enzims
Gens policistrònics i monocistrònics
Són proteïnes d’estructura globular
que intervenen en les reaccions
químiques del metabolisme
cel·lular.
Totes les proteïnes tenen el seu
origen en el material genètic (cada
organisme fabrica els seus propis
enzims)
•Bacteris: tots els enzims d’una
via metabòlica estan en un mateix
gen (policistrònic).
•Eucariotes: Cada enzim és
sintetitzat per un gen
(monocistrònic)
8
1.3. Els enzims

Les molècules orgàniques, amb una estructura interna de

carboni, són molt estables i no reaccionen entre elles. Per
això necessitem l’activitat enzimàtica

Classificació segons el lloc d’acció:

* Enzims de membrana: D’origen bacterià,

típics de mesosomes o membranes internes:
- Enzims mitocondrials (crestes)
- Enzims cloroplasmàtics tilacoidals
· ATP sintetasa
· Citocroms (transportadors e-)
· Deshidrogenases del NADH2, etc.

* Enzims globulars solubles: actuen en

medis fluids (citoplasma, matriu, estroma o
en el medi extracel·lular)
9
1.3. Els enzims
Nom sistemàtic: Grup transferit

ATP: hexosa fosfotransferasa

Donador Acceptor

Número sistemàtic Grup Subgrup

Enzyme EC 2.7.1.1 Enzim

Comission
Sub-subgrup
Nombre común: Hexokinasa
Enzyme hexokinasa

10
1.4. Tipus d’enzims
1. Oxidoreductases

Són les que duen a terme

l’oxidació o reducció de les
substàncies gràcies a la
transferència d’electrons o
d’àtoms d’hidrogen.

Tipus diferents:
1.Deshidrogenases
2. Oxidases
3. Peroxidases
4. Oxigenases
5. Hidroxilases
6. Reductases
11
1.4. Tipus d’enzims
2. Hidrolases

Catalitzen reaccions d’hidròlisi

A-B + H2O A-OH + H-B

No es solen utilitzar noms sistemàtics en les

hidrolases. Moltes d’elles conserven el nom
primitiu: Tripsina, Pepsina, Papaina, etc.

12
1.4. Tipus d’enzims
3. Liases
Catalitzen reaccions reversibles d’addicció d’un grup a
un doble enllaç:

A=B + X AXB
COO- H 2O COO-
CH HO CH
CH CH2 - Descarboxilases
- Aldolases
COO- COO-
- Anhidrasa carbònica
Fumarato L-Malato - Adenilat ciclasa
(trans-)
13
1.4. Tipus d’enzims
4. Ligases

Catalitzen la unió de dos grups químics a expenses de

l’hidròlisi d’un enllaç d’alta energia.
A + B + ATP A-B + ADP + Pi
O bé

C + D + ATP C-D + AMP + PPi

- Aminoacil-tRNA sintetases
- Glutamina sintetasa
- Carboxilases

14
1.4. Tipus d’enzims
5. Isomerases

Catalitzen reaccions d’isomerització

Algunes reaccions isomeràsiques:

- Racemases
- Oxidorreductases intramoleculars
- Mutases o transferases intramoleculars

15
1.4. Tipus d’enzims
6. Transferases

Catalitzen reaccions de transferència de grups funcionals:

A-X + B A + B-X
Donador: Acceptor – Grup transferit - transferasa

ATP: D-Hexosa Fosfotransferasa

Nom comú: hexokinasa 2.1.-.- Grups monocarbonats

2.2.-.- Grups aldehíd o ceto
2.3.-.- Aciltransferases
Grups de transferència 2.4.-.- Glicosiltransferases
2.5.-.- Alquil- o Ariltransferases
2.6.-.- Grups nitrogenats
2.7.-.- Grups fosfat
2.8.-.- Grups sulfat 16
1.5. L’activitat enzimàtica
1. Mecanisme d’acció
L’especificitat fa que l’enzim E s’uneixi al substrat S com CLAU-PANY.

La unió es realitza en el centre actiu (part de l’estructura terciària

proteica) formant-se el complex enzim-substrat.

Com l’enzim s’allibera intacte, únicament fa falta una petita quantitat.

Hi ha diferències en quan l’especificitat que pot ser molt alta (un enzim
únicament actua sobre un substrat) o baixa (actua sobre un conjunt de
substrat semblants)
17
1.5. L’activitat enzimàtica
2. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtics
a. Concentració d’enzim

. . .
. .
. . .
.. .
Els enzims segueixen una cinètica lineal
[E]
18
1.5. L’activitat enzimàtica
2. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtics

S
Una cinètica lineal implica
un procés regeneratiu,
E-S cíclic

E-P

Cicle catalític
d’un enzim

P
19
1.5. L’activitat enzimàtica
2. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtics
b. Concentració de substrat

Representación directa

v
100
Vmax
80

60

40

20

s
0
0 20 40 60 80 100

Km

20
1.5. L’activitat enzimàtica
2. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtics
c. pH

v pH òptim: punt isoelèctric

Això condiciona el lloc

on es produeixen les
reaccions

pH
pH de desnaturalització
21
1.5. L’activitat enzimàtica
2. Factors que influeixen en l’activitat enzimàtics
d. Temperatura

v Temperatura òptima

A determinades
temperatures els enllaços
que estabilitzen
l’estructura terciària es
trenquen i canvia la
conformació espacial que
permet realitzar la funció.

Temperatura
Tª d’inactivitat per immobilitat Tª de desnaturalització
molecular 22
1.5. L’activitat enzimàtica
3. La inhibició dels enzims

Inhibidor: Efector que fa que disminueixi l’activitat enzimàtica,

a través d’interaccions amb el centre actiu o altres centres
específics (al·lostèrics).

Aquesta definició exclou tots aquells agents que inactiven a

l’enzim a través de desnaturalitzar la molècula enzimàtica

D’aquesta forma, hi haurà dos tipus d’inhibidors:

I. Isostèrics: fan la seva acció sobre el centre actiu

II. Al·lostèrics: fan la seva acció sobre una altra part
de la molècula, causant un canvi conformacional amb
repercussió negativa en l’activitat enzimàtica.
23
1.5. L’activitat enzimàtica
3. La inhibició dels enzims

Els inhibidors isostèrics poden ser de dos tipus:

1. Inhibidor reversible: estableix un equilibri amb l’enzim

lliure, amb el complex enzim-substrat o amb els dos:

E+I EI

ES + I ESI

2. Inhibidor irreversible: modifica químicament a l’enzim:

E+I E’

24
1.5. L’activitat enzimàtica
3. La inhibició dels enzims
a) Inhibició reversible

(a) L’inhibidor es fixa en el centre actiu de l’enzim lliure,

impedint la fixació del substrat: Inhibició Competitiva

(b) L’inhibidor es fixa a l’enzim independentment de que ho fagi

o no el substrat; l’inhibidor, per tant, no impedeix la fixació del
substrat a l’enzim, però sí impedeix l’acció catalítica: Inhibició
No Competitiva

Ex: la reacció succinat fumarat, l’enzim succinat deshidrogenasa és

inhibit competitivament per l’oxalacètic

Succinat Oxalacetat

25
1.5. L’activitat enzimàtica
3. La inhibició dels enzims
c) Inhibició al·lostèrica
Processos a nivell cel·lular; regulació d’ajust final de l’activitat enzimàtica,
a través d’efectes de retroalimentació (negativa o positiva)

Centre actiu CentreAl·lostèric Centre actiu

CentreAl·lostèric

s I s

En absència d’inhibidor, el Quan l’inhibidor ocupa el centre

substrat es fixa normalment al al·lostèric, té lloc un canvi
centre actiu conformacional en el centre actiu
que impedeix la fixació del substrat

Al·losterisme enzimàtic
26
1.5. L’activitat enzimàtica
3. La inhibició dels enzims
c) Inhibició al·lostèrica
Ex: Síntesi d’Isoleucina: El producte final de la ruta, Isoleucina, inhibeix al
primer enzim de la via, Treonina desaminasa
Thr -cetobutirat Ile
Treonina
desaminasa

Ruta Enzima Inhibidor

Glicolisis Fosfofructokinasa ATP
Neoglucogénesis FBP fosfatasa AMP
Bios. Ács. Grasos AcetilCoA carboxilasa AcilCoA
Bios. Colesterol HMGCoA reductasa Colesterol
Bios. Purinas PRPP sintetasa AMP,GMP,IMP

Inhibició al·lostèrica
27
1.6. Els cofactors i els coenzims
a). Cofactor inorgànic

Els cofactors enzimàtics solen ser molècules complexes, que el

nostre organisme no pot sintetitzar, en general. Poden ser ions o
molècules orgàniques

Per aquesta raó molts cofactors enzimàtics cal que siguin, tot o en
part, ingerits amb la dieta; molts d’ells són, en conseqüència,
vitamines.

Ni tots els cofactors són vitamínics ni totes les vitamines són cofactors
enzimàtics 28
1.6. Els cofactors i els coenzims
b). Coenzims

Coenzims d’oxidoreducció: transporten àtoms d’hidrogen o

electrons. Destaquen: NAD, NADP, FMN, FAD i els citocroms

NAD CONH2
NH2
+ N
O O
N N
CH2 O P O P O CH2 O N
OH OH O-
O- N
H H
O H H
CONH2 OH OH
NH2
+ N
O O
N N
CH2 O P O P O CH2 O N
OH OH O- -
O N
H H
NADP+ O H H
OH O
-
O P O
O-
29
1.6. Els cofactors i els coenzims

Citocromo C

Aquesta molècula està

associada a la cadena
respiratòria en els
mitocondris

30
1.6. Els cofactors i els coenzims

Coenzims de transferència: transporten grups funcionals

d’una molècula a l’altra. El Coenzim A transporta grups acil:
-CH3-COOH

Coenzim A
NH2
H H HO H N
O O
N N N
HS C C O P O P O CH2 O N
O O H3C CH3 O- O- N
H H
H H
OH OH

31