TEMA 4: ENZIMOLOGIA

CATÀLISI:
La catàlisi és el procés per el qual s’augmenta la velocitat d’una reacció química degut a la participació d’un catalitzador
(enzim). Les substàncies que desactiven la catàlisis són els inhibidors.
Els éssers vius necessiten realitzar reaccions químiques d’uns reactius a uns productes a una Tª constant i baixa, de
36-37ºC i a pH bastant neutre (Condicions fisiològiques) de manera que han de ser catalitzades per un enzim, ja que a
aquestes condicions sense els enzims no podrien dur-se a terme. Les cèl·lules també necessiten energia.

ENZIMS:
Són molècules proteiques que acceleren les reaccions químiques que es produeixen en els organismes vius, sense
desplaçar l’equilibri i no es consumeixen durant la reacció.
- Essencials perquè les reaccions bioquímiques es donin a una velocitat útil en condicions biològiques.
- Les reaccions químiques que tenen lloc a la cèl·lula (metabolisme) són catalitzades cadascuna d’elles per un
enzim específic. L’especificitat dels enzims i el seu control permet dur a terme les reaccions que són útils a
l’organisme i no d’altres.
- Els enzims no varien durant la reacció, mentre que els reactius es van transformant en productes i per tant la
seva concentració disminueix.
- L’enzim després de la reacció no queda alterat  es pot tornar a utilitzar.
Els enzims fan canvis petits, per tant normalment actuen en cadena. Es necessiten molts enzims de manera coordinada
perquè un substrat inicial passi a ser un intermediari (o més d’1) fins a arribar al producte final. Actuen en vies
metabòliques. Ruta bioquímica: Consisteix en una sèrie de reaccions químiques catalitzades per enzims.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS ENZIMS (CATALITZADORS BIOLÒGICS):

- Catalitzadors de les reaccions biològiques
- Incrementen molt la velocitat de reacció, però no alteren l’equilibri de la reacció. La reacció és la mateixa.
- Catalitzen reaccions en condicions suaus: Solucions aquoses de pH neutre, pressió atmosfèrica i temperatura
suaus (36-37ºC) que són les seves condicions òptimes.
- Gran especificitat: En cada reacció química gairebé hi ha un enzim, és molt complementari i específic tant:
 En relació al substrat (molècula sobre la que actua)
 En relació a la reacció catalitzada i al producte
- Capacitat de regulació:
 L’activitat catalítica varia en resposta a senyals bioquímics o ambientals
 Coordinació de l’activitat de tots els enzims cel·lular.

ESTRUCTURA QUÍMICA DELS ENZIMS:

1. La majoria  són proteïnes globulars: Si tenen 1 sola cadena polipeptídica tindrà estructura terciària i si té + d’una
subunitat: Estructura quaternària. Excepte un petit grup de molècules d’ARN amb activitat catalítica: Ribozims.
2. Activitat catalítica: Perquè tingui activitat catalítica l’enzim necessita que estigui ben plegat en tots els nivells
d’estructura, fent la conformació nativa. (En la conformació en que és activa).
Perquè un enzim realitzi la seva funció, normalment no només necessitem la part proteica sinó que necessitem una
altre molècula que no és una proteïna  COFACTORS:  Molècules no proteiques necessàries per l’activitat dels enzims.
(Apoenzims: Enzims sense el cofactor que estan inactius).
Poden ser:
- Orgànics o organometàl·lics: Tenen un baix PM i poden ser comuns per diferents enzims.
o Coenzim: Unit no covalentment
o Grup prostètic: Unit molt fortament (covalentment)
- No orgànics: Ions metàl·lics. Fe3+, Mg2+, Mn2+ que s’uneixen amb enllaços covalents coordinats

3. Massa molecular: 12.000 - 1.106 Da. És molt més gran l’ENZIM que el SUBSTRAT.
4. Localització: Els trobem en dissolució als fluids biològics (Estomac, citoplasma, sang) i també a les membranes.
VITAMINES: Compostos (Amines) essencials per la vida, es necessiten en petites quantitats, i s’han d’ingerir a la dieta
perquè no els podem sintetitzar.
- Són molt importants perquè són: Precursores de coenzims, són necessàries per sintetitzar els coenzims.
- Micronutrients.
- 13 vitamines diferents:
1. Hidrosolubles: Son solubles en aigua, si tens excés s’eliminen per l’orina.
Per exemple:
 Riboflavina (B2): Necessaria per sintetitzar el FAD (Grup prostètic de diferents enzims del metabolisme)
Dinucleòtid: Flavina i Adenina
 Niacina: Necessaria per sintetitzar NAD+ (Coenzim) Dinucleòtid: Nicotinamida i Adenina.
 Acid ascòrbic (C): Antioxidant. Síntesi d’Hidroxiprolina: Col·lagen.

FAD NAD+

2. Liposolubles: Queden emmagatzemades al teixit adipós.

Per exemple
 A: antioxidant
 D: Absorcio de calci
 E: vista, creixement, reproducció...
 K: coagulació

CLASSIFICACIÓ I NOMENCLATURA D’ENZIMS:

Classificació:
6 classes d’enzims:
1. Oxidoreductases: Catalitzen les reaccions d’oxidació-reducció, transferència de protons o electrons (Oxidasa)
2. Transferases: Catalitzen reaccions de transferència d’un grup o molècula. Hexoquinasa (fosfotransferasa):
Transfereix un grup Fosfat de l’ATP a la glucosa (Glucosa Glucosa 6 fosfat).
3. Hidrolases: Catalitzen la hidròlisis. Són una classe especial de transferases en que l’aigua intervé en el procés
per trencar una molècula (P.Ex: Lactasa)
4. Liases: Catalitzen reaccions de transferència de dobles enllaços. Una liasa freqüent: Sintasa
5. Isomerases: Catalitzen canvis estructurals dins d’una mateixa molècula com la conversió de diferents isòmers.
No canvien formula empírica, en sucres tots tenen mateixa formula però al canviar grup –OH de costat canvia
el nom.
6. Ligases: Catalitzen la unió de dos substrats. Aquestes reaccions necessiten sempre un subministrament
d’energia  Hidròlisi de l’ATP. Sintetases.
*Quinasa: transferència de grups fosfat a hexoses
Nomenclatura:
Tots els enzims tenen una nomenclatura, que pot ser:
- Número de classificació: EC.2.7.1.1 (1r número és la classe d’enzim, i els següents son subclasses)
- Nom sistemàtic: ATP:glucosa fosfotransferasa (substrat preferent, reacció + asa-)
- Nom trivial: Hexoquinasa
FUNCIONAMENT DELS ENZIMS:
1. ESPECIFICITAT:
Hi ha enzims de diferents nivells d’especificitat: N’hi ha que son específics a un enllaç, a un grup o a un substrat.
Però en general, els enzims son molt específics, ja que catalitzen una sola reacció.

o CENTRE ACTIU: Regió específica on s’uneix el substrat i es produeix la

catàlisi de la reacció.
- És una part petita de l’enzim.
- El centre actiu inclou els aminoàcids on s’uneix el substrat i els que
realitzen la catàlisi (son el que li dona especificitat a l’enzim) pot ser
que a l’estructura 1ària estiguin molt separats, però com que després
es plega ja queden junts.
- Necessita una estructura tridimensional específica.

o UNIÓ ENZIM-SUBSTRAT  ENCAIX INDUÏT

- No és una unió rígida entre 2 estructures rígides (Centre
Actiu–Substrat) que encaixen perfectament, sinó que son
relativament complementaris, però no simètrics i quan el
substrat s’uneix a l’enzim hi ha un canvi conformacional i
l’enzim s’adapta al substrat per formar el complex ENZIM-
SUBSTRAT.
- La conformació de l’enzim varia amb el substrat.
- S’uneixen amb interaccions NO covalents

2. PODER CATALÍTIC:
En qualsevol reacció química han d’entrar en contacte les molècules amb una
determinada orientació i els reactius han d’assolir un nivell energètic per tal de
dur a terme la reacció i remuntar l’estat de transició. Però al afegir l’enzim, baixa
aquesta Energia d’Activació i per tant facilita la reacció:

SENSE ENZIM: Si no actua l’enzim necessita més energia d’Activació per activar el substrat i que pugui passar a
producte. Ha de ser sempre una reacció favorable, i que els productes siguin més estables. En Reaccions químiques
es fa amb catalitzadors químics o augmentant la temperatura.
Energia d’Activació (∆G)

ENZIM TOTALMENT COMPLEMENTARI: Si l’enzim és totalment complementari al substrat (Clau i Pany), el complex
Enzim-Substrat és molt i molt estable de manera que la reacció no es podrà fer, o hauria de superar una Energia
d’Activació molt alta de manera que gastaria molta energia per obtenir uns productes menys estables que el substrat.
Es tan estable que no hi hauria catàlisi.

ES estat MÉS estable que productes

ENCAIX INDUÏT: En una reacció bioquímica amb enzim: l’enzim redueix l’Energia d’Activació.
L’enzim és relativament complementari, però quan entren en contacte hi ha un reordenament que forma el complex
Enzim-Substrat en que permet que les molècules s’orientin bé i interaccionin entre elles, de manera que baixa l’Energia
d’Activació, i permet la formació de producte. (És complementari totalment quan està a l’estat de transició)
També ha de superar la barrera d’Activació, però és molt més baixa.
Els productes son més estables que el substrat.
Energia d’Activació (∆G) menor

Productes més
estables que S

CINÈTICA ENZIMÀTICA:
És l’estudi de la velocitat en la qual es produeixen les reaccions catalitzades per enzims.
Per estudiar la cinètica es mesura l’efecte de la [S] sobre la velocitat inicial de la reacció.
La Velocitat de la reacció es pot representar de 2 maneres, segons:
- Quantitat de Producte que es forma en funció del temps (Vel és proporcional a [S]  més producte)
- Com va desapareixent el substrat.
𝑑𝑃
Cinètica de 1r ordre: S P V= K · [S] en que 𝑉 = 𝑑𝑡
i K és ctt

Els enzims  CINÈTICA DE MICHAELIS-MENTEN:

3 condicions que s’han de donar:

1. Concentració del substrat sigui molt més gran que la concentració d’enzim. [S]>>>>>>[E]
2. 2a pas de la reacció sigui IRREVERSIBLE, un cop tenim el producte ja no podem tornar enrere. El producte no
pot formar el substrat ja que és energèticament mes estable (K2<K-1)
3. En la reacció el complex ES s’assoleixi molt ràpidament. ES està en un estat estacionari en gairebé tota la
reacció fins que s’esgota el substrat. (Va entrant substrat a mesura que es va formant producte).
L’Enzim es limitant: Quan tot l’enzim s’ha unit amb el substrat, aleshores està saturat i la velocitat ja no augmenta,
nomes augmenta la quantitat de producte que es forma. Per tant està al màxim que pot anar la reacció  Vmax
- La [S] és variable durant la reacció: si ↑ [substrat] ⇨ ↑ velocitat (fins a la saturació).
- La Vmàx depèn de la concentració d’Enzim [E].
- La velocitat augmenta linealment amb la [S] a la primera part, a [S] baixes.
Vel reacció (Vo)
Enzim saturat. Ho marca ES

Augmenta de
forma lineal : Concentració de substrat que es necessita per arribar a la Vmàx/2

A través dels gràfics trobem  KM: Constant de Michaelis, afinitat de l’enzim pel substrat. Totes les reaccions
enzimàtiques que segueixen la cinètica de Michaelis-Menten, tenen representació gràfica hiperbòlica.
La KM: Constant de Michaelis:
- A valors de KM més PETITS  MES AFI (Amb menys concentració va més ràpid)
(𝐾2 + 𝐾−1 )
- A valors de KM més ALTS  MENYS AFÍ. 𝐾𝑀 =
•  Concentració de substrat a la que la Vo equival a ½ de la Vmax. 𝐾1
•  Es una relació de constants de velocitat: Característica de cada reacció enzimàtica.
[ES] és petit perquè es satura ràpidament.
L’enzim lliure disminueix, perquè s’uneix al enzim substrat.
Hi ha un punt en que augmenta molt ràpidament la velocitat per formar ES i entra en un punt d’equilibri, i la [ES] és
constant i la velocitat en que augmenta [P] i disminueix [S] és la mateixa mateix: Vel formació = Vel de destrucció

MICHAELIS-MENTEN: Equació de Michaelis-Menten:

- K1: vel formació enzim-substrat
- K2: Vel en que es va alliberant
- Kcat mesura la producció catalítica de producte en condicions ptimes.
- Kcat/KM indica la eficiència i especificitat enzimàtica

Representació de Lineweaver-Burk: 1 1 1 KM 1
Valors inversos de V i S: 1/V i 1/S  Representació lineal 𝑃𝑢𝑛𝑡 𝑡𝑎𝑙𝑙 𝑒𝑖𝑥 𝑥 = − = + ·
𝐾𝑀 V0 Vmax Vmax [S]
INHIBIDORS ENZIMÀTICS:
Molècula que s’uneix a l’enzim i provoca una disminució de la seva capacitat catalítica. És molt específic.

La inhibició pot ser:

 IRREVERSIBLE: Enzim deixa de ser funcional quan s’uneixen covalentment.
o S’uneix de forma covalent amb el centre actiu o el destrueix.
o No segueix equació Michaelis-Menten.
o Normalment es fa de forma progressiva.
o Típic de Toxines
 REVERSIBLE: No s’uneixen covalentment.
o COMPETITIUS i NO COMPETITIUS.

Amb presencia d’inhibidor hi ha el factor alfa (α) que canvia la Vmax o la KM segons si és competitiu o no competitiu.
Passa a ser KM ap i Vmax ap:
[𝐼]
𝛼 =1+
𝐾𝑖
1. INHIBIDOR COMPETITIU:
- S’uneix al mateix lloc que el substrat (unió excloent)  Centre actiu
- Competeix amb el substrat.
- Pot unir-se a l’enzim lliure.
- Estructura similar al substrat.

Tallen al Mateix punt

eix Y diferent eix X

KM ≠ KM ap i Vmàx = Vmàx ap
𝐾𝑀𝑎𝑝 = 𝐾𝑀 · 𝛼  α modifica la Km  Augmenta el valor de KM ap.

2. INHIBIDOR NO COMPETITITU:
- No s’uneix al centre actiu. S’uneix al centre al·lostèric
- No competeix amb el substrat
- S’uneix a l’enzim i el distorsiona

Tallen al Mateix punt

eix X diferent eix Y

KM = KM ap i Vmàx ≠ Vmàx ap
𝑉𝑚𝑎𝑥
𝑉𝑚𝑎𝑥𝑎𝑝 =  α modifica la Vmax Disminueix el valor de Vmax ap  Baixa l’activitat
𝛼
REGULACIO DE L’ACTIVITAT ENZIMATICA
Efectors bàsics:
 pH: Els enzims tenen un pH òptim d’activitat (degut a la ionització dels aminoàcids del centren actiu).
 Temperatura: Incrementa la velocitat de reacció fins a una Tª òptima (diferent per cada enzim), però hi ha una
Limitació tèrmica (55-60 ºC) ⇨ desnaturalització de l’enzim.

MECANISMES DE REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA

1. Control de l’expressió gènica [E]: Controlar la Concentració d’enzim en la cèl·lula.

 Augmentant la síntesi de l’enzim: Com que els enzims son proteïnes es pot activar la producció de l’enzim
necessari  Activant el promotor que faci més molècules d’aquest enzim. (saltant la regulació de la
transcripció gènica).
 Augmentar la degradació: Segons si cal augmentar o baixar la concentració.
 Isoenzims: Son enzims que estructuralment son molt semblants però que tenen petites diferències,
catalitzen la mateixa reacció enzimàtica i es localitzen en diferents teixits. Tenen petites variacions en la
seqüència d’aa, de manera que els hi dona diferents característiques cinètiques (Vmax, KM,...).

2. Control a nivell de substrat/producte:

 A nivell de [Substrat]: La [S] en les cèl·lules (condicions fisiològiques) son normalment al valor de la KM , per
tant la velocitat dependrà de la [S]. Si ↑ [S] aleshores ↑ Velocitat de formació de producte, fins que arriba a
un punt d’equilibri.
 Inhibició per [Producte]: El producte sol actuar com a inhibidor competitiu. Quan tenim molt producte, el
producte fa que disminueixi la velocitat.

3. Modificació de l’activitat enzimàtica:

3.1. Control per retro-alimentació (feed-back): ENZIMS AL·LOSTÈRICS
Enzims que tenen llocs d’unió on s’uneixen molècules reguladores o Moduladors  fan un canvi en la conformació
de l’enzim  regulen l’activitat catalítica (Augmentant-la ↑ o baixant-la↓).
 Normalment son oligomèrics tenen + d’1 subunitat.
 Tenen cooperativitat, estan formats per subunitats i el canvi en 1 de les subunitats afecta a les altres, de
manera que la cinètica és sigmoidea. Tenen un comportament diferent de si tenen cooperativitat (sigmodial)
o no (hiperbòlica).
 No segueixen la cinètica de Michaelis-Menten
Monovalents: si només tenen 1 regulador o Polivalents: Si tenen més d’1 regulador.
Homotròpics: Si la molècula que regula és el propi substrat.
Heterotròpics: Si la molècula que regula és diferent al propi substrat.

Inhibició per feedback o retroinhibició  El propi producte de la reacció és l’inhibidor de l’inici: En la ruta
metabòlica el producte final de la ruta metabòlica inhibeix el primer enzim de tots  S’evita la producció en excés
de compostos.

3.2. Enzims regulats per modificació covalent (Activació de l’enzim): Modificació molt forta, enllaços covalents
- Reversible: Unió de grups químics. Activació d’un enzim a través de Fosforilació: Transferència grups fosfat.
- Irreversible: Proteòlisi: A vegades es sintetitza un enzim no actiu (zimògen) cal tallar una part de la cadena
polipeptídica, perquè sigui l’enzim sigui actiu. Exemple: enzims digestius o enzims del sistema de coagulació.