FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA LA REGULACIÓ DE VIES METABÒLIQUES

pH: cada enzim té un rang molt concret de pH i la variació d’aquest
provoca un canvi en la velocitat de reacció de l’enzim.
pH neutre = 7
pH àcid < 7
pH bàsic > 7
TEMPERATURA: la temperatura incrementa la velocitat de reacció.
A partir d’entre els 40 i 60 graus, es produeix la desnaturalització i,
per tant, disminueix l'activitat enzimàtica.
Augmentar o disminuir la síntesi d’enzims. Sistema regulador.
- Retroinhibició: quan el producte s’acumula, el producte fa
inhibidor de l’enzim.
- Inducció enzimàtica: quan el substrat s’acumula, activa
l’enzim pk aquest sigui més eficient.
exemple: OPERÓ LAC

- 40 graus: temperatura òptima

- Quan tenim febre, el metabolisme s’està accelerant per tal
de combatre la malaltia

INHIBIDORS: substàncies que frenen o eviten la reacció d’un

enzim. Poden ser:
- Irreversibles: aturarà la reacció enzimàtica indefinidament
- Reversibles: competitiu o no competitiu
Quan la proteïna repressora s’enganxa a l’operador, bloqueja el
Competitiu: provoca una reacció més lenta, ja que l’inhibidor pas del ARN polimerasa. Si l’ARN polimerasa no pot avançar, no es
competeix amb el substrat per unir-se a l’enzim. poden llegir els gens i per tant, no hi haurà enzims.
En aquest cas, la lactosa és la que pot desactiva la proteïna
No Competitiu: l’inhibidor no bloqueja la unió del substrat, sino que repressora.
s’uneix per un altre lloc i evita que l’enzim faci la seva funció
(reaccionar)
EL CATABOLISME CATABOLISME PER RESPIRACIÓ

Conjunt de reaccions químiques de degradació per obtenir energia. Catabolisme dels glúcids
L’energia necessària per dur a terme aquestes reaccions pot ser
proporcionada per: Glicòlisi
- El sol substrat → glucosa
- La degradació de m.o. producte → piruvat
- La degradació de magatzems d’energia → glúcids localització → citosol
→ lípids
→ proteïnes Pas previ: de piruvat a Acetil
substrat → piruvat
Com obtenim aquesta energia? producte → Acetil
→ Trencant enllaços localització → matriu mitocondrial
→ Transferint electrons: cadena de molècules que transporta e- de
nivells energètics superiors a inferiors. L’energia perduda s’utilitza Cicle de Krebs
per la síntesi d’ATP. substrat → Acetil
producte → 2 CO2 + H2O
Qui recull els electrons per portar-los a la cadena transportadora? localització → matriu mitocondrial
Els coenzims.
Cadena respiratòria
TIPUS DE CATABOLISME Es transporten els e- a través de la cadena transportadora.
→ Respiració : aeròbica (O2) o anaeròbica S’allibera energia.
→ Fermentació A la vegada, hi ha bombeig de protons que genera gradient
electroquímic.
Es forma ATP quan els protons passen per ATP sintetassa.
L’oxigen capta els e- que junt amb els H+ formaran H2O com a
producte.

Localització → crestes mitocondrials

BALANÇ ENERGÈTIC GLOBAL DEL CATABOLISME DE LA La respiració
GLUCOSA L’acetil CoA produït a la primera fase entra en el cicle de Krebs i la
cadena respiratòria seguint el mateix camí que hem vist en estudiar
el catabolisme aeròbic de la glucosa. Aquest procés es repeteix per
cada acetil CoA que es va produint en la primera fase, tantes
vegades com n/2C-1.

Catabolisme dels lípids

Activació àcid gras

L’àcid gras s’uneix a una molècula de CoA. En aquesta fase, el
complex àcid gras-CoA entra a la matriu mitocondrial. Es
consumeix l'equivalent a 2 ATP per activar l'àcid gras.

B- Oxidació
Repetició d’un procés (a la matriu del mitocondri) en què es van
separant fragments de dos carbonis en forma d’acetil CoA i un acil
CoA amb dos carbonis menys que l’àcid gras inicial. A cada procés
es forma un FADH2 i un NADH+H+.
Es fan tants cicles com parells de carboni -1.
 Catabolisme de les proteïnes CATABOLISME PER FERMENTACIÓ

Separació del grup amino per transaminació i desaminació. Quan no hi ha O2 → Fermentació làctica
→ Fermentació alcohòlica
Transformació a piruvat, acetil o metabòlit del C.K.

Eliminació de NH4 generat Fermentació làctica

En animals i bacteris ( Lactobacillus bulgaricus )

Es generen 2NADH però aquests mateixos es consumeixen
Per tant, l’energia total obtinguda és solament de 2 ATPs.
Aquesta situació es dóna quan falta oxigen
Producte: lactat
 Fermentació alcohòlica L’ANABOLISME

En alguns bacteris i els llevats ( saccharomyces cerevisiae ) Conjunt de reaccions de síntesi, n’hi ha de 2 tipus:
Es generen 2NADH però aquests mateixos es consumeixen
2 productes: Etanol i CO2 Anabolisme heteròtrof ( organismes autòtrofs i heteròtrofs )

de m.o. senzilla a m.o. complexa

Anabolisme autòtrof ( organismes autòtrofs )

de m.i. a m.o. senzilla

→ Fotosíntesi

Consisteix en transformar l’energia lluminosa en energia aprofitable

Aquesta transformació es pot fer gràcies als pigments fotosintètics*

*captadors d’energia solar per activar e- que proporcionen energía

per fer ATPs.

Aquests e- provenen o bé de la hidròlisi de H2O o de la hidròlisi de

àcid sulfhídric.

Tipus de fotosíntesi

→ Anoxigènica: aquesta la duen a terme els bacteris

H2S → 2H+ + 2e- + S

→ Oxigènica: aquesta la duen a terme les plantes, algues i

cianobacteris.
H2O → 2H+ + 2e- + ½ O2
La fotosíntesi oxigènica

- Estructures fotosintetitzadores
Els cloroplasts: bàsicament centren en el teixit
parenquimàtic de les fulles.

Els fotosistemes són estructures en els cloroplasts que

s’encarreguen de fer la fotosíntesi. Es tracta de proteïnes
transmembranals que formes un complex de 2 parts:

- ANTENA: complex captador

- DIANA: centre de reacció
 La fotosíntesi dels compostos de carboni
Tipus de fotosistema (PS)
Dues fases: ( en el cloroplast )

PS I pigment diana
clorofila p700
en tilacoides estroma
No pot trencar H2O
Obtindra el electron pel PS II
fent-los circular o llançant-los.

PS II pigment diana
clorofila p680
en tilacoides de grana
Si pot trencar H2O ( fotòlisi )
El trencament de l’aigua
proporciona els electrons
 - Fase lluminosa: transformació d'energia ( en tilacoides )
ACÍCLICA → aconseguim els electrons del trencament de H2O.
Aquests són excitats per la llum solar fins arribar a la cadena
transportadora. Passen de proteïna en proteïna fins que arriben al
coenzim final NADP + H.
Es crea una concentració de protons a l’espai intertilacoidal.
En aquesta fase es produeixen 3 processos: la fotòlisi de l’aigua, la
fosforil·lació del ADP i la fotoreducció ( NADP reductassa ) del
NADP.
CÍCLICA → es generen molts més ATPs.
Amb el cicle, els electrons guanyen energia per deixar-la anar.
Aquesta energia la capta el cytochrome per poder bombejar
protons.
Això genera el diferencial que farà retornar els protons a l’estroma.
Quan aquests passin per ATP sintetassa, es generaran els ATPs
necessaris per fer la fase fosca.
A la vegada que el PS I envia els electrons a fer NADPH, els fa
circular.
Per 1 glucosa fan falta 12 NADPH ( acíclica ) i 18 ATPs ( acíclica i
cíclica )
- Fase Fosca: formació de m.o. senzilla a partir de m.o.
( en estroma ). A partir de l’energia de la fase
lluminosa i el CO2 es farà glucosa.
Producte final: carbohidrats o sucres simples

→ Cicle de Calvin

1. 6 RuBP ( Ribulosa Bifosfat ) per a cada CO2.

2. Aquestes molècules de 6 carbonis es divideixen en
12 de 3 carbonis.
3. 12 x 3 = 36 carbonis
4. D’aquests 6C formaran la glucosa ( producte )
30C seguiran el cicle