Tema 8 - Mitocondris.

Respiració
• Característiques estructurals dels mitocondris.
• Glucòlisi, cicle de l’àcid cítric, transport electrònic i
fosforilació oxidativa

Competències específiques
CE80: Conèixer l'estructura de la cèl·lula i la seua evolució.

CE81: Comprendre d'una manera general el funcionament cel·lular.

CE82: Ser capaç d'entendre on tenen lloc els diferents processos cel·lulars.
Les cèl·lules necessiten una aportació Aquesta energia s'obté mitjançant la transformació
constant d'energia per a mantenir l'ordre de l'energia química continguda en els enllaços de
intern que les caracteritza les molècules dels aliments: la cèl·lula les utilitza
com a combustible.

En les cèl·lules eucariotes, aquesta energia és

aprofitada mitjançant la realització d'una oxidació
progressiva i controlada de les molècules orgàniques,
on l'energia alliberada s'emmagatzema en forma
d'enllaços químics d'alta energia presents en
molècules transportadores (com l'ATP i el NADH).

Aquestes molècules serveixen com a

transportadors mòbils dels grups químics i electrons
necessaris per als processos biosintètics de la cèl·lula

Les molècules dels aliments són descompostes durant

la digestió en components més simples que són
absorbits i transportats per la sang a totes les cèl·lules.

Dins de les cèl·lules, es donen els processos

catabòlics. Les cèl·lules necessiten una aportació
constant d’energia per a mantenir el metabolisme.
 Principals rutes catabòliques

PROTEÏNES CARBOHIDRATS GREIXOS

Aminoàcids Glucòlisi Glicerol Àcids

grassos

Catabolisme
• Degradatiu
• Genera energia: produeix ATP
• Els productes finals i intermedis són matèries
primeres de l’anabolisme e
à
• Genera deixalles que s’excreten a l’entorn
• Lisi

Anabolisme
Transport
• Sintètic d’electrons i
• Utilitza energia: consumeix ATP quimiosmosis

• Els productes finals són matèries primeres

del catabolisme
• Gènesi
 Per què les cèl·lules oxiden progressivament les molècules orgàniques?
Dos raons:

a) L'energia d'activació necessària en cada pas és xicoteta i pot ser sobrepassada per
l'agitació molecular present a la temperatura interior del organisme.

b) L'energia alliberada en cada cas és de magnitud suficient per a ser emmagatzemada en

l’enllaç o enllaços químics presents en la molècula portadora activada (ATP, NADH,...)

L'oxidació directa de les

molècules orgàniques en
un pas directe requeriria
una energia d'activació
alta i l'energia total que
s'alliberaria és massa gran
per a ser emmagatzemada
en les molècules
portadores i es dissiparia
en forma de calor.
• En aquests processos d'obtenció d'energia, l'objectiu final de la cèl·lula és la formació d'ATP

• En la cèl·lula eucariota l'ATP és obtingut de dues maneres:

a) Mitjançant acoblament a reaccions

enzimàtiques (normalment processos
oxidatius) on l'energia alliberada
serveix per a impulsar la reacció
energèticament desfavorable de ADP
+ Pi -> ATP. L'enzim catalitza la
transferència d'un grup fosfat des
d'una molècula donadora al ADP,
generant-se ATP (Fosforilació a nivell
de substrat)

b) Mitjançant processos redox on es

produeix la creació d'un gradient de
protons entre els dos costats d'una
membrana biològica. El pas posterior
dels protons per un complex enzimàtic
(ATP sintasa) produeix canvis
conformacionals en aquest, que fan
possible la reacció ADP + Pi -> ATP.
(fotofosforilació (cloroplasts) i
fosforilació oxidativa (mitocondri))
 En aquests processos d'oxidació controlada, l'ATP és obtingut en alguns passos directament a través de
fosforilacions a nivell de substrat, però la gran majoria de l'energia és emmagatzemada en molècules transportadores
d'electrons (NADH, FADH2), l'energia dels quals finalment és transformada a enllaços fosfat d'alta energia de l'ATP
mitjançant el procés de fosforilació oxidativa, que és realitzat al mitocondri.
En conjunt, aquest procés implica el pas dels electrons des de les formes reduïdes de carboni presents en les
molècules orgàniques (Sucres, àcids grassos...) fins a l'O2, obtenint-se com a productes CO2 i H2O: Respiració cel·lular
 El Mitocondri
Delimitat per dues membranes:

EXTERNA: Bastant permeable a un gran nombre de ions i

molècules xicotetes. A causa de la presència de moltes
còpies de la porina mitocondrial

INTERNA: Té plecs cap a l'interior denominats crestes, impermeable a la majoria de les

molècules.

L'intercanvi de molècules entre citosol i matriu és realitza facilitat per una sèrie
de proteïnes transportadors de membrana que s'encarreguen de:
• Intercanviar els electrons del NADH citosòlic produït per la glicòlisi
• Transport ATP/ADP
• Transportar altres molècules (com el piruvat)

En la membrana interna del mitocondri també es localitzen els

components de la cadena de transport d'electrons respiratòria i el
complex ATP sintasa.

La Matriu Mitocondrial és l’espai intern delimitat per la membrana

interna en la qual es localitzen l’ADN mitocondrial, els ribosomes i altres
proteïnes i enzims del:
Complexe Piruvato Deshidrogenasa
Cicle de l’àcid cítric
b-oxidació d’àcids grassos
Oxidaciò d’aminoàcids
.....
Mitocondris i cloroplasts comparteixen una sèrie de característiques El Mitocondri
similars: membranes interna i externa, el seu propi DNA i ribosomes

Igual que el cloroplast, és un

orgànul amb replicació autònoma

La hipòtesi endosimbiont postula que el mitocondri

és el resultat de l'establiment d'una simbiosi entre
un bacteri aeròbic i la cèl·lula eucariota ancestral.
 catabolisme de macromolècules
1) Fragmentaciò de macromolècules en monòmers ja
siga a l’exterior cel·lular (aparell digestiu) o a
l’interior (lisosomes) per utilitzar-los:
• font d'energia
• generar noves macromolècules

2) Ruptura oxidativa dels monòmers, per

Membrana
a obtindre com producte final Acetil-
plasmàtica CoA, (una molècula transportadora de
de la célula
eucariota 2 carbonis reduïts) així com una
quantitat limitada de ATP i NADH (es
dona en citosol i mitocondri)
Matriu
mitocondrial
3) Oxidació completa dels carbonis que
Membranes
mitocondrials
transporta el Acetil-CoA a CO2 (cicle del
àcid cítric). En esta oxidació els electrons
són transferits a molècules de NADH i
FADH2, y posteriorment al O2 en un
procés de transferència electrònica en
la membrana interna mitocondrial que
produeix moltes molècules d’ATP i H2O
(fosforilació oxidativa). (es dona al
mitocondri)
Els sucres i els lípids constitueixen les fonts d’energia principals de la majoria dels organismes no
fotosintètics. Cal tenir en compte que:

• En la glicòlisi i durant les fases del seu processament a molècules d’acetil-CoA, només una petita fracció de
l’energia emmagatzemada en aquestes molècules hidrocarbonades s’ha alliberat i emmagatzemat en forma
útil: ATP i NADH/FADH2.

• La majoria de l’energia queda encara en els carbonis reduïts de l’acetil-CoA. En l’etapa següent de la
respiració cel·lular s’aconsegueix alliberar l’energia continguda: cicle de l’àcid cítric.

• Alguns aminoàcids són transportats també al mitocondri, on són convertits en acetil-CoA o bé en alguns
dels intermediaris del cicle de l’àcid cítric.
 Glicòlisi
• Procés central de la degradació dels monòmers de les
macromolècules dels aliments

• Del grec: ruptura de sucres

• La glicòlisi produeix ATP sense la participació de l'O2.

• Es dóna en el citosol de la majoria de les cèl·lules,

incloent microorganismes anaeròbics (el que
suggereix la seua aparició prèvia a l'aparició
d'organismes fotosintètics)

• Durant la glicòlisi:
• una molècula de glucosa (6 carbonis) és dividida
en dues molècules de piruvat (3 carbonis)

Requereix consum de 2 molècules d'ATP

Produeix 4 molècules d'ATP i 2 NADH

guany de 2 ATP i 2 NADH per cada

glucosa que és dividida en dos piruvats.
 Glicòlisi
• La glicòlisi implica 10 reaccions catalitzades
enzimàticament.

1) Fase d'inversió:
• 3 reaccions
• es consumeixen 2 ATP,
• es produeix una molècula de fructosa 1,6-
Bifosfat
2) Fase de ruptura:
• 2 reaccions
• la molècula de 6 carbonis es trenca a dues
molècules de 3 carbonis (gliceraldehid 3-fosfat,
GAP)
3) Fase de generació d'energia:
• 5 reaccions
• es produeix l'oxidació del GAP a piruvat,
transferint-se electrons al NAD+, formant NADH
• Es generen 4 molècules d'ATP mitjançant
fosforilació a nivell de substrat

En organismes aerobis, els electrons del NADH produït són

transportats a l'interior del mitocondri per a ser transferits
a la cadena de transport electrònic i finalment a l'O2
 Fermentació i respiració anaeròbia
• En condicions d'absència d'oxigen, la glicòlisi constitueix la principal font d'energia:
• ambients on viuen microorganismes anaerobis
• en determinats teixits, com el muscular esquelètic en situacions d'exercici intens
• En aquests casos, els electrons de la glucosa transportats en el NADH han de ser transferits a un
altre acceptor diferent de l'oxigen, per a poder regenerar el NAD+ de nou i que la glicòlisi puga
seguir donant-se (la quantitat de molècules de NADH/NAD+ en la cèl·lula és limitada)

En la fermentació làctica, els electrons del NADH són En la fermentació alcohòlica, l'acceptor dels
transferits de nou al piruvat, formant-se lactat, el electrons del NADH és el acetaldehid generat a
qual és excretat posteriorment de la cèl·lula. partir de piruvat, obtenint-se etanol i CO2

Alguns bacteris i Arquees realitzen respiració anaeròbica on els electrons de NADH passen a una
cadena de transport electrònic situada en una membrana, que finalment transfereix els electrons
a un acceptor diferent a l'oxigen (nitrat, sulfat, sofre...)
 anaerobis facultatius

• Alguns organismes poden

utilitzar la fermentació o la
respiració aeròbia de forma
alternativa (anaerobis
facultatius):
• Alguns bacteris, llevats o les
nostres cèl·lules musculars
posseeixen un
comportament anaerobi
facultatiu
• Per a obtenir la mateixa quantitat
d'ATP, un anaerobi facultatiu ha
de consumir molta més glucosa
quan està fermentant, que quan
respira aeròbiament.
Descarboxilació oxidativa del piruvat
• En el metabolisme aerobi eucariota, el piruvat és oxidat completament a CO2 en el mitocondri

• Per això, el piruvat produït per la glicòlisi és

transportat activament a la matriu mitocondrial, on
és sotmès ràpidament a un procés de
descarboxilació oxidativa pel complex enzimàtic
Piruvat deshidrogenasa:

• complex gran, format per 3 enzims

• Realitza els processos:
• Oxidació del grup carboxil (-COO-)del
piruvat a CO2 i transferència d'aquests
electrons al NADH
• Transferència del grup acetil al Coenzim
A (CoA-SH, compost amb sofre, derivat
de la vitamina B), que activa al grup
acetil, fent-lo molt reactiu.
 β-oxidació dels àcids grassos

• Els àcids grassos, obtinguts

de la hidròlisi de lípids són
també activats (mitjançant
unió a CoA) i transportats al
mitocondri

• Una vegada dins de la matriu mitocondrial, els àcids grassos

units a CoA (Acil-CoA) son oxidats i fragmentats a molècules de
Acetil-CoA, mitjançant la β-oxidació:
•procés cíclic, on cada volta allibera:
• una molècula de Acetil-CoA (el Acil-CoA s’acurta en
dos carbonis)
• electrons d'alta energia: 1 NADH i 1 FADH2
Cicle de l'àcid cítric • Es realitza en la matriu mitocondrial.
• Procés cíclic on, en conjunt, es produeix
l'oxidació completa dels dos carbonis del grup
acetil, alliberant CO2
• L'energia s'allibera i emmagatzema en forma de
• GTP
• electrons d'alta energia (NADH i FADH2)
 Cicle de l'àcid cítric
1) En el cicle de l'àcid cítric, el grup acetil del acetil-CoA no
és oxidat directament, sinó que és transferit a una
molècula acceptora de 4 carbonis, oxalacetat, per a
formar àcid cítric (6 carbonis)
2) L'àcid cítric és oxidat gradualment mitjançant 3 passos,
en els quals:
• s'alliberen 2 CO2
• Es transfereixen electrons d'alta energia a 2 NADH,
• S’obté 1 GTP (o ATP)
3) El resultat final d'aquests tres passos és una molècula de
4 carbonis, succinat, que és oxidat a oxalacetat en 3
passos addicionals, on s'arrepleguen de nou electrons en
forma de NADH i FADH2.

Balanç final:
1 Acetil-CoA >>> 2 CO2 + 3 NADH + 1 FADH2 + 1 GTP/ATP

• Encara que no participa l'O2 directament, el cicle

de l'àcid cítric no pot donar-se en la seua absència,
ja que la quantitat de molècules de NAD i FAD en la
matriu mitocondrial és limitada.
• Per a poder ser regenerats a NAD+ i FAD+, NADH i
FADH2 han de cedir els seus electrons a la cadena
de transport electrònic mitocondrial, on l'acceptor
final dels electrons és l'O2
Els intermediaris que es
produeixen en els
processos de glicòlisi i
cicle de l'àcid cítric són
utilitzats també com a
precursors de les rutes
biosintètiques de moltes
molècules importants per
a la cèl·lula:

Aminoàcids
Nucleòtids
Lípids...
Encara que en els processos de Glicòlisi, β-oxidació i cicle de l'àcid cítric s'obté energia en forma de molècules
d'ATP, la major part de l'energia que s’allibera es troba encara emmagatzemada en els electrons que
transporten les molècules de NADH i FADH2

+ about 26 or 28 ATP

L'energia dels electrons transportats en

30/32
ATP NADH i FADH2 és transformada a enllaços
fosfat d'alta energia d'ATP mitjançant el
procés de fosforilació oxidativa, que es
dóna en la membrana interna mitocondrial.

Amb la fosforilació oxidativa la cèl·lula obté en una forma útil (ATP), la major part de l'energia
present en els enllaços de les molècules de carboni reduïdes que usa com a combustible
 La fosforilació oxidativa

1) Cadena de transport electrònic:

• Conjunt de complexos enzimàtics embeguts en la membrana mitocondrial
• Estableixen un sistema de transferència d'electrons que oxiden al NADH i FADH2, sent
l'acceptor final d'aquests electrons l'O2
• El pas dels electrons genera un gradient de protons (gradient quimiosmòtic) que
emmagatzema l’energia dels electrons del NADH i FADH2

2) ATP sintasa aprofita l'energia emmagatzemada en el gradient de protons per a produir ATP
La cadena de transport electrònic mitocondrial
• Consisteix en una sèrie de transportadors electrònics:
• proteïnes integrals de membrana, amb grups prostètics capaços d'acceptar i cedir un o dos electrons
• (complexos I, II, III i IV)
• transportadors mòbils: Ubiquinona i citocrom c
• El flux d'electrons a través dels complexos I, III i IV produeix també un bombament de protons a l'espai
intermembrana mitocondrial
Citocrom c
Ubiquinona
(Coenzim Q)

Complex I:
NADH CoQ Complex II:
Oxidoreductasa Succinat CoQ Complex III: Complex IV:
(NADH oxidoreductasa CoQ citocrom c citocrom c
deshidrogenasa) (Succinat oxidoreductasa oxidasa
deshidrogenasa) (citocrom b-c1)
 Cadena de transport electrònic mitocondrial
• Els complexos proteics de la cadena de transport
electrònic mitocondrial posseeixen grups prostètics
capaços d'acceptar i cedir un o dos electrons.
(Ubiquinona (Q), Flavina Mononucleòtid (FMN), grups
hemo dels citocroms (cyt), Centres Fe-S)

• Aquests grups prostètics posseeixen diferents

potencials redox (diferent afinitat per els electrons),
permetent que la transferència d'electrons es done a
favor del gradient d’energia lliure (cap a una major
afinitat per els electrons) d'una manera gradual,
partint del NADH i FADH2 fins a l'O2

• Aquesta disposició de grups prostètics permet que

cada component de la cadena puga acceptar
electrons del transportador precedent i transferir-los
al següent en una seqüència específica.

• En aquesta seqüència de transport, Ubiquinona (Q) i

citocrom c serveixen de ponts mòbils entre els
diferents complexos proteics de la cadena de
transport electrònic

• El Complex IV redueix O2 a aigua

 cadena de transport electrònic mitocondrial
Les crestes mitocondrials es produeixen per a aconseguir una major superfície de la membrana
interna mitocondrial i d'aquesta manera poder disposar d'una major quantitat de les complexos
de proteïnes de membrana que participen en la fosforilació oxidativa
 cadena de transport electrònic mitocondrial

• En els components de la cadena de transport s'alternen

• molècules que transporten electrons
• molècules que accepten i alliberen H+ juntament amb els electrons.

• En certs punts de la cadena, la transferència d'electrons d'un

component al següent porta aparellat que els H+ captats pel
primer no passen al segon, produint-se el seu alliberament a
la solució de l'entorn.
• La disposició espacial d’aquests transportadors fa que els H+
es prenguen des de la matriu mitocondrial i que es dipositen
en l'espai intermembrana,
• El pas dels electrons a través d’aquests complexos produeix
un bombament de protons a l'espai intermembrana:
l'energia alliberada pel pas dels electrons és convertida a una
força transportadora (gradient quimiosmòtic de protons)
• Recordatori: Un fenomen paregut ocorre en la cadena de
transport tilacoidal de la fotosíntesi
cadena de transport electrònic mitocondrial

Cicle Q de l’Ubiquinona (Coenzim Q)

ATP sintasa mitocondrial
F1 Unitat catalítica
(ATP sintasa)

• formada per 5 tipus de cadenes polipeptídiques

(3 α, 3 β, δ i ε)
• α i β alternades formant anell hexàmer
• γ i ε formen la tija central de l'estructura
• γ trenca la simetria del hexàmer α3β3 :
cada subunitat β adopta diferent conformació a
causa de la seua interacció amb γ
• β conté el centre actiu que sintetitza o hidrolitza
ATP
F0 Unitat transportadora de H+
• Segment hidrofòbic que travessa la membrana
interna mitocondrial
•Format per anell o tambor de 10 subunitats c i 1
subunitat a en la perifèria de l'anell

• Conté conducte de H+ del complex: l'entrada i

eixida de protons a través de la subunitat a
necessita de la rotació de l'anell de subunitats c

•La rotació de l'anell de subunitats c fa rotar

també a la subunitat γ
 ATP sintasa
Aquest mecanisme pot ser reversible: l'ATP sintasa pot sintetitzar ATP aprofitant el gradient
de H+ (A) o bé bombar H+ en contra del seu gradient de concentració hidrolitzant ATP (B)
Existeixen mecanismes reguladors per impedir l’hidròlisi innecesaria.
• El gradient electroquímic de protons i el potencial de membrana generats per la cadena de
transport electrònic mitocondrial també son aprofitats per al seu acoblament a sistemes de
transport de molècules carregades a traves de la membrana interna del mitocondri:
• Piruvat, ADP i Pi, que són bombats a l'interior de la matriu mitocondrial
• Altres molècules com l’ATP són transportades en sentit contrari
• La membrana externa mitocondrial és permeable a totes aquestes molècules
Existeixen diferents molècules que actuen com a inhibidors del procés de fosforilació oxidativa:
• Inhibidors de la cadena de transport:
• Cianur, azida i CO bloquegen el pas dels electrons en el complex IV
• Antimicina A bloqueja el pas dels electrons a nivell del complex III
• Dissipadors del gradient de H+ (Desacobladors): transporten H+ a favor del gradient
• formen canals
• molècules hidrofòbiques amb capacitat per a protonar-se en un costat de la membrana i
desprotonar-se al altre: 2,4-dinitrofenol
• Inhibidors de l'ATP sintasa:
• Oligomicina: impedeix l'entrada de H+
• En presència de desacobladors el transport
d'electrons es realitza de manera normal, es
consumeix NADH,FADH2, i O2 però no es produeix
ATP: els desacobladors dissipen la força protomotriu:
l'energia s'allibera en forma de calor.

• Termogenina és un exemple d'aprofitament del

desacoblament de la cadena de transport electrònic
per a generar calor.
• Els mitocondris del teixit adipós marró posseeixen
grans quantitats del termogenina
• S'activa en presència d'àcids grassos generats a partir
de triacilglicèrids
• El teixit adipós marró es troba present en molts
mamífers nounats i també en mamífers que realitzen
hibernació, complint un paper de generació tèrmica i
protecció front al fred.
Oxidasa alternativa
En plantes, hi ha un complex proteic addicional en la membrana interna mitocondrial, oxidasa
alternativa. La seua funció és actuar com un mecanisme regulador de la cadena de transport i és
responsable del fet que les plantes presenten respiració fins i tot en presència de cianur:

És capaç de rebre els e- de la ubiquinona i transferir-los

directament al O2
Oxidasa alternativa
En algunes plantes de la família Araceae, l’oxidasa alternativa té una funció termogènica
(productora de calor). L’activació de l’oxidasa alternativa en les flors d’aquestes plantes
eleva la temperatura entre 10-15°C per damunt de l’ambiental, la qual cosa volatilitza
compostos olorosos, que atrauen insectes i afavoreix la pol·linització.

La calor que generen serveix també per a

descongelar i poder travessar la capa de gel