DEL PLAT A LA CÈL·LULA

Procés de digestió
El procés digestiu comença quan ingereixes un aliment i les
glàndules salivals comencen a secretar saliva. Les dents ho
masteguen amb l’ajuda de la saliva i el bol alimentari passa a
l’esòfag.
El bol alimentari baixa per l’esòfag gràcies als moviments
peristàltics, i va a parar a l’estómac.
Els sucs gàstrics actuen: l’àcid ho oxida tot, els enzims i el
suc digestiu trenquen els enllaços i el bol alimentari passa a
ser un líquid anomenat quim.

La mucositat de l’estómac protegeix la paret de l’estómac de

l’àcid que contenen els sucs gàstrics.
Pepsina: enzim que digereix les proteïnes. Actua a l’estomac.

El quim passa a l’intestí prim on tots els nutrients són absorbits per les seves vellositats.
Els nutrients van al torrent sanguini a través d’aquestes vellositats.

Les vellositats serveixen per poder tenir una Cèl·lules caliciformes: tenen forma
màxima superfície d’absorció. de “cáliz” i segreguen una
mucositat que permet que els
Nutrients a l’intestí prim
nutrients avancin.

Els nutrients passen de l’intestí prim (part

apical) a la sang (part basal) a través dels
enteròcits (les cèl·lules de la mucosa intestinal
que absorbeixen els nutrients).

Els enteròcits
Són les cèl·lules que permeten el pas de nutrients de l’intestí prim al
torrent sanguini.
- Si van a favor del gradient electroquímic parlem d’un transport
passiu (no necessitem energia)
- Si van en contra del gradient electroquímic, parlarem de
transport actiu (necessitarem energia).
TRANSPORT

1. EL TRANSPORT PASSIU
Es donarà en molècules que vaig a favor del gradient electroquímic.
1.1. TRANSPORT DE LES MOLÈCULES PETITES: LA DIFUSIÓ SIMPLE
Les molècules apolars no tenen cap problema per travessar la
membrana citoplasmàtica, all igual que els gasos.
Les molècules petites polars, com l’aigua i l’etanol, poden
travessar la membrana molt fàcilment, en canvi quan ja parlem
de molècules polars més grans, com la glucosa, no poden
travessar la membrana lliurement.
Les molècules carregades com els aminoàcids i els ions tampoc
poden travessar la membrana.

1.2. LA DIFUSIÓ FACILITADA

És un transport passiu perquè no gastem energia ja que la molècula va a favor de
gradient, però sí que necessitem una proteïna de membrana.
1.2.1. CANAL IÒNIC (proteïna de membrana): el canal té un prous estret, cada canal
permet el pas d’un ió. Tenen el flux de molècules molt
gran. (no saturable
1.2.2. PERMEASES (proteïna de membrana): són proteïnes que canvien la seva
conformació per tal de que la molècula travessi la membrana. Tenen un flux de
molècules limitat (saturable)

2. EL TRANSPORT ACTIU
Es donarà en molècules que vagin en contra del gradient
electroquímic.
2.1. TRANSPORT ACTIU PRIMARI: BOMBES
En el transport actiu primari la
mateixa molècula que
consumeix energia es la que fa
el transport.
En el cas de la bomba
sodi/potassi, els dos ions van en
contra del gradient
electroquímic i es necessita un
consum d’ATP per poder dur a
terme el transport. Aquest es un antiport perquè transporta dues molècules a la mateixa
vegada però en sentit contrari.

2.2. TRANSPORT ACTIU SECUNDARI

És un transport actiu secundari
perquè per transportar la glucosa,
prèviament hi ha hagut un consum
d’energia per transportar l’ió sodi,
per tant no és un consum directe
d’energia.

EXEMPLE DE TRANSPORT
ACTIU PRIMARI I SECUNDARI
 En els eritròcits es donen el transport passiu i els dos tipus de transport actius:
L’actiu primari es dona amb la bomba de Na/K, on el Na surt de la cèl·lula.
L’actiu secundari es dona en el cotransport de la glucosa i el Na que entren a la cèl·lula.
El transport passiu es dona en una permeasa quan la glucosa surt de la cèl·lula.
METABOLISME

COM OBTENEN ENERGIA LES CÈL·LULES?

Les cèl·lules poden obtenir energia a través de dos vies metabòliques que donen com a
resultat ATP. Poder fer la respiració aeròbica, que es necessita oxigen, i la respiració
anaeròbica, que seria la fermentació i no es necessita oxigen.

Els eritròcits (glòbuls vermells) no tenen mitocondris,

és per això que fan la fermentació per tal d’aconseguir
ATP.

A les cèl·lules on trobem més mitocondris són aquelles

que consumeixen més energia– (les
ELS MITOCONDRIS cèl·lules
METABOLISME AERÒBIC
esquelètiques)

L’oxigen del
CO2 no prové d
l’oxigen que
entra, prové de la
matèria orgànica.
 Quin tipus de ribosomes trobem a la cèl·lula?
- 80s al citoplasma
- 70s al mitocondri
ORIGEN DELS MITOCONDRIS –

Els mitocondris i els

cloroplasts són
d’origen bacterià.
Proves:
- ADN (haploide
circular)
- Ribosomes (70s)

TEORIA

ENDOSIMBIÒTICA

QUINS COMBUSTIBLES METABÒLICS PODEN SER UTILITZATS PER CADA

ÒRGAN?