RÀPIDS O RESISTENTS

Metabolisme aeròbic: necessita oxigen per obtenir ATP. Totes les vies metabòliques es
donen en el mitocondri.
Metabolisme anaeròbic: no fa servir l’oxigen per obtenir ATP. Aquestes vies
metabòliques només es donen al citoplasma de la cèl·lula.

Com podem obtenir ATP?

- Respiració cel·lular: s’utilitza l’oxigen per produir

energia a partir dels sucres.
- Fotofosforilació: s’utilitza l’energia de la llum per
convertir el ADP en ATP.
- Fosforilació per substrat: un enzim converteix el ADP
en ATP

PLASTICITAT FENOTÍPICA: Es pot canviar l’expressió fenotípica, es poden

expressar de diferents maneres depenent de l’estil de vida de la persona.

USAIN BOLT vs KILIAN JORNET

USAIN BOLT KILIAN JORNET
Ràpid Resistent
Múscul desenvolupat Múscul fibrat
Metabolisme anaeròbic Metabolisme aeròbic

APARELL RESPIRATORI
- Fa l’intercanvi de gasos
- També exhalem oxigen (un 15%), no només CO2.
- L’aparell respiratori és l’encarregat per fer arribar
l’oxigen a les cèl·lules que el necessitin.

APARELL CIRCULATORI
 - S’encarrega de portar la sang per tot el cos.
- La hemoglobina té la capacitat de reduir-se i oxidar-se (Fe3+ / Fe2+)
 Artèries: sang rica en oxigen i més vermella (el Ferro de l’hemoglobina
està oxidat)
 Venes: sang pobre en oxigen i no tan vermella (el ferro està oxidat).

El mitocondri necessita matèria a part d’oxigen per crear ATP.

Aquesta matèria pot provenir de tres llocs:
1. A partir de l’aliment que acabem de menjar, on s’hidrolitzen
les molècules per obtenir glucoses.
2. A partir de l’hidrolització del glicogen, reservat en el fetge,
per obtenir glucoses.
3. A partir de la degradació del teixit adipós per obtenir ELS
triglicèrids. MÚSCULS
El múscul és
un òrgan que
es diferencia dels altres perquè té una propietat que li és característica: la capacitat de
contracció. Així un múscul és capaç d'escurçar-se en un moment determinat.
Una funció física de les cèl·lules musculars és la produir el moviment a partir de
l'energia química de l'ATP. El teixit muscular està lligat al sistema nerviós, donat que
els estímuls nerviosos controlen l'activitat dels músculs.
Hi ha tres tipus de músculs:
1. Múscul llis:
 Contracció involuntària
 Els miòcits són llisos
 Esfínters (músculs de l’orina) són els últims que
els aprenem a controlar.
2. Múscul estriat/esquelètic:
 Contracció voluntària
 Les estries són distribucions de dues proteïnes
fibril·lars (miosina i actina)
 Les cèl·lules tenen desenes i centenars de nuclis. S’han originat a partir
de la fusió únicament del citoplasma.
3. Múscul cardíac:
 Contracció involuntària
  Les estries són distribucions de dues proteïnes fibril·lars

Mioblasts: són les cèl·lules mare dels

músculs.
Miòcits: cèl·lula de teixit muscular, ja
especialitzada
Sarcòmers: unitats funcionals més
petites de la fibra muscular (és la part
que es contrau i es relaxa). Hi ha molts
al llarg del múscul.

Les cèl·lules musculars tenen un

nombre variable de filaments
longitudinals, que van d'un extrem a
l'altre, i que són anomenades
miofibril·les
La capacitat contràctil del múscul és
deguda a aquesta estructura especial
de les miofibril·les, que tenen com a
unitat funcional els sarcòmers.
El sarcòmer es la unitat contràctil del múscul estriat i esta format per dos tipus de
proteïnes l’actina i la miosina, constituint el 80% de les proteïnes musculars
La miosina L’actina
Té unes menes de ganxos que es diuen L’actina està formada per estructures
caps. Aquests caps de les miosines són globulars.
els que tenen l’activitat enzimàtica
(ATPasa)

Quan el múscul es contrau, les fibres

d’actina llisquen per sobre de les fibres
de miosina. I per realitzar aquest
moviment es necessita ATP
La contracció del múscul és l’escurçament dels sarcòmers. Quin és el procés?
En un estat inicial, la miosina i l’actina estan
enllaçades per un pont d’actina-miosina.

Una
molècula d’ATP s’uneix al cap de la miosina i com
a conseqüència es trenca aquest pont que unia les
dues proteïnes. Ara tenim la miosina enllaçada
amb un ATP.
L'activitat ATPasa de la miosina, catalitza la
hidròlisi de l'ATP, obtenint com a productes ADP i
Pi.
Quan té lloc la hidròlisi, també té lloc un canvi
conformacional en la molècula de miosina, aquest
canvi el produeix una molècula de calci.
La sortida
de Pi provoca un nou canvi conformacional en el
cap de la miosina que fa moure el filament gros
sobre el filament prim.
El canvi
conformacional de la miosina fa sortir l'ADP.
La unió d'una nova molècula d'ATP a la miosina
repetirà el cicle.

D’on ve l’ATP utilitzat durant el procés?

En condicions aeròbiques vindrà de la respiració cel·lular del mitocondri.
En condicions anaeròbiques vindrà de la fermentació làctica produïda al citoplasma
de la cèl·lula.

La fermentació làctica produeix àcid làctic i aquest àcid pot fer baixar el pH.
Aquesta baixada de pH pot desnaturalitzar les proteïnes de les fibres.

Cada vegada que un sarcòmer es contrau es necessita un ATP  consumim molt

ATP perquè als músculs hi ha milions de sarcòmers i a més a més estem
constantment contraient els músculs.

LA MIOGLOBINA és la proteïna que transporta l’oxigen al múscul.

La carn vermella té molta mioglobina, per tant li arriba més oxigen, aleshores podem dir
que aquest tipus de múscul fa un exercici aeròbic.
La carn blanca té poca mioglobina, per tant li arriba poc oxigen, aleshores podem dir
que aquest tipus de múscul fa un exercici anaeròbic.

Finalment es va demostrar que tots els músculs contenen una barreja de diferents fibres i
que les proporcions de cada tipus determinen les propietats contràctils de cada múscul.
En general els músculs rojos estan més adaptats al treball continuat i els blancs a les
contraccions ràpides i fortes.
Les fibres intermitges, mitjançant l’entrenament es poden transformar en banques o
vermelles. La composició està determinada a nivell genètic.

  TIPUS DE FIBRES MUSCULARS

 
  TIPUS I TIPUS IIA TIPUS IIB

MIOGLOBINA ↑↑↑ ↑↑ ↑

VASCULARITZACIÓ ↑↑↑ ↑↑ ↑

MITOCONDRIS ↑↑↑ ↑↑ ↑

TREBALL MUSCULAR AERÒBIC INTERMEDI ANAERÒBIC

  TIPUS DE MÚSCULS
 
  BLANCS VERMELLS
FIBRES I ↑ ↑↑↑
FIBRES IIa ↑↑ ↑↑
FIBRES IIb ↑↑↑ ↑

Les fibres I són molt aptes per a

un treball muscular en condicions
aeròbiques.
Les fibres II b, contenen més glicogen, són menys eficaces en presència de O2 però
poden funcionar en condicions anaeròbiques

Els primers segons consumim l’ATP de

reserva, quan s’acaben les reserves,
obtenim ATP de la fosforilació de la
fosfocreatina.
Es comença a fer un metabolisme
anaeròbic que sintetitza ATP sense
oxigen.
Finalment, quan ja li ha donat temps a
l’oxigen a arribar al mitocondri es comença produeix ATP a través del metabolisme
aeròbic.
SISTEMA ATP-PC
El sistema ATP-PC es caracteritza
perquè l'obtenció de l'energia es realitza
sense utilitzar oxigen, i sense generar
substàncies residuals. Per a això, aquest
sistema empra les reserves musculars
d'ATP i de fosfocreatina. Les reserves
de fosfocreatina solen ser unes tres
vegades superiors a les d'ATP. La fosfocreatina (PC), és un compost format creatina i
fosfat. L'enllaç entre estes substàncies emmagatzema una gran quantitat d'energia
química.
PC + ADP →ATP + C  (reacció catalitzada per l’enzim creatina fosfoquinasa) 

Síntesi de fosfat de creatina i creatinina

Quan hi ha una gran demanda d'energia,
que no es pot cobrir per via aeròbica a
causa del temps, es degrada la PC,
separant-se el seu grup fosfat i alliberant
una gran quantitat d'energia. Síntesi de
fosfat de creatina i creatinina.
L'energia alliberada s'acobla amb els
requeriments energètics necessaris per a
resintetitzar l'ATP a partir de l'ADP i del
fosfat inorgànic, de manera que l'ATP és
degradat i resintetitzat a gran velocitat.
Aquest sistema és emprat fins que s'esgoten les reserves d'ATP i PC que el múscul té en
forma de reserves.

CREATINA
Principals propietats:
1. La contracció muscular va lligada a l’ATP
2. Hi ha un aport continu d’ATP a partir del metabolisme de glúcids, lípids i
proteïnes. Aquest metabolisme comporta moltes reaccions enzimàtiques i es pot
esquematitzar que:
“La utilització de glúcids, lípids i proteïnes com a Font d’energia permet
realitzar esforços de llarga durada i d’intensitat mitjana o baixa.
3. Les reserves musculars d’ATP són limitades i duren de 2-4 segons
4. El fosfat de creatina o creatín fosfat és una font que permet allargar la
disponibilitat d’energia ràpida, mitjançant una reacció d'acoblament amb l’ATP.
5. Les reserves de creatín fosfat són més importants i donen energia en
contraccions musculars de gran intensitat durant 6 a 9 segons més (temps total
aproximat d’entre 8-12 segons)
Es pot esquematitzar que:
“La utilització de creatina fosfat i ATP com a font d’energia permet realitzar
esforços de curt durada i de gran intensitat.