1.

FUNCIONS DEL SISTEMA MUSCULAR

● Moviments corporals (funcionament integrat de músculs esquelètics amb ossos i

articulacions)

● Estabilització de posicions corporals (músculs posturals, músculs esquelètics)

● Emmagatzematge i mobilització de substàncies

- En òrgans buits (musculatura llisa, esfínters)
- En vasos sanguinis (musculatura llisa de les parets dels vasos)
- Bombeig de sang al cor (musculatura cardíaca)
- Mobilització de bilis, espermatozoides (musculatura llisa)

● Generació de calor (contracció de múscul esquelètic)

2. MOVIMENT

Ubicació on el tendó s’insereix:

● Origen: extrem més estacionari

● Inserció: l'extrem més mòbil
FLEXIÓ DEL BRAÇ

● Múscul agonista: Bíceps

● Múscul antagonista: Tríceps

EXTENSIÓ DEL BRAÇ

● Múscul agonista: Tríceps

● Múscul antagonista: Bíceps

3. PROPIETATS DEL TEIXIT MUSCULAR

EXCITABILITAT

Capacitat de respondre a estímuls generant senyals elèctrics (potencials d’acció)

CONTRACTILITAT

Capacitat de contraure’s en resposta a un impuls elèctric. Possibilitat de moviment

EXTENSIBILITAT

Capacitat d’estirament sense lesionar el teixit

ELASTICITAT

Capacitat de recuperar forma i longitud després de la contracció o extensió.

4. TIPUS DE MÚSCUL I FUNCIÓ

ESQUELÈTIC

● 40-50% del pes corporal total

● Voluntari
● Moviment de parts òssies i corporals
● Posicions corporals
● Produeix calor
● Innervació: Neurones motores somàtiques

CARDÍAC

● Només en el cor
● Involuntari
 ● Pressió arterial
● Autoritmicitat
● Innervació: Neurones motores autònomes

LLIS

● Parets d'òrgans buits

● Involuntari
● Regulen el flux dels tubs
● Manté diàmetre dels tubs
● Mobilitza material al tracte gastrointestinal i
als òrgans reproductors
● Control contracció: Hormonal, estirament
● Innervació: Neurones motores autònomes

5. REVESTIMENT DEL MÚSCUL ESQUELÈTIC

EPIMISI

● Envolta tot el múscul

● Teixit connectiu dens
irregular.

PERIMISI

● Derivat de l'epimisi
● Envolta feixos de fibres
musculars= FASCICLES

ENDOMISI

● Compost per fibres reticulars

● Làmina externa = envolta cada
fibra muscular.

Epimisi, perimisi i endomisi

s'estenen més enllà dels
músculs per formar els
TENDONS
APONEUROSI

● Extensió de teixit connectiu

● Forma de banda plana i ampla

TENDÓ

● Extensió de bandes de teixit connectiu

FÀSCIA

● Làmina densa de teixit Connectiu

● Revestiment òrgans

★ LLIGAMENT = Unió Os/Os

★ TENDÓ = Unió Múscul/Os

6. EL TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC

★ Fibres = sinònim de cèl·lules

Cèl·lules cilíndriques allargades Fibres musculars

Membrana plasmàtica de fibres musculars Sarcolemma

Invaginacions de membrana Túbuls T

Citoplasma de fibres musculars Sarcoplasma

Múltiples nuclis a prop de la superfície —------------------------------------------

6.1 FIBRA MUSCULAR

● Al llarg del sarcoplasma es troba el reticle sarcoplasmàtic

- Magatzem d'ions de calci

● El sarcoplasma conté

- Mioglobina: proteïna pigmentada vermella relacionada amb l'hemoglobina que

transporta oxigen
- Mitocòndries: producció ATP

● Al llarg de tota la longitud es troben les miofibril·les -

filaments proteics

- Filaments gruixuts: miosina

- Filaments prims: actina
- Es superposen durant la contracció
- TROPOSINA = Proteïna que regula la unió
d’actina i miosina.
- Formen unitats funcionals bàsiques de
miofibril·la: SARCÒMERS
6.2 CONTRACCIÓ DE LA FIBRA MUSCULAR

Patró de superposició

- Banda A
- Banda I: Només hi ha actina
- Banda H
- Línia M
- Línia Z

La línia mitjana es representa com altres línies per què quan l'actina es mou no sempre segueix el
mateix patró en les línies. A vegades es mou de forma discontínua.

6.2.1 MIOFIBRIL·LA - SARCÒMER

● Els filaments es superposen en els patrons de repetició

● La unitat estructural i funcional es diu SARCÒMER
● Sarcòmers separats per discs Z (α-actinina)
● Banda A: associada a filaments gruixuts (MIOSINA) amb zones de solapament amb
filaments prims
 ● Zona H central: Hi ha filaments gruixuts, però no coincideixen amb filaments prims. Zona
central de cada sarcòmer.
● Banda I: té filaments prims (ACTINA) sense filaments gruixuts
● Línia M: al centre del sarcòmer (MIOMESINA)
● Unió entre Disc Z i Línia M via proteïna estructural: Titina

FILAMENTS

● Filament gruixut (MIOSINA) té caps mòbils

● Filaments prims (ACTINA) estan ancorats a discs Z

- Conté llocs d'unió per al cap de la miosina

- Contenen tropomiosina i troponina

● La tropomiosina bloqueja el lloc d'unió a la miosina en

repòs

- La troponina manté la unió actinatrompomiosina.

6.2.2 MECANISME DE LLISCAMENT

● Contracció: els caps de la miosina s'uneixen als llocs

d’unió de l'actina
 ● Fa lliscar les molècules d'actina (i els discs Z) cap a la zona H
● Bandes I i zones H s’escurcen
● El lliscament genera força i escurça els sarcòmers i, per tant, les fibres.

IMATGE

★ Banda A es manté quieta.

Relaxació: H i I tenen molt espai.
Contracció: H i I escurcen espai.

6.3 UNIÓ NEUROMUSCULAR

● El senyal nerviós (POTENCIAL ACCIÓ NERVIÓS)= activa el POTENCIAL D'ACCIÓ MUSCULAR

● Lliurat per neurones motores
● Una neurona pot activar 1 o més fibres al mateix temps
● Neurona + fibres activades = UNITAT MOTRIU

ESTRUCTURA

● UNIÓ NEUROMUSCULAR = terminació

neuronal a fibra muscular

● BULBS SINÀPTICS (a l'extrem terminal de la

neurona)

- Alliberament del neurotransmissor

(unit a proteina)

● PLACA MOTORA TERMINAL = placa motora

terminal

● FENEDURA SINÀPTICA = part intermèdia

ALTERACIÓ TRANSITÒRIA DE LA MEMBRANA

Potencial de membrana en repós: voltatge de cèl·lules que son excitables.

El potencial de membrana es produeix gràcies als canals iònics de les cèl·lules que s’obren i es
tanquen quan hi ha estímuls.

Es troba determinat per:

- Distribució de carreges desigual

- Anions atrapats dins la cèl·lula
- Hi ha una expulsió més altra de Sodi que ingrés de Potassi

Gradient electroquímic: diferència de concentracions entre substàncies químiques i carreges.

Quan els ions es mouen creen un corrent elèctrica que pot canviar el potencial de membrana.

DESPOLARITZACIÓ

Potencial d’acció graduat despolaritzant a pressió: passatge de Na i Ca a la cèl·lula mitjançant

pressió.

★ Potencial d’acció graduat despolaritzant per acetilcolina: s’obren les comportes dels canals
gràcies a l’acetilcolina = Passa Na, Ca i K.

Potencial d’acció graduat despolaritzant per glicina: s’obren les comportes dels canals gràcies a
glicina= Passa Cl
 -

ANÀLISI DE LES FASES D’UN POTENCIAL D’ACCIÓ MUSCULAR

1. DESPOLARITZACIÓ

★ Potencial de membrana (membrana de la cel·lula) es torna molt positiu. Gràcies a

alliberament d'Acetilcolina.
★ Acetilcolina: Difós a través de fissura sinàptica
★ Obertura dels canals
● Ingrés de Na molt ràpidament (molècules apolars)

2. PROPAGACIÓ

- S’obren més canals a la membrana per un augment de NA = “es despolaritza la

membrana”
 - Es propaga dins de Túbuls transversos
- De tubuls transversos passa a reticle sarcoplasmatic
- Sortida de Calci emmagatzemat del reticle sarcoplasmatic
- Calci s’uneix a troponina
- Troponina mou la tropomiosina fora dels llocs d’Actina
- Miosina s’uneix al lloc
- Hi ha Contracció muscular

★ Calci és important perquè desbloqueja els

punts d’unió de l’actina i la miosina !!!

(IMATGE SENSE SORTIDA DE

CALCI)

(IMATGE SORTIDA CALCI)

3. CICLE DE CONTRACCIÓ

- Miosina s’uneix Actina = Ponts creuats

- S’allibera un grup fosfat en la unió
- Rotació ponts creuats = alliberació ADP
- Sarcòmer s’escurça
- ATP s’uneix a miosina
- Miosina es desenganxa d'actina
- ATP es descompon en ADP = torna a enganxar-se a actina per començar el cicle.

★ El cicle es repeteix si la concentració de Ca és alta.

 4. REPOLARITZACIÓ

- Es degrada l’ACh = S’inactiva la sortida de Na i comença a estabilitzar-se amb la sortida de K.

5. CICLE DE RELAXACIÓ

- Després de la degradació d’ACh

- Disminueix concentració dels ions de calci = Transport de nou al reticle sarcoplasmàtic
- Tropomiosina viatja a unió d’actina i la bloqueja.

6.4 EL TO MUSCULAR

● TO MUSCULAR = En repòs hi ha petita activitat de les neurones motores = to muscular

● No realitza moviments
● Si els nervis es tallen la fibra es converteix en flàccida

6.5 METABOLISME MUSCULAR

3 fonts per produir energia (ATP)

1. Fosfocreatina: magatzem d’ATP que se sintetitza mentre el múscul està en repòs.

- La fosfocreatina es dona pocs segons de moviment, haurem de treure d’altres fonts.

(Creatina: fetge, ronyo, pàncrees)
2. Respiració cel·lular anaeròbia

- Es fa uns del glucogen muscular, es pot esgotar.

3. Respiració cel·lular aeròbia.

- Més eficient
- Ús àcid pirúvic
- Producció d’ATP en mitocondries (procés lent)
7. FATIGA MUSCULAR

● Incapacitat per fer contracció enèrgicament després d'una activitat prolongada

● Els factors limitants poden incloure:
- Ca2+
- Fosfocreatina
- Oxigen
- Acumulació d'àcid
- Insuficiència neuronal

8. ÚS D’OXIGEN DESPRÉS DE L’EXERCICI

1. Convertir l'àcid làctic de nou a glucosa en el fetge

2. Resintetitzar fosfocreatina i ATP
3. Substitueix l'oxigen eliminat de la Mioglobina

9. TIPUS DE FIBRES MUSCULARS

FIBRES OXIDATIVES LENTES FIBRES OXIDATIVES FIBRES GLUCOLÍTIQUES

(OL) GLUCOLÍTIQUES RÀPIDES RÀPIDES (GR)
(OGR)

Diàmetre petit Diàmetre gran Blanques, ràpides & potents i

Vermelles Moltes miofibril·les fatiga ràpida
Gran quantitat de Mioglobina Moltes mitocòndries Per a un ús fort + curt termini
+ mitocòndries Gran capacitat glucolítica
Producció de l'ATP oxidatiu
Resistent a la fatiga

CARACTERÍSTIQUES

● Ràtio de fibres ràpides o lentes = determinació genètica

- Ràpides = velocistes
- Lentes = maratons

● L’exercici de resistència aeròbic aporta ORG

- Augmenta el diàmetre i el nombre de mitocondris

10. ENVELLIMENT

● Pèrdua de massa muscular esquelètica

● Reemplaç de teixit conjuntiu fibrós a teixit adipós
● Augment de nombre de fibres lentes