Biologia I T.

12 El sistema nerviós

UNITAT 12. EL SISTEMA NERVIÓS

1. Tipus de cèl·lules del sistema nerviós

- Neurones: són excitables i transmeten els impulsos nerviosos.
- Rets neuronals a 3 nivells:
- Neurones aferents: porten la informació sensorial al SN.
- Interneurones: integren i emmagatzemen la informació i es comuniquen
amb neurones aferents i eferents.
- Neurones eferents: porten ordres a efectors fisiològics o de comportament
com glàndules o músculs.
- Glia: dona el suport físic, immunològic i metabòlic a les neurones. No condueix
impulsos nerviosos.

2. Sistema nerviós depenent de l’organisme

El sistema nerviós varia segons la mida i la complexitat de l’organisme.
- Cnidaris: rets neuronals simples que connecten la cadena sensorial amb el efector.
- Calamar: centre integratiu similar a un cervell.
- Cuc: presenta un gangli anterior que li permet tenir un comportament més
complex i ganglis a cada segment que coordinen el moviment.
- Humà: està format per dues parts:
- Sistema nerviós central (SNC): cervell i medul·la espinal. Els aferents porten la
informació al SNC.
- Sistema nerviós perifèric (SNP): neurones de fora del SNC.

- Cervell: integra el comportament complex,

aprenentatge i memòria.
- Cerebel: integra informació sensorial i
motora.
- Bulb raquític: regula les funcions
fisiològiques bàsiques.

1
Biologia I T.12 El sistema nerviós

3. Cèl·lules que formen el sistema nerviós

3.1 Neurona
És la unitat funcional del sistema nerviós.
La sinapsis és la zona d’interconnexió entre una
neurona i una altra. L’espai sinàptic és el lloc en el
qual es passa la informació des de la neurona
presinàptica a la postsinàptica.
Hi ha neurones especialitzades:

A les seves membranes plasmàtiques es genera l’impuls nerviós o potencial d’acció i

transmeten la senyal a cèl·lules llunyanes i a molta velocitat.

3.2 Glia
Les cèl·lules de glia donen suport a les neurones. Estan formades per:
- Oligodentrocits (SNC) o cèl·lules de Schwann (SNP): són les cèl·lules que
recobreixen els axons amb veïnes de mielina i donen la aparença blanca.
- Astròcits: formen la barrera hemato-encefàlica.
- Micròglia: defensa immunològica.

4. El potencial de membrana
El potencial de membrana és la diferencia de voltatge a
través de la mb.
- Potencial en repòs: diferència de voltatge
lleugerament negativa, degut a la fuita de càrregues
positives K+
- Potencial en acció: inversió de potencial causada
per l’obertura i el tancament ràpid dels canals
iònics.

2
Biologia I T.12 El sistema nerviós

La diferència de voltatge a través de la mb és la resposta neuronal a un estímul.

5. El transport dels canals iònics
La permeabilitat dels ions a través de la mb depèn dels canals iònics. Hi ha tres tipus de
canals:
- Passius
- Dependents de voltatge
- Activats per químics.
En aquesta imatge podem veure com el sistema que gasta ATP entren 2K+ i surten
3Na+. És manté la concentració de K+ de dintre més gran que la de fora.

La direcció i la magnitud nets del moviment de ions depèn del gradient electroquímic:
gradient de concentració i diferència de potencial de mb que actua sobre un ió.
Mb en repòs més permeables al K+ que qualsevol altre ió, mantenen un Vm negatiu.
Potencial d’equilibri: la tendència del ió a entrar = tendència al sortir

3
Biologia I T.12 El sistema nerviós

6. Equació de Nernst
Al 1940 Hodgkin-Huxley van començar els estudis de les propietats elèctriques en un
axó del calamar gegant, desenvolupant conceptes bàsics pel qual van rebre el Nobel de
1963.
Equació de Nernst: permet calcular el potencial de mb quan un sol ió travessa la mb
que separa solucions amb diferent concentració d’aquell ió.

6.1 La mesura de concentracions de ions dintre i fora d’una neurona

Per mesurar la concentració de ions dintre d’una neurona la neurona i el seu axó han
de ser grans. Els calamars tenen neurones gegants que controlen les seves respostes
això és gracies a la mostra de citoplasma d’aquests axons que són d’1mm de diàmetre
aproximadament.

L’equació de Nernst prediu el potencial de membrana que resulta de la permeabilitat

de membrana per un sol tipus de ió que està repartit dintre i fora d’aquesta.

La diferència de concentracions a través de la membrana crea una força química que

impulsa els ions a través de la membrana, tot i així, el resultat del balanç de les
càrregues elèctriques impulsarà els ions una altra vegada cap a l’altre costat. A
l’equilibri la feina per moure els ions en cada direcció és més o menys la mateixa.

7. Equació de Goldman
Ens permet calcular el potencial de mb amb major precisió ja que té en compte tots els
ions que poden travessar la membrana.

8. Patch clamping

Patch clamp: tècnica que permet mesurar

en temps real les petites corrents que
resulten de l’obertura o el tancament de
canals.

4
Biologia I T.12 El sistema nerviós

- Una pipeta de gravació plena d’una solució conductora elèctrica es posa en

contacte amb una membrana de neurones.
- Una lleugera succió crea un lleuger segellat entre la punta de la pipeta i el pegat de
la membrana.
- Retraure la pipeta elimina el pegat de membrana, sovint amb un o més canals
iònics a dintre.
- L’obertura i el tancament dels canals iònics es pot enregistrar mitjançant la pipeta.

9. La despolarització o hiperpolarització de les membranes

Potencial restant: es manté per fuita de K+ (els canals estan sempre oberts)
Tipus de canals:
- Dependents de voltatge
- Dependents de químics
- Dependents de forces mecàniques
L’obertura i el tancament de els canals de mecanisme bàsic a través del quals la
neurona contesta als estímuls mitjançant els canvis de Vm.

9.1 La despolarització
Pas del repòs a un potencial menys negatiu. Té lloc quan el Na+ entra pel canal
depenent de voltatge-. Passa quan s’obre el canal de Na+

5
Biologia I T.12 El sistema nerviós

9.2 La hiperpolarització
Passa quan els canals de K+ s’obren. Potencial de mb més negatiu que en repòs per la
sortida de K+ a través dels canals dependents químics.

Resposta a un estímul  obertura i tancament de canals  canvi de potencial de mb

El potencial local produït per la entrada de Na+, és subumbral i gradual i es perd a
mesura que es propaga, degut a la permeabilitat de la mb per als ions.
Aquests canvis poden integrar-se i provocar una despolarització o hiperpolarització.
- Transmissió de senyals a distàncies curtes.
- Imp. En unions neuromusculars i sistema sensorial.
- Generació de PA si superen l’umbral.

10. El curs del potencial d’acció

Pa: canvi ràpid de Vm “tot o res”.
Canvis en els canals de Na+ i K+ dependents del voltatge.

6
Biologia I T.12 El sistema nerviós

- Els canals de K+ creen el potencial quedant. Els canals estan tancats.

- Les portes dels canals de Na+ s’obren, es despolaritza la cèl·lula fins al límit.
- Les portes addicionals de canals de sodi s’obren i causen un ràpid pic de
despolarització per acció del potencial.
- La inactivitat del canal de Na+ provoca el tancament de les portes. Les portes dels
canals de K+ s’obren i es repolaritza i la cèl·lula s’hiperpolaritza.
- Totes les portes de canals iònics es tanquen. La cèl·lula torna al seu potencial
normal. El Na+ inactiva la reobertura de les portes.

El repòs: canals de fuita de K+ oberts, canals dependents de voltatge tancats.

Despolarització fins l’umbral: obertura de alguns canals de Na+ dependents de
voltatge que augmenten el Vm 5-10mV.
Repolarització: tancament dels canals de Na+ dependents del voltatge. Obertura de
canals de K+ dependents del voltatge.
PA: per feedback positiu s’obren mes canals de Na+ dependents de voltatge del con
axònic.

11. Període refractari absolut i relatiu

Període refractari absolut: temps durant el qual no pot
transmetre’s cap altre potencial d’acció.
Període refractari relatiu: temps durant el qual pot
transmetre’s un altre potencial d’acció però l’umbral a
superar és més alt.

7
Biologia I T.12 El sistema nerviós

Determinat per les característiques dels canals de Na+ dependents de voltatge.

12. Potencials d’acció viatjant a través dels axons

Com es transmet un potencial d’acció?
No hi ha pèrdua de senyal ni canvi de magnitud perquè:
- És de tipus “tot o res”
- És autoregenerant, es transmet a les zones adjacents.
- És unidireccional degut al període refractari.

13. Els salts dels potencials d’acció

La velocitat de transmissió de la senyal és variable, sent més ràpida en axons de major
diàmetre i en mielinitzants.
Les cèl·lules de Schwann o oligodendrocits (glia). Passa a les veïnes de mielina (color
blanc) que deixen entre si els nòduls de ranvier. D’aquí arriba la conducció saltatoria
en cada nòdul es genera un potencial d’acció.
- Els canals de sodi s’obren
generant el potencial d’acció.
- La dispersió del corrent des del
node amunt porta la membrana
del següent node al llindar.
- Els canals de sodi inactius creen
la refracció de la membrana. Les
portes de K+ s’obren i
repolaritzen l’axó.
- El potencial d’acció salta ràpidament des d’un node fins el següent.
14. Transmissió sinàptica
La transmissió sinàptica comença amb el potencial d’acció.
Unió neuromuscular: sinapsis entre la neurona i el múscul esquelètic.
L’alliberació del NT intervenen:
- Formació de vesícules
- Transport de NT a les vesícules
- Anclatje a elements citoesquelètics
- Unió, fusió i endocitosis
Síntesis de NT:
- Axó terminal (Ach)
- Cos cel·lular (NT peptídics)

Procés:
- El potencial d’acció arriba al terminal de l’axó.

8
Biologia I T.12 El sistema nerviós

- Els canals de Na+ s’obren, la despolarització causa que les portes dels canals de
Ca2+ s’obrin.
- El Ca2+ entra a la cèl·lula i desencadena la fusió de vesícules de acetilcolina amb la
membrana presinàptica.
- Les molècules d’acetilcolina es difonen a través de les fissures de la membrana
sinàptica i s’uneix als receptors de la membrana postsinàptics.
- Quan els receptors s’uneixen a l’acetilcolina, obren els canals de cations i
despolaritzen la membrana postsinàptica.
- La propagació de la despolarització dispara un potencial d’acció a la membrana
postsinàptica.
- La acetilcolina es descompon i els components són recuperadors per la cèl·lula
presinàptica. Es reciclen acetilcolina i vesícules.

15. Les portes dels canals químics

La unió de la Ach al seu receptor permet el pas de Na+ i despolaritza, transmitent un
potencial gradual s’expandeix a les criptes on estan els canals de Na+ dependents de
voltatge i encarregats de generat un PA  contracció muscular.
Inhibir la acció dels NT es tan important com activar-los:
- Enzims que els destrueixen
- Difondre del espai intersinàptic o ser recuperades per transport actiu.

Algunes drogues actuen sobre el SN

- Agonistes: potencien el efecte del neurotransmissor. Morfina = agonista del R de
endorfines, bloqueja el dolor.
- Antagonistes: bloquegen l’efecte del neurotransmissor. Propanol = antagonistes de
determinant. R androgènics, disminueix els atacs de pànic i ansietat.

16. La neurona postsinàptica suma informació

Les neurones poden rebre mils de inputs que es tradueixen a un únic imput. Els
potencials graduals arriben al canó axònic (canals de Na+ dependents del voltatge) i si
la seva suma supera el llindar es desencadena el potencial d’acció. La suma pot ser
espacial o temporal.

9
Biologia I T.12 El sistema nerviós

17. Receptors de neurotransmissors

Indueixen canvis en la cèl·lula post-sinàptica per obertura o tancament de canals.
R metabotròpic: activa cascades de senyalització que obren canals iònics secundaris.
Respostes lentes i llargues.
R ionotròpic: es un canal iònic.
Respostes ràpides i curtes.

18. Sinapsis elèctriques

Unions Gap. Mb unides per conexines que permeten el pas de ions i petites molècules.
Hi ha una comunicació ràpida i bidireccional però poc comú.
- No permeten sumació de inputs.
- Gran àrea de contacte.
- No poden ser inhibidores.
- No hi ha ni integració ni aprenentatge.

19. Neurotransmissors coneguts

Acetilcolina  el neurotransmissor del motor de les neurones dels vertebrats i alguns

20. Dos receptors ionotròpic de glutamat

A més de neurotransmissors i ha diferents receptors per tant l’efecte del
neurotransmissor depèn del receptor al que s’uneix.
Ach: - R nicotínic: ionotròpic i excitador.
- R muscrínic: metabotròpic i inhibidor.
2 ionotròpic de glutamat imp. Neurotransmissor del sistema nerviós central.

10
Biologia I T.12 El sistema nerviós

21. Memòria a llarg termini

Com té lloc un efecte a llarg termini com ara l’aprenentatge o la memòria?
S’aconsegueix fent una estimulació ràpida i repetitiva. L’estímul pot durar setmanes o
dies.

11