TEMA 7: POTENCIAL DE REPÒS

1. Potencial de membrana
Corrent elèctric: desplaçament de càrregues elèctriques → ions

MEMBRANA PLASMÀTICA: tot gira al voltant de la composició de la membrana plasmàtica, ho explica

tot: sinapsi, potencial…
És una bicapa de fosfolípids que té la funció de permetre diferenciar entre el medi intracel·lular i
l’extracel·lular i té una permeabilitat selectiva: l’aigua passa perfectament, però hi ha altres molècules
que no poden passar lliurement ja sigui per la seva mida o per la seva composició química (totes
aquelles que siguin polars NO trevessaran la bicapa). Per tal de comunicar i intercanviar substàncies
entre l’interior i l’exterior hi ha proteïnes transmembrana, proteïnes transportadores (ex: glucosa), les
bombes (proteïnes transmembrana que bombegen ions en contra de gradient, de manera activa, per
concentrar-los encara més com el Ca, el Na o el K) i els canals.

Canals:
Unió de 4 o 5 proteïnes transmembrana ensamblades i la seva funció és fer un forat a la membrana
perquè les substàncies que no poden passar la bicapa puguin passar de l’interior a l’exterior i a
l’inrevés
Característiques:
- Transport passiu (a favor de gradient) SEMPRE
- Són selectius per un ió o per un nombre reduït d’ells: per diàmetre o per càrrega elèctrica
- Poden ser regulats o no regulats: no regulat → sempre està obert i, per tant, l’ió selectiu sempre
pot creuar la membrana lliurement. regulat → hi ha un mecanisme que permet regular per a que en
alguns moments estiguin oberts i en alguns moments estiguin tancats. Mecanismes de regulació:
• Canals iònics regulats per lligand: per defecte sol estar tancat i s’obre quan per la part
extracel·lular se li uneix una molècula concreta (lligand) per cada canal, un cop obert l’ió
selectiu pot trevessar la membrana. Normalment, poc després, el lligand se’n va i es torna a
tancar. Molts receptors de la sinapsi (neurotransmissors) són així ex: cèl·lules musculars
estriades
• Canals iònics regulats per voltatge: també solen estar tancats per un balanç de càrregues
elèctriques. Els canals tenen unes càrregues i depenent de les càrregues de l’exterior (per
atracció o no) s’obrirà o no
• Canals iònics regulats per estrès: si tibes la membrana s’obre

Maneres en les quals els ions van d’una banda a una altra de la membrana:

- Difusió: els ions d’una dissolució estan en constant moviment i de manera natural es distribuiran
uniformement [ió] → [ió]
màx mín

Requereix: canals + gradient de concentració → gradient de concentració o químic

- Electricitat: el corrent elèctric que quantifica el desplaçament de partícules amb càrregues elèctrica,
depèn de si hi ha: conductància que mesura la capacitat de les càrregues per moure’s (aka nº canals

1
 oberts) i voltatge/potencial elèctric que mesura la diferència de càrregues entre el pol positiu i
negatiu (aka diferències de càrregues entre l’interior i l’exterior).
Requereix: canals + diferència de potencial elèctric → gradient elèctric

POTENCIAL DE MEMBRANA (Vm): valor del potencial elèctric, és a dir, diferència de càrregues entre
l’interior i l’exterior de la neurona. Aquests valors van canviant, i molt, però una neurona en repòs (estat
en el qual no rep ni envia informació, molt curt, però sempre torna a aquest estat) té un potencial de
membrana de -65 mV, és a dir, l’interior és lleugerament més negatiu que a l’exterior.

2. Distribucions iòniques a través de la membrana i potencials d’equilibri

iònic

POTENCIAL D’EQUILIBRI IÒNIC (E ): diferència de potencial elèctric que iguala

ió
un gradient de concentració químic → per cada ió és diferent
a) No hi ha gradient elèctric (dins hi ha moltes més càrregues positives i
negatives, i l’exterior té menys positives i negatives, és a dir, hi ha la
mateixa proporció negatives i positives) i molt gradient químic (la
concentració d’ions dins és molt més gran)
b) Apareixen canals → el potassi surt a favor de gradient per igualar
concentracions entre l’interior i l’exterior comencem a generar un
gradient elèctric: l’exterior es torna més positiu i l’interior més negatiu
c) El gradient elèctric impulsa el potassi a favor de gradient elèctric, cap a les
càrregues negatives, és a dir, l’interior. situació d’equilibri: el gradient
elèctric i el químic s’empaten/es compensen, però NO s’han igualat → no
hi ha flux de potassi, està en equilibri → gradient electroquímic (tenir en
compte a la vegada el gradient químic i l’elèctric)

Coses a tenir en compte:

- Per provocar grans canvis en el potencial (de valors molt negatius a molt
positius en mil·lisegons) no cal que siguin grans quantitats d’ions que es
desplacin per la membrana: la diferència de càrregues de l’interior i exterior es
concentra just a banda i banda de la membrana (perquè se senten atretes), però
si fem un zoom out, a dins i fora de la cèl·lula la quantitat total de càrregues no
té tanta diferència.
- La velocitat d’entrada i sortida depèn de com de prop i com de lluny es trobi l’ió
del potencial d’equilibri: a prop → cagando leches, lluny → lent
- Equació Nersnt permet calcular el potencial d’equilibri iònic de cada ió
- El potencial de membrana en repòs està proper al potencial d’equilibri del potassi perquè la
membrana és més permeable per al potassi

Què trobem en una situació de repòs (estàndard) dins una neurona?

- La concentració de K a l’interior és més gran que a l’exterior, però la concentració de Na, Cl i Ca és
més gran a l’exterior que a l’interior
- L’interior és més negatiu perquè hi ha una concentració més alta de proteïnes carregades
negativament (anions proteics), que no poden sortir ni entrar pels canals
- Fixem-nos en cada ió:
• Na (més a l’ext): a favor de gradient químic → entrarà per igualar concentracions; a favor de
gradient elèctric → l’interior està més negatiu (-65mV) i entrarà, ja que el sodi és positiu i se
sentirà atret cap a les càrregues negatives entrarà molt de pressa perquè està molt lluny del
seu equilibri (ENa=+62 i neurona -65)
• K (més a l’int): a favor de gradient químic → sortirà; a favor de gradient elèctric → entraria (és
positiu i l’interior és negatiu), en veritat, quedarà retingut dins —> quan dues coses contràries:
mirem Eió: té tendència a sortir a poc a poc (perquè EK=-80 → estan a prop) fent l’interior més
negatiu fins a arribar a -80 (no ho farà)

2
 • Cl (més a fora): a favor de gradient químic → entrarà; a favor de gradient elèctric → sortirà —>
dues coses contràries: mirem Eió: ECl= -65 → està en equilibri no es mou :)

3. Manteniment del potencial de membrana en repòs

Hi ha diferents mecanismes que permeten el manteniment de potencial de membrana en repòs. El més

comú són les bombes iòniques: proteïnes transmembrana que transporten ions en contra de
gradient químic → mantenen els desequilibris dels ions/accentuen les diferències de gradient, és a dir,
es un transport actiu gastant ATP. Les dues més importants:
- Bomba sodi i potassi: per cada ATP agafa 2 K de l’exterior i els porta a l’interior, i agafa 3 Na de
l’interior i el porta a l’exterior el 70% de l’energia gastada del SN són bombes sodi-potassi :))
- Bomba de calci: per cada ATP agafa 2 Ca de l’interior i els porta a l’exterior
És important que en el medi extracel·lular no hi hagi canvis bruscos en la composició dels ions → hi ha
mecanismes especialitzats perquè no passi:
BHE: quan menges, fas esport… la concentració d’ions és un festival → regula que canvis sobtats de
les sals (ions) no afectin el SNC i ho fa MOLT bé, però puntualment en certs punts sí que poden haver-
hi canvis locals que podrien fer que les concentracions de potassi canviïn → no passa perquè el K està
regulat pels astròcits: amb la xarxa de peus detecten si hi ha un increment de la concentració de
potassi i si veu que sí: el xucla i el comparteix a altres peus que l’allibera a altres llocs i així el dilueixen
→ esmorteïment espacial del K+