1.

LA QUÍMICA DE LA VIDA : ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA

Tant els organismes com la matèria inerta estàn constituïts pels mateixos elements químics,
només que no en la mateixa proporció.

BIOELEMENTS: Són els més de 70 elements químics que composen absolutament tot, viu
o inert. Es troben en diferents abundàncies. (Es troben de manera natural a l’ésser viu,
especialment a en l’ésser humà ).

- Oxígen Aquests sis biolements, es troben en pràcticament tota la massa

- Carboni dels organismes, però l’oxígen, l’hidrògen i el carboni constituei-
- Hidrògen xen un 92%
- Nitrògen
- Fòsfor
- Sofre

Classifiquem els bioelements en 3 tipus:

- PRIMARIS (+ DEL 95%)

- Són els elements majoritaris de la matèria viva (Glúcids (Carbohidrats) , Lípids, Proteïnes
i Àcids Nucleïcs)
- Enllaços covalents molt estables entre ells i comparteixen electrons.
- Carboni, oxígen i nitrogen poden formar enllaços simples, dobles o triples.
- Constitueixen quasi tota la matèria i són indispensables per a formar les biomolècules

C, H, O → Carbohidrats, lípids, proteïnes

N→ Als aminoàcids (proteïnes), i els àcids nucleics ( a les bases nitrogenades )

P → Donen rigidesa als ossos, dents, sals minerals…

- A membranes cel.lulars ( fosfolípids )
- Al metabolisme energètic ATP ( moneda d’energia de la cèl.lula )

S→ - Als aminoàcids fonamentals per formar proteïnes. Metionina i cisteïna.

- Vitamines del grup B
- Colàgen

1
- SECUNDARIS

- S’uneixen entre ells formant sals solubles (ions) o insolubles (estructures)

- Al voltant del 2 % pero són imprescindibles per a la vida i correcte funcionament del cos.

Na i K → - Equilibri cel·lular (Exterior i interior)

- Regulen l’equilibri d’aigua (Orina- Sed)
Cl

Mg → - Totes les plantes tenen magnesi en la seva estructura cel.lular (Clorofil·la)

- Important en la formació d’ossos i dents perquè fixa el P i el Ca
- Laxant i antiàcid

Ca → - Óssos i dents
- Activador d’enzims: Intervé regulant enzims, acceleren les reaccions químiques
- Tenen un efecte en la pressió sanguínia i en la contracció muscular
- La falta de Ca dona problemes de raquitisme, osteoporòsi.
Molta relació amb la Vitamina D.

2
- OLIGOELEMENTS
<1% (0,1%)

Fe → - El trobem al centre de l’hemoglobina, que s’encarrega de transportar l’oxígen a la

sang.
- Carència significa Anèmia
- Als enzims

Zn → - Reforça al sistema immunitari

- Reforça les ungles i els cabells
- Recomanable pels problemes d’estrés

Cu → - Ions
- SI/SN/SCV
- Formació de globus vermells

I→ - Hormones tiroidees. Quan no es té suficient iode la tiroides s’atrofía i creix per

donar a bast. “Bocio” per absència.

Se → - Relacionat amb els enzims antiòxidants. Eliminen els radicals lliures que es
generen quan envellim.

Mn→ - Creixement de bebés i formació dels óssos. Sobretot quan es un desenvolupament a

nivell inicial (bebés)
- Activador d’ Enzims

Co → - Vit B12 cobalamina.

- Important als globus vermells al sistema nerviós central.

F-> - Fluoropatita de l’esmalt. Petites quantitats fonamentals (dècimes)

- Una baixa quantitat pot provocar càries

3
 2. ELS ELEMENTS ESTÀN FORMATS PER ÀTOMS

Els isòtops són àtoms d’un mateix element que tenen un diferent nombre de neutrons.

Els isòtops d’un element són:

- El mateix nombre de protons o nombre atómic (Z)
- Diferent nombre de neutrons (N) i per tant, diferent nombre màssic.
- Els trobem en diferent abundància en la natura.

Alguns isòtops són inestables i es descomposen produïnt radioactivitat.

Són utilitzats en camps com la medicina per a diagnosticar i tractar, o en l’arqueología per determinar
l’edat dels fóssils,etc…

2.1 ELS ENLLAÇOS ENTRE ÀTOMS: TIPOLOGÍA

Els àtoms s’uneixen i formen molècules i cristalls.

Els àtoms tendeixen a formar:

- Molècules → Pocs àtoms

- Cristalls → Molts àtoms

Enllaç químic: Forces d’atracció (Mantenen units els àtoms)

Energía d’enllaç: L’energía necessària per trencar un enllaç.

És variable depenent de quin tipus d’enllaç sigui.

La majoría d’àtoms no tenen la última capa d’electrons completa i per això s’uneixen per a
completar-la, mitjançant enllaços químics.

- Cedint electrons
- Compartint electrons
- Agafant electrons

A la naturalesa trobem:

FORCES INTERMOLECULARS ENLLAÇOS QUÍMICS

- Van der Waals - Enllaç Iònic

- London - Enllaç Covalent

- Ponts d’hidrògen (entre molècules d’aigua) - Enllaç metàl·lic

4
MOLÈCULES DE DOS ÀTOMS:

2 grups:

- Dos àtoms iguals: Molècules no polars o apolars (No tenen cap pol que pesa més
que un altre)

H-H = H2
O=O = O2

- 2 àtoms diferents: Enllaços polars.

- Els electrons estaràn més a prop de l’element més electronegatiu, excés de carrega.
- Si un d’ells és més electronegatiu que l’altre, li dona una polaritat a aquesta
molècula.

H-O L’oxígen és molt més electronegatiu que l’hidrògen

N-H

MOLÈCULES DE MÉS DE 2 ÀTOMS:

Tindràn caràcter polar o apolar depenent de:

- La polaritat dels enllaços

Es una molécula lineal, como lo hemos determinado previamente,

donde el oxígeno es más electronegativo que el carbono. Por tanto,
existirá un vector dipolo orientado hacia cada uno de los oxígenos:

Sin embargo, ambos dipolos tienen igual magnitud pero sentido

opuesto. Si sumamos tales vectores dipolo, se eliminarán, dando un momento dipolar total de cero. Por
tanto, la molécula de CO2 es apolar.

- De la seva geometría:
Las moléculas con enlaces polares en la que la distribución de átomos no es simétrica, son
POLARES.

Por otro lado, aquellas moléculas que están enlazadas a átomos idénticos, distribuidos
simétricamente, son APOLARES.

5
2.2 TIPUS D’ENLLAÇOS

-Enllaç Iònic

Es formen per la transferència d’un electró des

d’un àtom que el perd, i queda carregat
positivament, queda un catió de sodi, i un altre
que el guanya i queda carregat negativament, anió
de clor.

Si li donem un petit cop a una substància, on hi

havien signes diferents i teniem una força
d’atracció, hi hauran signes iguals, que produiràn
repulsió, i per tant no s’enllaçaràn.

Les reaccions de pèrdua - guany d’electrons es

coneixen com a reaccions d’oxidació- reducció
(redox)

- L’oxidació: Pèrdua d’electrons (El Sodi s’ha oxidat)

- Reducció: Guany d’electrons ( El clor s’ha reduït)

-Enllaç Covalent

- Els àtoms s’uneixen compartint electrons, sense cedir-los, per

completar la seva última capa.
-Formació de molècules que són espècies químiques neutres
(no tenen cap càrrega elèctrica que faci que s’atraiguin).

- Enllaç molt fort

-Enllaços o ponts d’hidrògen

Les molècules d’aigua, per exemple, s’uneixen per forces electroestàtiques i entre l’oxígen
d’una molècula i els hidrògens d’altres molècules es creen aquests ponts d’hidrògen.

No són exclusius de les molècules d’aigua, també tenim ponts d’hidrògen a moltes altres
molècules orgàniques.

6
 3. ESTRUCTURES I PROPIETATS DE L’AIGUA

Aigua → - Molècula amb més importància.

- Abundant a la terra (nivell superficial, atmosfera…)
- Present en tots els éssers vius
- Totes les cèl.lules tenen un medi aquós i totes les reaccions es produeixen allà

Estructura de l’aigua:

- L’àtom d’oxígen s’uneix covalentment (el seu oxígen és molt més electronegatiu) a
dos àtoms d’hidrògen (molt més electro positius).

- Els enllaços formen un angle de 105 graus.

- Molècula polar -> Li permet establir ponts d’hidrògen entre molècules.

- Cada molècula d’aigua pot formar 4 ponts d’hidrògen amb el mateix nombre de
molècules d’aigua.

L’aigua en els 3 estats:

Aigua líquida:

Molècules estàn en constant moviment, i els seus ponts d’hidrògen no són fixes,
es fan i es desfan i donen grups de molècules de mida variable i mida curta.

Cristalls de gel:

- Les molècules d’aigua en gel estàn més

separades que en l’estat líquid.

- Agafen menys velocitat i formen els

ponts d’hidrògen més estables, al estar
més estables es formen els ponts
d’hidrògen fent una mena d’hexàgon.

- Això comença a passar a partir dels 4

graus.

Vapor:

- Disposició de les molècules més desordenada

- Enllaços es formen i es trenquen continuament
- Molt més moviment que en els altres 2 estats

7
 PROPIETATS DE LA MOLÈCULA DE L’AIGUA

1. Cohesió i adhesió de les molècules de l’aigua.

COHESIÓ : Capacitat que tenen les substàncies iguals de mantenir-se juntes.

Gràcies als ponts d’hidrògen → les molècules d’aigua poseeixen major cohesió que altres
líquids (excepte el mercuri)

La tensió superficial

Fenòmen que fa que la superfície d’un líquid es comporti com una membrana elàstica.
Es forma gràcies a la tensió de les molècules, gràcies als seus ponts d’hidrògen, a la polaritat.

La podem observar en:

- Forma convexa al omplir un got.
- Animals que caminen sobre l’aigua
- Gota d’aigua

ADHESIÓ: Capacitat que tenen les substàncies diferents de mantenir-se juntes.

Degut a la polaritat, s’adhereixen a superfícies carregades → Gran capil·laritat: Capacitat

d’ascendir per tubs prims, contra la força de la gravetat.

Exemple de capil·laritat: L’aigua de les arrels de les plantes quan pujen a les fulles.

8
2. L’aigua és un gran dissolvent.

Degut a la seva polaritat l’aigua és un excelent dissolvent de molts tipus diferents de

substàncies (compostos iònics i polars)

- Polars amb aigua → (alcohols de cadena simple, sucres, aldehids, cetones)

- No polars amb no polars → ( el Cloroform i el benzè no es dissolen en aigua)

- Cristalls iònics (sals) es dissolen bé en aigua. Hidratació.

- Quan tenim un compost que NO és polar, NO es dissoldrà.

Les substàncies que es dissolen en aigua s’anomenen polars o hidrofíliques.

Les molècules no polars o hidrofòbiques, com són les cadenes hidrocarbonades, no són
solubles en aigua, sin que formen interfases (aigua i oli).

L’aigua és un mitjà de transport de moltes substàncies a l’interior dels éssers vius.

Interaccions hidrofòbiques: L’aigua té la capacitat de dispersar molècules que contenen

grups no polars i polars.

Micel·les: Monocapa lipídica (sabons) -Bicapes lipídiques: (Membranes biològiques)

9
3. L’aigua contribueix a mantenir estable la temperatura.

Calor específica: És la magnitud que indica la quantitat d’energía que cal subministrar
a una substància per fer que augmenti la seva temperatura.

Aigua → - Elevada calor específica

- Cal molta energía per augmentar la seva temperatura
- Deixa molta energía al refrigerar-se.

Quan escalfem l’aigua:

- La major part de l’energía que utilitzo per escalfar l’aigua s’utilitza per
trencar els ponts d’hidrògen.
- Una petita part de l’energía s’utilitza per augmentar la velocitat de les partícules.

Quan l’aigua es congela:

- Es formen nombrosos ponts d’hidrògen i s’allibera molta energía

(Pensem que quan es formen els ponts d’hidrògen les molècules guanyen
estabilitat i s’allibera energía. Pero d’altra banda les molècules van més lentes i
passen de més energía cinètica a menys. L’energía cinètica és l’energía que
poseeix un cos a causa del seu moviment).

Gràcies a la seva elevada calor específica:

- Al mar, la temperatura roman pràcticament constant.

- Absorbeix la calor produïda en les reaccions metabòliques de l’organisme pel

que evita que patim pics extrems de temperatura, mantenint-la constant, sense
grans oscil.lacions.

- L’aigua és bona conductora de la temperatura, impedeix els punts calents.

4. L’aigua és un bon refrigerant.

10
L’aigua té una elevada calor calorífica → Cal molta calor per augmentar la seva temperatura.
Per fer que l’aigua passi de líquid a vapor → Cal administrar energía adiccional.

Mecanismes per tal de que la temperatura corporal disminueix:

- La suor, en evaporar-se, ens disminueix la temperatura

- El panteix dels gossos

11
 4. DISPERSIONS COL·LOÏDALS

Son mescles heterogènies de:

- Soluts (Fase dispersa, sòlid)

- Dissolvents (Fase dispersant, que pot ser sòlida, líquida o gasosa).

Moltes macromolècules es troben disperses en fluids corporals com:

- El citosol (líquid de la cèl·lula)

- Líquid intersticial (líquid que es troba entre les cèlul·les)
- Plasma sanguini
- Limfa
- La clara d’ou

Col·loide → - Significa enganxar.

- Es refereix a la capacitat d’aquestes mescles d’adherir-se i formar coàguls.
- Els agregats moleculars que formen col.loides s’anomenen micel.les
- Quan la micel.la és immicible amb la fase dispersant, la dispersió es denomina
emulsió (maionesa, llet)

Segons l’estat físic, les dispersions col·loidals són de dos tipus:

- Sols: Fluids o poc densos, aspecte transparent. Poca fase dispersa.

- Gel: És un col·loide més dens, aspecte gelatinós o semisòlid, i més concentrat.

En estat sol pot passar a gel (en condicions concretes) però a l’invers a vegades és
impossible.

Propietats de les dispersions col·loidals:

- Viscositat elevada
- Elevat poder d’absorció

- Efecte Tyndall
Amb una llum a les fosques intenten traspasar el col·loide, si la llum l’atravessa i es
veu el seu trajecte, és una dispersió col·loidal, sinò no ho serà.

- Moviment brownià
Relacionat amb les partícules del col.loïd, estàn en moviment, no precipiten. Veuràs
amb aigua calenta que les partícules es mouen més rapid i amb aigua freda triga més.
- Diàlisi (filtratge)

12
 Quan hi ha una insuficiència renal (runyó), la sang s’ha de filtrar. º
- No sedimenten i són estables.

4. LES SALS MINERALS

Les sals minerals són molt importants en els éssers vius.

Poden trobar-se precipitades, dissoltes i associades a altres mol.lècules.

1. Sals minerals precipitades (funció estructural):

- Exoesquelets (petxines i closques de crustacis),

formats per carbonat de calci.
- Ossos de vertebrats contenen fibres de col·lagen,
impregnades de fosfats i carbonat de calci.
- L’esmalt dental, amb fosfat càlci i fluorur càlcic.
- La sílice de closques de diatomees, esponges,
etc…

2. Sals minerals en dissolució:

· Cations (Na+,K+,CA2+, MG2+)

- El Na+ i el K+ regulen mitjançant l’osmòsis, l’intercanvi d’aigua entre cèl·lules i el

medi extracel·lular. També intervenen en el procés de transmissió de l’impuls nerviós.
- El Ca2+ intervé en el procés de la contracció muscular i en la coagulació de la sang.
- Fe2+ forma part de l’hemoglobina, que transporta l’oxígen.
- Mg2+ forma part de la clorofil·la.

· Anions
- El Ió bicarbonat (substància tampó) actua amortint les variacions de pH.

13
3. Sals minerals unides a altres molècules:

● A glúcids → formant glúcids complexos com l’agar

- agar

● A lípids → formant fosfolípids de membrana

● A proteïnes → formant fosfoproteïnes com la

caseïna de la llet.
● A l’ADP i a L’ATP (Adenosin Difosfat i adenosin Trifosfat)

Intercanvi entre les cèl·lules i el medi

- La membrana cel·lular és semipermeable i permet l’intercanvi amb el medi d’aigua

per difusió, però no dels soluts.

- Les sals minerals mantenen la seva concentració a l’interior i l’exterior de les cèl·lules.
gràcies a l’entrada i sortida d’aigua a través de les membranes cel·lulars.

Osmosi: És el pas d’un dissolvent a través d’una membrana semipermeable, des d’una
solució més diluïda, hipotònica, a una solució més concentrada, hipertònica, per
guiar-les.
- Quan les dues solucions assoleixen la mateixa concentració diem que són isotòniques.

Exemples osmosi:

14
Regulació del pH:

El pH és el grau d’acidesa o bacisitat (alcalinitat) d’una solució, s’expressa mitjançant el

seu valor de pH.
- pH= -log [+H ]
- L’escala de pH va de 0 a 14.
- Un pH = 7 és neutre, ni àcid ni bàsic. L’aigua pura és neutra, produeix el mateix nombre de
H+ que d’OH-.
- pH >7 = bàsic pH< 7 = àcid
- Als éssers vius la majoria de reaccions químics requereixen un pH proper a 7.

- La sang i la major part dels fluids corporals, tenen un pH al voltant de 7.4.

- Estòmac pH cap a 2, impedeix la pervivència dels patògens que ingerim amb els aliments.

Substàncies tampó:

15
Quan a l’aigua pura li afegim un àcid o una base, el pH canvia ràpidament.

A la sang li afegim un àcid o una base i el seu pH gairebé no canvia, a no ser que afegim grans
quantitats.

→ Algunes sals minerals dissociades de que es comporten com a substàncies

amortidores o tampons

EX: Bicarbonat

Les substàncies tampó mantenen constant el pH i eviten l’excés de H+ o de OH-, i la seva

funció és que les reaccions químiques passin en un entorn de pH adequat.

6. LES MOLÈCULES EXCLUSSIVES DELS ÉSSERS VIUS

Éssers vius:

- Molècules inorgàniques: presents també en la matèria mineral; minerals i aigua.

- Molècules orgàniques:
● Monòmers: Una unitat petita. glucosa, aminoàcid…
● Polímer o macromolècula: Quan s’uneixen els monòmers. Cel·lulosa o
proteïnes.

Característiques de les molècules orgàniques:

- Esquelets amb àtoms de carboni i altres àtoms (fonamentalment H)

- Orgàniques perquè inicialment es creia que només els éssers vius podien sintetitzar-les.
S’ha vist que també es poden sintetitzar químicament al laboratori (vitamines i
hormones).
- Les molècules sense carboni i o compostos simples derivats del carboni es consideren
inorgàniques, minerals, H20, C02...

El carboni: component de les molècules orgàniques:

4 electrons a la seva última capa 4 → unions amb àtoms

o radicals diferents.

→ 4 enllaços covalents → Unions molt fortes i estables.

Els 4 enllaços covalents s’orienten cap als vèrtexs d’un

tetraedre, el centre el qual l’ocupa el C.

16
Els esquelets carbonats → Els C s’uneixen a altres C.

- Cadenes lineals:
- Cadena lineal saturada
- Cadena lineal insaturada
- Cadena ramificada

- Cadenes cícliques o anells

- Cicle mixt
- Doble cicle mixt

Isòmers:

- Molècules amb idèntica fórmula molecular química

- Es diferencien en els enllaços o en la disposició espacial entre els àtoms o els grups
d’àtoms.

Existeixen 3 tipus d’isòmers:

● Estructurals
- Diferent posició dels enllaços covalents
- Diferents propietats

● Geomètrics
- Iguals enllaços covalents
- Diferent distribució espacial dels radicals o grups d’àtoms.

● Enantiomers
- Imatges especulars del compost

17
Grups funcionals:
Conjunt d’àtoms que posseixen unes propietats químiques definides, independentment de la
molècula en la qual es troba.

18
PREGUNTES

1. El fósfor és un biolement primari, secundari, o oligoelement?

2. Que són els bioelements, quins grups hi han i quins els conformen.

3. Quines són les propietats de l’aigua.

4. Exercicis de la vida quotidiana on apareguin la tensió superficial, la cohesió, l’adhesió,

i ón apareguin aquestes propietats. Aplicar els conceptes sobre un exemple.

5. Monosacàrids, disacàrids, polisacàrids

6. Que és una dispersió coloidal? Definició.

7. Ón trobem les dispersions col.loidals al cos humà?

8. Graus de pH, quan és bàsica, neutra o àcida?

19
PARAULES CLAU

- Tensió superficial
- Ponts d’hidrogen
- Adhesió
- Cohesió
- Molècula
- Hidrofíliques
- Hidròfobes
- Interaccions
- Col.loide
- Immicible -> No s’ajunta, no s’adhereix
- Micible -> S’ajunta
- Fluid
- Dispersió col.loidal
- Densitat
- Hipotònic
- Hipertònic
- Isotònic
- Membrana Semipermeable
- Solut

20