BIOQUÍMICA

Tema 2
Composició química
dels éssers vius
 Composició química dels éssers vius

Tema 2

Bioelements i biomolècules

Enllaços intra- i intermoleculars

Aigua
 Bioelements

L’anàlisi químic dels éssers vius revela que tots estan

constituïts a nivell químic de,
bàsicament, els mateixos elements

• Bioelements:
• Elements químics que formen part dels éssers vius

• Biomolècules
• Molècules que formen part dels éssers vius
 Bioelements

 Dels més de 100 elements químics que existeixen en la

natura, uns 70 es troben en els éssers vius.
 D’aquests només uns 22 es troben en tots els organismes en
relativa abundància portant a terme diferents funcions.

PRIMARIS C, H, O, N, (99%)

BIOELEMENTS SECUNDARIS P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl

OLIGOELEMENTS Mn, Fe, Cu, Zn, Se, I,...

Aigua, Gasos
INORGÀNIQUES
Sals minerals

BIOMOLÈCULES Glúcids
Lípids
ORGÀNIQUES Proteïnes
Àcids nuclèics
 Funcions dels bioelements

 Funcions plàstiques: integren l’arquitectura del cos humà.

C, H, O, N, P, S, Ca: ossos, teixits fibrosos, fosfolípids, etc.

 Funcions catalítiques: en ocasions en concentracions molt petites,

funcions molt específiques.
Cu, Se, Zn, Fe
Ca: contracció muscular, 2º missatger, transmissió de l’impuls
nerviós, excitabilitat muscular, coagulació sanguínia, etc.

 Funcions osmòtiques: elements que intervenen, en forma iònica,

en la distribució d’aigua i en el manteniment de potencials de
membrana.
Na y Cl (iones extracelulares).
K y Mg (iones intracelulares).
 Bioelements primaris: C, H, O, N

 Tenen capes electròniques externes incompletes i poden formar

enllaços covalents estables que donaran lloc a les biomolècules.

 Presenten un nombre atòmic baix, el

que provoca que els electrons
compartits en la formació dels
enllaços es trobin pròxims al nucli
conferint estabilitat.
 Bioelements primaris: C, H, O, N

 Possibilitat de formar enllaços dobles i triples així com formar

estructures lineals però també ramificades.

 El carboni és el responsable de la formació d’esquelets

tridimensionals:
Forma enllaços covalents molt forts amb altres bioelements primaris.
Possibilita la formació de gran varietat de grups funcionals que
determinaran les propietats de la molècula.

 Degut a què l’O i el N són electronegatius,

algunes biomolècules són polars i per
aquesta raó són solubles en aigua.
 Grups funcionals

 Les diferents propietats de les molècules orgàniques no només

depenen de l’estructura carbonada, sinó que també depèn dels
grups d’àtoms units a la mateixa.

 Els grups funcionals són la part de les molècules orgàniques

implicada més freqüentment en les reaccions químiques.

 El número i la disposició dels grups Estradiol

funcionals origina en cada molècula les
seves propietats úniques.

Testosterona
Grups funcionals
 Grups funcionals

 Els alcohols por deshidrogenació (oxidació) se transformen en

aldehids o cetones i aquests per una nova oxidació donen àcids.

I al contrari

 Gran importància en processos d’obtenció d’energia.

 Isòmers

 Són molècules amb la mateixa fórmula molecular però amb

diferents estructures tridimensionals i propietats:

Isòmers estructurals
Presenten diferents enllaços covalents
entre els seus àtoms.

Isòmers geomètrics
Tenen la mateixa estructura de enllaços
covalents, però difereixen en la distribució
espacial dels àtoms.

Enantiòmers
Isòmers geomètrics que corresponen a dues
molècules que són imatges especulars entre
sí.
 Enllaços intra- i intermoleculars

Les reaccions químiques consisteixen en compartir o intercanviar

electrons (electrons de valència) entre diferents àtoms

- La formació d’un enllaç implica una força d’atracció i suposa una

disminució de l’estat energètic (el sistema és més estable després de
la formació de l’enllaç)
- Per rompre enllaços s’ha de subministrar energia.

 Enllaç covalent: entre àtoms d’electronegativitat semblant

els àtoms comparteixen els electrons de valència
 Enllaços intra- i intermoleculars

 Enllaç covalent:

Apolar Polar

Electrons distribuïts en el temps de Densitat electrònica major

forma equitativa entre els dos àtoms sobre l’àtom electronegatiu

Metà Aigua
 Enllaços intra- i intermoleculars

 Enllaços iònics: entre àtoms d’electronegativitat molt diferent.

Un dels àtoms cedeix electrons a l’altre (Na+ Cl-)

Preferentment en molècules que contenen grups -COOH i -NH2.

Aquests grups en aigua es troben ionitzats:

-COOH -COO- + H+
-NH2 + H+ -NH3+

Interacció entre ions

 Enllaços intra- i intermoleculars

 Ponts d’hidrogen: força atractiva entre un àtom electronegatiu i un

àtom de hidrogen unit covalentment a un altre àtom electronegatiu

Diferència d’electronegativitat dels elements que participen en un

enllaç covalent

OH ······ O ADN
H2O
NH ······ O
NH ······ N
 Enllaços intra- i intermoleculars

 Forces de Van der Waals: forces d’atracció o repulsió entre

molècules (o dins la mateixa molècula) derivades de petites
fluctuacions en la càrrega dels àtoms.

 1. Forces dipol-dipol.
 2. Forces dipol-dipol induït.
 3. Forces dipol instantani-dipol induït

 Unions hidrofòbiques: certes molècules insolubles quan estan en

un medi aquós tendeixen a mantenir-se unides entre sí.
 Enllaços intra- i intermoleculars

 Els ponts disulfur: enllaços covalents que es formen quan

reaccionen entre si dos grups -S-H (tiol) per donar -S-S-

R-S-H + H-S-R’ R-S-S-R’

Forces dels diferents tipus d’enllaç:

L’aigua

L’aigua. Estructura i propietats.

Pressió osmòtica.

Distribució de l’aigua i balanç hídric.

pH. Concepte i tampons fisiològics.

 L’aigua

Sense aigua no pot existir la vida

 Constituent principal del cos, de les cèl·lules i dels teixits.

 Component essencial dels líquids corporals (sang, limfa, llet...).

 Vehicle de transport de substàncies (nutrients, rebuig, gasos).

 És el medi on les cèl·lules desenvolupen l’activitat cel·lular o

metabolisme.

 Regulació de la temperatura corporal.

 Estructura molecular

L’oxigen és més electronegatiu que

l’hidrogen i atreu amb més força els
electrons de cada enllaç.

 Malgrat té una carga total neutra

presenta una distribució asimètrica dels
seus electrons: enllaç polar.

 Les molècules, com l’aigua, amb distribució separada de

càrregues s’anomenen dipols.

-
+
 Estructura molecular

 Enllaç per ponts d’hidrogen:

És una atracció dèbil entre un àtom electronegatiu d’una
molècula amb un àtom d’hidrogen d’una altra molècula.
 Estructura molecular

• Cada molècula d’aigua pot formar enllaços d’hidrogen fins amb

quatre molècules d’aigua veïnes.

• Estructura tipus reticular.

 L’aigua com a dissolvent

 Ponts d’hidrogen: dissolució de molècules orgàniques.

Molècules hidrofíliques
 Bona dissolució en aigua.
 Molècules polars o iòniques.

Molècules hidrofòbiques
 No solubles en aigua.
 Molècules apolars o no iòniques.
 Caràcter dipolar: dissolució ions.
Molècules anfipàtiques
 Una part de la molècula és
hidrofílica i un altra hidrofóbica.
 Lípids i detergents.
 L’aigua com a dissolvent

Substàncies anfipàtiques: s’orienten donant lloc a la formació de

micel·les, monocapes o bicapes.

Les grans molècules, como proteïnes, si són solubles en aigua,

formen unes dissolucions denominades dissolucions col·loïdals.

Sol Gel
 Pressió osmòtica

Quan una dissolució es posa en contacte amb un dissolvent pur o

una dissolució més diluïda a través de una membrana permeable,
s’estableix un moviment de partícules de solut i dissolvent
denominat difusió.

Tendeix a igualar la concentracions fins arribar a l’equilibri.

 Pressió osmòtica

Si la membrana de separació és una membrana semipermeable, que

deixa passar només dissolvent i no solut:

El sistema evoluciona també cap l’equilibri a través del pas de

dissolvent, des del costat on la dissolució és més diluïda, cap el
costat on és més.

Aquest moviment del dissolvent es denomina osmosi.

 Pressió osmòtica

La pressió osmòtica d’una dissolució és la pressió mecànica

(hidrostàtica) necessària per aturar el flux d’aigua a través d’una
membrana semipermeable.

Membrana permeable

П = mRT

Inicial Final П: pressió osmòtica (atm)

m: molalitat (moles/L dlvent)
R: ct. dels gasos perfectes
(0,082 atm·L/oK·mol)
T: temperatura absoluta (oK)

Inicial Final
Membrana semipermeable
 Pressió osmòtica

Interior de la cèl·lula:

Les dissolucions isotòniques no modifiquen el volum cel·lular. La

quantitat d’aigua que entra i surt de la cèl·lula és la mateixa.

En un medi hipotònic les cèl·lules es rompen.

En un medi hipertònic les cèl·lules es retreuen.

 Distribució de l’aigua i balanç hídric

Aigua corporal total

(60% = 40 L) Plasma = 3 L

Líquid intersticial = 12 L

Líquid intracel·lular = 25 L

Aigua corporal total en Aigua corporal total en

funció del sexe funció de l’edat

99% 91% 81% 60% 50%

53% = 35 L 64% = 43 L
embrió fetus fetus adult tercera
(3 dies) (3 mesos) (8 mesos) jove edat
 Distribució de l’aigua i balanç hídric

Dèficit: SET
Ingesta Pèrdua
d’aigua d’aigua
(2.3 L/dia) (2.3 L/dia)

Aigua metabòlica
(0.3 L) Femta (0.1 L)
Aigua dels aliments Respiració i
(0.7 L) sudoració (0.8 L)
Aigua de beguda Orina (1.4 L)
(1.3 L)

Excés: ORINA
 Concepte de pH

 Electròlits: substàncies que se dissocien en

l’aigua donat lloc a un catió i un anió.

 Àcid: substància que al dissociar-se dóna

lloc a protons.

 Base: substància que al dissociar-se origina

ions hidroxil o substància capaç d’acceptar
protons.

 Els àcids i les bases fortes se dissocien

quasi totalment: HCl, NaOH.

 En Bioquímica, la majoria de substàncies

àcides i bàsiques són àcids o bases dèbils:

Equilibri: Àcid base conjugada

 Concepte de pH

 L’aigua és un electròlit dèbil: lleugera tendència a ionitzar-se.

H 2O H+ + OH-

[H+] = 1×10−7 M

 La concentració d’ions H+ de l’aigua se pot prendre com una

mesura de la seva acidesa o basicitat.
pH = -log [H+]
A 25°C:

 En l’aigua pura (neutra): pH = 7

 En les dissolucions àcides: pH < 7

 En les dissolucions bàsiques: pH > 7

 Tampons fisiològics

“Els processos químics que es donen en la cèl·lula produeixen

substàncies que alteren el pH del medi cel·lular. Certes substàncies
actuen com amortidors del pH o tampons evitant
que aquest sofreixi grans variacions”.

 Són sistemes aquosos que admeten l'addició d’àcid o de base

sense que se modifiqui apreciablement el pH de la dissolució.

 Estan constituïdes per un àcid dèbil i la seva base conjugada.

 Tampons fisiològics

Equació de Henderson-Hasselbalch:
Permet calcular el pH d’una mescla amortidora coneixent la seva
composició.

 Acidosis: disminució del pH.

 Alcalosis: augment del pH.