2016 7 Informacio. Biomimesi

INTRODUCCIO A LA BIONICA I LA BIOMIMESI
biònica βίος bios (vida) i ic (relatiu a)
La biònica és l'aplicació tecnològica de mètodes i sistemes trobats

a la natura per a l'estudi i el disseny de sistemes d'enginyeria i
tecnologia moderna.
biomimètica βίος bios (vida) i μιμητικός mimetikos (imitar)
La biomimètica és una disciplina o tractat que estudia la imitació

de les millors idees de la natura per a aplicar als dissenys i processos
industrials i de disseny en general.
antoni martínez taberner

La biomimètica
El terme va ser encunyat pel
biofísic Otto Schmitt durant la
dècada de 1950.
La biònica
És una ciència relativament recent,
definida l’any 1960 per Jack E.
Steele de la força aèria dels Estats
Units.

La mida i el vol
Els animals més grans tendeixen a planejar més que a aletejar, el mateix que
tendeixen a tenir ales més grans, com es pot veure quan es compara la seva forma en
relació a la seva mida.

Vol direccionat
Vol no direccionat
Tipuana tipu. El vol de la llavor.

En diuen Transposició quan es pren l’analogia com un sistema en el qual cada part
compleix una funció i s'evidencia en una forma. En aquest punt els dissenyadors
busquen fonamentar els seus projectes des de la naturalesa i mantenen aquesta
relació íntima, des de la forma-funció que no es pot trencar. L'aplicació es dóna en
objectes artificials però conserva sempre una unitat amb els sistemes biològics.

La flotabilitat i
propulsió aquàtica

La locomoció, per als
paviments irregulars
naturals

Locomoció no
direccionada
No son rodes
No marquen direcció
Redolant es pot fugir i protegir-se
Armadillidium vulgare
Carparachne aureoflava

La tunelació
Talp (Talpa europaea) tuneladora
Grill talp (Gryllotalpa gryllotalpa)

La termoregulació

L'aïllament tèrmic
Monachus monachus
Fot. Antoni Font

La bioluminescència

La teledetecció

Aclimatació passiva
L’habitatge dels éssers vius

La tensió
compressió. •Les bigues de secció I o H estan
dissenyades per ser disposades
d’una determinada manera. Una
part de la biga està preparada per
tracció la tracció i una altra per la
compressió. La majoria de
materials no tenen la mateixa
resistència a la tracció que a la
compressió, per tant girar la
posició de la biga sense canviar-li
el perfil no tindria sentit.
•El formigó té 10 vegades més

resistència a compressió que a
tracció. La part alta de la biga es
de formigó, dura a la compressió
la baixa te mes ferro, dur a la
tracció o estirament.

•La natura utilitza bigues
especialitzades per aguantar el
cap dels mamífers.
•La part inferior corresponent
a la compressió la
constitueixen les vèrtebres de
Encavallada warren en voladís.
Els elements sotmesos a coll i tòrax i els discs
compressió són els negres. intervertebrals.
•La part corresponent a la
tracció està formada pel
múscul i un lligament.
•Les diagonals sotmeses a
compressió són extensions
òssies de les vèrtebres i les
diagonals sotmeses a tracció,
en direcció oposada, estan
formades per més músculs,
tendons i lligaments.
Encavallada warren a l’òs

metacarpià d’una ala de voltor.

tracció
compressió
Fusta de compressió

Tracció
•Compressió
Eix neutre

•Està construït amb tubs, que es corresponen amb l’estructura d’un
tronc cilíndric. Les peces principals diagonals són tubs de 3,66
metres de diàmetre i, dins la paret de cada tub descansen 6 tensors
en forma de T, que corresponen amb precisió als feixos de fibres
vasculars. En aquestes mateixes peces es resisteix la tendència a
vinclar-se, igual que les canyes amb nusos del bambú, mitjançant
anells endurits disposats cada 6 metres.

Els anells de la canya de Bambusa, sp. ajunten les fibres verticals com les
anelles dels tensors.

La catenària aguanta
Stegosaurus
Esquelet de Apatosaurus Stegosaurus

La catenària i l’arc de catenària
Pont a San Francisco
La Pedrera (Gaudí) Pont a Mèrida

Engranatges
Issus coleoptratus és un insecte saltador.
Aquest insecte és la primera criatura en la

qual es descobreix un engranatge dentat
similar al de les nostres màquines,
solament que en aquest cas és producte de
l'evolució.

Eines Primeres manifestacions
Es tenen referències molt antigues

que es poden testimoniar a través de
les troballes d'antropòlegs i
historiadors
Reproducció d'un parell d'Homo

•Reproducció d'un tigre dents
antecessor fent una talla lítica
de sabre, un animal emblemàtic
per esquarterar el cadàver d'un
del Plistocè.
èquid.

La natura com model per a l’home

Eines Primeres creacions biòniques
•A part de les referències

antigues, com a fets reals només
es té present en el segle XIX amb
el disseny del filferro de pues, la
primera creació coneguda amb
criteris biònics.
•Inicialment va ser creada per

allunyar al bestiar de pous
d’aigua o perquè no s'allunyés
molt del lloc de pasturatge, però
amb el temps es van donar altres
usos com delimitació del terreny i
marca de camins.

Aulastrum triceros Aulonia hexagonia
Poliedres
= moltes bases
Radiolaris
Volvox

•Ou de papallona Lysandra bellargus Ou de papallona Heliconius charithonia

Icosàedre truncat o exapenta a la natura i al disseny
•Un exapenta és un icosàedre truncat o un altre poliedre format per un major nombre d’hexàgons
i pentàgons regulars.
•Hi ha un patró comú en la configuració de tots aquests poliedres, determinada per la
consonància existent entre hexàgons i pentàgons que tenen la mateixa longitud dels
seus costats per ser comuns entre ambdues figures: la relació dels seus apotemes està
definida per el número d'Or

Els ful·lerens
Els ful·lerens són la tercera forma més estable

del carboni, després del diamant i del grafit.
Van ser descoberts fa poc, i s'han tornat molt
populars entre els químics, tant per la seva
bellesa estructural com per la seva versatilitat
per a la síntesi de nous compostos, ja que es
presenten en forma d'esferes, elipsoides o
cilindres. Els ful·lerens esfèrics gairebé sempre
nanotubs tenen el nom de buckyesferes i els cilíndrics, el
de nanotubs. El nom provvé de Buckminster
Fuller, que va crear amb èxit la cúpula
geodèsica en l'arquitectura.
El ful·lerè més conegut és

el bucksminsterful·lerè. Es tracta del ful·lerè de
C60 . L'estructura d'un C60 és la d'una figura
geomètrica constituïda per 20 hexàgons i 12
pentàgons, amb un àtom de carboni en cada un
dels angles dels hexàgons i un enllaç al llarg de
cada aresta.
Un clatrat és una substància química formada per una xarxa d'un determinat tipus de
molècula, que atrapa i reté a un segon tipus diferent de molècula. A la imatge clatrats
de metà.

Altres formes de recobriment de superfícies esfèriques
Brazuca Rio 2014
Teamgeist 2006

Poliedres de l'escuma
Philaenus leucophthalmus
(Linnaeus, 1758). en estat adult.
Crédit: Tolweb

Poliedres inicials a una divisió
cel·lular
estat mòrula

Aquesta escuma existeix en la realitat
gràcies al treball d'un equip dirigit per
Ruggero Gabbrielli de la Universitat de
Trento. Ruggero va dissenyar un
recipient amb parets més flexibles en les
que pogués encaixar l'escuma WP.
Quan es ple aquest recipient amb les
bombolles, 1500 bombolles en sis capes,
aquestes es van ordenar automàticament
amb l'estructura de Weaire-Phelan.
La van copiar els xinesos per utilitzar en
el disseny del recobriment exterior de
“El cub d'Aigua" del Centre Aquàtic dels
Jocs Olímpics de Beijing
http://www.cutoutfoldup.com/949-turn-four-
cubes-into-a-truncated-octahedron.php
http://www.korthalsaltes.com/model.php?name
_en=truncated%20octahedron
http://www.cutoutfoldup.com/214-weaire-
phelan-structure.php

La fragmentació
•Els diagrames de Voronoi nomenats

en honor al matemàtic Georgy Voronoi,
són una construcció geomètrica que
permet construir una partició del pla
euclidià.
•Els diagrames de Voronoi són un dels
mètodes d'interpolació més simples,
basats en la distància euclidiana. Es
creen en unir els punts entre si, traçant
les mediatrius dels segment d'unió
(sobre la línia que uneix el punts es fa
una perpendicular per el punt mitja de la
recta de unió). Les interseccions
d'aquestes mediatrius determinen una
sèrie de polígons en un
espai bidimensional al voltant d'un
conjunt de punts de control, de manera
que el perímetre dels polígons generats
sigui equidistant dels llocs veïns.

•Estructura de teixit conductor a Reixa d’entrada a la Pedrera de
Opuntia ficus-indica Gaudí
•(figuera de moro)

Ala de libèl·lula •Prestatgeria Voronoi feta de
Marbre blanc de Carrara creada per
Marc Newson. Va estar exposada a
la Galeria Gagosian a Nova York.

Formes sinuoses
Elas àpex de creixement puntuals poden mutar i creixer en linia donant estructures
cristades o de cresta com les que trobem a algunes cactacies i corslaa
•Mamillaria sp. crispata Aspecte de meandres de la superfície d’un

corall cerebriforme (Colpophyllia natans)

Estructures tensionades

Estructura tensionada a l’estai olímpic de Munich de Frei Otto

La llei quadràtic-cúbica o llei de la semblança
La llei quadràtic-cúbica és un principi matemàtic-geomètric, que descriu la relació entre

volum i àrea d'un cos a mesura que augmenta o disminueix la seva forma o figura. Va
ser descrita per primera vegada el 1638 per Galileu Galilei.
Quan una forma creix en grandària, el seu volum creix més ràpid que la seva superfície.
Quan s'aplica al món real, aquest principi té moltes implicacions que són importants en
camps que van des de la enginyeria mecànica a la biomecànica. Això ajuda a explicar per
què hi ha límits fonamentals per la mida dels organismes.

Longituds
En augmentar la mida en longitud d'un cos en un factor F, L 2  kL1
• el volum creix F3 Superfícies
• la superfície creix F2 S2  k 2S1

Volums
V2  k 3V1
Veient aquesta relació a la inversa, els objectes (o animals) petits tenen

un volum molt més petit en relació a la seva superfície que els animals
més grans.
La importància d'aquest fet és que el pes i la

inèrcia són proporcionals al volum, mentre que
la força muscular, la resistència dels ossos i
músculs són proporcionals a l'àrea de la secció
transversal i la capacitat d'incorporar oxigen
(i per tant energia) són proporcionals a la
superfície total de l’rganisme
Per això no és extraordinari que una formiga pugui
carregar desenes de vegades el seu propi pes: la
seva massa és molt petita en relació amb la força
de les seves extremitats.

Mosca, ca i elefant representats com si tinguessin la mateixa mida. Cal notar la
diferència en el gruix relatiu de les extremitats.

Per tant, mai no podríem veure en la
realitat una formiga de la mida d'un
elefant o viceversa ni altres monstres com
les aranyes gegants.
Per poder suportar el seu pes, un insecte
de la mida d'un elefant necessitaria potes
gruixudes com les d'un paquiderm, i els
seus moviments serien igual de lents i
pesats donada la gran inèrcia del seu cos.

Els animals gegants que es veu en les pel·lícules de terror (per exemple, Godzilla o King
Kong) també són poc realistes, ja que la seva mida els obligaria a col·lapsar. No obstant
això, no és cap coincidència que els animals més grans que existeixen avui en dia siguin
animals aquàtics, ja que la flotabilitat de l'aigua contraresta, en certa mesura els efectes
de la gravetat. Per tant, les criatures del mar poden créixer a mides molt grans sense les
mateixes estructures musculoesquelètiques que es requeriria en les criatures terrestres
de mida similar. La balena blava és l’animal més gran que habita la terra, amb una
llargada de fins a 33 m i un pes de fins a 172 tones.

Una gran diferencia entre ambdós planetes es que a la superfície de Mart la gravetat
es molt més baixa que a la Terra, un 62% menor. Una persona que pesa 100 kg a la
Terra pesaria uns 38 kg a Mart. L’elefant dalinià seria possible.

La mida i el salt
Longituds de salt envers la mida de l’individu
puça Llagost
granot Oreotragus
arborícola oreotragus
Cangur
aranya
saltadora
Llebre
Cercopoïdeu
Rata cangur
Bàral

La tensió superficial
El pes de l'insecte queda compensat

per la resistència de la superfície de
l'aigua a ser deformada. Aquesta força
només té component vertical, ja que
l'horitzontal s'anul·la
Fulles i flors també poden surar encara

que siguin més denses que l'aigua.

La gravetat i la caiguda
La caiguda lliure és el moviment d'un cos sota l'acció
exclusiva de la gravetat: Vf = Vo + gt
La caiguda real dins un medi, com pot ser l’aire o l’aigua

està influïda per més factors, com la resistència
aerodinàmica de l'aire o la viscositat del fluït.
Diàmetre Velocitat final
1 metre 330 m/s
10 centímetres 104 m/s
1 centímetre 15 m/s
1 mil·límetre 3.6 m/s
0.1 mil·límetre 0.27 m/s
La velocitat final de caiguda, a nivell de la mar, per esferes

de la densitat de l’aigua. La resistència aerodinàmica varia
segons el quadrat de la velocitat.

Mida i metabolisme
Els animals grans utilitzen l'energia de manera més eficient que els petits;
per exemple, un elefant és aproximadament 200.000 vegades més gran
que un ratolí, però només necessita aproximadament 10.000 vegades
més energia que el rosegador en forma de calories consumides.
Com més gran és un animal, necessita menys energia per massa corporal
per mantenir-se amb vida. L’any 1932, el fisiòleg Max Kleiber (1893-
1976) va demostrar que la taxa en què un organisme produeix energia
per viure a partir de les calories consumides (taxa metabòlica) és
proporcional a la massa del seu cos elevada a la potència ¾. Avui se sap
que aquesta relació és certa des dels bacteris fins a la balenes blaves:
TM = k·masa ¾

Comparació de formes afins. Mètode de les coordenades
Els dibuixos de Leonardo da Vinci i Alberto

Dürer van servir d'inspiració per al biòleg i
matemàtic escocès d'Arcy Thompson qui,
en 1917, va revolucionar la disciplina amb
el llibre On growth and form (Sobre el
creixement i la forma), on suggeria un
enginyós mètode per relacionar les dues
variables: el va anomenar transformació
cartesiana i el va aplicar per mesurar les
diferències en les proporcions de mida
entre espècies emparentades. No obstant
això, com molts han apuntat des de
llavors, es tracta d'un mètode difícil
d'utilitzar analíticament per la seva escassa
precisió i perquè fa representacions
bidimensionals d'objectes tridimensionals. I
potser el més important, visualitza molts
canvis alhora, la qual cosa dificulta
enormement assignar valors numèrics a les
línies canviants de la trama.

Les transformacions cartesianes i
al·lometries
La distorsió espai-temps
einsteiniana, també es
representa com a una
transformació cartesiana

• Geryon longipes
Corystes
Paralomis

Diodon (Peix globus)
Orthagoriscus mola (Peix lluna)

Proporcions de creixement humà

• Embrió 5 mesos Naixement 2 anys 6 anys 12 anys 25 anys

Els materials biomimètics

•Materials basats en els principis de la natura. Eliminació de turbulències amb les

escates dels esquals i nous banyadors olímpics.

La pell de tauró i el Fastskin de Speedo
Quan un cos es desplaça a gran velocitat en un fluid es generen turbulències. Aquestes

turbulències corresponen a fenòmens dissipatius, o el que és el mateix, fenòmens en
els quals l’energia subministrada per moure aquest cos es perd en forma de calor. Un
exemple on la natura ha aconseguit reduir al mínim aquestes pèrdues és la pell del
tauró, el nivell de fricció està minimitzat a valors que per ara l’home no pot imitar.
La raó d’aquest avantatge resideix en la microestructura de la pell, que està coberta de

petitíssimes escates amb forma similar a la de les seves dents, que canalitzen el
corrent del fluid i eviten els vòrtexs.
Actualment, diversos grups de recerca treballen en l’optimització de superfícies micro i

nano-estructurades que imiten la pell del tauró, per tal de reduir el consum de
combustible de vaixells i avions, entre altres aplicacions.

•Materials basats en els principis de la natura

•Impermeabilització de Nelumbo nucifera

Nano-recubriments de Nanoproofed®
Recobriment per a rajoles Recobriment per a fusta
Recobriment per a pedra Recobriment per a tela

Efecte ventosa o buit.

Efecte velcro •George de Mestral, enginyer
Electric nascut a Suïssa cap a
principis de 1900, passejava un
dia amb el seu ca pel camp. A la
tornada d'aquest passeig, George
va veure com s'havien adherit als
seus pantalons i al pèl del seu ca
cards alpins i la dificultat de
desenganxar-los del teixit.
•Estudiant una mica millor el

disseny que tenia aquest card,
George de Mestral va crear el
Velcro.

El nacre
Les closques dels mol·luscs, i en particular, el

nacre, són materials composts per una matriu
orgànica; en general, entre el 95 i el 99 % és
carbonat càlcic (en forma d'aragonita o de
calcita) i la resta, una matriu proteínica de
conquiolina. Aquesta petita proporció orgànica li
dóna al nacre una resistència molt més alta que a
l'aragonita o calcita soles.

Microestructura del nacre Microestructura de plaques de SiC
cimentades amb grafit
Mitjançant la tècnica que utilitzen els mol·luscs s'han fabricat peces de carbur de silici (SiC) molt més
tenaces que les convencionals.
A partir de plaquetes de SiC recobertes amb grafit s'ha aconseguit augmentar considerablement la tenacitat de
fractura En aquest nou material el SiC fa el paper de l’aragonita i el grafit el de la cola proteica.
Una segona generació de ceràmiques tenaces són les ceràmiques monolítiques fibroses. Estan formades per
plaques hexagonals de nitrur de silici Si3N4 unides per un «morter» de nitrur de bor. Aquest material té un
excel·lent comportament en fractura.

Enginyers del Departament de Ciència dels Materials
i Enginyeria de la Universitat de Califòrnia a
Berkeley han ideat una tècnica per fabricar
ceràmiques igual de fortes i resistents que l'acer.
Per biomimetizar, els científics han creat una sèrie de

microcapes d'òxid d'alumini entre les que s'ha
infiltrat un polímer que actua com a cola i que
impedeix que el nou material es faci trossos, com les
ceràmiques convencionals.
Tot i que la investigació està encara en una fase

incipient, els seus creadors esperen que aquesta
ceràmica pugui aplicar-se en coses fins ara
impensables, com per fabricar l'estructura d'un cotxe
o com a element estructural d'edificis energèticament
eficients.

La seda
Fibra de seda formada per

dos filaments de fibroïna
units per sericina
Les orugues de la seda
La seda és una fibra tèxtil natural. El filament de la seda prové d'unes proteïnes
(fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir,
l'eruga de la papallona de la seda. Els primers a fer servir aquesta substància i elaborar
el teixit van ser els xinesos, i tant la valoraven que es diu que estava prohibit treure
cucs fora de l'imperi i que es castigava amb la mort qui ho intentava. Tot i l'estricta
vigilància, sembla que alguns europeus van aconseguir treure'n alguns exemplars
amagats a l'equipatge. Posteriorment, el comerç d'aquesta fibra es va generalitzar a
partir de la Ruta de la Seda.

La seda de les aranyes
El museu Victoria & Albert de Londres va exibir, l’any 2012,

la capa de seda daurada obtinguda de 1,2 milions d'aranyes
de l’espècie Nephila. La peça és una de les dues úniques que
existeixen al món. Es va realitzar a Madagascar durant 8
anys.

La seda de l’aranya està formada
principalment per la proteïna fibroïna la
qual polimeritza en contacte en l’aire.
Part de la raó per la qual és tan difícil de

generar seda d'aranya al laboratori és que
comença com una proteïna líquida que es
produeix per una glàndula especial a
l'abdomen de l'aranya. Usant les seves
fileres, les aranyes apliquen una força
física per reorganitzar l'estructura
molecular de la proteïna i convertir-la en
seda sòlida.
Les aranyes fabriquen la seda a

temperatura ambient i a pressió
atmosfèrica.
Micrografia de les glàndules
productores de la fibra de les
teranyines

El primer Biosteel de Nexia Biotecnologies
El 2002, Nexia Biotecnologies, una empresa canadenca, va

desenvolupar un mètode que obriria el camí perquè altres
grups de recerca per a produir seda d'aranya de seda per
mitjans no tradicionals. Els investigadors de Nexia van
entendre que els mitjans tradicionals d'extracció de la seda
d'aranya eren ineficients a gran escala i van extreure gens de
la seda dragline (la que forma els radis resistents de la
teranyina) i els van introdiur a cabres. A través de la seva llet
podien obtenir la proteïna d’una manera més abundant, però
seguia sense resoldre el pas de la proteïna líquida a la forma
sólida de la fibra. Insvestigadors de l'Exèrcit dels Estats Units,
que tenien coneixement previ de filat de fibres a partir de
solucions de proteïna líquida, van acobseguir elaborar la fibra
que anomenàren BioSteel.
La companyia va quebrar el 2009.

Escherichia coli

Resistència tracció Tenacitat Allargament
[MPa] [MJ/m3] [%]
Seda d’aranya 1500 350 30
Seda d’aruga 600 70 18
Nylon 6.6 950 80 18
Kevlar 49 3600 50 2.7
Fibra de carboni 4000 25 1.3
Acer d’alta resistència 1600 6 0.8
Biosteel 1500 150 30

L'esponja de mar Euplectella, fabrica atractives fibres de vidre, anomenats espícules.
Es dóna el cas que un equip d'investigadors han demostrat que aquestes fibres
òptiques són excel·lents.
Les fibres de les esponges tenen una longitud d'entre 5 i 15 centímetres, i un diàmetre
d'entre 40 i 70 micres, aproximadament el gruix d'un cabell humà, són doncs més
primes que les fibres sintètiques artificials. Mostren una estructura sofisticada: un nucli
de vidre de silici pur de 2 micres de diàmetre que envolta un filament orgànic molt
prim, i un revestiment format per capes primes. El revestiment funciona de la mateixa
manera que el revestiment de les fibres òptiques fetes per l'home, canalitzant les ones
perfectament. Les fibres de les esponges són excel·lents conductores de la llum perquè
contenen petites quantitats de ions de sodi. L'esponja afegeix aquests ions d’una
manera controlada utilitzant molècules orgàniques a temperatures ordinàries. No
obstant això, les fibres òptiques artificials es fabriquen a temperatures prou altes com
per fondre part de vidre, i l'addició de quantitats controlades de ions de sodi és un
veritable repte perquè fa que les fibres perdin la seva consistència vidriosa.

Les fibres de l'esponja són molt més flexibles que les fibres fetes per l'home, fins i tot
es pot fer un nus amb elles sense que es trenquin. Les fibres sintètiques fetes per
l'home es trenquen perquè tan aviat com s'inicia una petita esquerda s'estén fàcilment
a través del material que és fràgil com el vidre. Aquesta és una de les principals causes
dels talls soferts per les fibres òptiques comercials, la qual cosa comporta costoses
reparacions. Però els separadors entre les fines capes del embolcall de les fibres
d'esponja impedeixen la propagació d'esquerdes.

La resilina dels insectes
La goma més flexible del món, la resilina, prové dels insectes. És la que confereix a
les puces la seva alta capacitat per al salt i causa els grinyols de les cigales, i també
juga un paper important en les ales dels insectes. De fet, es va descobrir per primera
vegada en les ales de libèl·lula fa uns 40 anys.
La resilina és una proteïna prou estable com per durar tota la vida d'un insecte, ja que
l'insecte, en la seva edat adulta, deixa de fabricar-la. Si es considera el nombre de
cicles de contracció i extensió que la resilina ha de realitzar en el transcurs de la vida
d'un insecte, la capacitat de resistència a la fatiga del material al llarg de la seva vida
és extraordinària.
Recentment, un equip d’investigadors ha aconseguit reproduir aquesta super goma. El

2001 es va descobrir el gen de la resilina en el genoma de la mosca de la fruita, així
que van copiar el gen en els bacteris intestinals comuns, Escherichia coli. Després, van
induir als bacteris a produir la proteïna.
Aquesta resilina artificial era tan bona com la produïda pels insectes. La seva elasticitat
era gairebé perfecte, només el 3 % de l'energia emmagatzemada en l'estirament es
perdia en forma de calor en la contracció. Per altra banda, la resilina pot triplicar la
seva longitud en repòs sense trencar-se. És la proteïna elàstica més eficient coneguda.

Els científics, dirigits per Christopher
Elvin, de l'empresa CSIRO Livestock
Industries, de Queensland
(Austràlia), escriuen a la revista
"Nature" que aquest biomaterial és
de gran utilitat per a aplicacions
industrials i biomèdiques .
Segons els experts, podria emprar-

se, per exemple, per reemplaçar
materials sintètics similars a les
parets de les artèries danyades, ja
que la resilina és molt similar a
l’elastina de les artèries humanes.
També es podria utilitzar per als

implants de disc intervertebral que
han de durar més de 100 milions de
cicles, que és aproximadament el
nombre de vegades que movem la
nostra esquena al llarg de la nostra
vida, i sabem que la resilina pot
durar tant de temps.

L’adhesiu del Gecko
Els geckos són una família de curiosos llangardaixos, dels quals hi ha unes 1.000
espècies diferents. A diferència de la majoria de llangardaixos, que estan actius durant
el dia, els geckos tenen vida nocturna. El seu tret més curiós és la seva habilitat per
enganxar-se a gairebé tot. Aquests llangardaixos són capaços d’enganxar-se sobre
superfícies polides i fins i tot de caminar pel sostre, romanent còmodament suspesos,
aparentment immunes a les lleis de la gravetat. Un sol peu del gecko podria arribar a
fixar-se i suportar uns 18 kg de pes.

MACRO MESO MICRO NANOESTRUCTURES
Els dits del gecko estan recoberts per mig milió de petites fibres (anàlogues als pèls
d'un raspall de dents), cadascuna de les quals es ramifica donant lloc a centenars de
fibril·les encara més diminutes, al voltant dels 200 nanòmetres. La teoria de les forces
de Van der Waals estableix que, en distàncies curtes, la major part de la matèria
experimenta una atracció a causa d'aquestes forces. Encara que febles, són forces
additives. I la unió fa la força. Aquí rau el secret de la sorprenent adhesivitat dels
espinosos peus del gecko .
El conjunt de fibril·les, amb milions de punts de contacte, s'adapta a qualsevol

topografia, s'adhereix instantàniament, i es desenganxa també amb gran facilitat quan
les fibril·les es retreuen gradualment. Actualment es dissenyen i fabriquen materials
polimèrics amb nanofibres idèntiques a les del gecko. A diferència d'un cinta adhesiva
convencional, aquests nous materials no requereixen de cap cola, s'adapten a
qualsevol tipus de superfície, no es gasten , i són autonetejants.

Investigadors del MIT (Massachusetts Institute of
Technology), dirigits per Robert Langer, han creat
un embenat adhesiu impermeable per ser utilitzat
en quiròfans a l'hora d’apedaçar ferides
quirúrgiques o lesions internes. Inspirats en alguns
dels principis que fan únics els peus del gecko, la
superfície de l'embenat imita la mateixa estructura
rugosa a l'escala nanomètrica que la que permet
als llangardaixos fixar-se en parets i sostres.
D'altra banda, sobre la superfície nanoestructurada

han incorporat una capa fina de cola que ajuda
l'embenat a fixar-se en ambients humits, com el
teixit pulmonar o el del cor. A més de funcionar en
superfícies humides, aquests adhesius presenten
altres propietats que els fan especialment útils per
al sector mèdic: són biocompatibles (evitant així
inflamacions), biodegradables (es dissolen al cap
de cert temps, evitant haver de ser eliminats
manualment) i elàstics (podent-se ajustar i estirar
amb els teixits del cos).

Les coloracions metàl·liques dels escarabats
Els colors físics
Les seves ales són estudiades per un equip de científics de la Universitat de Costa Rica
(UCR) i de l'Institut Nacional de Biodiversitat (INBio) mitjançant la llum i proves sota el
microscopi. La investigació estudia 40 espècies pertanyents a la família Scarabaeidae i
dividides en els gèneres Chrysina, Pelidnota i Strigidia. Dins aquests gèneres hi ha
molts individus de coloracions metàl·liques, daurats i platejats, verds, blaus i vermells
metàl·lics.
Els investigadors pretenen manipular la llum per veure com es reflecteix en les ales
anteriors (èlitres) d'aquests escarabats i així comprendre les seves propietats òptiques
per tal de relacionar-les amb l'estructura de la matèria quitinosa que compon els èlitres.
La cutícula que recobreix les seves closques té almenys 70 capes de quitina, i

cadascuna ofereix un índex de refracció diferent de la llum. Aquests extraordinaris
exemplars trenquen la llum visible i la descomponen d'una manera semblant a un
prisma. Cada capa reflecteix amb força un color diferent, i les interferències òptiques
proporcionen aquest lluentor metàl·lica daurat i platejat. La troballa pot conduir a
l'obtenció de pigments que tinguin l'aspecte de l'or o la plata, o fins i tot materials que
incrementin el rendiment de les plaques solars.

El color sense pigments

El color sense pigments
Les papallones del gènere Morpho són una espècie de papallones neotropicals trobades principalment a
Amèrica del Sud, així com a Mèxic i Amèrica Central. La seva envergadura varia entre els 7.5 cm i els 20 cm.
Moltes papallones d'aquesta espècie posseeixen colors iridescents en les seves ales amb centelleigs blaus i
verds que es poden veure a mig quilòmetre de distància. No obstant això, en les seves ales no hi ha ni una sola
molècula de pigment, fabriquen el color d'una manera similar a les bombolles de sabó. Els colors que podem
observar en les bombolles de sabó són fruit de la llum que es reflecteix des de dins i des de fora de la pompa i
aquests canvien amb l'angle de visió. Però el color d'una Morpho és molt més intens que el d'una bombolla de
sabó, la raó està en la microarquitectura de cadascuna de les escates de les ales.

A la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han examinat amb gran detall la microarquitectura de les papallones
Morpho, cada escata està coberta de protuberàncies i les protuberàncies es componen de capes de cutícula, les
capes estan separades per una distància que és exactament la mateixa que la longitud d'ona del blau brillant,
per això, quan la llum del sol incideix en les capes, només es reflecteix el blau brillant.
La col·locació precisa de les capes implica que les ones successives de les capes interfereixen entre si, la qual
cosa reforça i intensifica la coloració.
La iridescència es dóna quan això passa simultàniament amb més d'un color.

Lamprocyphus augustus Pachyrrhynchus gemmatus
Les papallones Morpho no són les úniques que utilitzen aquest sistema d'interacció amb la llum. De fet, és
relativament comú entre els insectes. El corc august, per exemple, posseeix una lluentor intensa de color verd
que canvia segons l'angle de visió. O el , que té cercles formats per cristalls fotònics naturals que semblen
realment enfilats.

Render de la fabricació d’un pont fractal
MX3D, a research and development startup company,
will use robots to 3D print a pedestrian bridge across one of Amsterdam’s canals.

2016 7 Informacio. Biomimesi

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2016 7 Informacio. Biomimesi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

INTRODUCCIO A LA BIONICA I LA BIOMIMESI

biònica βίος bios (vida) i ic (relatiu a)

La biònica és l'aplicació tecnològica de mètodes i sistemes trobats

biomimètica βίος bios (vida) i μιμητικός mimetikos (imitar)

La biomimètica és una disciplina o tractat que estudia la imitació

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

Talp (Talpa europaea) tuneladora

Grill talp (Gryllotalpa gryllotalpa)

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

•El formigó té 10 vegades més

antoni martínez taberner

Encavallada warren a l’òs

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

Esquelet de Apatosaurus Stegosaurus

antoni martínez taberner

Pont a San Francisco

La Pedrera (Gaudí) Pont a Mèrida

antoni martínez taberner

Issus coleoptratus és un insecte saltador.

Aquest insecte és la primera criatura en la

antoni martínez taberner

Es tenen referències molt antigues

Reproducció d'un parell d'Homo

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

•A part de les referències

•Inicialment va ser creada per

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

Els ful·lerens són la tercera forma més estable

El ful·lerè més conegut és

antoni martínez taberner

Brazuca Rio 2014

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

•Els diagrames de Voronoi nomenats

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

•Mamillaria sp. crispata Aspecte de meandres de la superfície d’un

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

antoni martínez taberner

La llei quadràtic-cúbica és un principi matemàtic-geomètric, que descriu la relació entre

antoni martínez taberner