El Partenó d’Atenes

El món clàssic
Art grec
 Repassem les característiques de l’arquitectura grega:

• Arquitravada: estructura dels edificis basada només en

línies horitzontals i verticals.
• Cerca l’harmonia visual.
• Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la
monumentalitat.
• Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els
classifica en ordres.
• Materials més usats són pedra i marbre.
• Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis

Recordem que l’ordre arquitectònic sorgeix de la

necessitat de fixar una relació entre cada una de les
parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava
la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el
sustentat, la llinda o arquitrau.
Recordem les parts del temple:
Frontó
Entaulament Element triangular a la part alta
Part superior d'una construcció del temple
que consta de tres elements:
cornisa, fris i arquitrau.

Columna
Element arquitectònic
de suport, generalment
de secció circular.
Consta de tres
elements: base (menys
el dòric), fust i capitell

Base
Element esglaonat
que eleva el temple
del terra
Documental
Ordre dòric (parts)

timpà

frontó

cornisa

Fris(tríglif
entaulament i mètopes)
arquitrau

capitell

fust
columna
estries
d’aresta viva

estiloba estereobat
t
 EL PARTENÓ
Arquitectes: Estil: grec clàssic
Ictinos i Cal.lícrates Materials: marbre i fusta
Cronologia: 447-432 a C Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 69,5 m x 31 m;
Localització: Acròpolis d’Atenes columnes, 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base

10,5 m alt

1,8 m
69,5 m diàmetre
31 m base
 Biografia dels autors

Ictinos i Cal.lícrates foren els principals arquitectes del Partenó, i el

director de tota l’obra va ser Fídies. Dels arquitectes no en tenim
gaire informació. Varen treballar durant l’esplendor d’Atenes, a l’època
de Pèricles, al segle V a C.

Ictinos fou l’arquitecte del temple dòric d’Apol.lo a Bassae (430 a C).
Cal.lícrates construí el petit temple jònic d’Atena Niké (448-421 a C).

http://es.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%ADcrates

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4354.htm

http://labrandero.tripod.com/artegriego/id1.html
L’Acròpolis d’Atenes
L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció
 El Partenó: Elements de suport

Columnes dòriques i murs

Base de 3 graons, estereòbat

o crepidoma, que culmina amb
un últim graó o plataforma,
l’estilòbat.
A sobre 8 columnes dòriques a
les façanes principals, i 17 a
les laterals.
Elements suportats

Coberta inclinada de dues

aigües i 2 façanes (parts
més estretes) amb
frontons triangulars
Entaulament compost
d’arquitrau, fris i cornisa que
recorre tot el perímetre
(horitzontal)
 Espai exterior del Partenó

Concebut per ser vist des de fóra

Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils

(segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de
columnes) amb 17 columnes als laterals.
 El fust de les
columnes format per
tambors superposats i
amb estries d’aresta
viva

Àbac
(quadrangular)

Equí
(forma con)

Collarí
(motllura
anular)
Cornisa

Fris
Tríglif Mètopa

Arquitrau

Àbac
Equí
Collarí

Acroteri
Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques
 Frontó triangular

Timpà

Façanes estretes: oriental i occidental. Coberta de dos aiguavessos.

La blancor del marbre

Pentèlic contrastava amb
la policromia original, avui
perduda, de vermells,
daurats i blaus de
capitells, entaulament i
frontó.
 Conjunt proporcionat

Equilibri massís Búsca la perfecció a través

Dimensions mitjanes
i buit (creació de les matemàtiques: un mòdul
(home mida de totes
les coses) d’un ritme harmònic)

Ús de carreus
regulars (isòdomos) Arquitectura Pintat en
en unió viva (sense argamassa arquitravada colors vius
y units amb grapes). Marbre
pentèlic
Cantons: columnes
Columnes formades més gruixudes,
por tambors units triglifs als extrems,
por un vástago Entaulament i Refinaments
metàlic central Grades corbes òptics

Columnes y entaulament Éntasi central

dòric
Intercolumnis
Diferent tamany
Plataforma o
krepis (últim esglaó
estilòbat) pels Ictinos, Calícrates y Fidias
quatre costats, i dos Partenón Historia del Arte
© 2006 Guillermo Méndez Zapata
estereòbats
 Espai interior del Partenó Planta rectangular

Pòrtic oriental o pronaos

(hexàstil)

Sala gran
(nao o
cel.la) Estàtua d’Atena

Cela-la

Opistòdom
(tresor)
4 columnes
jòniques

Columnata interior
Pòrtic occidental
de 2 pisos en forma
de “U”
 Correccions òptiques: Per evitar la
sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador. Les seves dimensions estan
motivades pel desig de
construir un gran temple a
L'alçària de la divinitat protectora i de
l'arquitrau, del plasmar la grandesa de la
fris i de la cornisa polis i el poder de l'estat.
és un terç de
l'alçària de la L'amplada de les
columna mètopes disminueix
progressivament i de
Les distàncies que manera quasi
separen les columnes no imperceptible a partir
són iguals; també estan del centre. Les
lleugerament inclinades mètopes dels laterals
cap al centre i cap a l'interior. són més amples.

L'estilobat no és
uniforme, sinó que els
angles se situen 11 cm.
més baix que el mig. El
mateix s'esdevé amb
El fust té l’èntasi. l'arquitrau. Aquesta
curvatura servia per
augmentar l'estabilitat
de l'edifici.

En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.

 Més informació:
Partes del templo

Naos o cella Pronaos

Opistodomo
(pórtico delantero abierto)

Sala posterior Tres naves separadas Era la sala de

aislada de la cella. Cuatro
Columnas
Se guardaba el
tesoro de la ciudad jónicas
dos nivelesen forma de U
Decoración: Tímpanos:
Nacimiento Atenea y elección
patrono del Ática. Metopas:
gigantomaquia, centauromaquia,
Amazonamaquia y Guerra de
Troya. Friso del muro exterior:
Procesión de las Panateneas
Perfecta integración
en la naturaleza
la diosa (Palas Athenea).
por dos filas de
columnas jónicas a Los cultos se realizaban
fuera, al aire libre
Ubicado en la acrópolis,
recinto sagrado, estásu fachada
principal se orienta de espaldas
a los propíleos (entrada de la
acrópolis), hacia el Este
(nacimiento del sol).
Características del templo:
Rectangular (los circulares
se llaman tholos), orden
dórico exterior, anfipróstilo
(columnas en fachada principal
y trasera), períptero (columnas
alrededor: 17 laterales) y
octástilo (8 columnas en parte
frontal)

Historia del Arte

Ictinos, Calícrates y Fidias © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Partenón
El Partenó forma part
del conjunt urbanístic
religiós de l’Acròpoli
d’Atenes. La façana
principal està orientada
a l’est, per on surt el
sol, com era habitual al
temples de l’Antiguitat.
La façana occidental
dóna a l’entrada
principal de l’Acròpoli.

El Partenó és la
construcció principal del
conjunt, per la seva
majestuiositat, situació,
grandària...

Entorn i integració
urbanística del
Partenó
INTERPRETACIÓ (Funció, contingut i significat)

                                                            
 
ELS MARBRES
DEL PARTENÓ

Quan es va fer el Partenó, entre el 447 i el 432 a.C.,

es van crear tres grups d’escultures per guarnir-lo: les
mètopes, el fris i els frontons. D’aquests, les mètopes i el
fris formaven part de l’estructura del Partenó mateix. No
van ser tallats i després col·locats en el lloc que els
corresponia, sinó que es van fer en les mateixes parets del
Partenó, un cop que havia estat construït.
 INTERPRETACIÓ
El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies
o dels seus deixebles
Façana principal (est)
Frontó occidental
“Naixement d’Atena”
“Disputa Atena i
Posidó”

Va ser el gran temple ofert pels atenesos a Atena després de derrotar

els perses. Es construí durant l’època de Pèricles, i inicià la reconstrució
de l’Acròpili, destruïda durant les guerres mèdiques.
Els marbres del Parteó
Estàtues dels frontons

Naixement d’Atena (frontó oriental)

Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)

Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts
altes (capitells, tríglifs, mètopes, frontons i frisos)
Són també importants en la interpretació els efectes òptics, ja que
cercaven crear un ambient sagrat amb les proporcions perfectes, també
sagrades.
El fris, de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior
de columnes; per tant no era tan visible com les mètopes. És una
escultura allargada contínua en baix-relleu, que representa la processó
de les Panatenees cap al Partenó.

Les Panatenees era una gran festa en honor d’Atena, i es

celebrava amb gran solemnitat cada quatre anys.
El fris suposa un canvi en quant a la representació dels
frontons. Totes les figures estaven policromades en colors vius. La
part superior posseeix un relleu més profund, per afavorir la
perspectiva.
Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del
període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.
 Elements que apareixen a la processó: Homes a
cavall i a peu; figures amb vestits militars (aurigues),
aiguaders o figures que porten àmfores, i persones que
porten animals per al sacrifici (bous, bocs... ). Hi ha
absència de fons a les escenes. Tampoc no n’hi ha
escala.

L’escena més important és l’Assemblea dels déus,

o escena enmarcada per les divinitats que apareixen
assegudes. S’intercala l’escena del ‘peple’. Es
representen dotze escenes, de les quals es conserven
tres. Són les úniques figures divines, però amb el
mateix tractament de la resta de figures humanes.
Fris occidental
Fris septentrional

Aiguaders, conductors de bous...

Fris meridional
Fris oriental

Posidó, Apol.lo i
Artemis
Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada
costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament
arquitectònic anomenat tríglif. S’hi representaven batalles mítiques. Avui
se’n conserven 19.

Escenes de la Centauromàquia
(alt relleu)
Reconstrucció del fris i les mètopes
Reconstrucció d’una vista d’entrada a l’Acròpoli en la seva
època d’esplendor
Funció

Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena

monumental als déus com agraïment pels seus favors. També
demostrava la grandesa d’Atenes en el moment en que es
construí, amb la seva acumulació de riqueses.
Història de l’edifici

El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les

guerres mèdiques i destruït pels perses. La seva construcció fou
iniciada per Pericles entre els anys 447 i 432 aC. Els arquitectes
foren Ictinos i Cal.lícrates, i varen estar sota les ordres del famós
escultor Fídies, autor de la decoració escultòrica i de l'estàtua
d’Atena en or i marfil.
L’edifici conservà el seu caràcter religiós en els segles següents,
fou església bizantina i mesquita musulmana (amb minaret).
L’interior s’anà modificant, però l’exterior es mantingué intacte fins
el 1687 quan els turcs l’utilitzaren com a dipòsit de pólvora en la
seva guerra contra els venecians, i una bomba d’aquests destruí
gran part del Partenó (part central)
A principis del XIX, l’ambaixador britànic a Constantinoble, lord
Elgin, va treure la major part de la decoració escultòrica i la va
dur a Anglaterra, venent-les al Museu Britànic
Context històric

Els anys de govern de Pericles a Atenes (461-429) van tenir un

esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel·lectuals
preocupada sobre tot per les creacions de l’esperit, en les quals
l’antropocentrisme triomfà del tot. Els monuments que es varen anar
construint a l’Acròpolis des de l’època arcaica havien estat relacionats
amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i
especialment elegit per la deessa Atena.

Pericles encarregà la direcció tots els seus projectes artístics a

Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell
moment. Sembla que Ictinos fou el principal responsable del projecte
del Partenó, i treballà associat amb Cal.lícrates. La construcció
començà el 447 aC i s’acabà en 9 anys, sent el primer monument
construït a l’Acròpolis, excepte l’ornamentació escultòrica, que es
col·locà el 432 aC. Ictinos utilitzà els fonaments del primitiu temple
d’Atena, ampliant-los. No s’anomenà Partenó fins molt més tard
(parthenos vol dir verge, i es refereix a Atena, deessa protectora de
la ciutat)
L’arquitecte principal fou Iktinos, que va
escriure un llibre avui perdut, sobre les
teories desenvolupades en la construcció del
Partenó. Hi desenvolupà la seva idea del que
és un temple dòric i com s’ha de modelar
l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats
dins de l’ordre dòric, que es consideraren
revolucionàries, com hem vist anteriorment.
Després es construïren els Propíleos, el temple
de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres el qual
acabaren el 406. Fou quasi mig segle
d’activitat constructiva.

L’estil segueix el de l’ordre dòric, però amb

modificacions. La cel·la dividida en dues parts
desiguals i la introducció de trets jònics (el
fris interior dels murs de la cel·la i 4
columnes jòniques de l’opistòdom). Les
esmentades correccions òptiques per
compensar els efectes visuals. La policromia
també comentada.
Models i influències

És una síntesi entre la tradició dòrica

(robusta, austera i monumental) i la
novetat jònica (més esvelta, decorada i
reduïda) que agafà l’home com a mesura
en la recerca de l’harmonia
constructiva.

Referents són els grans temples de la

Magna Grècia (Sud d’Itàlia i Sicília). El
Partenó es considera la culminació de la
perfecció arquitetònica grega i exemple
de refinament i esveltesa, i un model
de síntesi absoluta entre arquitectura i
escultura, com hem vist a l'analitzar
els seus marbres. La distribució interior
de la cel.la és també una important
evolució en el desenvolupament d’aquest
espai sagrat.

Tota l'arquitectura clàssica posterior

Temple de la Concòrdia a
tindrà el Partenó com a referència
Agrigento, Sicília (S. V aC)
obligada.
Temple de la Concòrdia
Temple de d’Hera a Paestum, Nàpols