L’ARQUITECTURA

L’ART GREC
 L’Arquitectura Grega

L’ARQUITECTURA GREGA

Introducció: Naixement de
l’urbanisme
1.- Característiques generals

2.- L’arquitectura religiosa: el

temples
3.- Els estils o ordres arquitectònics

4.- L’arquitectura civil: el

teatre

DÒRIC JÒNIC CORINTI

 Introducció: Naixement de l’Urbanisme

EL NAIXEMENT DE L’URBANISME
L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el
creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada
edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta.

Tres factors van condicionar l’urbanisme

grec:
- Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles
mateixes)
- La topografia muntanyosa del
terreny
- la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les
reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
 El Naixement de l’Urbanisme

ORGANITZACIÓ DE LA POLIS

Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió

defensiva)
Podem diferenciar:

- Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis

sagrats.
- Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques,
mercats i transaccions comercials i administració de justícia

- Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats

a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...)
 El Naixement de l’Urbanisme

EL PLA HIPODÀMIC

Els grecs són també els inventors del traçat hipodàmic o ortogonal, de carrers rectilinis
que s’entrecreuen en angle recte.

Aquesta forma de planificar la distribució de les

ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un
projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al
475 aC. Després que aquesta ciutat fos destruïda
pels perses durant les guerres Mèdiques

Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats

exercirà una gran influència en etapes posteriors
des de els romans fins els nostres dies.
 El Naixement de l’Urbanisme

EL PLA HIPODÀMIC

Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)

 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals

CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.

(no utilitzen ni arcs ni voltes)

Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus

perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa

Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi

Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)

La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric,

Jònic i Corinti.

Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis

Les construccions es policromaven.

 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals

CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM )

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.

(no utilitzen ni arcs ni voltes)

Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus

perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa

Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi

Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)

La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric,

Jònic i Corinti.

Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis

Les construccions es policromaven.

 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament

esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants

La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc
preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es
realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)
 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple

La planta dels temples més comuna és la rectangular.

Forma que deriva del mègaron de la cultura micènica, una estructura rectangular
dividida en 3 espais:
 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple

Però, en algunes ocasions, també pot tenir una forma circular (tholos).

En aquest cas, la forma circular prové de les tombes dels prínceps micènics

Tant si presenten una forma rectangular com circular, el més important és tenir present
que a la cultura grega la majoria de les cerimònies religioses es feien a l’exterior, per
la qual cosa els temples es van construir donant més importància a l’exterior que a
l’interior.(Els temples és van construir per ser vistos)
 L’Arquitectura Religiosa: El Temple

PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA

La estructura interna del temple grec rectangular solia ser molt simple: Una sala
central flanquejada per dues de més petites, de caràcter similar i que li donaven un
aspecte simètric, però amb funcions diferenciades.

Naos o cel·la: estància principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu

Pronaos: “Davant de la Naos” era el pòrtic d’entrada o accès. Situat en la part davantera

Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar
les joies i tresors relacionades amb el déu.

PERISTIL
PRONAOS

OPISTÒDOM

NAOS
 L’Arquitectura Religiosa: El Temple

Pronaos Naos o Cel·la

Opistòdom

Peristil

Estilòbat
Estereòbat
 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple

L’ESTRUCTURA EXTERNA (FAÇANA)

Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels
seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un
element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior.
 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple

CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES

SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN

LES DUES FAÇANES:
- Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes
- Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior

SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES

- In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant
- Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble
- Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís
- Tholos: Temple circular rodejat de columnes
 L’Arquitectura Religiosa: El Temple

Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es

classifiquen:

Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10)

TETRÀSTIL OCTÀCTIL

Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit).
 4.- Els Ordres Arquitectònics

EL ORDRES ARQUITECTÒNICS

La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà

als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar
principalment en les façanes, tant en la disposició, com en la decoració
dels elements que la integren

L’art grec té tres ordres arquitectònics que

són:

JÒNIC CORINTI
DÒRIC
Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i
per la manera com estan disposats els elements de cobertura
 4.- Els Ordres Arquitectònics

Cada ordre consta de les següents parts:

COBERTA
Formada per dos aiguavessos i que
dona origen al Frontó i el timpà

ENTAULAMENT
Part superior que consta de tres
elements: arquitrau, fris i cornisa

COLUMNA (SUPORT)
Element de suport, de secció circular.
Consta de tres elements: base, fust i
capitell

BASAMENT o CREPIDOMA
Element esglaonat que eleva el
temple del terra
 Els Ordres Arquitectònics

Ordres arquitectònics: Parts

DÒRIC JÒNIC CORINTI

 4.- Els Ordres Arquitectònics

ORDRE DÒRIC

És l’estil més sobri (menys ornamental)

Basament en tres graons: estereòbat

(els dos inferiors) i estilobat (el superior)

Columna: sense basa, descansa directament a

l'estilobat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit
en tres parts (collarí, equí i àbac)

Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna

tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais
quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa

Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos

frontons decorats amb escultures
 4.- Els Ordres Arquitectònics

ORDRE DÒRIC
 4.- Els Ordres Arquitectònics

ORDRE JÒNIC

Més esvelt i ric en

ornamentació
Crepidoma o basament en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilobat (el superior)

Columna: basa formada per dos toros separats per

una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell
decorat amb dues volutes en espiral

Entaulament: arquitrau format per tres bandes

horitzontals o platabandes; fris llis (sense divisions)
amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa
que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric)

Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons

decorats els timpà amb escultures
 4.- Els Ordres Arquitectònics

ORDRE JÒNIC
 4.- Els Ordres Arquitectònics

EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES

El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric,

però la diferència fonamental està en les estries

En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen

un fil tallant, és a dir, són a aresta viva.

Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien

amb llistells, o motllures amb un perfil
quadrangular
 4.- Els Ordres Arquitectònics

ORDRE CORINTI

És una variant de l’ordre jònic amb algunes

diferències: fust més esvelt i capitell decorat
amb fulles d’acant i una àbac de costats
còncaus.

És el més ornamental o decoratiu dels tres

ordres.
 4.- Els Ordres Arquitectònics

ELEMENTS DECORATIUS

En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides)

o masculines (atlants)
 L’Arquitectura Grega

Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples grecs són els acroteris

Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de

palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.
 4.- Els Ordres Arquitectònics

EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM )

PAU1
7
PAU1
7

DÒRIC JÒNIC CORINTI

 4.- Els Ordres Arquitectònics

EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.)

 4.- Els Ordres Arquitectònics

EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ATENEA NIKÉ ( 421 aC. )

 4.- Els Ordres Arquitectònics

EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. )

Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del
pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruït durant
la Guerres Mèdiques amb els perses.

Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no
s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès.
 4.- Els Ordres Arquitectònics

El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses.

Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com
Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom.

El temple, de dimensions més reduïdes

que el ´Partenó, presenta un caràcter
poc unitari, per la necessitat
d'adaptar-se a les característiques del
irregular terreny i respectar les restes
dels antics santuaris de culte v
(Cècrops, Erecteo...) e
s
tí Posidó
Mnèsicles construeix un edifici b Santuari
complex, integrat per varis cossos en u d’Atena
diferents plànols, format per tres l
Erecteu
portics i diferents espais dedicats a les
diferents divinitats i herois.

Resulta difícil saber quina era la Pòrtic de les Cariàtides

distribució original, donades les (tomba de Cècrops)
successives reformes que ha patit.

El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un
lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense
santuari.
 4.- Els Ordres Arquitectònics

L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera.

Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers. PAU1 PAU1

7 7

Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten
sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple.

Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs
per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques.
 4.- Els Ordres Arquitectònics

UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura

diferent.

Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït
en l’època hel·lenística, la qual cosa implica que l’edifici ja no cerca ni l’harmonia, ni la
proporció, ni tampoc es construït a escala humana (Antropocentrisme).

Ben al contrari, aquesta construcció trenca amb els canons clàssics, mostrant una
clara tendència a la monumentalitat. (influència del món oriental)
 4.- Els Ordres Arquitectònics

UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS:

L’edifici es compon d’una sala rectangular, elevada sobre un pòdium massís rodejada
de pòrtics amb columnes jòniques, al mig de la qual s’ubicava altar pels sacrificis.

A la façana, destaquen dues ales laterals que emmarquen una escala monumental
d’accés , i que és la única part que es conserva al Pergamun Museum de Berlín
 4.- Els Ordres Arquitectònics

UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

L’obra és un excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura.

Un fris exterior envolta el pòdium, amb alts relleus, d’una grandària superior a la natural,
fets per escultors de l’escola de Pèrgam, els quals presenten les característiques pròpies
de l’època hel·lenística: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat (pathos)...
 4.- Els Ordres Arquitectònics

UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

Al fris es representa la gigantomàquia (lluita mitològica entre els déus i els gegants).

Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, ( la Terra ), i Uranos, ( el Cel ).

El triomf dels déus sobre

els gegants, simbolitza el
triomf de l’ordre sobre el
caos.

Amb això es volia

associar la victòria del
poble atàlida (identificat
amb el déus) sobre els
bàrbars enemics gàlates
(identificats amb els
gegants)
 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre

L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE

L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com

correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament

Edificis civils més

importants:
La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per
protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços)

El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic

L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant

el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques

El Teatre: Construcció civil de caràcter lúdic destinada a la representació

de comèdies i tragèdies
 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre

El teatre és la construcció civil més significativa. En ell es representaven tragèdies i

comèdies. El més gran i el més ben conservat és el teatre d’Epidaure

Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les

grades o càvea en forma semicircular.

Als seus peus hi havia l’escena i

el prosceni, on els actors feien
la representació,

I al centre es situava l’orquestra,

de forma circular, pel cor i els
músics.

*Al teatre d’ Epidaure, degut a les

grans dimensions, van construir
uns murs laterals de contenció del
terreny.
 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre

Pàradoi
Diazoma
càvea

Orquestra Escena

Prosceni
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre

El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís
(déu del vi i la festa).

Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es
construís un altar al mig de l’orquestra destinat als actes rituals en honor del deu i on
el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari).

Al segle IV aC., el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es
situaran al prosceni (lloc elevat).
 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre

La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos.

Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era
perfecta des de tots els seients.
 L’Arquitectura Grega

Exercicis:

Identifica els ordres arquitectònics i explica les principals diferències que

podem
observar entre ells.
Exercicis: Completa els espais amb la nomenclatura específica

A
1
1

A
B

C E B
2
D 2

F C

G D
3 H 3 E
I F

4 G
4 J
5

5
6

ORDRE DÒRIC ORDRE JÒNIC

 L’Arquitectura Grega

ORDRES ARQUITÈCTÒNICS GRECS: VOCABULARI ESPECÍFIC

DÒRIC JÒNIC CORINTI