ART CLÀSSIC: ROMA

REFERENTS HISTÒRICS
blog sapiens (interessant i breu) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/imperi-roma/page/3/
Biografies en línia https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/teodosio.htm

- VIII a. C. pobles habitants de la Península itàlica: ligurs, umbres,

etruscs, sabins i llatins
- 753 a. C. els llatins i sabins funden Roma (llegenda de Ròmul i Rem)

- PERÍODES HISTÒRIA DE ROMA:

- Monarquia (753 a. C. - 509 a. C.) Els tres últims reis d’origen
etrusc (poble situat al nord, a la Toscana)

- República (509 a. C. - 31 a. C.) Des de l’expulsió dels etruscos.

Conquesta i colonització, guerres púniques amb els
cartaginesos.
- Imperi (31 a. C. - 476 d. C.)
- Nou sistema polític
- Divisió del territori en províncies
- A partir s III d. C. crisi econòmica, política i social:
- les tribus bàrbares ataquen i conquesten l’imperi.
- el sistema esclavista entra en crisi per manca de conquestes
i la ideologia cristiana
- 395 d. C. Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills:
- imperi romà d’occident a Honori
- imperi romà d’orient a Arcadi
- 212 Decret de Caracal·la (dret de ciutadania romana a tots els
homes lliures de l’Imperi)
- 313 Edicte de Milà per Constantí (llibertat de culte pels cristians
- 391 Edicte de Tessalònica per Teodosi (cristianisme religió oficial)
- Odoacre, rei bàrbar, derrotà a Ròmul Augústul i s’acabà l’Imperi
Romà d’Occident.
 Escultura de bronze, de l’època etrusca s V a. C. (posat en qüestió per si
és de l’edat mitjana). Els dos bessons van ser afegits al Renaixement.
Museu Capitolini de Roma

La llegenda va buscar l’origen en

la mitologia romana:
Enees, heroi de Troia i
protagonista de l’Eneida de
Virgili, va sobreviure a la guerra i
es va refugiar al Laci.
Ròmul i Rem, descendents seus i
fills del déu Mart, van ser
abandonats al Tíber i recollits per
una lloba. Més tard un pastor els
va cuidar. Seguint el seu destí
diví, van fundar Roma, 753 a.C..
En una discussió Ròmul va matar
a Rem i es va convertir en el
primer rei de Roma
Anibal Barca, Cartago 247 a. C. - Bitínia 183 a. C. Gran estratega i
estadista
https://www.nationalgeographic.com.es/personajes/anibal Veure el text i les fotos d’Anibal
Estat cartaginés o púnic (significa fenici)
Ruïnes de Cartago. Estàtua cartaginesa amb influència
a les dames Ibèriques (Baza, Elx, Bazalote…)
ACTIVITAT:CRONOLOGIA HISTÒRIA DE ROMA. Completa els referents històrics
- 218 a. C. Conquesta d’Ampúries

- 146 a. C. Destrucció de Cartago

- 44 a. C. assassinat de Juli César

- 27 a. C. Octavi August, primer emperador de l’Imperi Romà

- 138 d. C. màxima extensió de l’Imperi Romà

- 212 d. C. Decret de Caracal.la (extensió de la ciutadania romana a tots els

habitants de l’Imperi)

- 313 d. C. Edicte de Milà per Constantí (reconeix la igualtat del cristianisme i les
altres religions)
- 391 d. C. Edicte de Tessalònica per Teodosi (les creences politeistes van ser
substituïdes pel cristianisme)

- 395 d. C. Divisió de l’Imperi Romà per Teodosi (I el Gran)(occident a Honori i

orient a Arcadi)
- 476 d. C. Caiguda de l’Imperi Romà
EIX CRONOLÒGIC ROMA
JULI CÈSAR
Bust de Caracal·la, Constantí
ÀTILA (l’assot de Déu, s. V d. C. REI DELS HUNS I EL SAQUEIG DE ROMA
https://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/atila-la-pesadilla-de-roma_6288 Veure
les imatges
 LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
Art eclèctic (síntesi) de diferents d’influències. Van absorbir especialment els patrons
estètics i literaris de Grècia.
Cultura pràctica més que teòrica.

ANTECEDENTS:
- Art etrusc: s VII - V a. C.

ROMA: a partir del 509 a. C. però en l’art:

- Republicà (abans no hi ha un art pròpiament romà), s III - I a. C.

Influència de les formes etrusques i gregues.

- Imperial (s I a. C. - V d. C.)
- Imperial
- Tardoromà (des de finals del s III d. C.)
Eclèctic: Que amalgama opinions,
tendències, etc, generalment
considerades com a contradictòries.
Compost per elements molt variats i
amb poca relació entre ells.
Marc històric i cultural
ART ETRUSC
 L’ART ETRUSC COM ANTECEDENT
REFERENTS HISTÒRICS:

- Procedents de l’Àsia Menor, s X a. C.

- s VII instal·lats a la Toscana

- Comerç amb la Magna Grècia i amb els llatins i sabins del

sud

- Cultura barreja de l’art grec i oriental (culte als morts i ritus

als difunts)

- Manifestacions artístiques dominades per les creences

religioses i ritus funeraris
Etruscos
Etruscos
 L’ARQUITECTURA ETRUSCA
- Gran influència en l’arquitectura romana
- l’arc i la volta base de l’arquitectura romana (procedents de
Mesopotàmia i base tècnica de l’art romà)
- el temple etrusc base del model de temple romà

- Arquitectura pública o civil no conservada

- Arquitectura religiosa:
- Tombes:
- únics edificis conservats
- construccions de pedra en grans necròpolis
- generalment excavades a la roca
- cobertes de forma cònica (aproximació per fileres de pedres)

- Temples:
- estat de conservació molt deficient (part inferior de pedra i
superior de fusta i maó, no conservada)
- descrits per VITRUBI (arquitecte romà)
TOMBES A LA
NECRÒPOLI DE
CERVETERI,
s VII - IV a. C.
TEMPLE ETRUSC
- poc conservats (la part inferior de pedra i superior
de fusta i maó)

- Descripció de Vitruvi (arquitecte romà):

- planta quadrangular
- podi alt
- pòrtic de columnes amb tres portes darrera
- tres cel·les (alguns una)
- Importància de la façana principal: pòrtic i
escales (diferència amb l’art grec)
- coberta a dues aigües
- frisos i estàtues de terracota als extrems

- Ordre toscà: (adoptat pels romans). Arquitravat

- Columna llisa, base, capitell tipus dòric
(collarí, equí i àbac)
- Entaulament amb arquitrau llis. Sense
mètopes, ni tríglifs. Amb Cornisa.
ORDRE - Columna llisa, base, capitell tipus dòric (collarí, equí i àbac)
- Entaulament d’arquitrau llis. Sense mètopes, ni tríglifs. Amb
TOSCÀ cornisa.

TOSCÀ
ORDRE TOSCÀ
Temple etrusc
Temple etrusc
 ESCULTURA: el realisme a l’escultura
- Funció funerària
- Temàtica funerària: (reprodueixen els difunts amb gran veracitat, forma
realista, naturalisme, de forma relaxada i quotidiana).
Creences: por a la mort i l’oblit, idea que el difunt viu una altra vida

- Tipologia o gèneres destacats:

- sarcòfags (bonze i terracota), formes realistes i relaxades
- retrats (realisme que va influir en l’escultura romana) Ex: Apol·lo de Veïs
- animals mítics o fantàstics Ex: La Quimera d’Arezzo
- Escultures exemptes per adornar els temples

- Material: bronze i terracota (argila cuita)

- Relació amb l’escultura grega arcaica:
- somriure forçat
- ulls ametllats
- ús de la geometria
- cert hieratisme
La Quimera d’Arezzo(s. V-IV a. C.) Museo Archeologico
Nazionale Florència. Animal mitològic amb força i vitalitat
Escultura
etrusca de
terracota,
policromada,
s VI a. C.

Representava
a Apol·lo en
el temple de
Portonaccio.

Museu
Nacional
Etrusc de
Roma
Luci Juni Brut,
bronze s IV a. C.
heroi de l’inici de la
República.
Museus Capitolins
de Roma.
Sarcòfag dels esposos de Cerveteri (520 a. C.) terracota. Museo Nazionale di Villa
Giulia. Roma http://elblocart.blogspot.com/2011/11/el-sarcofag-dels-esposos.html Bon comentari
Sarcòfag dels esposos de Cerveteri
(520 a. C.) terracota. Museo
Nazionale di Villa Giulia. Roma
Sarcòfag dels
esposos de
Cerveteri
Lloba capitolina, s. V. a. C. Bronze Musei Capitolini, Roma.
Recentment comprovat que data del s VIII, les figures dels infants
afegits al s XV
 PINTURA: la pintura funerària etrusca
- Funció: decoració mural de les tombes
- Objectiu: recreació de l’ambient familiar que es gaudirà a l’altra vida
- Ajuden a conèixer la vida quotidiana del poble etrusc

- Característiques:
- Gran colorit, festes amb balls i música en honor al difunt
- Llei de la frontalitat egípcia: visió simultània de cara i de perfil
- Figures perfilades en negre,
- Convencionalismes: figures més fosques en els cossos masculins
- Vermell fosc per les estructures arquitectòniques
- Ocre per als fons
- Allargament desmesurat dels peus i dits de les mans (per reforçar la
sensació de moviment)

- Tècnica: al fresc
Tomba dels Àugurs, Tarquínia, 530 a. C.
Tomba dels lleopards, 450 a. C., Tarquínia
 Pintura etrusca.
Tomba dels lleopards,
Tarquínia. El flautista
(470 a. C.)
ART ROMÀ
ARQUITECTURA
CARACTERÍSTIQUES ART ROMÀ ARQUITECTURA
- Eclèctic: etrusc, grec, hel·lenístic (d’Egipte i Pròxim orient). En
general dels pobles conquistats. Fusió etrusca i grega especialment.
- arc de mig punt (elements orientals portats pels etruscos)
- volta de canó i d’aresta(elements orientals portats pels etruscos) i altres: anular,
cúpula, mitja cúpula.
- ordres:
- grecs tradicionals: dòric, jònic, corinti. La part estètica de la decoració
superficial.
- afegeix l’ordre toscà (origen etrusc)
- ordre compost (creació original romana): barreja el capitell jònic (volutes) i el
corinti (fulles d’acant)
- prioritat dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics (gran
desenvolupen l’enginyeria)
- estructures dinàmiques, complexes i pragmàtiques
- Materials:
- morter (ciment)
- combinació de totxana i pedra
- recobriments amb marbre
Decoració de bucranis:
calavera d’un bou amb
referència als sacrificis
neolítics.
Garlandes: decoració
amb flors i fruites a les
pintures...
Ordre romà compost
VOLTA D’ARESTA PONT D’ALCÀNTARA (CÀCERES)

PONT DEL DIABLE - MARTORELL Reformat al s XII

i 1950 (després de la Guerra Civil)
URBANISME I ARQUITECTURA.HOMOGENEÏTZACIÓ i ROMANITZACIÓ DE L’IMPERI

- representen molt bé a Roma i el caràcter romà.

- van ser un gran instrument d’urbanització:
- ciutats per tot l’Imperi i eix de l’administració
- base de la romanització
- ciutats: apliquen sempre la construcció geomètrica en quadrícula
(campaments militars i ciutats):
- cardo (nord-sud) i decumanus (est-oest)creuats perpendicularment
- el fòrum (plaça amb els edificis públics, semblant a l’àgora grega):
temples, basíliques, la cúria, monuments commemoratius (arcs,
columnes)
Ex: Fòrum de Trajà el més gran a Roma
- xarxa viària:
- base del comerç i comunicacions
- importància de les vies de comunicació: la principal Via Augusta
(de Cadis a Roma per Tarragona)
- Obres d’enginyeria: ponts, aqüeductes, ex. Segòvia
Fòrum de Trajà s I d. C.
PLÀNOL DE LA COLÒNIA ROMANA BARCINO
Maison Carrée
Pont del Gard
Aqüeducte de Segòvia
Arc de Titus a Roma
VIES ROMANES A HISPÀNIA
LES VIES ROMANES A L’IMPERI
 TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES
Públics i privats

PRIVATS: Cases (habitatges):

- unifamiliars (domus):
- pati interior o atri (amb impluvi o cisterna d’aigua de pluja)
- pati segon amb porxo o peristil.

- de veïns (insulae)

- vil·les grans i fastuoses els rics en zones rurals

- palaus els emperadors ...

Insulae
INSULAE
PÚBLICS: religiosos i civils
- religiosos: temples que segueixen: (pensats per celebrar-hi la litúrgia)

- el temple etrusc:
- pòdium
- façana principal (pròstils i pseudoperípters)
- pòrtic d’entrada i escalinata

- el temple grec:
- plantarectangular
- pronaos o pòrtic
- cel·les o naos amb l’estàtua del déu (més ampla i ocupa tot el
perímetre)
- columnes adossades al voltant

- Exemples:
- molt ben conservat: Maison Carrée de Nimes (model de La
Madeleine, París)
- de planta circular: temple de Vesta a Tívoli (nord de Roma)i el
Panteó a Roma
Planta temple
romà
als voltants de Roma
Maison Carrée aMaison
NimesCarrée a Nîmes
 Madeleine de París, 1842
La Madeleine a París s XVIII, inspirada en la Maison Carrée de Nîmes
 Panteó de Roma
El Panteó de Roma
El Panteó de Roma
PÚBLICS: religiosos i civils

- civils (edificis diferents per la necessitat de la societat romana)

- diversió:
termes - teatres - amfiteatres - circ

- administratius: basílica

- commemoratius (columnes, arcs de triomf)

- funeraris en els camins d’accés a les ciutats (en memòria dels

difunts): Columbaris (nínxols per les urnes cineràries funeràries
a les vies d’entrada de les ciutats) (depenien de la riquesa)

- Frons scaenae (front escènic) amb columnes i entaulaments

amb escultures oficials i dels déus protectors del teatre (Dionís a
Grècia i Bacus a Roma)
DIVERSIÓ:
TERMES
- Edificis de banys públics en piscines:
- d’aigua calenta (caldarium)
- aigua tèbia (tepidarium)
- aigua freda (frigidarium).
Ex. les de Caracal·la en Roma
TEATRES
- Semblants als grecs, però:
- Estructura semicircular
- Grades construïdes
Ex. Mèrida, Sagunt, Tarragona
AMFITEATRE
- Funció: lluites de
gladiadors, naumàquies
(combats navals), venationes
(lluites d’animals)
- Planta elíptica (unió de dos
teatres)
Ex. Colosseu de Roma,
Nimes a França, Mèrida i
Tarragona
CIRC
- Funció: curses de
quàdrigues (cavalls i
carros, i àurigues), i
activitats atlètiques
- Ex. Circ Màxim de Roma
TERMES

Termes romanes
Termes
Teatre
TEATRE romà. Velum del teatre
Teatre Roma, maqueta
 Teatre romà de Mèrida
TEATRE DE MÈRIDA
Maqueta CircCirc romà,
Màxim a Romamaqueta
CIRCCirc
MÀXIM A ROMAa
Màxim Roma s II d. C.
Quadrígues al circ romà
“estatuas de divinidades y siete huevos grandes de madera -una
especie de marcador- que servía para señalar las vueltas que
había que hacer en cada carrera (también podían ser siete
delfines)” (GIRONA: MUSEU D’HISTORIA DE LA CIUTAT 8)
https://www.youtube.com/watch?time_continue=4&v=frE9rXnaHpE Carrera de carros de Ben-hur,1.959
ADMINISTRACIÓ:

BASÍLICA
- Funció: administració de justícia i comerç

- Planta rectangular:
- tres naus
- volta de canó
- mitja cúpula al fons

- Ex. la més important: Basílica de Maxenci a Roma

COMMEMORATIUS:

COLUMNA I ARC DEL TRIOMF

- Elements com altars, columnes i arcs (es descontextualitzen)
- Funció: recordar les gestes de l’Imperi

- COLUMNA HISTORIADA: historiada amb relleus de les gestes

bèl·liques. A la base les cendres de l’emperador.
Ex: Columna Trajana

- ARCS DEL TRIOMF: als fòrums i entrades de les ciutats. Una o tres
arcades.
- Ex: de Tit , Septimi Sever (a Roma), Berà (a Tarragona)
Basílica de Maxenci o de Constantí s IV a. C.
Esquema basílica de Maxenci i acabada amb
Constantí
Planta Basílica de Maxenci
Columna Trajana s II d.C. 30 m altura
DE TITUS de Septimi Sever

de BERÂ
MATERIALS https://seordelbiombo.blogspot.com/2014/10/el-opus-caementicium-romano.html
Explicacions interessants de l’ús del ciment romà

- pedra i maó
- a partir s II a. C.
marbre també
(columnes i
revestiments de luxe)

- opus caementicium (barreja de pedres petites, grava, sorra, calç i aigua). Era
semblant al formigó actual. Permetia cobrir espais grans