Història de l’Art – Maristes Montserrat

OBRA 14: ARA PACIS «Altar de la pau»

DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol: Ara Pacis Augustae
Autor: desconegut
Cronologia: 13 – 9 aC
Estil: romà imperial
Material: Marbre de Carrara
Tipologia: dempeus
Dimensions: 3,68m x 11,60m x 10,65m
Localització original: Museo dell’Ara PAcis

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Ens situem en la Roma imperial. Imperi (31 a.C. - 476 d.C.): etapa en la qual, atesa la impossibilitat de
governar un imperi tan gran, s'opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix
el territori en províncies. Però a partir del segle V, les tribus bàrbares del nord d'Europa inicien la reconquesta
dels seus dominis, fins que l'any 476 l'últim emperador romà és vençut pels ostrogots.
Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va estar culturalment
influenciat per la civilització etrusca i per la cultura grega. L'art va ser un instrument bàsic de l'ostentació del
poder –sobretot durant l'època imperial– i es van construir grans edificis, tant públics com privats, a totes les
ciutats conquerides.
La Pax Romana apareix durant el s.I-II dC. És l’època d’expansió, prosperitat econòmica i
desenvolupament cultural. Octavi August -primer emperador romà-promou i aconsegueix la pacificació entre
Hispània i Gàl·lia, annexionant aquests dos territoris a l’Imperi. Per tant, hi ha pocs enfrontaments bèl·lics i
és una època de pau.
Una característica important de l’època imperial és la Romanització. És la transmissió a tots
els territoris conquerits els mateixos trets polítics, econòmics i socials.
L’emperador August va deixar un escrit, com un testament, perquè fos gravat en bronze a la seva tomba.
Es deia Res Gestae Divi Augusti. Segons aquest text, el 13 aC, el senat romà va decidir construir un monument
al Camp de Mart per commemorar la Pax Romana. Aquest altar fou consagrat l’any 9 a.C.

ESTIL
Tot i que és una obra romana, sembla que va ser pensada i executada per artistes grecs. Era habitual
que els romans expressessin les seves creences i idees basant-se en models estètics grecs. El resultat, però,
ja presenta la fredor academicista i les nombroses al·lusions polítiques de l’art de l’època d’august.
Tanmateix és notable el virtuosisme tècnic que assoliren els artistes en aquesta obra culminant de l’art
romà.
Amb el fris de les Panatenees hi té en comú el ritme; en canvi una de les diferències principals és que en
l’atenenc no es podia reconèixer ningú, i que els artistes romans van retratar a l’Ara Pacis, diversos
personatges públics – com August i tota la família imperial – d’una manera notablement realista.
Una altra diferència important amb l’art grec és la voluntat història de l’art romà, sempre al servei de la
glorificació del seu present i del seu passat.
 Història de l’Art – Maristes Montserrat

ANÀLISI FORMAL

Es tracta d’un altar de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar.
Té cues entrades o pòrtics. La que dona a l’oest, s’eleva sobre un podi i dona entrada al monument per
una escalinata que condueix a l’interior on està l’altar. Aquesta és al porta que utilitzava el sacerdot que
oficiava el ritual de sacrifici. Per l’altra porta, de l’est, era el lloc per on s’introduïen els animals que havien
de ser sacrificats.
L’altar ocupa l’espai central i està situat damunt d’un pedestal esgraonat. Aquest altar tenia forma de U i
als seus costat estava ornamentat amb volutes, decoració vegetal i lleons alats, que són un element d’origen
oriental. Tot el voltant interior del mur està decorat amb garlandes vegetals i de flors que estan aguantades
per cranis de brocs.
La cara exterior de l’altar està totalment coberta de baixos relleus escultòrics. Es divideix en dos refgistres
separats per una franja de sanefa. La part inferior és una decoració amb fulles d’acant i el superior de figures
humanes. Es tracta de l’exemple més important d’escultura romana aplicada a l’arquitectura i són la crònica
d’un fet important a Roma.
- A la façana Oest el fris es desenvolupen dues escenes (molt malmeses). A un costat, Mart observa
la Lloba capitolina alletant els dos bessons. A l’altra banda, Enees fa un sacrifici. Enees s’assembla
a August.
- A la façana est, a un costat mostra la deessa de la Terra flanquejada per dues ninfes i amb els
seus fills i a l’altre costat, en molt mal estat, la plasmació de la deessa Roma.
- Les façanes laterals són relleus commemoratius que representen la processó de l’any 13 aC en
honor a la Pax Romana.
o Sud: primer els sacerdots, home amb destral per sacrificar els animals i el general Agripa,
August i la resta de la família imperial.
o Nord: Senat i les dones i nens de la cort d’August. Dins de la processó s’hi poden veure
dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.
En aquests relleus, igual que al Partenó, les escenes es juxtaposen i els diversos moments són representats
sense cap tipus de separació formal. La sensació de profunditat s’aconsegueix engrandint les figures o
objectes més propers a l’observador i donant-los més volum; però el motiu d’aquesta profunditat no és la
recerca de la realitat sinó de plasmar la jerarquització de les figures representades. El volum també és degut
a que predominen les superfícies arrodonides, que combinen concavitats i convexitats augmentant el volum.
El moviment s’expressa a través de la gran quantitat de posicions diferents que fan els personatges i dels
plecs de les túniques.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

L’ara Pacis, un temple que està dedicat a la deessa Pau, deessa pagana, va ser aixecat a Roma, al camp
de Mart, on cada any sacerdots i vestals havien de sacrificar un moltó i dos bous.
El conjunt va estar molts anys desaparegut.
L’emplaçament actual de l’Ara Pacis no és l’actual, ja que Mussolini el va traslladar un edifici a tocar de
les ruïnes del mausoleu d’August. El que cvolia Mussolini era recuperar la major quantitat d’obres d’art del
període imperial per tornar a construir un imperi, el seu. I el feu posar en un edifici.
Aquest edifici va ser modificat per Richard Meyer el 2006 i es convertí amb l’actual museu de l’Ara Pacis.
 Història de l’Art – Maristes Montserrat

ANÀLISI CONCEPTUAL

Tema, significat i funció:

L’ara Pacis és un monument commemoratiu de l’època de l’imperi Roma. Va ser construït com acció de
gràcies pel retorn de l’emperador després de les seves victòries a Hispània i Gal·lia. Durant 3 anys, August
havia estat fora de Roma i finalment aconsegueix imposar la pau. Es tracta d’un altar dedicat a la deessa Pau
i volia exaltar aquest moment de pa u que August va porta a Roma.
La iconografia que hem explicat anteriorment, al·ludeix totalment a la funció principal del monument:
sacrificis que s’havien de fer anualment. I que al sacrifici hi assistien molta gent, sobretot els sacerdots
encarregats de portar-los a terme i la família imperial al complert.
Els murs exteriors expliquen aspectes importants de la ideologia i la universalitat d’August.
- L’episodi d’Enees: equipara l’arribada de l’Heroi des de Troia amb el retorn de l’Emperador.
- La personificació de Roma: Una dona sempre preparada a la lluita.
- La Mare Terra: La pau permet que la gent tingui fills (estabilitat i tranquil·litat)
- Mart amb la lloba alletant: La guerra porta a Roma.
Els murs interiors amb garlandes flors i cranis de bous, vol dir que allò que mor, torna a néixer, es renova,
igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de l’imperi, l’abundància que
provoquen els temps de pau.
En la decoració exterior s’hi plasma tota la ideologia i universalitat del poder d’August.
Si ens fixem en les funcions que tenia aquest monument, es poden percebre tres de clares:
Religiosa: Era un altar dedicat a una deessa en el que s’hi feien rituals i sacrificis.
Política: Exaltació de la figura del primer emperador de Roma August (Sublim) que torna victoriós
d’Hispània i Gàl·lia. Els poetes l’identifiquen amb Enees que va ser fill de Venus i heroi de la guerra de Troia i
també amb Ròmul i Rem, fundadors de la ciutat,
Didàctic: Mostra els personatges importants en forma de retrat realista i també elements com els
costums, el vestuari propi de l’època, la jerarquia de classes i la ideologia del moment.

MODELS I INFLUÈNCIES
L’Ara Pacis segueix l’estructura dels antics espais sagrats envoltats d’un a palissada de fusta amb una
sola entrada. Pels relleus es relaciona amb els arcs de triomf o les columnes commemoratives. Els
personatges que hi ha no estan idealitzats, sinó que son retrats realistes en un galeria.
El gust pel retrat és part de l’herència etrusca, però els elements formals i tècnics de l’obra recorden a
la construcció de l’altar de Zeus a Pèrgam, pel que fa al monument en sí, com en el fris de les Panatenees de
Fidias, situat al Partenó, on les escenes també es juxtaposen sense cap mena de separació formal i, per tant,
a l’art grec.