AUGUST DE PRIMA PORTA

Ttol: August de Prima Porta

Autor: desconegut
Comitent: el Senat Rom
Cronologia: Original 19 aC (cpia 14
dC)
Estil: roma imperial
Tcnica: talla (original fosa)
Material: marbre de Carrara (original
bronze)
Cromatisme: polcroma
Dimensions: 2,04 m (alt)
Localitzaci original: a la vil.la Ad
Gallinas Albas, de Prima Porta, a
Roma, on va viure la seva esposa
vidua Lvia.
Localitzaci actual: Musei Vaticani a
Roma
1

Analisi formal (cal acabar-lo)

Es tracta duna escultura de marbre, feta
amb la tcnica de la talla, policromada, de
forma exempta i dempeus.

Composici:
s del contrapposto
La posici dels braos (el
dret que avana i
lesquerre que
senredereix) es
correspon amb la dels
peus: la cama dreta
aguanta el pes del cos,
mentre que lesquerra es
doblega cap endarrere.

 Lactitud heroica, amb el

moviment just insinuat,
sinspira en el Dorfor
de Policlet, per amb
una clara intencionalitat
de retrat.
Presenta una postura
ms dinmica que el
Dorfor

El cap dAugust
reflecteix els seus
propis trets
individuals, tpics del
retrat rom per
idealitzats segons la
influncia grega. La
seva expressi s
continguda.

 August, amb unes mides

lleugerament superiors al
natural, hi s representat
amb el bra dret alat
com a signe dautoritat,
en lactitud dun orador o
dun home que guia les
seves tropes, i amb una
cuirassa molt cenyida que
li marca lanatomia.
El bra esquerre aguanta
els plecs dun mantell,
mentre que la posici de
la m indica clarament
que hi portava una llana
o un bast de
comandament.
7

DETALLS DEL
NATURALISME
DELS PLECS DE LA
ROBA

Iconografia de la cuirassa:
En la cuirassa (thoracata) i podem distingir diversos relleus

1.-LAuroraguiantelcarrodel
Sol
2.-ElCel
3.-Lesteldelmat.
4.-Larosada.
5.-Hispania.
6.-Apollosobreungriu.
7.-LaMareTerra
8.-Dianasobreuncrvol.
9.-Gallia.
10.-TiberiilaLlobaCapitolina
rebenunsestandarts
departdunguerrerpart

Iconografia de la cuirassa
cel

Aurora guia la qudriga

Del Sol

Gllia
Hispnia

Tiberi amb la
lloba, rep les
ligues Imperials
Apol.lo

Diana
Terra amb el corn
de labundncia

Hi podem veure diferents personatges mitolgics i personatges que representen els territoris venuts. A la
part superior el Cel estn el seu mantell damunt del seu cap mentre lAurora travessa lespai del cel guiant
el carro del sol juntament amb dos nimfes que representen la rosada i els estels del mat. Al centre, Tiberi
(fill dAugust) acompanyat de la lloba capitolina rep els estendards o ligues imperials dels seus enemics
venuts, els parts. A la esquerra i a la dreta es representen dos dones en actitud trista que representen la
10
Gallia i Hispnia, ja pacificades. A la part inferior shi representa la Terra amb el corn de labundncia i les
figures dApollo i Diana com a protectors de la famlia imperial romana.

ICONOGRAFIA

Al peu de lesttua, fent la funci de

contrafort, hi trobem un dof cavalcat
pel petit du Eros.

11

ICONOLOGIA

August apareix com a general,com a cap suprem dels

exrcits, per aix duu el bast i aixeca el braa en
senyal dautoritat i de guia per a les seves tropes.
Tamb representa la prdua de lautoritat del senat i la
concentraci de poders en la figura dun sol home,
lemperador.
En la seva cuirassa (thoracata), la part superior, hi ha
esculpit el naixement del dia per representar el
despertar o linici de la pau dAugust. La part central
shi representen les ltimes victries de lemperador
on es veu la devoluci dels estendards per part dels
parts, que recoll el seu fill Tiberi. Tamb hi apareixen
les referncies a dos territoris ja sotmesos i pacificats
Hispnia que donaran inici a la pax Augusta. A la part
inferior la deesa Terra representa la prosperitat de
limperi dAugust.
El peu que sost lesttua s un dof, allusi a la
victria naval dActium (31 aC), en qu la flota dOctavi
desf les forces de Marc Antoni i Cleopatra. A sobre hi
cavalga el petit du Eros, emparentat amb Enees del
qui descendeix la famlia Julia a la qual lemperador
pertany, per ressaltar aix lorigen div de la famlia
imperial.
12

Lemperador va descal, com a smbol de la divinitat i que August ha

ha entrat a lOlimp, ja que August fou divinitzat desprs de morir (14
dC) i Lvia, la seva dona, fou la sacerdotessa.

FUNCI
Glorificar a August, un cop mort i representant-lo com una divinitat.
L'esttua sutilitza com a instrument de propaganda poltica, tant de la
famlia dAugust com de limperi, en tots els racons del qual aparegueren
escultures daquest estil. Lart rom tenia una voluntat histrica que no
tenia el grec, volia deixar constncia dels xits militars
La idealitzaci de lemperador vol donar un carcter excepcional a
lemperador i exaltar les gestes dAugust com a fundador i pacificador de
lImperi i tamb serv a Lvia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi,
hereu dAugust, qui surt en la cuirassa.
August fou un dels emperadors ms representats. Lescultura influenciar
en les escultures de la resta dels emperadors romans, que voldran donar
rellevncia al seu govern amb esttues propagandstiques.

13