LA MORT DE LA VERGE, de Caravaggio

A) Cronologia i context:
•1606 (inicis s. XVII). Europa catòlica vs Europa protestants; Itàlia divida en diferents Estats (regnes,
repúbliques, ducats…); Guerra dels 30 anys; Monarquies absolutes; Art limitat pel Concili de Trento
(Contrareforma); Siglo de Oro; Revolució Científica (Kepler, Galileu, Newton..)
B) Estil: BARROC (naturalisme)
C) Característiques tècniques, compositives, formals:
•Composició estructurada en 3 franges horitzontals (cortina / verge i apòstols / M. Magdalena); eixos
compositius = 2 grans diagonals; verge = centre d’atenció
•Punt d’observació baix o contrapicat (augmenta la grandiloqüència); les figures tenen mida real
•Personatges no idealitzats i recreació d’un ambient humil (gent vulgar)
•Utilització del clarobscur
•Colors foscos, austers i gamma cromàtica reduïda (ocres, verds), exceptuant el vermell de la Verge i
del teló o cortina.
•El dibuix és acurat en les zones visibles
D) Anàlisi conceptual (tema, iconografia, significat, funció):
•Tema i iconografia: gènere religiós. Escena apòcrifa (no explicada als Evangelis canònics) de la mort de
Mare de Déu. Acompanyada per Maria Magdalena (desconsolada, plorant) i els apòstols, entre els
quals s’identifiquen Sant Joan Evangelista, sense barba, al costat del capçal del llit.
•Significat: representa una verge totalment mortal. Es diu que va utilitzar el cadàver d’una prostituta
ofegada al riu Tíber com a model. Això explica l’ús del color vermell del vestit –associat a dones de
condició humil- en comptes del blau, símbol de la puresa de la Verge, la rigidesa del cos, la inflor del
ventre i el color enblavit dels peus. Aquesta cruesa i manca de pudor va fer que l’obra fos rebutjada
pels carmelitans. TRACTAMENT DESSACRALITAT D’UN TEMA RELIGIÓS.
•Funció religiosa o litúrgica: obra destinada a l’església de Santa Maria della Scala, encarregada per
l’orde dels carmelitans, que la van rebutjar. Adquirida després per Rubens.
L’ÈXTASI DE SANTA TERESA (Gianlorenzo Bernini)
A) Cronologia i context històric i cultural:
1647-52 (s’admet mitjans s. XVII).
•Triomf de la Contrareforma. Paper dominant de l’Església. Roma Sancta. Papat d’Innocenci X
•Enfrontaments en guerres per causes religioses. Guerra dels Trenta anys (1618-1648), una guerra lliurada a l’Europa
central en què van intervenir gran part de les potències europees i que va acabar el 1648 amb la Pau de Westfàlia.
•Monarquies absolutes a Europa, la més significativa de les quals l’ofereix Lluís XIV de França (comença a regnar pocs
anys abans que Bernini realitzi aquesta obra [1643]).
•Art limitat pel Concili de Trento i la Contrareforma, que volia que l’art fos un mitjà de difusió del catolicisme.
•Amb els Àustria a la monarquia hispànica va començar un període de decadència política, social i econòmica que,
curiosament, no es va veure reflectit en la cultura, ni en les arts (Velázquez, Murillo, Zurbarán, Ribera, etc.) ni en les
lletres: Siglo de Oro (Góngora, Lope de Vega, etc.).
•Revolució científica: Kepler, Galileu Galilei, Newton, etc.
Bernini: Escultor més destacat del barroc italià. Va aprendre l’ofici del seu pare Pietro, escultor manierista, qui el posà
en contacte amb mecenes importants com el cardenal Scipione Borghese. Després de l’elecció del papa Urbà VIII,
Bernini va esdevenir l’arquitecte i artista principal de la cort pontifícia i de Roma. No obstant això, les imatges religioses
de Bernini com aquesta, protagonitzades per santes i beates de reconeguts valors morals, no estan relacionades amb
els encàrrecs papals, sinó que eren encàrrecs de comitents particulars (en aquest cas la família Cornaro). Creada durant
el papat d’Innocenci X, període que va significar una aturada en la seva trajectòria pel que fa als encàrrecs “oficials” del
papat.
B) Estil: BARROC italià
C) Característiques tècniques, compositives, formals:
•Grup escultòric tallat en marbre; utilitzà diversos blocs de material; incorporació de postissos
•Composició en aspa (basada en l’encreuament de dues diagonals)
•Unifacialitat
•Theatrum Sacrum (teatre sagrat): l’espai arquitectònic de la Capella Cornaro es converteix en el continent de la
pintura i l’escultura i integra aquestes dues arts en un tot unitari que esdevé un espai o univers interrelacionat. Obra
d’art total: simbiosi entre arquitectura, pintura, escultura, que integra alhora llum i color. Aquest “teatre sagrat” té
lloc sobre un altar situat al centre de la capella. Un àngel retira la fletxa que ha clavat al pit de Santa Teresa, reclinada
sobre els núvols.
• Marc arquitectònic i escultura formen un tot indivisible: a les parets laterals s’hi observen els membres de la
família Cornaro, esculpits en relleus de marbre que representen palcs o llotges en perspectiva. També formen
part de l’escena, convertint-se en espectadors privilegiats de la mateixa. Aquest es considera el primer retrat en
grup de marbre de la història de l’art.
• Els abundants plecs de la roba creen un joc de volums i clarobscurs, mostrant la convulsió interna de Sta. Teresa.
Accentuen també la sensació de moviment o agitació i també la seva expressivitat.
• Llum: el modelat de la llum juga un paper destacat, essent aquest llum controlada, provinent des de la part
superior (llum zenital). Aquesta llum embolcalla tota l’escena, creant una veritable sensació d’aparició miraculosa.
Aquest fet queda accentuat pels raigs de fusta daurada, símbol del misticisme i la divinitat.
• Diferents textures: toves a la carn, dures i llises a la roba, aspres, rugoses i irregulars als núvols.

D) Interpretació conceptual (tema, significat, funció):

• Tema: Èxtasi o la transverberació de Santa Teresa de Jesús, escriptora mística i fundadora de l’orde dels
carmelites descalços, basada en els seus propis escrits (Llibre de la Vida). En un arravatament místic, Santa Teresa
va sentir com un àngel se li apareixia en somnis i li travessava el pit amb una fletxa d’amor diví que li provocà
una sensació de dolor i plaer al mateix temps (l’obra transmet a la vegada sensualitat i misticisme) que la va
deixar defallida i suspesa a l’aire, levitant sobre els núvols.

Significat:
• Idea propagandística i visual de les emocions religioses, molt pròpia del Barroc. Bernini vol transmetre, de
manera emocional, el concepte abstracte de l’èxtasi per tal de fer-lo comprensible al poble.
• Santa Teresa havia estat canonitzada el 1622, poc abans de la realització de l’obra (en aquells temps l’Església va
dispensar diverses canonitzacions com a símbol del seu poder triomfant).

• Funció: Religiosa. Obra per a la Capella Cornaro de l’església de Santa Maria della Vittoria, a Roma. Encarregada
pel cardenal Federico Cornaro.
LAS MENINAS (Velázquez)
A) Datació i context històric i cultural:
1656 (mitjans segle XVII).
• L’auge econòmic i cultural que portà el descobriment d’Amèrica i els metalls preciosos de les colònies, s’anà dissipant per les despeses
de les guerres de religió i la manca d’inversions productives.
• Espanya era un país catòlic, cosa que es nota amb l’abundant obra d’art religiosa i el puritanisme cultural.
• Amb una monarquia absoluta que tendí al centralisme, els reis van deixar el govern en mans dels seus primers ministres o validos
(com ara el Conde-Duque de Olivares en temps de Velázquez i Felip IV, qui propicià la Guerra dels Segadors).
• Amb Velázquez i a mitjans del s XVII es tanca l’anomenat Siglo de Oro espanyol i s’iniciarà un període de decadència. Va conèixer i va
pintar als poetes Góngora i Quevedo.
•Velázquez va formar-se a Sevilla, però gràcies als contactes del seu sogre pintor (Pacheco) va poder ser pintor de cort a Madrid. Va
passar una primera etapa d’influència tenebrista. Amb el temps va agafar una paleta lluminosa i una pinzellada solta. És el pintor
espanyol amb una temàtica més variada (amb gairebé tots els gèneres).
B) Estil: BARROC espanyol. Algunes característiques: influències tenebristes (accentuades en la primera etapa); tendència del realisme; predomina el tema
religiós (societat catòlica), però trobem una gran diversitat de gèneres: Vanitas, escenes costumistes, retrats, quadres protagonitzats per murris, etc. Destaquen
Ribera, Zurbarán, Murillo, Valdés Leal i Velázquez.
C) Característiques tècniques, compositives, formals:
•Tècnica: oli sobre tela de lli
Composició:
•Totes les figures disposades a la part baixa de la composició, en la meitat inferior del quadre (gran camp visual). La Infanta
Margarida, situada a l’eix central, estructura la composició; en ella convergeixen les diferents diagonals. El mirall i la porta
proporcionen profunditat escènica. Composició oberta o centrífuga.
•Inversió jeràrquica en la representació dels personatges (gos-reis); el gos en primer pla i el reis a través del mirall i fora de l’espai
pròpiament pictòric.
•Utilitza la perspectiva lineal i la perspectiva àeria (plasma l’atmosfera existent entre els cossos esfumant-ne els contorns i dóna
profunditat).
Tractament formal:
•Dos focus de llum: un d’artificial que irradia sobre les figures del primer pla i un altre que entra a l’habitació a través de la porta
oberta; Contrast entre les zones il·luminades (personatges, centre) i d’altres fosques (parets i sostre) que dóna profunditat a l’escena i
potencia el que és principal a la composició.
•Riquesa cromàtica: matisos tonals de blanc i negre; vermell en els detalls dels vestits.
•Combina una pinzellada llarga i fluïda amb pinzellades curtes i precises gran realisme en la representació de les textures (gos,
vestits, fusta, etc.).
D) Interpretació conceptual (tema, significat i funció)
Tema:
•És a la vegada un retrat col·lectiu, un retrat cortesà i un autoretrat del pintor.
• Inicialment aquesta tela constava en els inventaris reials com El quadre de la família reial, però l’any 1843 el
pintor Madrazo la va batejar amb el nom de Las Meninas, paraula portuguesa que significa “dama d’honor”
•Personatges: al centre, la Infanta Margarida, amb Maria Agustina de Sarmiento a l’esquerra i Isabel Velasco
a la dreta (dames d’honor de la infanta). També hi ha els nans Mari Bárbola i Nicolasito Pertusato, que dóna
una puntada de peu al gos. En un segon pla a la dreta hi ha Marcela d’Ulloa (serventa de les dames de la reina)
i Diego Ruiz de Azcona, un guardadames. Al fons, a l’obertura de la porta, José Nieto Velázquez, aposentador
de palau i parent del pintor. Al seu costat, reflectits al mirall, s’hi veuen els retrats dels reis (Felip IV i Marianna
d’Àustria). A l’esquerra del quadre, l’autoretrat del pintor.

Significat (diversos significats):

•El quadre mostra la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici a l’estudi del pintor, ocupat en la
realització d’un retrat reial.
•Velázquez pintant a la infanta quan els reis apareixen en l’estudi, d’aquí la mirada cap a l’espectador de
gairebé tots els personatges.
•Al·legat del pintor a favor de la noblesa de la pintura (Velázquez s’autoretrata en l’acte de pintar). La creua
de St. Jaume va ser afegida al quadra l’any 1659, quan li va ser concedida.

Funció:
• retrat d’ús privat. El quadre es va penjar al despatx d’estiu de Felip IV, un lloc al qual només hi tenia accés el
rei (valor privat i familiar que l’obra va tenir per al monarca).
PALAU DE VERSALLES (Le Vau, Mansart, Le Nôtre)
Cronologia i context:
•1661-1710 (2ª meitat del segle XVII-inicis s. XVIII)
• Absolutisme monàrquic de Lluís XIV (el rei Sol), hegemonia política de França a Europa (poder
de la monarquia); Auge de les acadèmies (literatura, pintura, escultura, arquitectura, ciències,
etc.); Europa catòlica vs Europa protestant;
•Estil: BARROC
•Característiques estructurals, espacials, formals, tècniques i materials:
• Materials: pedra, marbres rosats, miralls.
Exterior:
• Dues façanes, una orientada al centre de la ciutat i l’altra als jardins;
• 3 nivells en alçada: basament, cos principal amb pilastres i columnes jòniques d’ordre gegant i
àtic amb trofeus.
• Edifici classicista; austeritat decorativa a l’exterior; domini de l’horitzontalitat; simetria.
Interior:
• Planta en forma d’U invertida (cos central) amb 2 ales als costats; S’estructura al voltant d’una
escala construïda al cos central del palau (habitacions del rei i la reina). Ala esquerra = residència
dels prínceps; ala dreta = oficines dels ministeris.
•Galeria dels miralls: espai rectangular (75m), decorat amb pintures i aranyes de cristall; els
finestrals que donen als jardins es contraposen amb els miralls que reflecteixen la llum solar i de
les espelmes; joc lumínic i teatral, efectisme barroc, riquesa decorativa.
• Capella reial: 3 naus sobre columnes, tribuna reial sobre les naus laterals + capçalera
semicircular
• Jardins: jardineria geomètrica, ordenada, anomenada “a la francesa”. Naturalesa dominada
per la mà de l’home. Formen un tot unitari amb les edificacions.
Anàlisi conceptual (significat, funció):
•Significat: construït a la major glòria de Lluís XIV. Programa iconogràfic centrat en
Apol·lo, déu Sol (Helios o Febus), en referència al rei Sol (Lluís XIV). El rei esdevenia el
centre universal del poder i tot girava al seu voltant (la jornada del rei s’organitzava
seguint la trajectòria del sol: el seu dormitori estava situat al centre de l’eix est-oest).

•Funció: residència oficial de Lluís XIV i la seva cort. Art propagandístic al servei de la
monarquia absoluta. Residència oficial de la monarquia fins a la Revolució francesa.
AUTORETRAT AMB
BARRET DE PALLA

Elisabeth Vigée Le Brun

A) Datació i context:
•1782 (finals s. XVIII)
•Revolució Industrial (Anglaterra); Crisi de l’Antic Règim; Monarquia de Lluís XVI i
Maria Antonieta; Revolució francesa (1789) i execució del rei/reina a la guillotina
(1793); Lebrun va ser amiga i retratista de Maria Antonieta; Idees Il·lustrades (Voltaire,
Rousseau, Montesquieu...); final del Rococó i inicis del neoclassicisme.

B) Estil: ROCOCÓ (transició al Neoclassicisme). Rococó = estil elegant i refinat, amb una paleta
de colors clars i suaus que intenta reflectir la refinada societat aristocràtica de l’Antic Règim. No
obstant, el seu és un estil Rococó amb influències de la nova pintura neoclàssica. Es podria parlar d’un
Rococó de transició cap al neoclassicisme (o amb elements del neoclassicisme).
C) Característiques tècniques, compositives i formals:
•col·locada al centre de la composició, mirant directament a l’espectador; Mà dreta =
s’estén i obre un diàleg amb l’espectador; Mà esquerra= aguanta pinzells i la paleta
•Minuciositat i elegància en la representació de la roba i les seves textures
•Subtil joc de llums i ombres al rostre
•Predomini del color o pinzellada per sobre del dibuix (a la manera de Rubens)
•Ús de tonalitats pastel, suaus i no massa estridents (rosats, blaus cel, etc.)
•El retrat s’emmarca a l’exterior, en un paisatge gairebé abstracte (trencant amb la
tradició de les típiques columnes, cortinatge, etc.) per centrar tota l’atenció en la
figura representada.
Anàlisi conceptual (tema, significat i funció):
Tema
•Autoretrat d’una dona valenta, confiada, mirant directament a l’espectador. Es representa a sí mateixa
sense masculinitzar, però tampoc sense erotismes clarament manifestos, i reivindicant exclusivament el
seu ofici o professió; L’autora es presenta a ella mateixa com a “personificació de la pintura”, jugant
amb el fet de ser alhora la model i la pintora.
•Aquest obra imita/s’inspira directament el quadre de RUBENS “Retrat de Susanna Lunden” o “El
barret de palla” (1625). Malgrat el títol, el retrat que Rubens va fer a la germana de la seva segona
esposa, no representa en cap moment un barret de palla, de manera que en la seva versió, Le Brun
corregeix de manera lúdica i divertida “l’error”, autoretratant-se amb un veritable barret de palla. A
més, també adoptà el fons abstracte del paisatge rubensià.
Significat
•Reivindicació de la dona com a artista: s’autoretrata com a professional de la pintura, amb les eines
que defineixen el seu ofici, mostrant-se com a professional de la pintura en un àmbit eminentment
masculí. En una societat com la de Lebrun, els homes acostumaven a dominar l’esfera pública, mentre
que el rol de la dona s’acostumava a situar en l’esfera privada (tasques domèstiques, cura dels fills, etc).
Cas similar al d’Artemisia Gentileschi, pintora barroca de renom que va poder viure de la pintura.
•Els seus retrats descrivien un nou ideal femení que ella mateixa va encarnar quan tenia 27 anys amb
aquest autoretrat. Le Brun fa un retrat senzill naturalista (cabell deixat anar, pentinat informal, boca
entreoberta, trencament amb la moda del maquillatge, etc.) que contrastava amb la solemnitat i
l’artificiositat dels retrats aristocràtics, fet pel qual va ser criticada.
•la seva producció pictòrica està centrada majoritàriament en els retrats perquè en aquesta època les
dones tenien prohibit accedir a les classes de nu i això va obligar a Le Brun a dedicar-se –no
exclusivament- però sí principalment a aquest gènere
Funció: decorativa / Al·legat a favor de la pintura (i de la dona com a artista).