ART GÒTIC

CONTEXT HISTÒRIC
476 S.X S.XII 1453
EDAT MITJANA
ART BIZANTÍ
ART PRE-ROMÀNIC ROMÀNIC GÒTIC
PENÍNSULA IBÈRICA RENAIXEMENT
ITALIÀ
VISIGÒTIC (VI-VII)
ASTURIÀ (VIII-X)
MOSSÀRAB
(X-XI)
ART ISLÀMIC
PENÍNSULA IBÈRICA NASSARITA (1238-1492)
OMEIA I CALIFAL (755-1030) ALMOHADE (1153-1212)
ROMÀNIC GÒTIC MUDÈJAR
MUDEJAR (XI-XII) (XIII-XIV)

L’art gòtic es va gestar a l’Illa de França (París

i la seva rodalia) i es va extendre per tot
Europa occidental
Europa a finals del segle XII:
• Creixement demogràfic
• Millores tecnològiques a l’agricultura
• Augment de la producció i el comerç
• Prosperitat econòmica (S.XIII)
• Creixement de les ciutats (burgs)
• Consolidació de la burgesia comercial

 A mitjans S.XIV es frena el creixement:

•Guerres a Europa occidental
•Males collites i crisi de subsistència
•Epidèmies. Pesta negra (1347)

Mestre Rubió, Retaule de Sant Antoni Abat (S.XIV) MNAC

 LA PESTA NEGRA

La mortalitat oscil·la entre el 50 i el 70%, segons el lloc.

La població europea passà de 80 milions el 1347 a 30 el 1353

03
La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes
03
La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes
03
La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes
03
La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes
 ESCULTURA
RETAULES

PORTALADES

EXEMPTA SEPULCRES
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA GÒTICA
• Progressiu alliberament del marc arquitectònic
• Narració d’escenes amb un objectiu didàctic
• Relleus a portalades i exempta a l’interior de les esglésies
• Humanització de les figures:
• Estilització i arrodoniment de les formes
• Naturalisme en els gestos i les expressions
• Elegància dels moviments
• Recuperació dels detalls i volum en la roba i els cossos
• Policromia
• Abundants elements decoratius

Progressiu alliberament del marc arquitectònic

Narració d’escenes amb un objectiu didàctic
 L’escultura és predominant a les portalades

Portalada de la catedral de Chartres, França (1190 - 1220)

03 Naturalisme
Més i humanització
naturalisme i humanització
Més preocupació per la volumetria (vestits, cossos, etc.)
Reapareix el retrat, tot i que idealitzat, abandonat
des de l’època romana
El capitell va perdent importància
Iconografia
TIMPÀ, ARQUIVOLTES, LLINDA: Apocalipsi
MUNTANTS: Apòstols, sants, àngels
ESCULTURA EXEMPTA: La mare de Déu i Crist a la creu
 ROMÀNIC. GÒTIC

Majestat Batlló (S. XII) Crist d’Ochándurri (S.XIV)

 ROMÀNIC. GÒTIC

Mare de Déu de Ger (1150 aprox.) Virgen Blanca de Lleó (1280)

RETAULES: Escenes de l’antic i el nou testament

Retaule d’alabastre de la Capella del Sant Calze (S.XV) Catedral de València

SEPULCRES: Retrats mortuoris i escenes religioses

Tomba de Pere “el Gran” (1293 - 1316) Monestir de Santes Creus, Tarragona
Sepulcre de la Reina Elisenda de Montcada
(1343) Monestir de Pedralbes, Barcelona

Retrat en marbre de la reina a la

part del sepulcre de l’església

Sepulcre vist per la

part del claustre
Tomba de Jaume II i Blanca
d’Anjou (1315)
Monestir de Santes Creus,
Tarragona

Gil de Siloé, Sepulcre de Juan II de Castella i Isabel de Portugal (1493)

Cartuja de Miraflores, Burgos

Gil de Siloé, Sepulcre de l’Infant Alfons de Castella (1492) Cartuja de Miraflores, Burgos
 Sepulcre de Martín Vázquez de Arce,
Doncel de Sigüenza (1486 - 1504)
Catedral de Sigüenza, Guadalajara

Gòtic final, transició cap al Renaixement

 COMENTARI
Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

AUTOR: Desconegut
CRONOLOGIA: 1350
TIPUS: Escultura exempta
MATERIAL: Alabastre policromat
MIDES: 39 x 118 cm.
ESTIL: Medieval gòtic
TEMA: Religiós
LOCALITZACIÓ: MNAC (Barcelona)

Mare de Déu coronada, dempeus que agafa el nen Jesús amb

el braç esquerre.
El nen agafa amb la mà dreta la túnica de la seva mare mentre
ella li acarona un peu amb la mà dreta. A la mà esquerra hi té
un colom.

Composició
dinàmica

• Hanchement Assimetria
• Plecs
• Interacció

Equilibri i
harmonia
de les
proporcions

 Formes
arrodonides

Detallisme
 Humanització

Expressivitat

Naturalisme
Policromia

• Mantell blau
• Pell rosada

Mare de Déu coronada, Reina del Cel.

Gestualitat humanitzada que apropa les divinitats a les
persones. Transmet la bondat divina i l’esperança en la fe.
El colom que té el nen a la mà fa
referència a un passatge dels evangelis
apòcrifs: Mentre Jesús, de nen, jugava
amb uns ocells de fang, aquests van
prendre vida i van sortir volant.
Funció decorativa i didàctica. Podia
situar-se a un timpà, un mainell o un
retaule.
Es presuposa la seva procedència de
l’església de Sant Jaume del Sallent de
Sanaüja, La Segarra.

 PINTURA
RETAULES

LLENÇOS FRESCOS

VITRALLS, MINIATURES I TAPISSOS

CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA GÒTICA
• Progressiu alliberament del marc arquitectònic
• Narració d’escenes amb un objectiu didàctic
• Els vitralls substitueixen els frescos a l’interior de les esglésies
• Realisme: cànon i proporcions naturals
• Humanització: expressió de sentiments i sensacions
• Expressivitat i gestualitat de les figures
• Ús de la llum per definir volums
• Fons amb paisatges i/o entorns arquitectònics elaborats
• Perspectiva lineal
• Pintura a l’oli sobre taula, sobretot en retrats privats

Els vitralls substitueixen els frescos

Pierre de Montreuil, Sainte Chappelle, París (1242-1248)

Realisme, humanització, gestualitat

Giotto di Bondone, Capella dels Scrovegni, Pàdua (1305) Sant Joaquim i Santa Anna,
pares de la verge Maria, es prometen en matrimoni.
 Es mantenen fons daurats

Simone Martini, Anunciació entre els sants Ansano i Margarita (1333)

Galeria dels Uffizi, Florència

S’introdueixen fons reals, perspectiva

Jan van Eyck, La Mare de Déu del canceller Rolin (1435). Museu del Louvre, París
Ús de llums i ombres per definir volums
 Pintura a l’oli sobre taula

Petrus Christus, Retrat d’un monjo cartoixà (1446) MET, Nova York
 TÈCNICA SUPORT UBICACIÓ

Murs interiors de
Pintura al fresc Parets
les esglésies

Sobre Taula Retaules

Pintura al tremp
(planxa de fusta) Taules

Pergamí Còdex
Tinta (pell d’animal) (llibres manuscrits)

Tapissos Interior de les

(brodar el Teixit esglésies
teixit)



Iconografia
Temàtica religiosa
Vida de Jesús
Vida de la Mare de Déu
Hagiografies (vides de sants)

Temàtica profana
Retrats, encàrrecs de la burgesia
 Vida de Jesús

Ferrer i Arnau Bassa, Anunciació i Epifania

(1347-1360) MNAC, Barcelona
Vida de la Mare de Déu

Jaume Serra, Retaule de la

Mare de Déu (S.XIV)
MNAC, Barcelona

 Hagiografies

Jaume Cirera i Bernat Despuig,

Retaule de Sant Miquel i Sant
Pere (1432)
MNAC, Barcelona

 Retrats

Jan van Eyck

El matrimoni Arnolfini (1434)
National Gallery, Londres

Estils pictòrics
Francogòtic o lineal Cort de París
Finals S.XII - S.XIII i Borgonya

Italogòtic Duecento
1250 - 1400 Trecento

Estil Internacional
Corts
o Cortesà europees
1375 - 1425

Escola Flamenca Flandes i

S. XV Països Baixos

Francogòtic o lineal (Fi S.XII - S.XIII)

Neix a les corts de París i Borgonya
Característiques de l’estil francogòtic
• Predomina la línia sobre el color
• Colors vius
• Predomini del blau i vermell
• Fons daurat i monocrom

• Pèrdua de hieratisme

• Dinamisme i interacció

Retaule de Sant Cristòfol (S.XIII) Museu del Prado, Madrid

Catedrals de Chartres, León, Canterbury…
Sainte Chapelle de París
 Miniatures

Salteri de Blanca de Castella (1230) Salteri de Sant Lluís (1260)

Biblioteca de l’Arsenal, París Biblioteca Nacional de França, París

Italogòtic (1250 - 1400)

Situat a Itàlia
DUECENTO (1250…)
Cimabue (Toscana)
Pietro Cavallini (Roma)

TRECENTO (1300…)
GIOTTO (Florència)
SIMONE MARTINI (Siena)
Característiques del Duecento italià
Influència bizantina

• Dibuixos plans

• Simetria

• Hieratisme

• Fons daurats

Duccio di Buonsegna, Madonna Ruccelai

(1285) Galeria dels Uffizi, Florència
• Indicis de fons arquitectònics i paisatgístics
• Primers intents de perspectiva
• Més voluntat de mostrar una actitud

Pietro Cavallini, La presentació al temple (1291) Santa Maria in Trastevere, Roma

Cimabue

Crucifix (1288)
Santa Croce,
Florència
Naturalisme
(plecs)
Expressivitat
Expressivitat
 Profunditat
en la
disposició
dels àngels

Tron
tridimensional
Maestà (1280-1285)
Galeria dels Uffizi,
Florència
Maestà amb Sant Francesc d’Assís (1290) Basílica de Sant Francesc, Assís
El petó de Judes (1290)
Basílica de Sant
Francesc, Assís
 Pietro Cavallini
Volum:
Llum i contorns

Pietro Cavallini, Nativitat de la Verge (1291) Santa Maria in Trastevere, Roma

Pietro Cavallini, Anunciació (1291) Santa Maria in Trastevere, Roma

Característiques del Trecento italià
ESCOLA DE SIENA
Influència bizantina
• Dinamisme

• Miniaturisme

• Elegància

• Manca de discurs
Simone Martini, Madonna amb nen (1326)
Museu Horne, Florència
Continuïtat amb l’estil bizantí
Voluntat de representar el moviment humà
Art miniaturista, acumulació de figures
Elegància i delicadesa de l’estil
Falta de claredat narrativa
Característiques del Trecento italià
ESCOLA FLORENTINA
Trenca l’influència bizantina

• Volum

• Tridimensionalitat

• Expressivitat

• Paisatges de fons
Giotto, Madonna di Ognissanti (1310)
Galeria dels Uffizi, Florència
GIOTTO Frescos de la Capella Scrovegni, Pàdua
 Trenca amb l’influència bizantina i anticipa el
Renaixement
Esponsals de la Verge
(1304-1306)
Capella dels
Scrovegni, Pàdua

Comença a introduir el caràcter tridimensional

Lamentació sobre
Crist mort
(1304-1306)
Capella dels
Scrovegni, Pàdua

Substitució del fons daurat per paisatges amb un

intens cel blau.
Interès pel joc de volums

Figures
posades
d’esquenes
perquè hi
hagi més
volum
Interès pel joc de volums

Amples
túniques en
les figures
(volumetria)

Enrico Scrovegni, comitent,

presenta una maqueta de la capella
a la Verge
(1304-1306)
Capella dels Scrovegni, Pàdua

 Voluntat comunicativa en gestos i mirades

Abraçada a la
porta daurada
(1304-1306)
Capella dels
Scrovegni, Pàdua

Voluntat comunicativa en gestos i mirades

El dramatisme s’introdueix.
GIOTTO Frescos de la Capella Scrovegni, Pàdua