1

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART GÒTIC 2

2. COMENTARI D’OBRES DEL GÒTIC 5
1. El monestir de Poblet 5
2. El matrimoni Arnolfini 6
3. Tríptic del Jardí de les Delícies 8
4. Llotja de València o de la Seda 9

3. COMENTARI D’OBRES DEL ROCOCÓ 11

1. Autoretrat amb barret de palla Elisabeth Vigée- Lebrun 11

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART BARROC 12

5. COMENTARI D’OBRES DEL BARROC 15
1. Apol·lo i Dafne 15
2. Al·legoria de la pintura 16
3. Mort de la Verge 18
4. Oració a l’hort de Getsemaní 20

6. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART RENAIXENTISTA 21

7. COMENTARI D’OBRES DEL RENAIXEMENT 23
1. El naixement de Venus 23
2. El rapte de les sabines 25
 2

Història de l’art
Els arts Gòtic, Renaixement, Barroc i Rococó

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART GÒTIC

Origen i etimologia de terme “gòtic” (característiques generals)

● Ideat pels artistes renaixentistes com a terme despectiu, per considerar-se
aquest moviment artístic “bàrbar” i responsable de l’oblit de la cultura clàssica
i llegat de l’Imperi Romà.
● Amb l’arribada del Romanticisme germànic, x. XIX, la tradició gòtica fou
reivindicada com cultura europea, quan realment es designa l’estil gòtic, tant
en arquitectura com en altres arts subordinades.
● Presència del gòtic especialment en àmbits urbans, amb edificacions de grans
mides i especialment amb temàtiques religioses, amb la finalitat d’apropar
l’èsser humà a Déu. Per això, l’arquitectura esdevingué una rama de l’art molt
reclamada en aquesta etapa, tot i que també la pintura i l’escultura.

Arquitectura gòtica
La catedral com a edifici més singular i propi del gòtic, en especial, la del model
francès.
● Elements arquitectònics principals:
➔ Arc apuntat (o ogival) + volta de creueria: lluminositat dels edificis
➔ Més finestrals coberts amb grans vitralls ornamentats
➔ Arcbotants i contraforts per contrarestar el pes de les voltes interiors
➔ Alçat interior: 1) arcades, 2) trifori, 3) claristori
➔ Façana: portalades amb una rica ornamentació escultòrica
- cimbori
- gablets (per accentuar la verticalitat dels edificis)
➔ Edificis religiosos (majorment catedrals)
➔ Edificis civils (conseqüència del desenvolupament de la societat civil
entre els segles XII i XIII)
● Edificis religiosos:
➔ L’ordre cistercenc prohibia l’ús d’elements escultòrics als portals,
pintures i vitralls
➔ A França s’adopta un estil propi: gòtic septentrional o francès
(Notre-Dame de Paris)
 3

➔ Model francès: també a Castella, Anglaterra i Alemanya: verticalitat

dels edificis
➔ Mitjan del s. XIII: reducció del gruix dels murs de les catedrals,
creació d’un nou estil: gòtic radiant
➔ Segles XV i XVI: més complexitat en la decoració (gòtic flamíger)
➔ Italia no va seguir especialment el model francès, s’hi nota més aviat
una pura transició del Romànic al Renaixement
➔ Segle XIII, sud de França: gòtic meridional, molt influent a Catalunya
➔ La Corona d’Aragó dugué a terme nombroses edificacions tant
religioses com civils
➔ Combinació de la tradició del sud de França i de la Corona d’Aragó
● Edificis civils:
➔ Accentuació de la complexitat de forma evolutiva
➔ Ús d’arc apuntat i de volta de creueria
➔ El gòtic civil dona més importància a la línia horitzontal i no pas a la
verticalitat
➔ Gran complexitat però inferior a la del gòtic religiós
➔ Exemples de gòtic civil a Espanya:
- La Llotja de València o de la Seda (València)
- Manzanares el Real (Madrid)
- Les Drassanes (Barcelona)

Escultura gòtica
- Decoració d’edificis religiosos
- Origen a França els segles XII i XIII
- Temàtica predominant: religió, sovint amb una intenció didàctica
- Guarnició dels edificis: portalada reial
- Procés d’humanització de l’escultura:
➢ Estilització de les línies
➢ Elegància dels moviments
➢ Naturalisme en els gestos i expressions
➢ Preocupació per la corporeïtat i volum dels elements representats
- Temàtiques més recurrents de les escultures en pedra: Judici Final i Mare de
Déu
- Estàtues columna
- Segle XV: autonomització de l’escultura (Claus Sluter):
● Retaules escultòrics
● Imatges de devoció
● Sepulcres
- En els monuments funeraris s’observa una individualització i preocupació per
l’expressió dels rostres
- Singularitat de l’escultura gòtica en la familia Pisano.
 4

Pintura gòtica
- Substitució de la superfície mural per grans vitralls per decorar les catedrals
(tendència gòtica exceptuant Itàlia)
- Aparició de la miniatura (il·lustracions per a textos universitaris, escoles
catedràtiques…)
- Temàtica predominant de la pintura: religió, vides de Jesús i Maria, relats dels
Evangelis…
- Plasmació de nous canons, accentuació de l’expressió, captació de la llum i
definició del marc espacial
- Nova tècnica innovadora als Flandes: pintura al oli, de Jan van Eyck

a) Estil francogòtic o lineal (finals segle XII - XIII)

- Preferència dels vitralls i de la miniatura
- Elements sense volum
- Colors: daurat o monocromia
b) Estil italogòtic (1250-1400)
- Herència de l’art bizantí
- Apropament als colors clars, a l’augment de volum i a la
recerca de més perspectiva
- Presència especial a Siena i Florència
c) Estil internacional o cortesà (1375-1425)
- Ambient de corts europees
- Combinació de l’estil francès i del naturalisme italià
- Predilecció per la intensitat cromàtica, el fons daurat i les
ambientacions paisatgístiques
d) Estil o escola flamenca (segle XV)
- Derivacions del gòtic internacional i de la tècnica de la pintura
a l’oli
- Absència de moviment, presència del simbolisme i dominació
de les temàtiques religioses i profanes
- Artistes més destacats: Jan van Eyck i El Bosch (artista les
composicions del qual van ser considerades una prefiguració de
l’art surrealista)
 5

2. COMENTARI D’OBRES DEL GÒTIC

1. El monestir de Poblet

FITXA TÈCNICA
Títol: Monestir de Poblet
Autor: desconegut
Tipologia: monestir
Materials: pedra i fusta
Estil: gòtic
Localització: Vimbodí (Tarragona)

CONTEXT HISTÒRIC
➢ Petició del comte Ramon Berenguer IV a l’abat del monestir cistercenc
de Fontfreda l’any 1150.
➢ Intenció de traslladar-hi monjos, després de la conquesta de terres als
musulmans.
➢ Inici dels treballs arquitectònics: 1166.
➢ Pere III el Cerimoniós va fer esculpir les tombes d’Alfons II el Cast i
Jaume I el Conqueridor. Es va convertir en el Panteó Reial de la
Corona d’Aragó.

DESCRIPCIÓ FORMAL
● Successió de tres recintes emmurallats.
● Eix principal: claustre, centre de la vida monacal.
● Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada.
● Els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria
traceria gòtica.
● Austera decoració geomètrica i floral als capitells.
● Davant del refectori: templet hexagonal, on els monjos es rentaven les
mans per menjar, un element molt característic.
● A l’est, la sala capitular (quatre pilars octogonals al centre). Al terra
hi ha tombes d’alguns abats.
● L’església és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en
un dels costats, el transsepte, el deambulatori i cinc capelles radials.
● Dormitori, una gran nau gòtica de 87 m de llargada, 10 m d’amplada i
amb una decoració austera i sense ornamentació.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
➔ L’aïllament dins l’ordre dels Cister era un mètode d'introspecció, pel
que la construcció d’aquest complex es va fer amb la intenció
d’allunyar els integrants de l’organització monàstica del món.
 6

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

★ Austeritat i funcionalitat com a dos dels valors principals de l’ordre
dels Cister, seguint el precepte d’oració i treball (ora et labora).
★ Determinació i creació d’espais al monestir: una església, una sala
capitular, un menjador i un dormitori.
★ Edificació pensada per a les activitats que s’hi desenvolupen.

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ Monestir de Poblet com a ideal de monestir de l’ordre dels Cister,
nascut el 1098 a la Borgonya francesa.
➢ Creació del monestir: introducció a Catalunya del gòtic de transició.
➢ Principis arquitectònics: posteriorment utilitzats en el gòtic meridional
de la Corona d’Aragó (exemple: Sala del Tinell, Barcelona).

2. El matrimoni Arnolfini

FITXA TÈCNICA
Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 -
Bruges, 1441)
Cronologia: 1434
Tècnica: oli sobre fusta
Mides: 84 x 57 cm
Estil: gòtic flamenc
Tema: escena costumbrista o de gènere
Localització: National Gallery, Londres

BIOGRAFIA DE L’AUTOR
➢ Jan van Eyck és a qui s’atribueix la invenció de la pintura a l’oli.
➢ Les bases de la seva pintura van ser el color i el refinament propis de
l’art gòtic.
➢ Aprenentatge desconegut, el primer que se’n sap és que al 1422 va
entrar al servei de Joan de Baviera a l’Haia.
➢ El 1425 es va traslladar com a pintor de la cort del duc de Borgonya
Felip III. Féu grans missions diplomàtiques a Castella i Portugal.
➢ El 1430 es va instal·lar a Bruges i va tenir una gran influència en la
pintura flamenca posterior.

DESCRIPCIÓ FORMAL
 7

● Se’ns presenta a un matrimoni a l’interior d’una habitació.

● El mirall que hi ha marca l’eix de simetria compositiu.
● El pintor crea diferents línies de fuga de la perspectiva que atorguen
al llenç una gran profunditat.
● Aquesta tridimensionalitat és reflectida al mirall i s’aporta un punt de
vista oposat al de l’espectador i amplia l’espai pictòric.
● La construcció conceptual del tema fa que els elements escènics siguin
rígids, teatrals i poc espontanis.
● Hi ha un predomini de la línia de color que atorga als objectes una
corporeïtat gairebé escultòrica.
● Escrupulositat microscòpica, possible gràcies a la tècnica a l’oli, amb
què les plomes molt fines permeten detallar al màxim.
● La llum natural que hi entra il·lumina de ple l’esposa al quadre,
deixant en penombra la part esquerra.
● Colors predominants: verd del vestit, vermell dels cortinatges i marró
de la capa del marit.

ANÀLISI TEMÀTICA
➔ Retrat doble d’un matrimoni els membres del qual són Giovanni
Arnolfini, comerciant italià instal·lat a Bruges i Giovanna Cenami,
filla de mercaders italians també.
➔ Erwin Panofsky n’ha fet diverses interpretacions: l’aixecament del
braç de la dama per part del marit és una renovació dels vots nupcials.
Simbologia i iconografia:
➔ Espelma encesa i els ambdós descalços: caràcter sagrat de la
cerimònia.
➔ Gos: fidelitat.
➔ Escombreta i talla de Santa Margarida i els dracs: fecunditat.
➔ Mirall: sense taques, puresa.
➔ Rosari: regal habitual entre parelles (puresa de la Verge)
➔ Fruites sobre la taula sota la finestra: fruits de l’arbre del bé i del
mal.
➔ Johannes van Eyck fuit hic (Jan van Eyck va ser aquí), com a símbol
del testimoni del pintor envers l’enllaç matrimonial.

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ Gust per la miniatura.
➢ Gran reconeixement al nord de França prop de l’any 1400.
➢ La tècnica realista va ser molt influent i va servir de model en la
pintura flamenca durant la segona meitat del s. XV i s. XVI.
➢ Influència en els últims models de pintura gòtics i primeres mostres de
Renaixement català del s. XVI.
 8

➢ Presència del gos: inspiració de Velázquez per crear Las Meninas.

3. Tríptic del Jardí de les Delícies

FITXA TÈCNICA
Títol: tríptic del Jardí de les delícies
Autor: El Bosch (Hertogenbosch, 1450-1516)
Cronologia: 1500-1505
Tècnica: oli sobre taula
Mides: 220x195 cm, 96 cm
Estil: gòtic flamenc
Tema: religiós
Localització: Museo del Prado, Madrid

BIOGRAFIA DE L’AUTOR
➢ El nom El Bosch és com es coneix popularment l’autor Hieronymus
van Aeken pel lloc on va néixer.
➢ Es casà amb la dona d’una família benestant i va adquirir gran prestigi
a la seva localitat, amb una àmplia formació cultural i artística.
➢ Es féu membre de la germandat religiosa de la seva localitat, fet que
es pot constatar i percebre a través de les seves obres.
➢ Gran fama durant l’època contemporània.
➢ 50 anys després de la seva mort, Felip II va reunir una gran
col·lecció de les seves obres.

DESCRIPCIÓ FORMAL
● Tres franges horitzontals superposades, gran profunditat de camp.
Taula esquerra:
● Representació del paradís.
● Escena de la Creació.
 9

Taula central:
● Superposició d’un grup d’homes.
● Carrusel de genets al voltant de l’estany.
Taula dreta:
● L’Infern
● Escenes irracionals.
● Humans caçats per animals.
● Estany putrefacte.
● Fons sòrdid i obscur.
Altres observacions:
● Les composicions de les taules central i esquerra estan dotades d’un
gran dinamisme.
● Galeria de gestos i expressions amb una minuciositat extrema.
● Colors i llum: segons la idea que vol transmetre el Bosch.
● Blanc, verd i groc a l’escena del Paradís.
● Negre, vermell i gris a l’Infern.

ANÀLISI TEMÀTICA
➔ Interpretació de la idea que els plaers són efímers que deixar-s’hi
portar comporta conseqüències devastadores.
➔ A la taula central, un dels set pecats capitals: la luxúria.
➔ Immoralitat sexual per tota la taula central.
➔ Al voltant del llac de la Joventut giren els vicis.
➔ Taula esquerra: creació d’Eva.
➔ Taula dreta: criatures grotesques i màquines de tortura.

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ Herència de l’escola flamenca.
➢ Escenes perturbadores i grolleres: cultura contemporània i fortes
conviccions religioses.
➢ Composicions i elements d’aquesta obra: inspiració en el moviment
surrealista del s. XX.
 10

4. Llotja de València o de la Seda

FITXA TÈCNICA
Títol: Llotja de València o
de la Seda
Autor: Pere Comte, entre d’altres
Cronologia: 1482-1498 (Sala de
Contractació), 1500-1548
(Consolat de Mar)
Tipologia: llotja
Materials: pedra i fusta
Estil: gòtic
Localització: València, Espanya

BIOGRAFIA DELS AUTORS

➢ 1481: Pere Comte i Joan Ivarra elegits mestres d’obra de la llotja.
➢ 1482: inici de les obres de la Sala de Contractació per part de Pere
Comte i Joan Ivarra.
➢ 1486: mort de Joan Ivarra, Pere Comte queda al capdavant de la
direcció de l’obra.
➢ 1498-1503: primeres obres del Consolat de Mar per Pere Comte.
➢ 1506: mort de Pere Comte, direcció d’obra a càrrec de Joan Corbera.
➢ 1533 (annexió de Domingo Urtiaga com a co-director) - 1548:
finalització d’obres i decoració de l’edifici.

DESCRIPCIÓ FORMAL
● Divisió en quatre espais ben diferenciats: Consolat de Mar, Sala de
Contractació, Pati dels Tarongers i torre.
Consolat de Mar:
● Planta baixa: finestres quadrangulars senzilles.
● Planta noble: grans finestrals tripartits per columnes fines.
● Planta tercera: galeria de finestres d’art flamíger separades per
contraforts.
Sala de Contractació:
● Façana amb una porta monumental d’arc apuntat, amb relleus
escultòrics i grans finestrals.
● Tres naus separades per fileres de 8 columnes sense capitell i 8
columnes més a cada mur lateral.
Torre:
● Accés a una capella a la planta baixa.
● Escales de cargol sense eix central que porten a una presó.
Pati dels Tarongers
● Font central.
 11

● Treballs de filigrana als finestrals ogivals.

Decoració exterior:
● Merlets i 28 gàrgoles representants d’animals fantàstics i actituds
indecoroses.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

➔ Situada al centre de València, davant del Mercat Central i a prop de la
catedral.
➔ Situació privilegiada en un entorn gòtic, la Llotja de València és una
mostra excel·lent del pas de l’Edat Mitjana per la ciutat.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

★ La llotja com a centre de comerç de la ciutat, símbol econòmic urbà.
★ Sala de Contractació: transaccions.
★ Consolat de Mar: espai per resoldre conflictes entre mercaders.

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ A cavall entre el Gòtic i el Renaixement.
➢ Fusió de les propostes medievals i de la frescura renaixentista.
➢ Possible influència àrab: edificació amb un pati on hi ha una font i
tarongers per refrescar l’ambient.
➢ Al Consolat de Mar es troben elements renaixentistes.

3. COMENTARI D’OBRES DEL ROCOCÓ

1. Autoretrat amb barret de palla Elisabeth Vigée- Lebrun

FITXA TÈCNICA
Títol: Autoretrat amb barret de palla
Autora: Élisabeth Vigée- Lebrun: Autoretrat
Cronologia: 1782
Estil: Barroc tardà. Rococó
Tècnica: Oli sobre tela. 7.8 x 70.5 cm
Lloc: National Gallery Londres
 12

CONTEXT HISTÒRIC
➢ Antic règim, monarquia absolutista.
➢ Desenvolupació il·lustració.
➢ Crítica a l’absolutisme.
➢ Etapa pre-revolucionaria = serveix de base per revolucions burgeses.
➢ Meces d’art: aristocracia i burgesia enriquida, es reuneixen a salons a debatre d’art,
literatura, música.

ANÀLISI FORMAL
● Línies primer en els detalls i pinzellades ràpides = contorns s’esfumin. (colors sobre
línies)
● Colors vius a la part superior
● Colors freds i foscos a la part inferior (per l’ombra)
● Técnica clarobscur
● 2 llums diferents: llum ordinaria de dia i brillantor del sol
● Llum natural: entra per l’esquerra i il·lumina: pell del pit, part de la cara, i deixa altres
en foscor per destacar elements importants de la composició.
● Barret d'ala ample permet treballar efectes de llum i ombra de la cara.
● Efectes de profunditat, volum i perspectiva es fan amb contrastos de llum i
tonalitats de colors.
● Predomini líneas corbes.
● Composició oberta = sensació espai il·limitat.
● Composició simètrica i centrífuga per diagonals i profunditat.
● Autor s’autoretrata amb objectes a la mà, mirant espectador oferint serveis.

ANÀLISI TEMÀTICA
➔ Mostra artista fent un retrat de si mateixa.
➔ Noble paper de la dona (en aquella època només podien plorar o matar-se)
➔ No era normal artistes dones, i menys famoses
➔ Protegida per Maria Antonieta.
➔ Trenca paradigmes que creen polémica.
➔ Es mostra natural, sense el cos, ja que per apreciar la dona s’ha d’apreciar
totalement, no sols físicament.
 13

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ Inspirat de el Barret de Palla de Paul Rubens.
➢ Inspira a moltes dones a fer el seu discurs propi de la seva manera de fer art.

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART BARROC

Origen del Barroc

● El barroc va aparèixer profundament vinculat a la Roma dels papes i lligat a
la contrareforma.
● S’estengué per la resta d’Europa i Amèrica Llatina al llarg dels segles XVII i
part del XVIII.
● El terme barroc significa perla irregular i rara, i també raonament retorçat i
de poc valor (en italià,) fou utilitzat per primer cop aquest terme pels
neoclàssics referint-se a ell pejorativament.
● Els artistes barrocs es consideraven continuadors del Renaixement, però
s’oposaven a l’equilibri, a la sobrietat i al racionalisme. Mentre que
buscaven el moviment, el recarregament ornamental, la teatralitat.

Arquitectura barroca
● L’arquitectura barroca representa el volum en moviment, per això l’edifici és
concebut com un gran teatre.
● La línia corba s’utilitza en murs, façanes, columnes salomòniques sobre
elements clàssics.
● Els edificis estan concebuts com a grans escultures, i mostren façanes
ondulades.
● La planta també esdevé més dinàmica en la creació d’espais més complexos
● Desapareix la proporcionalitat en benefici de la tendència a les dimensions
exagerades (columnes, cúpules de doble tambor) i de la sensació de
monumentalitat.
● El dinamisme del barroc s’expressa entre d’altres coses, en el canvi de les
formes ideals; com a nova figura apareix l’òval (longitudinal i transversal =
allargament dinàmic del cercle).
● Creació de jocs de llum i color, de zones il·luminades i fosques, i es combina
amb l’exuberància decorativa (horror vacui).
● L’escultura i la pintura s’integren a l’edifici per crear una sensació d’un tot
unitari.
● Els materials utilitzats són els clàssics: la pedra, el marbre, la fusta i es dóna
molta importància als marbres de color, al bronze i al guix blanc
 14

Pintura Barroca
● Destaca una gran varietat de corrents, escoles i temes, que pretenen mostrar
la totalitat de la vida allunyant-se de l’idealisme renaixentista i del
neoplatonisme sense renunciar per això al simbolisme.
● La composició oberta és la més comú i acostuma a ser asimètrica, no sempre
la figura central queda situada al mig del quadre, i arquitectònica.
● Interès per la profunditat i el volum aconseguit sense regles matemàtiques
sinó fent servir l’escorç, el contrast de colors i llum, és a dir, la perspectiva
aèria de Velázquez
● Importància de la llum un dels elements centrals, la llum ordena i estructura
moltes obres (el clarobscur o tenebrisme).
● El moviment, destaca un dinamisme generalitzat.
● S’utilitza molt la tècnica del fresc i de l’oli sobre tela.
● Els temes molt variats (religiosos, mitològics, retrats, paisatges, natures
mortes, costumistes…).
● Hi ha 5 tendències o corrents:
- 1ra tendència o classicista: hi ha un retorn a les composicions clares i
ordenades del quincocento.
- 2na tendència o naturalista: la base és la realitat que es vol reflectir
fidelment, pren com a model personatges de l’entorn com pintors, i els
fa protagonistes dels temes històrics o religiosos. També rebutja la
idealització i es basa en el que és vulgar i fins i tot desagradable i
busca grans contrastos lumínics utilitzant el tenebrisme i la llum
artificial.
- 3a tendència o realista: es dóna sobretot a Holanda és el corrent que
pren com a model la realitat observable i tangible i la pinta amb la
màxima finalitat. Reflecteix temes festius, natures mortes, retrats
socials, vida quotidiana.
- 4a tendència o academicista: apareix a la franja de Lluís XIV, mostra
eclecticisme i una uniformització marcada per la Reial Acadèmia de
Pintura i Escultura amb regles estrictes.
- 5a tendència o barroca: predomina el color sobre el dibuix, les
composicions obertes o centrífugues o unitàries, les composicions
complexes i profundes. Destaca com a màxim representant Rubens.

Escultura Barroca
● S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini
● Té un caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes,
retaules, espais públics,etc.
● Els materials variats segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze i
fusta.
● La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris,
retrats de reis i papas, mitològica, grups escultòrics, eqüestres, jacents
(escultures estirades).
 15

● Les formes són escultura exempta (de ple volum) i el relleu. També es dóna
la unifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de
vista), aquest últim típic del manierisme.
● La teatralitat relacionada amb la unifacialitat. Es considera l’obra
escultòrica com a una representació escenográfica.
● Destaca el dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes.
Es vol captar el moment concret d’una acció, tots els elements de les figures
intensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços.
● L’expressió dels sentiments més diversos es fa de manera totalment naturalist

5. COMENTARI D’OBRES DEL BARROC

1. Apol·lo i Dafne

FITXA TÈCNICA
Títol: Apol·lo i Dafne
Autora: Gian Lorenzo Bernini
Cronologia:1622-1625
Tipologia: estructura exempta
Material: marbre
Estil: Barroc
Tema: Mitològic
Lloc: Galleria Borghese (Roma)

BIOGRAFIA
➢ Escultor + destacat del Barroc italià. (apren ofici del pare, escultor manierista)
➢ Pare l’enxufa amb mecenes importants com Spicione Borghese, per qui fa escultures.
➢ 1623 esdevé arquitecte i artista principal de la cort pontifícia i de Roma. (durant
aquesta època fa encàrrecs com la basílica de Sant Pere del Vaticà).
➢ 1644, quan ve Innocendi X significa parada a la seva trajectòria.
➢ Reprèn amb Alexandre VII.
 16

DESCRIPCIÓ FORMAL
● Cossos Apol·lo i Dafne sobre base rocallosa.
● El primer, representat just quan toca a la estimada, i ella sorpresa just en moment de
la metamorfosi.
● Composició dinàmica i helicoïdal, sobretot en la curvatura de Dafne a la
transformació.
● Artista capaç de transformar un bloc de marbre fred i estàtic en imatge amb tensió i
moviment. (espectador pot intuir història)
● Peus de la ninfa, cames, mans = morfologia vegetal.
● Dissenyat per veure desde un únic punt de vista, però amb molts detalls.
● Gran representació de rostres (sobretot Dafne) i diferenciació de textures amb
mateix material
● Treballa potencial dramàtic de la llum creant zones de clarobscurs. (clot dels ulls)
● Textures en el marbre = + poliment en anatomia dels personatges.

TEMÀTICA
➔ Eros enfadat amb Apol·lo per fer burla, el dispara amb l’arc amb sageta d'amor amb
punta d’or i a la ninfa Dafne una segesta de rebuig amb punta de plom.
➔ Apol·lo persegueix a la ninfa per els boscos fins que aquesta, acorralada, demana
ajuda al seu pare Peneu, que la transforma el llorer.
➔ Apol·lo té que renunciar a la dona, i teix una corona de llorer amb fulles d’arbres, per
coronar poetes i militars victoriosos.
➔ Edat Mitjana el mite queda com símbol de castedat.

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ Conserva herencia del Renaixement.
➢ Punt de vista únic i temes mitològics. (com El rapte de les Sabines Giambologna)
➢ Major dinamisme figures.
➢ Va combinar marbre i bronze a la mateixa escultura.
➢ Obra considerada paradigma de l’escultura del barroc.
 17

2. Al·legoria de la pintura

FITXA TÈCNICA
Títol: Al·legoria de la pintura
Autor: Jan Vermeer
Cronologia: 1666-1668
Estil: Barroc
Tècnica: Oli sobre tela. 120x100cm
Tema: al·legòric.
Lloc: Kunsthistorisches Museum

BIOGRAFIA
➢ Jan 1632-1675, especialitzat en interiors domèstics, visites urbanes i retrats (catolic
després de casar-se)
➢ 1653 ingresa a confraria de Sant Lluc de Delft, i el relacionen amb el millor deixeble
de Rembrandt.
➢ Només 35 obres conegudes i treballava lentament i meticulosament. ( +interiors)
➢ Escenes quotidianes, i fa referència a univers ampli. Art demostra interès a la
ciencia.
➢ Va ser mestre a una escola de pintura de Delft, va gaudir prestigi de vida.

ANÀLISI FORMAL
● Quadre dividit en 3 parts, segons proporció de “secció aurea”.
● Individualització personatges i objectes = composició segmentada, ja que la llum els
unifica.
● Primera part→ cortinatge i taula.
● Segona part→ la model amb el punt de fuga sota la mà del model dreta.
● Tercera part→ el pintor.
● Utilitza diferents pinzellades.
● Tot conjunt gran teatralitat.

TEMÀTICA
 18

➔ Figura femenina Clio (musa historia).

➔ Vermeer segueix la descripció de Rita de Clio, com una dona coronada, amb un
llorer, amb el llibre Tucidides a una mà i una trompeta a l’altre.
➔ Representa desig del pintor a aconseguir fama i glòria.
➔ Fons, mapa països baixos, 17 prov. baix autoritat Esp.
➔ Pintor vestit de la moda borgonyona = significa desig del pintor de treballar per un
rei abans que per un burgès.
➔ El vestit , mapa i la llum la trobem en altres autors holandesos.
➔ Sobre la taula→ llibre obert (d’arquitectura o musical) i màscara (símb. d’imitació).
➔ Comparació entre dos arts, entre pintura i altres arts.
o
➔ Si la pintura holandesa és l’art de descriure→ imita allò més quotidià, nova realitat
entre lo físic (taller) i metafísic (quadre).

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ Representació de l’estudi del pintor.
➢ A Holanda → Gerard Dou Rembrandt o Velázquez inspiracions per Vermeer. (per
autoretrats)
➢ Courbet→ Taller del pintor.
➢ Picasso→ El pintor i la model.

3. Mort de la Verge

FITXA TÈCNICA
Títol: Mort de la verge
Autor: caravaggio
Cronologia: 1606
Localització: Louvre
Dimensió: 3,69x2,45 m
Estil: Barroc
Tema : religiós
Tecnica: oli sobre tela
 19

BIOGRAFIA
● Caravaggio pintor clau del barroc.
● Assimilar pictòrics en la tradició veneciana com el color i la manera de treballar la
llum.
● A causa de la seva vida turbulenta els seus quadres es van anar fent més foscos i
dramàtics.
● La mort de la mare de Deu es un desplegament de les innovacions pictòriques de
l’artista.
● Es va convertir en un pintor maleït a causa del tenebrisme i a causa de el realisme
amb el que tracta els temes religiosos.

ANÀLISI FORMAL
● El quadre és un clar exponent del tenebrisme de l’autor.
● Composició: el raig de llum estructura el quadre, completa el recorregut caient sobre
la cortina de vermell intent que domina l’escena.
● El cortinatge combinant amb l'ambientació fosca i nua, dona a l'escena un sentit
teatral.
● La composició està subjecta al tractament de la llum que potencia l'aspecte més
dramàtic de l’escena.
● Estil: juntament amb el tenebrisme una de les grans aportacions és el realisme. La
realitat no es basa en la visió antropocèntrica del món.
● L’artista posa énfasis en la veracitat, la verita natural, enfront de la bellesa.
● Caravaggio arrisca molt presentant un tema religiós en un llenguatge realista, gairebé
popular, allunyant-se de la idealització que promovia l'Església.
● Caravaggio aconsegueix emocionar a l’observador precisament partint d’aquest
tractament de la llum i de la forma de representar el personatge religiosos.

TEMÀTICA
● La mort de la verge es un tema recurrent en els pintors de l'època.
● Els artistes s’havien de posicionar sobre si aquesta no havia mort i pujat al Cel o si
havia mort i havia pujat al Cel en cos i ànima. Caravaggio prefereix la versió de que
havia mort abans de pujar al cel.
 20

● Els capellans van rebutjar com la verge havia estat representada: Havia pres de
model el cadàver d’una dona que s’havia ofegat al Tíber. El cos apareix amb el
màxim de realisme, rígid, el ventre inflat i els peus morats.
● Funció: La vida de Caravaggio havia estat marcada per la violència i aquesta es veu
plasmada en les seves obres, que desborden tensió moral i religiosa.
● Comença Mort de la Mare de Déu el 1605, després de sortir de presó.
● En aquesta època, la pintura italiana estava molt restringida per les normes derivades
del concili de trento a la representació de les obres religioses.
● Es demanava a la pintura que estimulés el sentiment religiós en tots els grups
socials, encara que això la fes semblar superficial.
● L’estètica de Trento exigia que s'aconsegueix mitjançant els ideals clàssics de
bellesa. Per això Caravaggio va resultar molt polèmic.

MODELS I INFLUÈNCIES
● El modelat escultòric dels cossos està influït per Miquel Àngel.
● La complexitat compositiva deu molt al Manierisme.
● Caravaggio no deixa deixebles directes, però el seu estil realista va impulsar el
sorgiment de nombrosos caravaggistes.

4. Oració a l’hort de Getsemaní

FITXA TÈCNICA
Títol: Oració a l’hort de Getsemaní
Autora: Francisco Salzillo
Cronologia:1754
Tipologia: estructura exempta
Material: fusta policromada i encarnada
Estil: Barroc
Tema: Religiós
Lloc: Museo Salzillo
 21

BIOGRAFIA
➢ Fill deixeble d’un escultor napolità.
➢ Va deixar la carrera per ocupar-se de fer-se càrrec d’un taller.
➢ Va viure sempre a Murcia fent escultura religiosa per convents i esglésies.
➢ Fundador escala artística.
➢ Al 1752 la cofradía de nuestro Padre li encarrega una serie de vuit passos
processionals, al qual ell afegeix un sentiment religiós molt profund.
➢ Escultures religioses amb gran força expressiva i bellesa serena.
➢ Producció relacionada amb la representació napolitana d’un pessebre.

ANÀLISI FORMAL
● 2 grups de figures
● 1r→ angel i crist
● 2n→ tres apòstols dormint
● Darrere palmera que conté el Calze de la passió i una branca d’olivera.
● Angel→ sensualitat
● Crist→ angoixa (amb tó groguenc de la pell i túnica violeta)
● Apòstols→ gran realisme (Juan dorm, Jaume descansa despreocupat, Pere dorm amb
l’espasa a la mà sense abandonar actitud d’alerta. Els tres creen composició dinàmica
i unitària.)
● Amb gravats de la bíblia.

TEMÀTICA
➔ Forma part d’un conjunt de vuit passos de Setmana Santa. (altres: l'últim sopar, el
prendiment, Jesús a la columna, ….)
➔ Té la temàtica de biblia, ja que ve del Nou testament. A la tradició pictórica Jesús és
representat al cel amb el calze de la passió a les mans, en canvi aquí l'àngel ha baixat
del cel.
➔ El significat de sentir de devoció ,sentit didàctic de la imatge de contrareforma
(segons concili de Trento havia se ser comprensible dirigida als sentits inditant pietat.)
➔ Contrapossa la bellesa de Crist amb l’àngel i realisme dels apòstols.
➔ La funció era que fossin per un context idoni, que manifetes un sentit artístic
cultural i religiós.
 22

MODELS I INFLUÈNCIES
➢ S'emmarca en la imatgenteria espanyola, a la qual s’afegeix sentit estètic com el de
Bernini.
➢ Palès a la imatge sensual de l’angel = Èxtasi de Santa Teresa.
➢ Pessebres napolitans de Salzillo afegeixen mirada de realitat a personatges no
divins (relació espectador i obra)

6. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART RENAIXENTISTA

Origen del Renaixement

● Cronologia:
- Primer Renaixement o Quattrocento Segle XV als estats italians.
- l’Alt Renaixement o Cinquecento del 1494 al 1527.
- Manierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa del 1527
al 1600.
● Apareix un moviment cultural conegut com a humanisme, perquè l’home
passa a ser el més important deixant de banda la importància de Déu.
● Com a influència es van fixar en els clàssics (Grècia i Roma).

Arquitectura Renaixentista
● Descobriment i aplicació de la perspectiva lineal que facilita la projecció
d’edificis, l’elaboració de plànols, la unitat, proporció i simetria de l’espai
creat.
● L’art antic es pren com a model de bellesa: s’adopten els elements formals de
l’arquitectura antiga, és a dir, els ordres clàssics (jònic, dòric, corinti, toscà i
compost), els frontons, les cúpules… Però la manera de combinar-los nova.
● També s’adopten les tipologies d’edificis com la planta basilical. S’estudien
models(com en david molina) antics i es teoritza sobre sistemes de
proporcions per fer edificis a escala humana.
● Per proximitat la influència romana serà més gran que la grega.
● S’utilitzen maquetes i plànols per exposar de manera econòmica i ràpida els
projectes

Pintura Renaixentista
● Descobriment de la perspectiva lineal, la qual cosa va permetre la creació
d’un espai tridimensional en la pintura.
● Les composicions passen a ser clares i creïbles i els personatges apareixen
integrats entre si i amb els paisatges o marcs arquitectònics.
 23

● També es busca donar volum a les figures aplicant els efectes de la

perspectiva al tractament del cos.
● Es pren com a referència la naturalesa per elaborar models de bellesa ideal.
No imiten la realitat tal com es veu sinó tal com la veu l’artista per mitjà de la
bellesa ideal en un sentit platònic.
● L’art antic es pren com a model de bellesa en la introducció de temes
mitològics i històrics en els programes iconogràfics.
● S’utilitzen gradacions tonals en els colors que permeten donar efectes de
llum i ombra i que mostren el modelat de les figures i faciliten la naturalitat de
les composicions.
● S’introdueixen gèneres i temàtiques com els retrats, les al·legories, els
paisatges, la mitologia malgrat també continua la pintura religiosa amb temes
nous.
● Es continuen fent servir tècniques i suports tradicionals com el fresc (murs),
tremp (fusta) sobretot a Itàlia i s’introdueix la pintura a l’oli sobre llenç.

Escultura Renaixentista
● El segle XVI, es busca la monumentalitat basada en la simplicitat i el
descobriment de l’aplicació de la perspectiva lineal-
● La mitologia es pren com a model de bellesa:
- S’introdueixen els mitològics i històrics en els programes
iconogràfics
- A l’escultura en el model antic és més mimètic, els edificis antics
tenien una altre tipologia ja que no s’havien descobert les pintures de
Pompeia i de copies d’escultures antigues hi havia moltes.
- Es retorna a l’estudi de la figura humana i es representen cossos nus
per plasmar l’anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb
l’espai.
- Els gèneres més tractats són: les imatges religioses, els monuments
funeraris, els retrats i les estàtues eqüestres.
- El marbre (tècnica de la talla) i el bronze (tècnica de la fosa a la cera
perduda) són els materials i les tècniques més utilitzades.
- Independència de l’escultura en relació a l’arquitectura, a diferència
del gòtic, l’arquitectura renaixentista no necessita ornamentació
escultòrica.
- A diferència de la funció pedagògica i religiosa prioritària de
l’escultura medieval ara es valora la perfecció de les formes basant-se
en els criteris de claredat, ordre, harmonia i relació entre les parts.
 24

7. COMENTARI D’OBRES DEL RENAIXEMENT

1. El naixement de Venus
Fitxa Tècnica
Autor: Sandro Botticelli
Cronologia: 1485
Tècnica: Tremp sobre tela
Estil: Renaixentista
Tema: Mitològic
Lloc: Florència

Biografia Autor
● Botticelli (1445-1510) és un pintor florentí.
● Rep encàrrecs de les millors famílies florentines com per exemple els Medicis.
● Es va iniciar en la filosofía neoplatònica.
● Entre 1481-1482 marxa de Flo per treballar en la decoració de la Capella Sixtina.
● Als seus darrers anys destrueix alguns dels seus quadres mitològics i pinta escenes
religioses.

Descripció Formal
● Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua
sobre una petxina marina.
● Concepció anatòmica idealitzada. Cos massa llarg, espatlles massa estretes i
caigudes
● La posició d'equilibri clàssic en contrapposto
● La figura esvelta de Venus s'estableix com a eix simètric del triangle compositiu
imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i
que té el vèrtex superior al cap de la deessa.
● Tota l'escena està emmarcada es mostra en un paisatge de naturalesa solitària i
ideal, d'acord amb la bellesa harmoniosa de la deessa
● Nitidesa de la figura del fons, s'estilitza i suavitza la forma.
● Colors d’una paleta clara.

Temàtica
● En la Mitologia clàssica Venus és la deessa del amor. Té dues versions
● Poeta Hesíode: Venus neix de l’escuma del mar en el qual havien caigut els genitals
d’Urà castrat pel seu fill Cronos.
● Explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter i Dione, deessa de
la terra.
 25

● La deessa, acompanyada per les alenades de Zèfir, el vent de l'oest, i d'Aura, deessa
de la brisa, i és rebuda a terra per una de les Hores , que, per les flors del vestit és
l'estació de primavera.
● La petxina en què és transportada la deessa simbolitza la fecunditat.
● Aquest llenç representa la unitat entre la bellesa, l'amor i la veritat, qualitats que
se encarnen en la figura de Venus.

Models i influències
● Botticelli va ser influenciat per Filippo Lippi (en la temàtica religiosa), però va marcar
la seva obsessió de plasmar amb tota la vehemència possible de la bellesa ideal.
● Teories platòniques, el pintor florentí va ser el primer a reprendre la temàtica
mitològica, de la qual El naixement de Venus i La Primavera són dos dels millors
exemples.
● Cau en l’oblit amb l’arribada de Leonardo da Vinci.

2. El rapte de les sabines

Fitxa Tècnica:
Títol: El rapte de les Sabines
Autor: Giambologna
Cronologia: 1581-1583
Tipologia: Escultura Exempta
Materials: Marbre
Mides: 4,10 m (alt)
Estil: Manierista
Tema: Llegendari / al·legòric
Localització: Loggia dei Lanzi, Piazza della
Signoria (Florencia)

Biografia autor:
● Escultor italià nascut a Flandes.
● Fou l’escultor més important de manierisme.
● Fixà la residència a Florència.
● Va fer una sèrie de petites escultures molt populars.
● Va treballar al servei de la família dels Mèdici.
 26

Anàlisi Formal
● El dinamisme i expressivitat són les dues característiques formals principals
d'aquest grup escultòric, un dels millors exemples del període manierista.
● Les tres figures es relacionen formalment entre elles per la unió dels cossos, però,
també té un joc dinàmic de mirades que permet a l'espectador anar seguint tot el
desenvolupament de l'acció.
● 3 figures:
- La Sabina: El seu cos forma una línia paral·lela en en relació amb el seu
captor. La dona aixeca el braç enlaire en la direcció conràtia. L’encreuament
de diagonals dona dinamisme
- Ròmul: Captura la sabina que intenta resistir-se al rapte
- El Marit vençut: Relació posició braç esquerre sabí vençut amb el braç dret
de la sabina raptada. Sembla que intenta protegir el seu cos, actitud derrota.
● Excel·lent treball anatòmic amb què es recreen els cossos en tensió i la captació
psicològica de lluita i patiment dels personatges reflectida en les expressions facials .

Temàtica
● L’obra representa una de les llegendes relacionades amb la fundació de Roma, el
Rapte de les Sabines.
● La llegenda explica que Ròmul, fundador de Roma, va convidar els habitants de les
poblacions properes (entre els quals estaven els sabins) per assistir a la celebració
d’uns jocs esportius. Segons s’explica, la ciutat estava escassa de dones i per tant,
Ròmul, havia convingut amb els romans que, quan fes un senyal, els romans
raptarien les dones solteres.
● El moment que aquesta obra narra és el rapte d’una sabina a mans de Ròmul a la
vista del seu marit. Els cossos dels tres personatges simbolitzen la història.
● L’allargament de les figures, el dramatisme i el moviment defineixen el caràcter
manierista de l’obra, moviment que trencava amb els ideals classicistes del
Renaixement i que s’apropa al que serà el Barroc.

Models i influències

● Escultura serpentinata
● Dinamisme ascendent
● 2 referents clars: Miquel Àngel i Cellini