1) CATALOGACIÓ o FITXA TÈCNICA

a) Títol: La Madeleine
b) Autor: Pierre Vignon (1763-1828) Continuada per J. Huvé
l’any 1829
c) Cronologia: 1806-1842
d) Materials: pedra sistema constructiu: Arquitravat / voltat
e) TIPOLOGIA: església
f) Estil: Neoclàssic. Període napoleònic. Estil Imperial
g) Localització: Plaça de La Madeleine, davant la Rue Royale. París

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma
per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels Salons aristocràtics. Era doncs, la reacció
profunda contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de segle. A l'època napoleònica,
l'art Neoclàssic va prendre un tret molt més classicista en el que anomenem l'Estil Imperial
ja que transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme. L'època de Napoleó fou la més
fecunda fent construccions classicistes i es fa evident la intenció d'identificar Napoleó amb
els emperadors romans. Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia
un nou ordre de la ciutat. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments
però l'arquitecte havia de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional. Es
van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles, museus,
hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors treballaven per
embellir la ciutat: estàtues, ornaments, grans representacions històriques van servir
d'exemple als ciutadans.
HISTÒRIA DE L’EDIFICI
L’actual edifici l’encarregà Napoleó a Pierre Vignon l’any 1806 amb la voluntat de construir
un temple a la glòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée) i Vignon va destruir una
construcció anterior atribuïda a l’arquitecte Pierre Constant d’Ivry (1698- 1777) A l’època
revolucionària, havia estat considerat el Temple de la Revolució i havia tingut una
localització preferent al costat de la Place de la Concorde on havien estat guillotinats Lluís
XVI i la seva esposa Maria Antonieta.
La situación d’Europa es va caracteritzar per importants moviments i revolucions: la
Revolució industrial, la Revolució FRANCESA i els moviments revolucionaris de 1820,
1830, 1848. Il·lustració.

3. ANÀLISI FORMAL
a) PEDRA ARQUITECTURA ARQUITRAVADA I VOLTADA
b) Espai exterior
Es tracta d’un temple octàstil, perípter i a la façana principal presenta una doble fila de
columnes corínties. L’església s’eleva sobre un podi al qual s’accedeix per una àmplia
escalinata. Les columnes d’ordre corinti de 20 m. d’alçada, tenen base, fust estriat i capitell
amb fulles d'acant. L'entaulament corona l’edifici amb una coberta a dues aigües.
El fris i els frontons tenen esculpides escenes religioses. Una porta de bronze amb baix
relleus inspirats en els Deu Manaments ens condueix a l'interior. El joc racional de línies
verticals de les columnes amb horitzontalitat de l'entaulament configura a l'edifici un
equilibri grandiloqüent. Així, l’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic que combina
solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata només a una façana)
 c) Espai interior
L’interior de l’edifici s’estructura en una única nau de planta rectangular, amb un absis
semicircular al prebisteri. L’espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules
sobre petxines, que no són visibles des de l’exterior, i que descansen damunt vuit columnes
corínties. Aquests quatre parells de columnes separen l’espai de la nau central, d’una
galeria de circulació on hi trobem petites capelles.

4. RELACIÓ ARQUITECTURA I URBANISME

L’Església de la Madeleine es troba a la plaça de la Madeleine molt a prop de la ‘place de la

Concorde’ de París.

5. MODELS PLÀSTICS Antecedents i influències posteriors

El neoclassicisme té com a referències directes el mon clàssic grecoromà. Vignon es va

inspirar en la Maison Carrée de Nîmes, obra d’estil romà imperial de l’any 16 aC. , malgrat
dos canvis significatius, com son les seves dimensions monumentals, i que el pòrtic és
octàstil enlloc d’hexàstil. Igualment, la síntesi de les formes gregues i romanes ens apropa
també a l’estètica eclèctica tan utilitzada en la urbanització propiciada des dels estats per
embellir les ciutats durant el segle XIX.

6. Estil/ Relació amb altres obres de l’autor o escola / diferències amb altres
solucions coetànies
-Art que renuncia als excessos del Barroc i el Rococó
- Art al servei de la societat de meitat del XVIII i principis del XIX (art dels il·lustrats, dels
revolucionaris i posteriorment art Napoleònic)
- Redescobriment de l’art Clàssic a partir del descobriment d’Herculà i Pompeia. La cultura
grecollatina proporciona el valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat.
-Busca l’equilibri i la simetria a través de línies rectes.
- Temàtica mitològica i grecollatina (pintura i escultura)
- Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes
commemoratives com les romanes. Un exemple són l’Església de la Madeleine o la
columna Vendôme.
Obres del mateix autor o època: Panteó (Soufflot) 1757-1790 / Arc de l’Étoile (Jean Chalgrin)
1806-1836. MIREU PPT A CLASSLIFE (CONTINGUTS)
7. ANÀLISI CONCEPTUAL. SIGNIFICACIÓ I FUNCIÓ

Originalment el projecte de Vignon, sota la commitència de Napoleó Bonaparte, tenia una

funció commemorativa, enaltidora dels exèrcits francesos. Napoleó va posar l'art al seu
servei tal com ho feien els emperadors romans per tal de justificar i legitimar el seu poder..
Quant al paper de l'arquitecte, sens dubte és el mateix que establiren els arquitectes
romans amb llurs emperadors; s'ha de pensar, per tant, que P. Vignon va treballar per
glorificar l'Imperi napoleònic. A partir de 1842, quan l’ús cívic es va traslladar a l’Arc de
Triomf, va tenir una funció religiosa, com a església dedicada a Maria Magdalena. Els alts
relleus del frontó representen el Judici Final. Al centre hi veiem a Crist entre dos àngels. A
la dreta l’arcàngel Sant Miquel vencedor dels condemnats representats pels vicis. A l’altre
costat es representa Maria Magdalena com a dona pecadora que s’ha penedit amb la
intervenció de Crist. La seva imatge fou criticada per la seva “indumentària impúdica”,
segons els seus contemporanis. La imatge de la Santa també presideix el retaule major amb
la representació de la seva assumpció al cel, obra de Maroccheti entre 1835-1857.
 LA MADELEINE
1. Quins són els ideals que inspiraren els revolucionaris francesos?
2. Contra quin moviment artístic reaccionaven?
3. Quin tipus de neoclassicisme resultà més classicista i que caracteritzà l’època Napoleònica?
4. Com havia de ser una ciutat segons els paràmetres neoclàssics?
5. Qui va encarregar La Madeleine? Amb quin objectiu?
6. Enumera els elements que formen l’exterior de l’edifici.
7. Com és la planta de La Madeleine?
8. En quin edifici romà s’inspirà Vignon?
9. Enumera 4 característiques de l’estil Neoclàssic.
10. Explica la funció d’aquest edifici.
11. Què representen els relleus del frontó? Com van representar Maria Magdalena?
12. Què va realitzar el pintor Maroccheti entre els anys 1835-1857?