Obres S.XX

1.
FITXA TÈCNICA
Títol: Casa Milà i Pi (La Pedrera)
Autor: Antoni Gaudí
Cronologia: 1907-1910
Estil: Modernisme
Materials: Pedra, maó, ceràmica i
ferro
Localització: Passeig de Gràcia,
Barcelona
2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
El modernisme sorgeix de la voluntat de modernitzar la cultura catalana i integrar-la a
Europa. L’Exposició Universal del 1888, primer esdeveniment internacional organitzat
per la ciutat de Barcelona, es considera la porta d’entrada a Europa i la modernitat.
Aquest desig d’innovació és impulsat per intel·lectuals i artistes, els quals defensaven
la cultura com a instrument regenerador per superar una atmosfera localista i
endarrerida. Mirava al futur però sense renunciar a cap llegat històric, a més, es
considera el bressol del catalanisme polític.
El modernisme té dos etapes clares: la primera iniciada al 1888 fins al 1900, quan s’hi
afegeix l’Art Nouveau Internacional que propugnava l’art per l’art i la natura com a
model.
Aquestes noves tendències es fan evidents en les diferents arts com l'arquitectura
(inclosos tots els tipus d'edificis), l'escultura (tant com a art independent, com a
complement d'edificis), la pintura, les arts decoratives (amb materials com ceràmica,
mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles,
làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts, catifes, etc.), i a la literatura i la
música.
3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA
Aquesta obra la trobem al centre de Barcelona, al Passeig de Gràcia. La seva
localització està clarament pensada i calculada dins el seu entorn, això es deu a que
des del terrat depenent del extrem on et situes veus un dels dos edificis claus
expiatoris (pagats amb donacions dels fidels). Aquests són: la Sagrada Família i el
temple de Tibidabo.
Els materials utilitzats per fer l’obra son la pedra, maó, ceràmica i ferro, és a dir, una
combinació d’uns de tradicionals i de moderns. Gaudí volia fomentar que els materials
parlessin per ells mateixos: si s’ha d’inclinar una columna es fa amb la seva capacitat
de resistència, sense contraforts.
Ell seguia els models funiculars, és a dir, una estructura feta per cordills amb bossetes
per així saber les dimensions que ha de tenir l’edifici, les columnes que ha d’haver i la
seva inclinació... Per tant, no feia plànols sinó maquetes i models funiculars, ell
treballava amb el volum i acusava els arquitectes clàssics de treballar en el pla. Era
molt tradicional i alhora radicalment modern.
L’edifici té 5 pisos i un àtic amb terrassa. A partir dels patis interiors es distribueixen els
diferents habitatges, als quals s'hi pot accedir per una escala i un ascensor particular
per a cada casa. Les habitacions, amb formes molt irregulars, van fer que els mobles
haguessin de tenir un disseny especial.
A dalt veiem finestres quadrades que tenien una funció de temperador ja que a l’estiu
estan obertes per airejar i que no s’acumuli la calor i a l’hivern estan tancades. Les
estructures de dalt, situades a l’àtic, son xemeneies en forma helicoïdal per on un surt
l’aire calent.
La façana és per on llisca l’aigua i té una forma ondulada inspirada en Borromini. Per
Gaudí, les rectes eren artificials ja que a la natura no n’hi ha. Aquesta forma és en
diverses direccions per ser vista des de la planta o el perfil. A la façana també trobem
una claraboia perquè els balcons de baix també rebin llum. Cal afegir també que en
comptes de concentrar totes les carregues a la façana, ho concentra al cel obert.
Altres obres de l’autor barcelonines son: fanals de Passeig de Gràcia, la Sagrada Família
(façana del naixement i escoles), la Cripta Güell i la Casa Batlló.
4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL
La Casa Milà com el seu nom indica, fou encarregada per la família Milà, que va
quedar-se amb tota la primera planta deixant la resta per a lloguer; la planta baixa per
comerços i la resta habitatges de lloguer.
L’edifici està pensat per semblar una pedrera (d’aquí el nom popularment utilitzat) on
a les parts no utilitzades hi surten herbes, representades com balcons. S'inspira en la
natura, pot semblar el mar, muntanyes, o bé el desert. També hi ha un intent de rebuig
de la uniformitat i a la línia recta. Algunes de les tapes dels ascensors tenen creus
degut a la religiositat de Gaudí, el qual també era molt catalanista. A la façana hi ha
una inscripció religiosa: “Ave Gratia plena Dominus Tecum”. Per últim, cal afegir que
les xemeneies de dalt amb forma helicoïdal s’ha relacionat sovint amb la passió i els
soldats romans.
És un edifici civil i residencial. També té la funció simbòlica de demostrar el poder de la
burgesia en aquella època.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Pavelló Alemany
Autor: Ludwing Mies Van der Rohe
Cronologia: 1929
Estil: Racionalisme arquitectònic
Tipologia: Pavelló
Localització: Montjuïc, Barcelona.
El començament del S.XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial
(1914- 1918). I es va introduir un nou paper de la dona a la societat. A nivell general va
a ver una caiguda dels imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i remodelació de les
fronteres europees que s’havien mantingut gairebé inalterables des del Congrés de
Viena. També va tenir lloc l’arribada de les idees marxistes al poder per primera
vegada (Revolució Russa,1917). Va ser la primera obra de racionalisme arquitectònic.
El 1929 a Barcelona es feia l’exposició universal a Barcelona i el Pavelló Alemany seria
el que representaria Alemanya. Una vegada acabada l’exposició el pavelló es va
desmuntar l’any 1930 es van guardar en magatzems. És per això que el pavelló que es
pot visitar actualment és una reproducció de finals dels anys 80. Tot i que està feta
amb els mateixos materials en major part.
En aquella època a Barcelona hi havia la dictadura de Primo de Rivera, són els últims
anys i hi ha una forta oposició al dictador. Anys previs a la II República. A nivell mundial
hi havia el Crac del 29. Crisi econòmica que comença als EEUU però que també
afectarà a Europa
Pel que fa a Alemanya estaven en període d’entre guerres (entre la 1a i la 2a Guerra
Mundial) i volien representar, amb el Pavelló Alemany, una nova Alemanya
transparent, perfecte i austera (Alemanya Republicana).

Es tracta d’un pavelló racionalista de la Bauhaus (escola de disseny que es va crear a
Alemanya després de la I guerra mundial la qual va ser tancada per Hitler). Alguns
autors importants de la Bauhaus són Le Corbusier i Gropius. Dins de la Bauhaus l’estil
important és el racionalisme. Les característiques més importants són: simplicitat de
les formes, volums simples, rebutja la decoració, austeritat i funcionalitat.
Aquesta pavelló destaca per estar construït a partir de línies rectes i pures, i per tant es
pot observar un predomini d’angles rectes. Aquests recursos arquitectònics ofereixen
una imatge d’elegància. Així doncs l’essència de l’edifici és que a partir de formes
simples es crea la més pura elegància. Quant a proporcions és un edifici molt baix i pla.
Incorpora panells de vidre que obren i tanquen l’edifici a l’exterior i que són mòbils.
Els pilars són els únics punts de suport del pavelló. El fet que aquests tinguin forma de
creu reforça la sensació d’angles rectes i d’elegància. Es tracta de 8 pilars d’acer
inoxidable disposats en retícula. Els diferents pilars distingeixen un clar element
suportat que és la coberta plana i horitzontal que sobresurt de l’estructura, formant un
sota cobert.
S’utilitzen materials com el vidre, l’acer inoxidable o el granit. Concretament pels murs
de l’interior s’tulitza el marbre verd o l’ònix daurat que agafa una tonalitat vermellosa.
Pel que fa a l’exterior, s’accedeix a l’edifici a partir d’unes escales d’accés, i tot i que
l’edifici s’aixeca damunt d’un petit pòdium, l’escala no et porta a la porta principal
sinó a davant de l’estany, i s’ha de girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici. A davant hi
ha un estany més gran i a la part de darrere n’hi ha un altre de més petit. És en aquest
estany més petit situat a la part darrera, on hi ha l’estàtua. Aquesta és una obra de
George Kolbe (escultor impressionista) que rep el nom de “Morgen” que en alemany
vol dir “demà” o “matí”.
El fet que el pavelló ofereixi formes tan pures recorda a l’estil clàssic. I és aquest
l’objectiu del racionalisme: l’intent d’inaugurar un nou classicisme. Tot i així té un gran
component modern.
El pòdium del pavelló se sosté amb un suport de volta catalana, i per tant l’edifici més
modern de l’època se sosté sobre el suport més tradicional (racionalisme).
La placa d’ònix procedeix de la mateixa pedrera que la del pavelló original.
És un edifici caracteritzat també per estar ple de reflexes, com l’aigua que reflecteix
l’estàtua de l’estany o els vidres que reflecteixen els murs. Tots aquests reflexos fan
que l’arquitectura sigui menys opaca i pesada. Per aconseguir la sensació de lleugeresa
s’utilitzen materials i parets molt brillants.
Pel que fa a l’espai interior no hi ha res tancat, és una planta lliure i no hi ha
habitacions. Els diferents envans fan la funció de sales d’exposició i el mobiliari el
formen butaques i cadires dissenyades expressament per l’exposició universal.
Els mobles van ser dissenyats especialment per al pavelló però no tots són dissenys de
Mies Van der Rohe, excepte la famosa “Cadira Barcelona” que sí que ho és. Els mobles
són molt elegants, com per exemple podem observar en les “Cadira Barcelona”.
Aquestes estan fetes de pell i perfil metàl·lic.
Pel que fa a la catifa negra que trobem disposada sota les cadires hi ha un desencaix
amb la col·locació d’aquests elements, doncs en l’obra original trobem que les potes
del davant de les cadires haurien de recaure en la catifa i les de darrera haurien de
sortir-ne, i no és així.
Un fet que caracteritza l’edifici també és que s’evita qualsevol tipus d’ornament i no es
veu sobrecarregat. Doncs es segueix la línia de pensament de Miles Van der Rohe que
deia que “Less is more”.
ANTECEDENTS: Minimalisme japonès

ALTRES OBRES DE L’AUTOR: La butaca Barcelona, i de la mateixa escola la Villa Saboya
de Le Corbusier
Es tracta d’un edifici civil. Va ser construït i únicament pensat per ser la seu
d’Alemanya a l’exposició universal de Barcelona de l’any 1929, no tenia cap més funció
i per això un cop acabada l’exposició es va enderrocar. Després una sèrie d’arquitectes
van demanar de tornar-lo a construir. I es va dur a terme la reconstrucció l’any 1986.
Suposa un gran contrast amb els edificis catalans fets fins el moment.
En el moment de l’exposició Mies i Reich volien que aquest edifici es convertís en "una
zona ideal de tranquil·litat" per al visitant cansat, que havien de ser convidats al
pavelló en el camí cap a la següent atracció. Com que el pavelló no tenia un espai
d'exposició en realitat, l'edifici es convertí en l'exposició en si mateix. El pavelló va ser
dissenyat per "bloquejar" qualsevol pas pel lloc, més aviat, hauria de passar a través
l'edifici. Els visitants entrarien per pujar uns quants graons, a causa del lloc
lleugerament inclinat i el deixaria a nivell del sòl ja en la direcció del "poble espanyol".
Els visitants no estaven condicionats a ser conduïts en una línia recta a través de
l'edifici, sinó a prendre canvis de continus de direcció. Les parets no només van crear
l'espai, sinó que també dirigien els moviments del visitant.
SÍMBOL: l’Alemanya austera de després de la I Guerra Mundial i en el context de

l’exposició universal havia d’acollir la recepció oficial feta al rei Alfons XIII per les
autoritats alemanyes (la cadira Barcelona va fer de tron).
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Casa Kaufmann / Fallingwater House
Autor: Wright, Frank Lloyd
Cronologia: 1936 – 1937

Estil: Organicisme
Localització: Bear Run, Pennsylvania (EEUU)
Es troba en el període d’entreguerres. El començament del Segle XX va quedar mercat

per la crisi del la Primera Guerra Mundial, que va comportar canvis polítics, econòmics
I socials.
Després de la guerra , els Estats Units van viure una etapa d'optimisme Econòmic i
social anomenats ''feliços anys vint'', que van acabar de forma sobtada amb el crac de
la Borsa de Nova York l'any 1929. Aquesta crisis va comportar problemes
socioeconòmics mundialment Amb conseqüències com la Gran Depressió nord-
americana. Mentrestant a Europa es trobem amb la crisi econòmica derivada del crack
del 29 i amb l’ascens del feixisme que portarà a la 2a Guerra Mundial. En els EE.UU el
crack del 29 és frenat pel New Deal.
En L'àmbit artístic, els principals centres artístics de la primera Meitat del Segle XX van
estar relacionats amb l'aparició dels Diversos ''ismes'' anomenats Primeres
Avantguardes artístiques. França, concretament París, Alemanya, Àustria, Rússia,
Suïssa, Holanda, i Nova York van ser els principals contres de creació Artística. Les
Primeres Avantguardes van començar el 1905 amb els Dos primeres moviments
artístics: Fauvisme i Expressionisme. Després D'aquest van sorgir: Cubisme, Futurisme,
Abstracció, Dadaisme, Surrealisme, que van continuar la ruptura dels sistemes de
Representació consolidats per la tradició fins aquell moment.

Wright fou un dels primers a crear terrasses sortints per obrir la casa enmig de la
natura, l'adequació a l'entorn era un punt fort de la seva arquitectura, un dels
principals trets de l'organicisme arquitectònic. Es tracta d’una casa funcionalista. La
relació que té amb l’entorn aquesta obra és que no crea un xoc important en el
paisatge però tampoc arriba a camuflar-se en ell, creant així una simbiosi molt artística
amb el paisatge i millorant-lo d’alguna manera.
La casa també s’inspira en el jardins humits japonesos. Doncs la presència d’aquesta
també transforma l’entorn en una mena de jardí.
La tècnica utilitzada per l’autor és la intersecció de plans, Frank Lloyd s’inspira en les
antigues cases americanes creant així un node central de suport del qual se’n van
estenent diferents plans superposats. Així doncs tot creix centrífugament al voltant
d’un únic eix central (pivot).
La intersecció de plans ofereix una gran diversitat de punts de vista pels usuaris. Doncs
des d’una vista horitzontal o frontal es pot apreciar el toc lineal. Però d’es d’un punt de
vista més alçat es poden contemplar els diferents plans.
Es tracta d’una casa de camp que presenta un aspecte rústec però que alhora ofereix
totes les comoditats urbanes.
Hi ha una gran part de vidre i finestra tot i que també presenta alguns punt de suport
interiors, com pilars: elements sustentats on hi van a parar les diferents càrregues les
quals estan molt ben distribuïdes. Això suposa a més que hi hagi molt bona llum i
ventilació. També hi ha una sèrie de claraboies que permeten el pas de llum a la sala.
La casa s’alça sobre una plataforma que està encaixada en el propi territori, per tant la
casa es va adaptant als desnivells de l’entorn. El que destaca més és la xemeneia feta
amb pedra natural.
S’utilitzen materials com formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.

Pel que fa a l’espai exterior trobem que hi ha 3 plantes esglaonades entre elles:
 La 1a planta está assentada sobre la roca natural i té una gran terrassa que
queda suspesa damunt la cascada.
 La 2a planta està superposada a la primera (perpendicularment), (terrasses
encreuades suspeses), la 2a planta forma un angle de 90º amb la primera. Fa de sostre
i protecció de part d'aquesta.
 La 3 a planta té posseeix una terrassa.
Existeix un predomini de la línia recta i horitzontal, aspecte que contrasta amb la

verticalitat de la natura (arbres, xemeneia, cascada). La naturalitat s’ofereix de manera
vertical i allò que és artificial és horitzontal. Per tant podríem parlar d’una certa
asimetria.
En l’espai interior també trobem aquesta concepció centrífuga de l’arquitectura. Els

espais es generen de dins cap en fora. S’assegura la comunicació entre espais interns i
externs, afavorit per l’ús del vidre. El qual evita l’opacitat i sensació de tancament. No
hi ha parets mestres, per això la distribució és lliure i molt àmplia. Hi ha molta llum i
intercomunicació dins-fora.
Les habitacions són petites, algunes tenen els sostres baixos per animar a la gent a
anar cap l'exterior o a les sales de reunió. El so de de la seva aigua impregna tota la
casa, especialment durant la primavera quan la neu s'està fonent. L'escala que porta a
baix des de la sala d'estar al riu s'accedeix per panells de vidre que es mouen
horitzontalment.
Al pertànyer a l’organicisme podem afirmar que es tracta d’un edifici orgànic integrat a
la natura, que es confon amb l’entorn. S’utilitzen materials moderns combinats amb
els elements de l’entorn i naturals. L’organicisme prioritza: la llum natural, la
ventilació, la connexió amb l’exterior, són pràctics i funcionals amb una mesura
humana. Pretenen obtenir confort a les persones que hi vivien (comoditat). La bellesa
s’aconsegueix amb els elements naturals. Poca ornamentació a les façanes, tret de la
portada pels materials.
ANTECEDENTS: alguns aspectes de les cases tradicionals americanes. Minimalisme

japonès, racionalisme de Sullivan (utilitza elements naturals per decorar). Wright és el
màxim representant de l’estil organicista.
INFLUÈNCIES: Òpera de Sydney d’Utzon, els arquitectes de les segones avantguardes i
Aalvar Aalto.
OBRES DEL MATEIX AUTOR: Museu Guggenheim de Nova York
FUNCIÓ
Es tracta d’un edifici civil i residència unifamiliar. Els Kaufmanns volien una casa gran,
on poder donar refugi a molts convidats. A més a més, van exigir banys separats, així
com un dormitori pel seu fill adult.
Frank Lloyd rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, que buscava un habitatge
original i creatiu en un entorn natural, sense renunciar a les comoditats.
Com a funció simbòlica: L’autor vol aconseguir innovar el llenguatge arquitectònic,
urbanístic.
Wright el que vol és crear un diàleg, no la vol camuflar ni vol fer que destaqui. Vol una
casa que es combini amb la mateixa poètica del paisatge. Crea un diàleg amb la
naturalesa. El riu té terrasses en què l’aigua salta i ell posa les terrasses (voladissos)
que es sostén en el pivot central de pedra, juga amb el fals material natural. Les
terrasses poden ser tan llargues perquè estan fetes de formigó armat. Ha conegut
l’arquitectura japonesa que es combina amb el paisatge.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Museu Guggenheim
Autor: Frank Gehry
Cronologia: 1997
Estil: Desconstructivisme
Tipologia: Museu
Localització: Bilbao, País Basc

L’obra es situa en el període posterior a la Guerra Freda provocada per l’enfrontament
entre coministes i capitalistes. Entorn a la dècada de 1980 es va generar un cert
acostament entre les dues potències que s’enfrontaven durant la guerra, EE.UU. i la
URSS. La guerra va tocar fi amb la caiguda del Mur de Berlín l’any 1989 i amb ella es
van generar noves relacions internacional.
Aquest nou ordre mundial va anar generant una nova situació pel que fa als diferents
àmbits: economia, globalització, tecnologia, la generalització de la informació...que van
anar marcant aquesta nova etapa: l’any 1991 es signa el tractat de Maastricht i es crea
la Unió Europea. També al 1991 cal destacar la Primera Guerra del Golf. Al 2001,
l’atemptat d’Al-Qaeda, a les Torres Bessones de Nova York, a partir del qual el món va
evidenciar que el món ja no es regia per qüestions ideològiques sinó culturals.
La fundació Guggenheim volia una seu a Europa i van escollir Bilbao. Aquella zona i la
ciutat de Bilbao en general era una zona molt degradada, industrial, bruta... ara la
zona s’ha revaloritzat molt. i la ciutat també. Mundialment el 89 va caure el mur de
Berlín. El 1991 es signa el tractat de Manstrich. És la era de la globalització, Internet,
avenços tècnics i informàtics...
El sistema de coberta de l’edifici es basa en unes plaques de titani prefabricades amb
ordinador. Doncs aquests havien d’anar col·locades d’una manera molt específica. És
una arquitectura expressionista ornamental. Els materials utilitzats per a la construcció
de l’edifici són la pedra calcària, el vidre, el titani i el ferro.
En aquest cas els elements de suport d’aquest edifici es basen en una estructura
metàl·lica dissenyada amb un programa per a fer avions militars. I d’altre banda també
trobem murs de pedra calcària. Tots aquests diferents elements suporten tant les
cobertes de titani de mig mil·límetre de gruix com les distintes parets de vidre.
Pel que fa a l’espai exterior es tracta de 2 mòduls connectats, un d’ells de pedra
calcària (forma més tradicional) i l’altra de titani irregular i ple de corbes. Aquests
están connectats per murs i cortina de vidre que donen molta llum. Des de dalt té
forma de flor metàl·lica i pel costat recorda a un vaixell o a un peix molt integrat a la
zona de la ria, (es reflecteix a l’aigua).
Pel que fa a la distribució de l’interior consta de tres pisos i està organitzat a partir del
vestíbul unitari. Hi ha 19 galeries: 9 de forma octogonal amb parets de pedra i forma
irregular i 10 de titani, més irregulars. Hi ha una paret de vidre que uneix la zona més
ortogonal (la de pedra calcària) amb la més irregular (de tità). Aquest mur cortina fa
que tot l’interior tingui molta llum i que hi hagi integració entre l’interior i l’exterior.
Tots els materials estan estudiats per fer la funció que fan (per ex. el tità és un material
molt bo de conservació, idoni per a un museu) Hi ha molta connexió entre l’interior i
l’exterior pels murs de vidre. També hi ha moltes claraboies que donen llum neutral.
ESTIL: Deconstructivisme
○ Fragmentació dels edificis en diferents parts
○ Desequilibris de la geometria
○ Disseny no lineal
○ Tot calculat matemàticament dissenyat per ordinador
○ Materials estudiats i adequats per la seva funció
ANTECEDENTS: Brancusi (escultor), Guggenhein de NY, constructivisme rus.

INFLUÈNCIES: arquitectura actual, disseny per ordinador, altres deconstrutivistes.
OBRES DE L’AUTOR: Sala de concerts de Walt Disseny, Casa Dansant de Praga
La família Guggenheim té una fundació d’art contemporani i va decidir fer una seu a
Europa (Bilbao). L’arquitecte va decidir a quina zona de la ciutat construir el museu.
Aquesta zona degradada i industrial ha canviat i s’ha revaloritzat. Bilbao ara és ciutat
culta, moderna i simbòlica. El Museu s’ha convertit en símbol de la ciutat. No només és
art l’interior sinó també l’edifici, (és igual d’important el continent que el contingut).
Per tant la funció inicial per la que va ser creat aquest edifici era promocionar la ciutat
de Bilbao. Doncs Bilbao no tenia cap col·lecció d’art contemporani i era una ciutat molt
industrial (venda de material siderúrgic i metal·lúrgic) . Així doncs la construcció
d’aquest edifici havia d’ajudar a enfocar la ciutat cap al turisme. Doncs amb la crisi dels
70 algunes fàbriques van començar a tancar i algunes empreses es van deslocalitzar
exportant la seva activitat a altres llocs, per tant va haver zones que van quedar
desocupades. Va ser en aquest punt en què es va idear la creació d’un edifici “atracció”
que es focalitzés en el sector turístic. Això implicava que havia de ser un edifici amb
prou potència visual i abocadora perquè fos un motiu pels estrangers de visitar la
ciutat. Amb tot això el que realment es volia aconseguir era situar Bilbao envers les
altres ciutats com a centre artístic i urbanístic amb quelcom per oferir més enllà de
l’activitat industrial.
L'edifici vist des del riu aparenta tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la
ciutat portuària en la qual s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates
d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels
treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseeix no obstant això la forma d'una flor.
Museu d’exposicions temporals d’art contemporani. per tant és un edifici civil amb la
funció de contenidor d’obres d’art, però amb la filosofia que tant important és el
contingut com el contenidor (o continent). També té una funció Simbòlica de
modernitat.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Formes úniques de continuïtat en l’espai
Autor: Umberto Boccioni
Cronologia: 1913
Material: Bronze
Tècnica: Fosa
Tipologia: Escultura exempta
Localització: MoMA, Nova York

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de
la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra
Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del
nazisme.
Un món en crisi que revitalitza l’art i que porta l'artista a la recerca
d’elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que
l'envolten.
L’art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa
les vivències interiors de l’artista. Un artista sovint rebutjat que busca uns altres
individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds.
Neixen les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils
globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.
Importància dels manifestos artístics: Els futuristes van fer més de 50 manifestos.
La present escultura de bronze de Umberto Boccioni és exempta feta a partir de la
tècnica fosa. En aquesta obra es representa el ple volum, embalum rodó i també fa
servir perfils angulosos i una esquematització de la figura per tal de potenciar el
dinamisme. Ajuda a representar amb més vivacitat entre el desplaçament de la figura i
les formes generades en sentit contrari
L’obra representa una figura antropomòrfica en posició de marxa i mitjançant l'ús dels
materials, s’aconsegueix crear una imatge aerodinàmia deformada per la velocitat.
Compositivament, l’obra fa una diagonal que accentua la sensació de moviment.
El tors sense braços ha estat substituït per una forma arrodonida. El contorn apareix
desdibuixat obrint-se en diverses perspectives creant un joc de plànols on la imatge
mostra un moviment que juga amb les llums que emanen del propi material. És per
això que la figura està configurada a partir de la superposició de volums que fa que hi
hagi molt ritme. És una escultura de composició oberta que es relaciona amb l’entorn.
Els peus descansen sobre dues estructures rectangulars que accentuen la lleugeresa
del l’escultura.
Formes úniques de continuïtat en l’espai forma part del futurisme, un moviment de les
segones avantguardes i que s’inicia l’any 1909 amb el Manifest futurista de Marinetti
en el diari Le Figaro. El futurisme es basa en una al·legoria al perill a la temeritat, a
l’energia i a la agressivitat. És un moviment que pretén representar la velocitat, el
dinamisme i un moviment violent que moltes vegades es transforma en la
representació de lluites (Càrrega d’uns llancers, Umberto Boccioni). Moltes vegades el
futurisme es veu com un cubisme en moviment. Giacomo Balla Carlo Carrà i Luigi
Russolo son alguns dels artistes que pertanyen a aquest moviment.
Pretén anar més enllà de la impressió de moviment i explorar la noció de velocitat i
força en l'escultura. Vol donar una imatge de l’home modern, un ésser anònim del seu
temps. Aquest està protagonitzat per la segona revolució industrial i per tant s’ha
representat un home amb característiques pròpies de la maquinaria (color, forma…).
Pretén recordar mitjançant una escultura, la societat industrialitzada d'aquell temps.
Per altra banda, donat que el moviment futurista exalta la lluita i els militarismes,
podria estar fent referencia a un guerrer.
Tanmateix, hi ha una cosa molt clara: és una escultura que mira cap el futur i per tant
cap a la innovació i la industrialització. A més a més l’escultura és una representació
plàstica del que es deia en els manifests futuristes.
La funció d’aquesta obra és decorativa i pragmàtica.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: El Gran Profeta
Autor: Pau Gargallo
Cronologia: 1933
Estil: Cubisme
Tècnica: Fosa, bronze
Localització: Museu Nacional d’art Reina Sofia, Madrid
Primeres avantguardes:
El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la 1ªGM, desastre
anunciat ja des de la fi del segle XIX, i que va comportar grans canvis, tant de caire
polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte bèl·lic va obligar a fer un
replantejament de la societat europea que es va concretar, entre d’altres, en els
aspectes següents: relaxament de la moral, un nou paper de la dona a la societat,
caiguda dels grans imperis i remodelació de les fronteres europees, gran nombre de
baixes (tant civils com militars), arribada de les idees marxistes al poder per primera
vegada (Revolució Russa, 1917) i EUA com a principal potència mundial. Estem en un
període d’entreguerres.
Després de la guerra, els EUA van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic,
“feliços anys 20”, que acabarà amb el crack de la Borsa el 1929. Aquesta crisi va
comportar problemes mundials com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment
del nazisme a Europa. El nazisme va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors
com l’Holocaust i la 2ªGM. A Espanya estem durant la Segona República Espanyola i a
Barcelona hi ha el segon gran desenvolupament urbà després de l’Exposició Universal
del 1929.

L’escultura està feta a base de planxes de bronze tallades, estructurades al voltant d'un
eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra.
A partir d'aquest eix es poden endevinar les diferents parts del cos realitzades
mitjançant lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en l’espai buit, fent
que l’espai buit passi a formar part intrínseca de l'escultura. Gargallo va suposar una
renovació en l’escultura de metall, que al mateix temps permetia experimentar a baix
cost. Malgrat és una escultura de bronze Gargallo la treballa com si la fes amb grans
planxes, com si fos de ferro.
Aquest buit permet jugar amb interessants formes còncaves i convexes, un joc de
contrast buit/ple que aporta a l’estructura una gran expressivitat i impacte emocional.
En aquesta mateixa línia, la presència de les diferents planxes dentades del seu pèl i la
seva roba, confereixen al conjunt una major tensió i dinamisme.
Finalment, també és interessant destacar com el joc de corbes i contra corbes
accentua encara més els contrastos de llum i ombra, formant-se el que el mateix
escultor anomenà volum virtual, el qual pot ser rodejat per l'espectador. Introducció
del buit com element volumètric i expressiu de la figura.
Es diu que Gargallo s’influencià pel cubisme de Picasso.
El profeta s’identifica amb la figura bíblica de Sant Joan Baptista, amb barba, bastó,
braç en l’aire i pell de camell, que predica, cridant en mig del desert. L’agitació social
de l’Europa d’entreguerres, amb enfrontaments ideològics i líders de tota mena, queda
representada en aquest profeta que clama en el desert, és a dir en plena solitud.
Representa a tots els partidaris de la pau, la democràcia que intenten lluitar contra els
totalitarismes. La seva actitud de repte convida a seguir-lo per la intensa força que
desprèn, tant física com intel·lectualment. Més que un tema religiós, la imatge
representa la força de la paraula, la veritat com a camí a seguir. És la obra més
coneguda de Gargallo.
Té una funció útil estètica, per ser exposada en galeries o espais públics, i expressiva.
La seva funció simbòlica és propagandística de les idees pacifistes i democràtiques
contra els totalitarismes polítics europeus del moment. A més incorpora un nou
llenguatge en escultura amb la utilització del buit com a força expressiva.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Nit de lluna
Autor: Leandre Cristòfol
Cronologia: 1935
Tècnica: Talla i assamblage (i ready-made)
Material: Fusta
Localització: MNAC, Barcelona


vegada (Revolució Russa, 1917) i EUA com a principal potència mundial. Després de la
guerra, els EUA van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic, “feliços anys 20”,
que acabarà amb el crack de la Borsa el 1929. Aquesta crisi va comportar problemes
mundials com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa.
El nazisme va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors com l’Holocaust i la 2ªGM.
Acabat el conflicte el món es va dividir en dos blocs: l’occidental, dominat pels EUA, i el
soviètic, liderat per l’URSS.
Espanya, però es troba en el període de la segona república, en l’any previ a la Guerra

Civil. És un període de molta tensió, ja que Espanya està dividida en republicans i
franquistes i hi ha una inestabilitat política molt important.

La present escultura de Leandre Cristòfol és exempta feta a partir de la tècnica de talla
i assemblage que es basa en la unió de diferents materials i objectes per aconseguir un
efecte tridimensional. Tanmateix també s’ha portat a terme la tècnica del ready-made,
ja que s'ha descontextualitzats funcionalment diferents objectes que no tenen relació
entre si per tal d’establir una nova relació i significació. Els elements que apareixen, un
fus, un ou de sorgir i la plataforma on estan situats, són de fusta i no configuren una
escultura figurativa.
La composició és tancada i molt senzilla i destaca la línia diagonal i rígida del pal i la
figura curvada de l’ou i la plataforma. Aquestes línies compositives dels diferents
elements generen contrast en l’obra. Aquesta és una obra estàtica on l'únic moviment
que es podria apreciar ve donat per la línia diagonal del fus i la forma circular de l'ou i
la plataforma.
En ser una obra de fusta natural la llum es reparteix uniformement per la superfície
creant alguna ombra a la plataforma. L'escultura té una gamma cromàtica austera, ja
que la fusta manté seu color natural i la única superficie alterada cromàticament és la
superfície pintada de color blau.
Aquesta obra pertany al surrealisme, un moviment que neix l’any 1920 arrel d’un
manifest escrit per André Breton. El manifest parteix de les teories de Sigmund Freud,
més específicament del mètode catàrquic que consistia en entendre els somnis com el
lloc on els desitjos es deslliguen i no tenen límits. Aquest moviment és molt trencador
(pintura mental i metafísica) tot i que té uns métodes i estructures determinades
(pintura formal i exacta). Pretén representar el món oníric per tal d’allargar al món
conscient. Molts dels autors que pertanyen a aquest moviment (Miró, Breton, Masson,
Max Ernst, Dalí, Delevaux, Magritte…) fan obres plàstiques inquietantas amb
reminiscències sexuals i escenes terrorífiques. Dintre del surrealisme també trobem un
subgrup. Aquest és el surrealisme automatista on els artistes s'expressaven d’una
manera lliure, ràpida i sense control. Michaux, Breton, Masson i Mirò van ser alguns
dels artistes que van pertànyer al surrealisme automatista.
Nit i lluna té una forta vinculació sentimental i emocional amb Cristòfol, ja que és un
retrat surrealista de la seva mare. Aquests tipus d’obra surrealista van portar a terme
una nova forma de retrat a partir d’objectes o elements que identifiquen a les
persones. Ella, durant les nits de lluna, cosia i és per això que ha articulat els elements
que apareixen representats amb la figura de la seva mare.
Aquest records de la seva mare cosint són de l’any 1915. En aquest moment la societat
està poc industrialitzada i per tant hi ha impossibilitat per accedir a la roba
constantment cada vegada que quelcom es trenca. A més a més aquests tipus d’eines,
l’ou de sorgir i el fus per filar, eren objectes quotidians de les classes populars i que
s’associaven al treball manual.
Per tant, és de temàtica al·legòrica, ja que l’artista pretén evocar la seva infantesa i
recordar una persona, en aquest cas la seva mare. També evoca records de quan
estava al Mas d’Os de Balaguer, en un ambient rural i poc industrialitzat. Finalment, la
funció d’aquesta obra surrealista és estètica i decorativa.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Dona i Ocell
Autor: Joan Miró
Cronologia: 1983
Estil: Surrealista
Localització: Barcelona

Finals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco i la democràcia
sembla plenament assentada. Es un moment de creixement , tan econòmic com
demogràfic i d’obertura cap a l'exterior desprès del llarg període d’aïllament viscut
durant gairebé 40 anys que havia durat la dictadura. A Espanya hi ha el fracàs del cop
d’estat de Tejero (23 de febrer de 1981) i la majoria absoluta del PSOE (Felipe González
és elegit president). El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió
Europea Miró realitza Dona i Ocell per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que
estava preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92. Aquesta enorme escultura de 22
metres d’alçada , es troba situada al parc d’en Joan Miró a Barcelona i va ser una de les
primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de l'era democràtica. L’obra
forma part d’un projecte d’en Miró de crear tres obres per donar la benvinguda als
visitants de la ciutat segons en el medi en que hi arribessin: Per terra, mar o aire

Escultura exempta feta amb formigó i trencadís de més de 13 metres d’altura, és a dir,
té una mida monumental. Està situada sobre un estany artificial en un parc i això
genera una visió reflectida que potencia la integració en l'espai.
Consta de tres parts: la primera part és una forma vertical buida, complexa i de formes
arrodonides. A sobre, i en perpendicular hi ha un tub cilíndric, coronat amb una mena
de mitja lluna groga.
Hi ha una rica ornamentació ceràmica de trencadís de colors primaris i secundaris
(groc, blau, vermell, verd). La lluentor ajuda a reflectir la llum solar. Miró hi aporta una
lleugeresa i una sensació de moviment. Hi ha un joc gravitatori.
Miró acostuma a representar personatges que fluctuen entre el ser i no ser, la
existència i no, és a dir, s’estan formant. Fa molts elements simplificats.
Com dit anteriorment, a Miró se li encarreguen tres obres per fer a Barcelona per
donar la benvinguda als turistes que venien pels diferents medis. Primerament trobem
el mosaic al terra de davant del Liceu per aquells que venien pel mar, després està un
mur fet de mosaic davant de l’aeroport de Barcelona per aquells que venien
aèriament. Finalment, està Dona i Ocell pels turistes que venien per terra, per aquesta
raó es troba a l’entrada de la carretera d’Esplugues, donat que abans de fer-se la
Diagonal s’entrava a la ciutat per allà. A més, relacionat amb això, la forma de
l’escultura és semblant a un símbol situat a la muralla d’Emporion que significa “bona
fortuna”.
Les escultures de Miró són molt sexualitzades. L'artista estableix una connexió entre el
món masculí i l'univers femení. Quant al seu significat, es diu que podria ser una figura
femenina, degut a les corbes que mostra l'escultura. A dalt, de la part llarga, hi ha un
tub cilíndric que podria ser un barret o pentinat de la dona i al final, a sobre del tub hi
ha una mitja lluna que podria ser un ocell, que significaria la llibertat o la possibilitat de
volar. Amb aquesta obra, Joan Miró volia mostrar amb els element abstractes, la
voluntat al retorn a la infantesa.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Maman
Autor: Louise Bourgeois
Cronologia: 1999
Tècnica: Fosa i assemblatge
Material: Bronze, acer inoxidable i marbre
Tipologia: Escultura exempta dempeus
Localització: Guggenheim, Bilbao

L’obra es situa en el període posterior a la Guerra Freda provocada per l’enfrontament
entre coministes i capitalistes. Entorn a la dècada de 1980 es va generar un cert
acostament entre les dues potències que s’enfrontaven durant la guerra, EE.UU. i la
URSS. La guerra va tocar fi amb la caiguda del Mur de Berlín l’any 1989 i amb ella es
van generar noves relacions internacional.
Aquest nou ordre mundial va anar generant una nova situació pel que fa als diferents
àmbits: economia, globalització, tecnologia, la generalització de la informació...que van
anar marcant aquesta nova etapa: l’any 1991 es signa el tractat de Maastricht i es crea
la Unió Europea. També al 1991 cal destacar la Primera Guerra del Golf. Al 2001,
l’atemptat d’Al-Qaeda, a les Torres Bessones de Nova York, a partir del qual el món va
evidenciar que el món ja no es regia per qüestions ideològiques sinó culturals.
A partir d’aquest d'això es generaran nous escenaris bèl·lics a Afganistan o Iraq. A més
a més, a causa d’aquests conflictes, hi haurà un important augment en les crisis
humanitàries i de refugiats.
Louise Bourgeois fa obres centrades en la seva pròpia personalitat i experiència. Ella

basa la seva obra en un trauma de la infància, ja que quan era petita, el seu pare es va
enamorar de la mainadera. Aquest tenia un temperament molt dominant i la mare va
decidir ignorar la infidelitat. Bourgeois va veure la seva mare durant tota la seva vida
coma a la víctima. A causa d’aquest trauma de la infància, ella ha articulat obres i ho ha
fet servir com a impuls creatiu.

L’escultura de Bourgeois és exempta i està situada dempeus. És de bronze, acer
inoxidable i marbre i està feta a partir de la tècnica de fosa i assemblatge. Maman està
configurada per una enorme aranya de 8 grans potes i un cos petit que porta una gran
bossa amb els ous de les cries. La composició és tancada i bastant simètrica.
Predominen les línies corbes de les potes i el cos és bastant arrodonit. S’estableix per
tant una espècie de contrast entre la fragilitat de les potes i la postura tensa de
l’aranya. Això provoca que hi hagi sensació de moviment tens i molt controlat.
La superfície és rugosa a causa del materials i la tècnica que s’ha dut a terme, ja que hi
ha una superposició de plaques de bronze a les potes. Això provoca molta irregularitat
en la incidència de la llum i crea clarobscurs. Finalment, l’escultura manté la policromía
original dels materials.
L’obra de Bourgeois forma part del corrent de noves tendències però també es podria
relacionar amb l’expressionisme, el neoexpressionisme i el moviment postmodern.
Aquests moviments artístics són molt innovadors i tracten temes de l’actualitat i a
vegades certament provocadors. Alguns dels autors que pertanyen a les noves
tendències són Cattelan, Hirst o Mueck.
Per altra banda Louise Bourgeois té altres obres com les figures totèmiques enroscades
representants de la feminitat, la masculinitat o sentiments com l’aïllament o l’egoisme.
També té obres com Set en un llit o Passatge perillós, també influenciades pel trauma
de la infància.
Les obres de Louise Bourgeois estan estructurades al voltant de la personalitat i
l'experiència vital de l’artista. La majoria són obres malicioses que mostren realitats
incòmodes. Parlen del dolor i la frustració dels amants i moltes d’elles es basen en un
trauma de la infància. Per aquesta raó va fer Maman.
Louise Bourgeois va tenir una joventut i una infància convulsa a causa de la infidelitat
del seu pare amb la mainadera. Durant la seva vida veu la seva mare com la víctima i té
un rebuig molt fort cap al seu pare.
Maman és una escultura relacionada amb la seva mare. Per una banda la mare era
teixidora igual que les aranyes i per altra banda les aranyes són conegudes per protegir
els seus ous i les seves cries. I Bourgeois veia la seva mare com a una protectora.
També s’estableix una duplicitat entre la posició amenaçadora i protectora de l’aranya
i la fragilitat que presenta a l’hora de protegir les seves cries. És una trobada entre la
vida i la mort: la vida dels ous i la mort que que l’aranya és capaç de provocar per tal
de protegir-los.
L’obra de Bourgeois s’ha convertit en una obra reivindicativa i feminista que fa una
funció estètica i decorativa però també simbòlica i terapèutica, ja que serveix a
l’autora per reflectir com es sent.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Composició IV
Autor: Wassily Kandinski
Cronologia: 1911
Estil: Art abstracte
Tècnica: Oli sobre tela
Tipologia: Pintura
Localització: Kunstsammlung Nordhein-Westfalen, Düsseldorf

vegada (Revolució Russa, 1917) i EUA com a principal potència mundial. Després de la
guerra, els EUA van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic, “feliços anys 20”,
que acabarà amb el crack de la Borsa el 1929. Aquesta crisi va comportar problemes
mundials com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa.
El nazisme va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors com l’Holocaust i la 2ªGM.
Acabat el conflicte el món es va dividir en dos blocs: l’occidental, dominat pels EUA, i el
soviètic, liderat per l’URSS.
L’any 1911 també engloba el periode de la Tercera República Francesa a França, i el

periode de la Restauració Borbònica a Espanya. Finalment, l’any 1917 començarà la
Revolució russa. També l’any 1917 es farà la revista de De Stijl, que recollirà
l’abstracció geomètrica de Rietveld, Mondrian o Theo Van Doesburg i que tindrà com a
antecedent a Kandinsky.
3. ANÀLISI FORMAL
L’obra de Kandinski és una obra pictòrica feta amb oli sobre tela. Aquesta pertany al
període abstracte de Kandinski. Més específicament, forma part de les composicions,
caracteritzades per un ús important del color i de línies improvitzades controlades. A
més a més Kandinski vol expressar amb la pintura el mateix que amb la música.
En la pintura, tot i que predomina la taca, la línia també té molta presència. És una línia
negra gruixuda que delimita de les formes. El color té molta importància, ja que
Kandinski combina els colors càlids (groc, vermell i taronja) amb els freds (blau i verd)
d’una manera molt harmoniosa.
La pinzellada és ampla i solta i la llum la irradien es colors emprats, ja que no hi ha un

focus determinat de llum.
La composició, oberta i asimètrica, es presenta de manera clara a partir de les dos

ralles verticals situades en el centre de l’obra. En la part esquerra predomina les línies
diagonals i corbes per davant de la taca i això dóna sensació de dinamisme i activitat.
En la part dreta observem que no hi superposició de la línia i són formes definides,
provocant més sensació d’estabilitat i serenitat.
Kandinsky va ser un home perseguit per la història i el seu art es va convertir en un

refugi per a l’ànima. Ell creia que el color era el mitjà més efectiu per comunicar
sentiments i això es pot veure reflectit en les seves obres com Groc, vermell i blau
(1925) o Estudi per a petits mons, IV (1922). Quelcom que també valorava molt era la
puresa despullada de la geometria i la capacitat comunicativa d’aquesta. En relació
amb això trobem obres com la Composició VIII (1923) o Alguns cercles (1926).
Durant el transcurs del seu recorregut artístic trobem 3 etapes artístiques molt
diferenciades. En primer lloc Kandinsky va formar part del grup expresionista nomenat
Der Blaue Reiter. Ell va fer el quadre amb què posteriorment nomenarien el moviment.
La segona etapa és la de l’abstracció lliure on es recullen obres com la Composició IV
(1911) o Impressió III (1911), entre d’altres. L’abstracció geomètrica, de què Kandinsky
va ser el precursor, és la seva última etapa. En aquest període artístic trobem obres
com Rot In Spitzform de l’any 1925.
Quant a la interpretació conceptual és molt lliure i subjectiva, ja que l’abstracció

aconsegueix interactuar amb l’espectador per tal que ell sigui l’encarregat de
interpretar lliurement les obres. És per aquesta qüestió que en les seves obres
Kandinsky no hi posa títol, sinó que els seus quadres són “composicions”, impressions
o improvisacions. Tanmateix, es poden veure alguns elements figuratius com l’arc de
Sant Martí, dos cavalls lluitant, llances…
A més a més, tant la composició IV com moltes de les seves obres tenen una forta
relació amb la música. Això es deu a que Kandinsky era sinestèsic i podia vincular sons
amb colors. Per tant en les seves obres es pot apreciar una enorme capacitat per unir
els tres elements que ell trobava essencials en les seves pintures: so, color i sentiment.
Ell escoltava el vermell com un so amb energia, impuls, de trompetes i tubes. Per a ell
el verd, per altra banda, sonava a una tranquilitat sense matissos, com uns tons
tranquils del violí.
La funció de la seva obra és estètica però també veiem com més endavant tindrà la
funció simbòlica d’obrir nous camins artístics. És per això que se'l coneix com el pare
de l’abstracció.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: El Guernica
Autor: Picasso
Cronologia: 1937
Estil: Cubisme, surrealisme,
expressionisme
Localització: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid
Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la
primera meitat del s. XX. Anys de tensions i període d’entre guerres.
A Espanya hi havia la Guerra civil (1936-1939) la qual acabà amb d’implementació de la
dictadura franquista. Aquest conflicte es tractava de l’enfrontament entre franquistes
i republicans. Els franquistes reberen ajuda dels alemanys (Hitler), italians (Mussolini) i
Portugal. Un conflicte important fou el bombardeig que els avions alemanys de la legió
Còndor, posats al servei de l’exèrcit franquista van realitzar sobre la ciutat basca del
Guernica. Un fet que va tenir un gran ressò internacional, doncs era el primer cop que
l’aviació arrasava una ciutat, sense que aquesta fos un objectiu militar. Una ciutat
sense defensa antiaèria i habitada per una població civil indefensa.
Picasso, autor de Màlaga, des de petit va venir a viure a Barcelona i de seguida va
començar a ser precoç amb la pintura. Va passar per diverses etapes, des d’una etapa
més realista a entrar en contacte a amb els impressionistes i postimpressionistes de
París. Va passar per diverses èpoques, l’època blava, època rosa... Més tard va
començar a experimentar amb el cubisme i durant la major part de la seva obra, tot i
tenir diverses etapes, és cubista.

Es tracta d’una obra pictòrica d’oli sobre tela. Veiem un predomini del dibuix per sobre
del color perquè pràcticament no hi ha color. La gamma cromàtica està molt reduïda
entre el gris, negre i blanc.
Tot i que sembli molt desordenat i caòtic, té una estructura molt clara. Tenim un eix de
simetria que seria la paret blanca del fons que divideix l’obra en dues meitats regulars.
La llum és representada de manera irreal, com en un còmic. Hi apareixen tres focus de
llum: la bombeta del sostre, el quinqué i una finestreta.
Les figures humanes son representades de manera cubista, des de tots els plans, no
busca la bellesa. L’expressivitat és molt gran. Hi ha autors que el consideren
expressionista perquè els crits que fan, les boques, les llengües.. Són elements que li
donen molta expressivitat. Aconsegueix plasmar molt bé l’horror i la destrucció de la
guerra.
Per fer aquesta obra, Picasso s’inspirà en Cézanne i en l’obra barroca de “La matança
dels innocents” de Guido Reni.
Altres obres de l’autor: “Les senyoretes del carrer Avinyó”, “Dones plorant”, “Le Rêve”,
“Dona davant del mirall”.
Representa el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de l’aviació alemanya, la
Legió Còndor. Va ser el primer bombardeig sobre població civil. Fins aquell moment, les
guerres tenien objectiu militar i les morts civils eren només per danys col·laterals, però aquí és
el primer cop que la població civil es converteix en l’objectiu. És un assaig del que passarà a la
segona guerra mundial, que es bombardejarà la població civil fins i tot amb la bomba atòmica.
Aquesta obra va ser un encàrrec que li va fer el govern de la república tot i estar en guerra. Hi
havia una exposició universal a París, i li va encarregar una obra per decorar el Pavelló
Espanyol. Picasso al llegir al diari els fets, va quedar molt impactat, a més era antifranquista
així que va presentar aquest tema per tal de denunciar-ho i donar a conèixer a tot el món el
que estava passant. L’obra és en blanc i negre perquè la notícia del bombardeig li va
arribar a Picasso a través dels diaris (fotos en blanc i negre).
Quant als diferents elements de l’obra hi ha diverses interpretacions: La dona que
aixeca els braços és diu que és una al·legoria del dolor físic, la dona que fuig a la gent
que fuig al ser perseguits. La de l’altra extrem que duu el nadó en braços representa el
dolor psicològic de perdre els éssers estimats. L’altra dona que treu el cap per la
finestra i porta la llum representa que és la que dóna la notícia al món. El soldat que
esta a terra representa una víctima de la guerra. El cavall i el toro també tenen diverses
interpretacions: el cavall representa la població civil i la víctima circumstancial, el toro,
en canvi, la força bruta. Però hi ha qui diu que el toro representa la resistència de la
població que no serà vençuda o el símbol del sacrifici.
La funció de l’obra és estètica per ser exposada al Pavelló espanyol i també té la funció
de denunciar l’horror de la guerra.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: La persistència de la
memòria
Autor: Dalí
Cronologia: 1931
Estil: Surrealisme
Localització. MoMA, Nova York
vegada (Revolució Russa, 1917) i EUA com a principal potència mundial.
Després de la guerra, els EUA van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic,
“feliços anys 20”, que acabarà amb el crack de la Borsa el 1929. Aquesta crisi va
comportar problemes mundials com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment
del nazisme a Europa. El nazisme va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors
com l’Holocaust i la 2ªGM. Acabat el conflicte el món es va dividir en dos blocs:
l’occidental, dominat pels EUA, i el soviètic, liderat per l’URSS.
Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon,
on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però
acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia
que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.
És una obra d’oli sobre tela amb un predomini del dibuix sobre el color (gran
detallisme). Quant als colors, es troben dins de la gamma dels ocres i els blaus, hi ha
contrast entre els tons freds del fons i els càlids del primer pla.
És una composició tancada i és asimètrica. La línia de l'horitzó divideix el quadre en
dues meitats horitzontals desiguals, la perspectiva és lineal, amb un punt de fuga
central. A més trobem la figura de Dalí en primer pla que crea una línia diagonal cap al
fons (sembla inabastable).
La llum és tenebrosa, hi ha dos focus lumínics: un a la part superior dreta que projecta
ombres allargades cap a l’esquerra i l’altre és la que il·lumina les roques, la qual és més
irreal.
El poc moviment que té ve donat per les línies corbes dels rellotges tous que indiquen
un moviment lent, com si s'anessin desfent poc a poc.
El paisatge que veiem al fons del quadre son els penya-segats de Port Lligat a
l’Empordà. És un lloc oníric, dins dels somnis de Dalí. En primer pla observem a la
figura de Dalí dormint, un rellotge de manta, dos altres esculant-se. A més, veiem un
rellotge de butxaca taronja ple de formigues, que representen la sexualitat ja que
aquest rellotge es posa a la butxaca prop de les parts íntimes.
Relaciona l’obra amb el pas del temps, d’aquí ve la representació constant d’uns
rellotges. Tot i així, al estar estovats, representen la relativitat del temps i com afecta la
memòria (forma elàstica). A més, això s’accentua en els somnis ja que no controles el
temps i no ets conscient de les hores que portes dormint. Les coses dures són estables
i són les que persisteixen (paisatge) i els elements tous (rellotges, figura amorfa) són
la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un
paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps.
Per fer aquesta obra i les formes toves, s’inspirà menjant un formatge camembert i
tingué diversos somnis. La mosca també simbolitza la descomposició ja que s’atreu al
formatge putrefacte.
Dalí s’influencià en Fortuny, el qual fa obres surrealistes amb la intenció de vendre-les
i guanyar diners. Altres obres del nostre autor serien: “Aranya de nit”, “El somni”, “El
gran masturbador” i “la Ballarina calavera”.
FITXA TÈCNICA
Títol: Número 1
Autor: Jackson Pollock
Cronologia: 1949
Estil: Expressionisme abstracte
Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre

tela
Tipologia: Pintura
Localització: National Gallery, Washington
La present obra és de l’any 1949 i pertany a les segones avantguardes artístiques. Ens
trobem en l’etapa posterior a la Segona Guerra Mundial que ha portat a Europa una
devastació econòmica i cultural molt importat. Estats Units s’ha convertit en una
potència mundial capitalista molt forta i la URSS ha esdevingut una potencia mundial
comunista. Per tant, hi ha molta tensió i polarització, ja que el globus està dividit entre
capitalisme i comunisme. Això portarà a la Guerra Freda (1947- 1991), on es situa
l’obra. Tanmateix, durant la dècada dels 80 hi haurà un apropament entre les dues
potències que desembocará en la Caiguda del Mur de Berlín l’any 1989.
En l’àmbit artístic, Nueva York es converteix en el cau de l’art a causa de la devastació

d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.
3. ANÀLISI FORMAL
Número 1 és una obra de Pollock on es poden apreciar un conjunt de línies i taques

col·locades allà arbitrariament n no es pot identificar cap referencia formal o
figurativa.
Per a realitzar aquesta obra Pollock va fer servir oli, esmalt i pintura d’alumini sobre
una tela que va posar al terra. A més a més va portar a terme diferents tècniques com
el all over field, el dripping o l’action painting. Aquestes tècniques són molt
característiques del seu estil personal que també es caracteritza per alterar l’ús
tradicional dels materials artístics (pinzells, pots de pintura…).
En aquesta obra, de grans dimensions, predomina el color, ja que hi ha absència de

línia. El tramat és improvisat, irregular i intuitiu, igual que el procés que Pollock porta a
terme a l’hora de pintar els quadres. Número 1 és una obra amb una gamma cromàtica
austera on predominen els negres, grisos, blancs i ataronjats. Pel que fa a la
composició, Pollock col·loca les taques de manera arbitraria i per tant no hi ha cap
tipus de composició definida i la profunditat està aconseguida mitjançant la
superposició de les capes de pintura. Són quadres sense sentit de centre i no
polaritzats, ja que Pollock pinta els seus quadres sense saber quina és la part d’abaix i
quina la de dalt. Finalment, l’obra no té cap focus ni tipus de llum i és molt dinàmica a
causa de l’elevat ritme que presenta el quadre.
L’expressionisme abstracte, nascut a USA, està basat en una reacció formal davant els
totalitarismes i la polarització política i social d’aquells anys. És una abstracció lliure on
cada autor plasma el seu univers propi a partir dels seus sentiments íntims i on els
artistes es sotmeten a un procés creatiu, intuïtiu, mental, físic i psicològic molt
transcendent. Són pintures gestuals on hi ha una forta meditació pictòrica. Alguns dels
altres artistes que van participar en aquest moviment són Willem de Kooning, Barnett
Newman, Mark Rothko o George Mathieu.
Jackson Pollock porta a terme sempre l’abstracció a la seva versió més radical. Amb les
seves pintures ell pretén crear un llenguatge i un univers propi a partir del seus
sentiments íntims Es tracta d’obrir la ment a la pintura i a la taca. Es una nova
concepció de l’art que es reflexa en l’ús de nous materials pictórics o en la concepció
diferent que es té de la tela.
En les seves obres ell pretén interactuar amb l’espectador per tal que l'espectador
sigui conscient del procés mental, físic, psicològic i intuitiu a què s’ha sotmès. Vol que
l’espectador s’enfronti al quadre i que interpreti lliurement el que ell cregui sense
limitacions ni condicionants.
Per altra banda, les seves obres podrien ser un reflex de l’angoixa que Pollock sent i
que posteriorment el portarà a l’autodestrucció. Per tant, l’obra té una funció
clarament estètica però també una funció comunicativa i d’introspecció.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Sopa Campbell
Autor: Andy Warhol
Cronologia: 1965
Estil: PopArt (Popular art)
Tècnica: Serigrafia i pintura acrílica
Localització: National Gallery of Art (Washington)
potències que desembocarà en la Caiguda del Mur de Berlín l’any 1989, construïda al
1961.


Aquesta obra està feta amb la tècnica de la serigrafia, on l’autor no toca directament
l’obra sinó que feia el plantejament i li encarregava a un altre. Cal afegir, que l’estil és
el pop art (art popular).
Hi ha un equilibri del color i el dibuix. Tot està delimitat en negre. El dibuix és precís,
molt fidel a la realitat. Els colors son llampants (blau, verd, vermell...) i estan aplicats
de manera plana. La composició és tancada i hi ha un predomini de la línia vertical i la
forma geomètrica simple del cilindre. Hi ha poca profunditat, però el que sí que li dona
una mica és la tapa dibuixada, vista des d’una visió aèria. Per últim, mencionar que no
hi ha una llum representada, solament veiem l’ombra de les lletres de la marca, però
això ja era així en el pot real.
Tindria com a antecedent la publicitat (“before and after”). Altres obres del mateix
autor son una sèrie de productes de la mateixa marca Campbell com per exemple el
Golden mushroom. Per tant, va fer una sèrie, creant una banalització de l’art.
El que feia Andy Warhol era agafar objectes quotidians i populars, com un pot de sopa
Campbell, una ampolla de Coca -Cola, o fins i tot personatges del cinema i polítics i els
plasmava en un quadre. D'aquesta manera va acostar l'art al poble i al mateix temps
les coses populars al món elitista dels museus (Pop Art).
Per tant, ajuda a mitificar objectes populars de supermercats. Aquí veiem un producte
de llauna que consisteix en una sopa de tomàquet de la marca Campbell. La utilitza
com un símbol de la cultura de masses per denunciar-ho, degut al consumisme
creixent dins la societat americana amb el gran auge del capitalisme. Cal afegir també
que és una crítica des dels pressupòsits del moviment underground.
La seva funció és estètica i decorativa i fa un art a l’abast de tothom, no només pels

rics. A més serveix de denúncia a la societat de consum. Per acabar, serveix per
reproduir de manera seriada una obra, cosa que feia que el concepte d’obra única i
irrepetible esdevingués un fet secundari en el món de l’art, trencant amb la tradició.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: El marxisme curarà els malalts
Autor: Frida Kalho
Cronologia: 1954
Estil: Surrealisme i realisme social
Localització: Museu Frida Kalho (ciutat de Mèxic)
La present obra és de l’any 1954 i ens trobem en l’etapa posterior a la Segona Guerra
Mundial que ha portat a Europa una devastació econòmica i cultural molt importat,
per tant, hi ha una gran reconstrucció d’Europa com veiem amb els Plans Marshall. Hi
ha la fi de les potències feixistes d’Alemanya i Itàlia, però es mantenen les d’Espanya,
Portugal. Estats Units s’ha convertit en una potència mundial capitalista molt forta i la
URSS ha esdevingut una potencia mundial comunista. Per tant, hi ha molta tensió i
polarització, ja que el globus està dividit entre capitalisme i comunisme. Això portarà a
la Guerra Freda (1947- 1991), on es situa l’obra.
Frida Kalho fou una pintora mexicana, casada amb Diego Rivera que feia murals. Els
dos feien obres de temes revolucionaris per a la gent. Tots dos a més, acolliren a
Trotsky durant el seu exili a Mèxic. De petita va tenir un accident que li va deixar el cos
adolorit de per vida, qüestió que sovint representa en les seves obres.
Considerem l’obra surrealista però la pròpia autora no ho veia així, ella digué:
«Pensaven que era surrealista, però no ho era. Mai no vaig pintar somnis, pintava la
realitat». Degut a que buscava retratar temes revolucionaris sobre la realitat social del
moment.
Com en la majoria de les seves pintures, utilitza colors forts i nets, reflex de les
tradicions i les arts populars mexicanes. Són tons intensos, vius i contrastats, i no hi
falten mai els tres més habituals: vermell, verd i blanc. A nivell compositiu, l’obra
s’estructura a partir de l’autoretrat de l’artista situada en primer terme, al bell mig
d’un paisatge dividit en dues parts, tant en sentit horitzontal com vertical. La figura de
Frida, en forma de triangle remarcat per la forma de la seva faldilla mexicana, marca
l’eix central de la composició. I al seu voltant s’organitzen i es distribueixen la resta
d’elements que conformen l’obra. Malgrat la simetria que marca aquest eix vertical,
l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diverses figures, com
ara les crosses, a banda i banda de l’artista, les mans que l’abracen o l’àliga.
Altres obres: “La columna trencada”, “Les dos Fridas”.
Frida, situada al centre, du un curset on se li marquen els pits ja que sempre volia
reivindicar el cos femení i presentar-se com una dona seductora. També, du el curset
com ocorre sovint en les seves representacions a causa que a la realitat se’l posava
també per l’accident que va sofrir de petita.
A la mà porta el llibre del Manifest Comunista l’home amb barba de darrere seu que li
toca amb els braços representa ser Karl Marx. Està situat a la part il·luminada com a la
salvació, on a les obres religioses es representava la divinitat. Al seu costat, està un
colom al cel blau representant la pau que proporcionen els països comunistes com la
Xina i la URSS a tot el món (globus terraqüi).
A la part més fosca, està representada EUA i el capitalisme, amb el símbol de l’àliga
que representa l’imperi americà i la figura de l’Oncle Sam. També, a sota veiem un
“bolet nuclear”, és a dir, una explosió atòmica. Aquí expressa la seva por que EUA la
provoqui car que és l’únic país del món que ha llençat bombes d’aquesta mena a la
població civil.
Per tant, Frida Kalho vol representar la seva idea que la seva ideologia del comunisme
aconseguirà alliberar a tota la població del sofriment.
La funció de l’obra és d’una denúncia social, una autoafirmació ideològica de l’autora i
propaganda política al comunisme i com a suport al Partit Comunista Mexicà.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Creu i R
Autor: Antoni Tàpies
Cronologia: 1975
Estil: Informalisme
Tècnica: Mixta sobre fusta
Materials: Mixtos: tela, sorra, pedres...
Tipologia: Pintura
Localització: MACBA, Barcelona
potències que desembocará en la Caiguda del Mur de Berlín l’any 1989.
Per altra banda Espanya està arribant a l’etapa final del franquisme, una ideologia que
Tàpies rebutjava i contra la que es va enfrontar intel·lectalment.

3. ANÀLISI FORMAL
Creu i R és una de les obres és característiques d’Antoni Tàpies. En aquest quadre de

grans dimensons, apareixen representats una serie de símbols i paraules com “gat”,
una R, una creu… Aquests símbols estan plasmats sobre un suport matèric de sorra i
pintura. Les tècniques utilitzades en aquest quadre són el collage, el grattage, el
frottage.
En el mig centre del quadre trobem una creu que conforma l’eix compositiu i que té
una colossal H a sobre. A la part superior també trobem una altra R i una creu
inclinada. A la pota inferior esquerra de la H s’aprecia la paraula “Gat” i a la part
inferior dreta del quadre apareix representada una R amb una creu a sobre. La
composició esta delimitada per una línia horitzontal situada a la part superior del
quadre feta a partir de pinzellades ràpides i pastoses de color vermell.
La gamma cromàtica del quadre és relativament austera ja que els colors

predominants són l’ocre, el vermell, el blanc i el negre, que són els colors propis del
materials utilitzats. No hi ha cap focus lumínic ni cap element que ens notifiqui de
perspectiva o profunditat.
El relleu de l’obra ve donada per la sorra i els materials utilitzats i juntament amb la
tela que conforma la H, es crea una certa profunditat, expressivitat i un cert volum físic
i real. Per tant trobem que l'obra d’Antoni Tàpies té dos nivells. En primer lloc el fons
matèric format per la sorra, les pedres i la tela, i en segon lloc el dibuix i la línia dels
símbols i paraules representades.
L’informalisme, de què Tàpies forma part, tracta la pintura abstracta a partir de

moviments lliures. on l’estat psicològic de l’autor pren molta importància. Hi ha un
procés d’inducció dels artistes i es pretés que l’espectador en sigui conscient. Aquest
moviment es caracteritza també per l’ús de materials diversos (vidre,sorra, pedres…) i
de tècniques noves: grattage, frottage, collage i dripping. Altres artistes d’aquest
moviment són Guinovart o Tharrats, que aquest últim introdueix el concepte de les
maculatures en les pintures.
Tàpies en les seves obres integra lletres paraules, nombres els quals acaben formant
un llenguatge propi molt característic però molt complicat d’interpretar. És per això
que Tàpies permet a l’espectador interactuar amb l’obra per tal d’interpretar-la
subjectivament. Ell incita a que l’espectador participi del quadre.
Quant als signes representats, la creu pot simbolitzar la trobada entre dos elements
molt diferenciats: el cel i la terra, l’esperit i la matèria, l’ànima i el cos. Per tant s’està
plantejant un dualisme psicofísic. La creu per altra banda és un símbol molt
característic de la humanitat. Per a Tàpies la creu blanca fa referència a
l’abandonament de gent estimada que en últim terme sempre deixen petjada.
També es parla d’una representació metafòrica de tancar ferides, ja que la “H” està
fera a partir de retalls de roba blanca que simbolitzen les venes per curar les ferides.
Tàpies es regia molt per l’existencialisme que recalca la condició material i mortal de
l’home. És per això que es creu que Tàpies amb aquest quadre pretén fer reflexionar
l’espectador sobre la propia existència. Per altra banda es creu que la R podria ser una
al·lusió a Ramón Llull o inclús un homenatge, interpretat a partir de la H (H
d’homenatge) feta amb tela. També Antoni Tàpies era molt místic i moltes de les seves
obres s’articulaven a partir d’això. Aquesta és la causa de que la paraula “gat” apareix
en el quadre, ja que el gat és un animal molt místic.
Finalment trobem que les obres de Tàpies tenen una funció comunicativa (per
transmetre les seves pròpies reflexions) i una funció apel·lativa, ja que vols que
l’espectador es plantegi dubtes i reflexioni sobre la seva propia existència.
1. FITXA TÈCNICA
Títol: Una i tres cadires
Autor: Joseph Kosuth
Cronologia: 1965
Material: cadira de fusta plegable, còpia
fotogràfica de la cadira i ampliació de la definició
de cadira d’un diccionari.
Tipologia: Instal·lació
Estil: Art conceptual
Localització: MoMA, Nova York
devastació econòmica i cultural molt importat. Hi ha també la descoberta dels camps
de concentració de l'holocaust nazi o l'armament atòmic que van fer reflexionar
l'home sobre els seus límits. Estats Units s’ha convertit en una potència mundial
capitalista molt forta i la URSS ha esdevingut una potencia mundial comunista. Per
tant, hi ha molta tensió i polarització, ja que el globus està dividit entre capitalisme i
comunisme. Això portarà a la Guerra Freda (1947- 1991), on es situa l’obra.
Tanmateix, durant la dècada dels 80 hi haurà un apropament entre les dues potències
que desembocarà en la Caiguda del Mur de Berlín l’any 1989.
Per altra banda Espanya està arribant a l’etapa final del franquisme.

d’Europa després de la Segona Guerra Mundial

L’obra una i tres cadires és una instal·lació artística que consta de tres elements
ordenats l’un al costat de l’altre davant un mur de color blanc. Tots tres remeten a un
mateix concepte: una cadira.
Al centre de la composició hi ha una cadira de fusta de color marró, col·locada de cara
a l’espectador. A l’esquerra i penjada a la paret, hi ha una fotografia molt gran en blanc
i negre on es veu la mateixa cadira de fusta, fotografiada tal i com la veiem al seu
costat.
Finalment, a la banda dreta de la instal·lació, es troba també penjat a la paret un plafó
de color beig que reprodueix la definició en anglès de la paraula “cadira” (chair)
extreta d’un diccionari.
La idea de la desmaterialització de l’art no és una intervenció del S.XX, ja que durant el
reneixament Leonardo Da Vinci va escriure en els seus quadres que “la pintura és una
cosa mental”. Tanmateix la revolució es dugué a terme durant el S.XX quan Duchamp
crea els seus ready-made. Ell descontextualitza un objecte quotidià i li aporta un valor
estètic pel simple fet de privar-lo de la seva utilitat. També s’ha de tenir en compte a
Magritte, surrealista que va anticipar l’experiència de Kosuth a partir de la seva obra
Ceci n'est pas une pipe.
L'artista ha presentat conjuntament tres codis del concepte cadira: el codi del
llenguatge objector al una cadira real de fusta, el codi visual la seva imatge fotogràfica,
i el codi verbal la seva definició lingüística.
Tots tres plantegen diferents maneres de com es pot accedir a la comprensió del
concepte cadira amb la intenció de demostrar que la forma física d'un objecte més
fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes per part del receptor.
Amb aquesta reflexió Kosuth emfatitza l'absència de la materialització de l'objecte
artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.
A banda d'aquesta reflexió Kosuth també planteja els límits entre l'art i la realitat
perquè parteix d'un objecte banal i quotidià com és una cadira de fusta i ho eleva a la
categoria artística.
Finalment podem dir que és una obra de caràcter polèmic ja que discuteix el concepte
d'art i triar un objecte industrial per representar la idea d'art i trencar amb les
convencions artístiques tradicionals. És per tant una obra amb funció decorativa però
que també té intenció de mostrar una nova manera d’art.

Obres S.XX

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Obres S.XX

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1.

2. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

ANTECEDENTS: Minimalisme japonès

SÍMBOL: l’Alemanya austera de després de la I Guerra Mundial i en el context de

Cronologia: 1936 – 1937

Es troba en el període d’entreguerres. El començament del Segle XX va quedar mercat

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

S’utilitzen materials com formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.

Existeix un predomini de la línia recta i horitzontal, aspecte que contrasta amb la

En l’espai interior també trobem aquesta concepció centrífuga de l’arquitectura. Els

ANTECEDENTS: alguns aspectes de les cases tradicionals americanes. Minimalisme

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

ANTECEDENTS: Brancusi (escultor), Guggenhein de NY, constructivisme rus.

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la 1ªGM, desastre

Espanya, però es troba en el període de la segona república, en l’any previ a la Guerra

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Louise Bourgeois fa obres centrades en la seva pròpia personalitat i experiència. Ella

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

Autor: Wassily Kandinski

Estil: Art abstracte

Tècnica: Oli sobre tela

Localització: Kunstsammlung Nordhein-Westfalen, Düsseldorf

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la 1ªGM, desastre

L’any 1911 també engloba el periode de la Tercera República Francesa a França, i el

La pinzellada és ampla i solta i la llum la irradien es colors emprats, ja que no hi ha un

La composició, oberta i asimètrica, es presenta de manera clara a partir de les dos

Kandinsky va ser un home perseguit per la història i el seu art es va convertir en un

Quant a la interpretació conceptual és molt lliure i subjectiva, ja que l’abstracció

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

Autor: Jackson Pollock

Estil: Expressionisme abstracte

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre

Localització: National Gallery, Washington

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

En l’àmbit artístic, Nueva York es converteix en el cau de l’art a causa de la devastació

Número 1 és una obra de Pollock on es poden apreciar un conjunt de línies i taques

En aquesta obra, de grans dimensions, predomina el color, ja que hi ha absència de

En l’àmbit artístic, Nueva York es converteix en el cau de l’art a causa de la devastació

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

La seva funció és estètica i decorativa i fa un art a l’abast de tothom, no només pels

Autor: Antoni Tàpies

Tècnica: Mixta sobre fusta

Materials: Mixtos: tela, sorra, pedres...

Localització: MACBA, Barcelona

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

En l’àmbit artístic, Nueva York es converteix en el cau de l’art a causa de la devastació

Creu i R és una de les obres és característiques d’Antoni Tàpies. En aquest quadre de

La gamma cromàtica del quadre és relativament austera ja que els colors

L’informalisme, de què Tàpies forma part, tracta la pintura abstracta a partir de

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

En l’àmbit artístic, Nueva York es converteix en el cau de l’art a causa de la devastació

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

You might also like