OBRES DE SELECTIVITAT BLOC IV

NÚM. 7 TORRE EIFFEL, d´A. GUSTAVE EIFFEL

1/ FITXA TÈCNICA

-Nom de l´obra: Torre Eiffel

-Autor: A. Gustave Eiffel (1832-1923)

-Cronologia: 1887-1889

-Estil: Arquitectura del ferro

-Sistema constructiu: amb materials industrials

-Materials: ferro forjat

-Tipologia: monument commemoratiu

-Localització: Champ de Mars, París

-Altres obres del mateix autor: Pont de ferro, Girona

2/ CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

1889 va ser l’any de l’Exposició Universal de París, celebrada en motiu

del centenari per la presa de la Bastilla. La torre va ser construïda
especialment per a la ocasió, i serví d’arc d’entrada a la fira.
Per una altra banda, en aquella època hi va haver l’eclosió de la indústria
(ens trobem en plena 2a Revolució Industrial)i això va permetre la
producció de nous materials com el ferro i l’acer, els quals es
començaren a utilitzar en arquitectura. Els enginyers eren partíceps i
estaven a favor de l’ús d’aquests nous materials, mentre que els
arquitectes ho refusaren ja que encara apostaven pels elements de
sempre, els que s´havien usat fins aleshores (marbre, pedra,….).

3/ ANÀLISI FORMAL

a) Elements de suport i suportats: la T Eiffel és una enorme estructura

metàl.lica feta amb més de 18000 peces de ferro encreuades i agafades
amb més de 2,5 milions de cargols, que s´aixeca fins a una alçada de
324 m; d´aquests, els 24 últims corresponen a l´antena de ràdio que s´hi
va aferir posteriorment. Els inmensos 4 pilars suporten tot l´edifici (això
és el primer bloc de la torre) i entre pilar i pilar s´hi recolzen 4 grans arcs.
El 2n, 3r i 4t blocs serien la part suportada (el 4t bloc seria l´antena de
ràdio)
 b) Espai interior i exterior:

- Exterior: la seva forma piramidal, dividida en 4 parts separades per 3

plataformes, potencia la sensació de verticalitat i, tot i pesar més de
10000 tones, sembla lleugera. El 1r bloc arriba fins a una alçada de 57
m i fa les funcions de base. Aquesta estructura de planta rectangular la
formen 4 grans pilars inclinats que descansen damunt 8 gats hidràulics
cadascun i que estan units per mitjà de 4 arcs. Damunt aquesta planta
rectangular s´aixequen unes altres 4 potes amb una lleugera inclinació
cap endins, fins a una alçada de 115 m, on hi ha la segona plataforma.
Més amunt, la curvatura iniciad al pis inferior fa que els pilars es trobin i
que arribin fins a un mirador situat a 274 m d´alçada. Els 4 costats són
idèntics. Aquesta característica, que respon a una clara necessitat
d´estabilitat de l´estructura, va ser vista conceptualment com un
proptotipus de la simetria.

-Interior: al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l´ascens i

descens dels visitants, així com també un gran nombre de restaurants,
magatzems, botigues i fins i tot un museu situat a les dues plataformes
inferiors.

c) Entorn i integración urbanística

La T Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol

punt de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu Sena, a l´ampli parc
dels Champs de Mars, li permet disposar d´una proporcionalitat i una
integració urbanística excel.lents, malgrat que en un primer moment va
ser molt criticada.

d) Antecedents (models) i conseqüents (influències)

-Antecedents: durant la revolució Industrial, el ferro i el vidre van

començar a utilitzar-se com a material arquitectònic, afavorint la
construcción d´edificis amb grans espais interiors (estacions de
ferrocarril, mercats o biblioteques), com el Crystal Palace de Joseph
Paxton (Londres). A més, l´ús d´aquests materials també va perpetre
edificar ponts i viaductes molt agosarats. Aquesta novetat va ser
majoritàriament impulsada pels enginyers, mentre que els arquitectes
construïen edificis seguint els models del passat.

-Conseqüents: en aquest context, la T Eiffel és l´exemple del futur de

l´arquitectura sustentada en l´enginyeria, en contraposición a la mirada
de l´arquitectura historicista envers el passat. Va servir de model a
múltiples edificis de l´Arquitectura de ferro durant la darrera dècada del
S. XIX i posteriorment.

4/ INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

a) Contingut i significat
 La Segona Rev Industrial va facilitar el fet que a mitjan S XIX
s´organitzessin a diferents ciutats del món les anomenades Exposicions
Universals, on es mostraven els grans avenços de la invenció
tecnològica i industrial del moment. En l´època de la seva construcción,
la T Eiffel no va tenir gaire acceptació, i un gran nombre d´intel.lectuals,
polítics i enginyers la van rebutjar. Alguns periodistas van escriure
publicacions criticant severament la Torre, i fins i tot es va parlar de
desmuntar-la quan acabés l´Exposició. Finalment es decidí no
desmuntar-la i actualmet ha esdevingut el símbol de París i fins i tot de
França.

b) Funció i usos
Com havia passat ja amb el Crystal Palace de Joseph Paxton, a
l´Exposició Universal de Londres l´any 1851, la T Eiffel també va ser
concebida amb l´objectiu de ser el símbol de l´Exposició Universal de
París, celebrada l´any 1889 en commemoració del centenari de la Rev
Francesa. Cal recordar que l´any anterior, 1888, se n´havia celebrat una
a Barcelona, amb l´Arc de Triomf neorromà com a monument
representatiu de l´Exposició; A. Gustave Eiffel havia presentat el projecte
de la torre a Bcn, per a l´Exposició Universal de 1888, però no va ser
acceptat i es va preferir la construcción del l´Arc de Triomf.
El monument volia representar el progrés i la modernitat que s´estaven
donant en aquella època. A més a més gaudia d´una funció
conmemorativa, ja que el 1889 es celebraven a França els 100 anys de
la presa de la Bastilla i l´inici de la Rev Francesa.
A París, avui en dia, és un dels monuments més visitats per turistes
d´arreu del món i és, sens dubte, un dels símbols més representatius de
París.