Míriam Calzadilla 1 de 4

ARQUEOLOGIA DE L’ARQUITECTURA: VOLTA DEL PALLOL

Les ruïnes de la plaça del Pallol corresponen a una part de la galeria intermèdia del costat occidental

de la plaça de representació del Fòrum Provincial (segle I dC). En època romana, la Volta del Pallol

era una galeria del fòrum que servia per donar suport a un pis més elevat. Des de l’època romana

aquesta ha patit una sèrie de canvis que han afectat a la seva funcionalitat, aquests, es poden veure

en les diferents fases constructives i en les seves unitats estratigràfiques.

FASES CONSTRUCTIVES:

- Fase 1 (època romana a partir del s.I aprox.): El mur occidental de la volta que observem junt amb

l’arc de mig punt (UE1, UE2) que fa de porta pertanyen a la mateixa època, estan construïts en opus

quadratum i devien ser construits durant època romana. De la mateixa època pero construir en opus

caementicum és la resta de la volta (UE3).

- Fase 2 (fase medieval anterior al segle XV): La façana interior que observem (UE4) junt amb la

roassa (UE5) podrien ser d’època medieval, anteriors al s.XV, quan la volta podria haver estat

utilizada com a església.

A partir del s.XVI és quan es té docuemntació de la volta del Pallol com a tal. Al 1462 la volta va

esdevenir església. Més tard la volta va ser adquirida per la ciutat, durant la segona meitat del segle

la municipalitat va instal·lar el Pallol, un gran dipòsit de blat, de manera que va passar a ser un

magatzem.

- Fase 3 (s.XVII): cap al 1646 la municipalitat torna a cedir la volta als Dominics de manera que

va ser utilizada com a esglèsia fins al 1693. En aquest període podria haver estat afegida la

finestra gòtica (UE6), construïda en aquest estil fruit, probablement, de l’expoli d’una altra

construcció. D’aquest mateix període pondria ser la marca superior corresponent a un possible

rellotge de sol (UE7) ja que durant el segle XVII el seu ús i difusió havia estat molt present.

Míriam Calzadilla 2 de 4

La part superior (UE8) I la finestra (UE9) anexa a la gòtica podrían ser de finals del mateix segle

quan va ser ocupada com a vivenda de les beates.

- Fase 4 (s.XVII i contemporani): a partir de finals del segle anterior la volta va ser cedida al

municipi un altre cop, cap al 1780 va esdevenir un magatzem de llenya i més tard un magatzem

de la brigada municipal. Corresponen a aquest període i als segles posterior podrien ser les

reformes en la façana com la UE10 i la part més nova de la UE11.

OBSERVACIONS NO RESOLTES NI TANCADES

Cal destacar una sèrie de traçes observades que no s’han pugut classificar en cap fase per falta de

coneixement però que cal destacar. Primerament, la finestra no resulta que queda a la part inferior

dreta. Seguidament, les tres peçes que sobresurten de la part inferior i superior de la finestra gòtica.

D’altra banda destaca el entramat inferior de les dues finestres superiors, aquestes mateixes i l’arc

de descàrrega que queda just per sobre de les mateixes. Per últim, cal destacar un defecte, l’escletxa

que s’obre a la part esquerra de la façana quasi a la primera part de la volta de l’arc.

Míriam Calzadilla 3 de 4

DIBUIX ESTRATIGRÁFIC DE LES UNITATS I LES FASES CONSTRUCTIVES

Míriam Calzadilla 4 de 4

DIAGRAMA DE MATRIX

ENLLAÇOS DE CONSULTA

Volta del Pallol. (s.f.). Recuperado 18 octubre 2021, de https://www.poblesdecatalunya.cat/

element.php?e=3340

Volta del Pallol. (s.f.). Recuperado 18 octubre 2021, de https://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-

historia/monuments/volta-del-pallol

Ruïnes de la plaça del Pallol. (S.f.). Recuperado 18 octubre 2021, de https://www.catalunya.com/

ruines-de-la-placa-del-pallol-17-16003-384?language=ca