U8:

L’ART ROMÀ

ADRIANA SALMERÓN
2A
 ACTIVITATS ART ROMÀ

INDEX

VOCABULARI DE L’ART ROMÀ 2

FITXES D’ART ROMÀ 7

PANTEÓ, Roma 7

COLOSSEU O ANFITEATRE FLAVI , Roma 9

AUGUST DE PRIMA PORTA, Roma, Museus Vaticans 11

RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI, Roma, Museus Capitolins 13

RECONEIXEMENT D’OBRES 14

1
 ACTIVITATS ART ROMÀ

VOCABULARI DE L’ART ROMÀ

-ORDRE TOSCÀ: Ordre arquitectònic romà semblant al Dòric, pel seu capitell (es
diferència, àbac, equí i collarí). Però no trobem aquesta alternança entre mètopa i tríglif
al fris, i conté base i un fust llis, sense estries.

-ORDRE COMPOST: Ordre arquitectònic que barreja l'estil jònic i corinti. Trobem
una decoració amb fulles d'acant al capitell i dues volutes. Més decoratiu i llampant.

Capiteles, San Barnaba, Venecia.

-ARC DE MIG PUNT: L'arc de mig punt o arc rodó és un arc que dibuixa mitja
circumferència amb un únic centre. Els romans només utilitzaven aquest tipus d’art
perque era resisten i útil.

Arc de Cabanes

2
 ACTIVITATS ART ROMÀ

-VOLTA DE CANÓ: és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig
punt al llarg d'un eix longitudinal. S'empra per a cobrir espais com les naus de les
esglésies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i després
en la preromànica i romànica.

Sant Vicenç de Cardona

-VOLTA D'ARESTA: és un tipus de volta característica de l'arquitectura gòtica que rep

aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de
canó apuntat

Temple Expiatori de la Sagrada Família

-OPUS CAEMENTICIUM - MORTER: és un tipus de material de construcció fet de

morter i de pedres de tota mena (de residus, per exemple) que tenen l'aparença del
formigó.

-PODI O PÒDIUM: és un pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.
Els romans col·locaven un pòdium per a elevar els edificis.

-VOMITORIS: és un passadís situat a sota o darrere d'una grada d'un amfiteatre o un

estadi, a través del qual grans multituds poden sortir ràpidament en acabar l'espectacle,
és a dir la porta que donava a les grades.

3
 ACTIVITATS ART ROMÀ

-CARDO: és un terme emprat en la planificació urbanística a l'imperi romà. Denota un

carrer amb orientació nord-sud en un campament militar o colònia.

Cardo de Apamea (Siria).

-DECUMANUS: És s un terme emprat en la planificació urbanística a l'Imperi romà.

Indica un carrer amb orientació est-oest tant en una ciutat romana com en un
campament militar oa les colònies.

Decumanus maximus de l’antiga urbe romana

de Palmira, Siria

-FÒRUM: era el fòrum de la ciutat de Roma, és a dir, la zona central. Centre públic i
important de la ciutat (plaça).

-AQÜEDUCTE: És una construcció pràctica i funcional que serveix

per a salvar desnivells i fer que l’aigua arribi des de l’embassament o
lloc de captació a la ciutat. Formats per arcs i amb la inclinació
perfecte per al funcionament de les clavegueres.

Aqüoducte de Segovia

4
 ACTIVITATS ART ROMÀ

-AMFITEATRE: és un tipus de lloc públic de la civilització romana, utilitzat per

acollir espectacles i jocs. La construcció era molt semblant a la del teatre tant en la part
exterior com en l’estructura interna d’accés a les grades.

Coliseu de Roma

-CIRC: Lloc on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues

(carro de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques. Eren per entreteniment.
Adaptació de l'estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U, amb una
Porta triomfal per on sortien els vencedors

-TERMES: Eren edificis públics d’ús higiènic i lúdic. Una mena de banys públics, que
incloïen gimnàs i massatges, però que anaven més enllà de la seva funció purament
higiènica i es convertiren en complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre
amics o per a fer negocis). Era una mena de banys públics, com un club esportiu.
Escalfaven l'aigua i també l'aire calent, el feien circular per una càmera subterrània i
enviaves l'aire tenies calefacció del terra. Marbres utilitzats per altres monuments.

-BASÍLICA: Era un edifici públic destinat a la realització de transaccions comercials,

l’administració de justícia i altres actes públics, normalment ubicat al forum

-DOMUS: Són cases privades , de famílies benestants que contaven amb varies
dependències amb usos i utilitats. I que s’estructuraven al voltant d’un pati central o
atrium. Amb poques obertures a l’extrior per a donar privacitat. però en canvi eren molt
lluminoses in teriorment per la llum que entrava a través de l’atrium i el peristylum.

-INSULAE: Edificis on vivien els pobres que podien arribar fins a quatre altures,
construïts amb materials barats i de poca qualitat. Sovint s'ensorraven o patien incendis.

5
 ACTIVITATS ART ROMÀ

Normalment constaven d'una o dues peces i no disposaven de conduccions d'aigua, per

tant calia anar a buscar-la a la font pública més pròxima.

-VIL·LES: Grans cases dels més rics situades principalment en zones de camp i també
eren el centre d'explotacions agràries. Constaven d’una zona residencial on vivien els
amos i altres dependències destinades a la realització de les tasques pròpies de
l’explotació agrícola i ramadera.

-ATRIUM: L'atrium o el pati interior era l'espai on es feia vida domèstica. Era el centre
de la casa romana i era herència de la tradició etrusca. Solia ser un pati porticat, envoltat
per una galeria de columnes.

-PERISTYLUM: És un gran pati columnat que abraça el viridarium (el jardí) amb la
natatio (la piscina), el solàrium, i un petit bosc que ens apropa al sentit més pur del jardí
romà.

- CUBICULA: Les habitacions de la domus (casa romana) que es disposaven al voltant

de l'atrium i la funció de les quals era dormitori.

Cubiculum de Tellus en la catacumba de la Via Dino Compagni, Roma.

-BUST: Tipus d’Escultura que representa la part superior d’una persona, cap i espatlles.

6
 ACTIVITATS ART ROMÀ

-ESCULTURA EQÜESTRE: Tipus d’escultura, normalment en bronze, que representa

un jinet/personatge, montant a caball.

FITXES D’ART ROMÀ

PANTEÓ, Roma

Fitxa tècnica

Títol : Panteó
Autor : Desconegut
Cronologia: 118-125
Tipologia : Temple
Localització: Camp de Mart, Roma

Lectura formal i anàlisi estilística

● Principalment envoltada per una plaça veure'n el pòrtic d'entrada. Situat al cor
(centre) de la Roma actual. Interacció en l'entorn urbà, malgrat que les seves
grans dimensions no súpera altura dels edificis continguts.
● Planta: cel·la central, espai circular amb un mur obert a diverses capelles i
nínxols intercalats. Accés a la cel·la a través, portes de bronze gegants que
tanquen les naus laterals.
● Alçat: → pòrtic octàstil amb columnes d'ordre corinti (de granit). Que sostenen
un entaulament llis amb la inscripció de "temple d'Agripa".
● Sistema de coberta de dues aigües i un frontó triangular. Darrere del pòrtic,
un cos de transició que s'uneix amb el tambor que sosté la cúpula hemisfèrica
de la cel·la (diferenciació amb els temples grecs).
● Cúpula d'alçada 43 m, coronada a la part més alta central un forat de 9 m de
diàmetre que serveix per a il·luminar i ventilar.
● Escepticisme: combinació sistema arquitravat (grecs) i sistema voltant
(etrusc)

7
 ACTIVITATS ART ROMÀ

● Influents Grècia i Mesopotàmia, temples circulars i el sistema de cúpula com a

coberta.

Interpretació conceptual

● Promotor: Marco Agripa durant l'època de l'imperi romà.

● Temple dedicat als déus de l'Olimp. Set absis consagrats a les set divinitats
celestials (Sol, Lluna, Mart, Júpiter, Venus, Saturn i Mercuri → entitats de
l'univers que es veien a ull humà). → representació del cosmos.
● Gran cúpula, volta celestial que cobria la Terra a manera de cúpula. Orifici
central simbolitzava el sol. Cúpula immensa a occident (gran dimensió →
enginyeria dels romans)
● Model per a diferents arquitectes com Miquel Àngel (cúpula de Sant Pere del
Vaticà).
● Avui en dia, monument històric, representa la gran destresa a l'enginyeria dels
romans a l'època.
● Després de diversos incendis reconstruïts al segle II per Apol·lo de Damasc amb
l'emperador d'Adrià.

8
 ACTIVITATS ART ROMÀ

COLOSSEU O ANFITEATRE FLAVI , Roma

Fitxa tècnica

Títol: Colosseu o Anfiteatre Flavi

Autor: Desconegut (encarregat per
l’empreador Flavi Vespasià). Inaugurat
pel seu fill Titus.
Cronologia: 72-80
Tipologia: Amfiteatre
Localització:Roma

Lectura formal i anàlisi i estilística

● El Colosseu construït damunt de les ruïnes del parc creat per Neró. Al voltant de
la Domus A urea (el seu palau). A un dels extrems dels antics fòrums de la
ciutat. Obertura Via dei Fore Imperiali → envolta el paisatge.
● Planta el·líptica. Al centre de l'amfiteatre l'arena (espectacles), i al voltant la
càvea, situaven les grades → Fòrum de 50.000 espectadors.
● Accés a través dels arcs del pis inferior. Comunicació entre escales i rampes
per les vomitòries.
● Al subsol, obra de maons, hi ha una infraestructura amb el material per als
espectacles. I un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua, sorra en una
gran piscina (simulaven batalles navals).
● No té coberta.
● La façana s'articula en quatre nivells. Aixecats damunt estilobat o podi. Pisos
decorats amb arcs mig punt. 4 nivells, el dòric o toscà al primer pis, el jònic
al segon i el corinti o compost al tercer.
● Trobem ordres: toscà, jònic i corinti. L'àtic estava decorat amb un estil
compost (barreja amb jònic i corinti → fulles d'acant i volutes). I 250 pals que
protegien de la pluja i el sol.
● Influents: ús de l’eclecticisme. Amfiteatre com dos teatres grecs junts →
original de l'imperi romà. Superposició de diferents ordres, van ser copiats al

9
 ACTIVITATS ART ROMÀ

Renaixement (Alberti) i el Barroc. Model de construcció dels estadis de futbol

d'avui en dia.

Interpretació coneptual

● Promotor: encarregat per Flavi Vespasià i inaugurat pel seu fill Titus.
● La seva funció: entreteniment → batalles d’animals, gladiadors (sense matar-se
entre ells) i representacions de batalles navals en miniatura. Entrada gratuïta, i
utilitzat com a estratègia política (espectacles a canvi de vots).
● Demostrava la grandesa de l’imperi romà (pel seu volum). Avui en dia un
monument històric emblemàtic de l’imperi romà.
● Grades destruïdes perquè eren de marbre → per a altres construccions. En els
nostres dies ha estat reconstruït un mínim per a una visió estètica, però molt
desgastat.

10
 ACTIVITATS ART ROMÀ

AUGUST DE PRIMA PORTA, Roma, Museus Vaticans

Fitxa tècnica:

Títol: August de Prima Porta

Autor: desconegut
Cronologia: 20 a.C, copia de l’any 14
Tècnica: Talla de marbre, copia de
original (bronze)
Mides: 2,04 m (alçada)
Tipològia: escultura exempta
Localització: Musei Vaticani (Vaticà)

Lectura formal i anàlisi estilística

● És una escultura exempta

● Materials, copia (14 dC) → talla de marbre. Original de bronze perdut.
● El rostre de l'emperador no presenta una bellesa ideal (a diferència del grec),
sinó que mostra les seves pròpies faccions. Marbre policromat amb colors vius
com ara vermell i blau.
● Aquest retrat respon a una voluntat de glorificar la figura de l'emperador: La
seva autoritat i el seu caràcter i origen diví.
● Aspectes ressaltats mitjançant els relleus representats a la cuirassa i el petit
Cupido cavalcant un dofí que hi ha al costat de la cama dreta. Representat amb
una túnica. Cupido recurs per a aguantar la figura.
● Representat com a Déu: venerat, dret i descalç damunt d'un pedestal
● Composició amb contrapposto. Braç dret aixecat representa autoritat (com si
estigués dirigint les tropes). Cèsar Octavi → August.
● Cara de l'emperador no reflecteix la bellesa ideal (diferència grega). Faccions
individuals rejovenides.
● Voluntat de realisme.
● Models i influències: Retrat realitzat duran l'Alt Imperi, de marcada influència
grega. (Realisme idealitzat).

11
 ACTIVITATS ART ROMÀ

● L'escultura reprodueix el model clàssic del Dorífor de Policlet, utilitzant el

contrapposto.
● Barrega influència grega i etrusca. → Realisme, retrat de Luci Juni Brutus
(fundador República romana). Influència a la resta de l'Imperi.

Interpretació conceptual

● Aquesta escultura representa al primer emperador de Roma, Octavi August.

L'escultura per la seva posició està dirigint a les tropes militars (posició pròpia
de l'antiga Roma).
● Funció propagandista de la replantació imperial els relleus de la cuirassa són
escenes relacionades amb els déus i amb la història militar del personatge.
● A banda i banda del patró representació de les dues províncies pacificades sota
el seu mandat; Hispània (costat esquerre) i la Gal·la (costat dret).
● A l'original de bronze anava calçat → cap de les tropes. A la còpia de marbre
(14 dC) la seva esposa (Lívia) → representat descalç, el difunt ja era a
l'Olimp, els deus anaven descalços.
● A l'època demostra el poder de l'emperador, i la seva grandesa. Avui en dia,
escultura que clarament representa les característiques de l'escultura romana.

12
 ACTIVITATS ART ROMÀ

RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI, Roma, Museus Capitolins

Fitxa tècnica

Títol: Eqüestre de marc Aureli

Autor: anònim
Cronologia: 176
Tècnica: cera peduda
Mides: 4,24 m
Tipològia: escultura exempta
Localització: Palazzo dei Conservatori,
seu dels Musei Capitolini (Roma). N'hi
ha instal·lada una rèplica a la Piazza del
Campidoglio (Roma).

Lectura formal i anàlisi estílistica

● És una escultura exempta, eqüestre (muntat a cavall).

● Realitzada amb bronze daurat i la tècnica de cera perduda.
● Damunt del podi la figura de Marc Aureli, muntat acaball a diferència d'altres
retrats dels emperadors de l'època. Està cobert amb una capa militar (posició
dirigint a les tropes romanes) i el cavall aixeca la cama dreta de davant.
● L'escultor va tenir molta cura dels detalls, personatge amb un caire de
proximitat i transcendència. Ho veiem a causa de la reproducció dels cabells i
de la barba i detalls rics al cavall.
● Models influents: El retrat s'allunya dels models heretats del període clàssic
grec que provoquen una certa fredor a l'espectador. Encara que des de l'època
grega es conserven alguns fets de construccions d'un Kouros a cavall
● És un clar exemple de la recuperació del realisme que es dona a l'Alt Imperi a
partir del segle II: Rostre ple de realisme, que reflecteix molt bé la humanitat
d'aquest emperador i un gest amb la mà de gran força expressiva.

13
 ACTIVITATS ART ROMÀ

Interpretació conceptual

● Temàtica: finalitat de la escultura demostrar el poder imperial i el caràcter diví

de l’emperador.
● A causa de la conquesta de dues capitals dels parts de l’any 161-166. Va ser
traslladada (1538) al palau del Laterà de Roma a la Piazza del Campidoglio.
● Al públic la figura proporcionava un sentiment de força, d’autoritat i de
tranendència. El conjunt una sensació d’equilibri, també gracies a la possició del
cavall.
● Durant la Edad Mitjana van ser fosses per aprofitar el bronze, no obtant és va
poder sàlvar perque és va confondre amb un retrat de Constantí→ emperador
que va recooneixer el cristianisme com a religió de l’imperi.
● Model de escultures fetes a l’edad mitjana i el Renaixement, com el retrat del
condottiere Colleoni d'Andrea DEL VERROCCHIO.

RECONEIXEMENT D’OBRES

1. Aquest edifici és un anfiatre romà imperial de

forma eliptica, amb dues parts; caveà (grades)
pels espectador amb un espai amb sorra al mig
per a l’espectacle. té arcs de mig punt i
columnes de decoració. Per tant és un
anfiteatre, de l’època romana.

2. És un temple d’estil jonic, ja que les columnes

tenen dues volutes al seu capitell. Mena de
portic decrat amb escultures. Encara que no té
les escales al voltant considerem que és un
temple grec, ja que és un temple fonerari.
Fronto decorat i fris grec. Arquitetura
arquitrabada.

14
 ACTIVITATS ART ROMÀ

3. Escultura exempta que representa una persona que

porta dos bustos (retrats). Persona important
(senador). Retrat realista. Per tant d’epoca romana,
realista, postura classica i dos tipolodgies que és el
bust.

4. És una escultura exempta, d’un nen que s'està

traient una espina del peu. Hi ha moviment la
figura no es frontal, no mira a l'espectador. No
reflexa cap bellesa ideal. El tema és una anécdota.
No està fort no te musculatura, tema comú. Per
aquestes característiques és una escultura grega
estil hel·lenístic.

5. És un teatre grec, perque aprofita la vessant

d’un turó. Es veuen les parts de les grades
(cavèa cemicircular) la escena no es veu, i
una part del proesceni. És veu la orqrestra on
es situava el cor. diferencia dels teatres dels
romans, però els tetares eren més
monumentals i estaven alçats.

15
 ACTIVITATS ART ROMÀ

6. És un baix relleu que mostra molts

personatges fent accions en grup com narrant
una història i separat en escenes. Relleu romà
perque és un relleu històric, no a l’epoca
grega. Els relleus de grècia eren figueres dels
grecs

7. Temple edifici aixecat sobre un podi amb unes

escales a l'entrada que té unes columnes d'estil
corinti, amb un frontó que no té decoració de planta
rectangular: per tant, un temple romà perquè no té
un esterobat al voltant.

8. Relleu grec, explica una escena, però ni hi ha una

narració. Dos soldats lluitant, però no és hel·lenístic,
perquè no hi ha gran moviment. Mètopa del Partenó.

9. Escultura exempta, que representa a un militar que podem

observar que es tracta d'un retrat realista, però, en canvi,
està en una postura molt clàssica. Semblant amb l'august
de prima porta.

16
 ACTIVITATS ART ROMÀ

10. Es tracta d'una construcció que té parts d'arquitectura

arquitravada, columnes de tipus corinti i un gran arc de
mig punt central. Relleu decoratiu, anomenat arc de
triomf, és roma perquè és una tipologia caracteritzada de
l'art romà. Commemorativa.

11. Escultura exempta, bronze de cera perduda, clàssica

grega, que representa un atleta o un deu. La figura
està despullada i representa la bellesa ideal.
Moviment contingut, en posició contraposau.

12. Relleu hel·lenístic, ja que no narra una història,

diferents escenes. Sabem que es grec per com d’una
manera ideal representa l’escena. El rostre és molt
exagerat i no té un moviment coningut.

17