Laia Díaz i Laia Ruiz

AQÜEDUCTE DE LES FERRERS

Fitxa Tècnica
Títol: Aqüeducte de les Ferreres
Autor: Desconegut
Cronologia: Primera meitat del segle I d.C
Estil: Romà imperial, període republicà tardà
Tipologia: aqüeducte
Materials: pedra calcària local (saldo)
Localització: Barranc dels Arcs (Tarragona)
Escala /dimensions: 27mx217m

1. Context històric
Ens trobem al segle I d. C. Davant la necessitat de controlar tot el territori, apareix
l’Imperi Romà. Es basa en la figura de l’Emperador, que concentra tots els poders (tant
civil, militar com religiós). Malgrat això, el territori és tant ampli que l’emperador no
arriba a cobrir totes les necessitats. Per aquest motiu Roma es divideix en províncies
que seran controlades per governadors.

La Pax Romana apareix durant el segle I-II d.C. És l’època d’expansió, prosperitat
econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August (primer emperador romà) promou
i aconsegueix la pacificació entre Hispània i Gàl·lia, annexionant aquests dos territoris a
l’Imperi. Per tant, hi ha pocs enfrontaments bèl·lics i és una època de pau.

Una característica important de l’època imperial és la Romanització. És la transmissió a

tots els territoris conquerits els mateixos trets polítics, econòmics i socials. La ciutat de
Tarraco comença a tenir importància abans de l’Imperi, ja que August la converteix en
capital de província. És en l’època Imperial quan comença a créixer i la urbanització de
la ciutat es completa per aqüeductes. Aquests es van utilitzar fins l’edat medieval.

1.2 Context cultural

Roma va ser una ciutat-estat situada al centre d’Itàlia. Rep influències dels grecs i dels
etruscs. Tenen una gran preocupació per l’expansió colonial i per aquest motiu l’art
estarà al servei de la ideologia política i del poder.

La societat romana estava jerarquitzada en:

1. Patricis: benestants
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Laia Díaz i Laia Ruiz

Era una societat amb religió politeista. Hereten la mitologia grega i la llatinitzen. Reben
culte als lars, que són les divinitats que protegien a la família, situades usualment al
lararium. Són fidels a Roma i a l’Emperador li fan culte, era considerat d’origen diví.

2. Descripció formal

L'aqüeducte té el punt d'origen a uns 15 km de Tarragona, a l'actual localitat de Puigdelfí,

on pren aigua del cabal del riu Francolí. Aprofitant els pendents naturals del terreny, la
canalització arriba fins al barranc dels Arcs, on s'aixeca la part visible de l'aqüeducte,
que salva el desnivell de la vall. El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir,
ensamblats sense utilitzar cap tipus d'argamassa o de material aglutinant.

Estil
- Simetria
- Colossalisme
- Ordres arquitectònics: Grecs (dòric, jònic, corinti), toscà i compost.
- Avenços tècnics:
- Opus caementicium: aigua, sorra i pedres.
- Arcs, voltes i cúpules
- Materials:
- Pedra i maó: edificis
- Marbre: columnes i revestiments de luxe

Espai exterior i interior

- Elements sustentadors→ pilars i arcs (reparteixen el pes i aguanten).
- Element sustentat→ canal d’aigua.
El material que els romans van utilitzar va ser la pedra. No hi ha argamassa en tota
l’estructura, es basaven en la pressió de les pròpies pedres. L’única part on hi ha ciment
és a la part superior de l’aqüeducte.

Descripció
- L’aqüeducte comença 15km més enllà del que veiem. Soterrat entre les
muntanyes, agafa l’aigua del riu Francolí. Arriba al Barranc dels Arcs, on hi ha
l’única part visible de l’estructura.
- Aquesta està formada per un conjunt d’arcs en dos pisos, suportats per grans
pilars. En el pis inferior hi ha 11 arcs i els pilars són de diferent mida perquè
s’adapten al terreny.
Laia Díaz i Laia Ruiz

- Sobre el primer pis hi ha una cornisa i a sobre, el segon pis format per 25 arcs. A
la part superior hi ha el canal d’aigua, fet amb opus caementicium. La
característica d’aquest ciment és que és impermeable, és a dir, que és resistent a
l’aigua. Això facilitava les reparacions de l’aqüeducte.

- El tram visible de l’estructura fa 217 metres de llargada i 27 metres d’alçada en el

punt més alt.

- A nivell estètic, no té decoració. Per això, els romans treballen les pedres de
manera que en els pilars presentin petits sortints, creant un encoixinat. En els
pilars, en canvi, són pedres llises i regulars.

- Destaca la horitzontalitat per la cornisa, el canal d’aigua i les línies

d’imposta (punt on s’acaba el pilar i comença l’arc).

- Els pilars són gruixuts i amb forma piramidal. Això és degut a que:
- Quan el van construir pensaven que es cauria i per això
perfeccionaven la tècnica perquè aguantés mentre el feien.
- Perquè els pilars inferiors tinguessin escales per pujar al pis
superior.

3. Entorn i integració urbanística

S’integra a l’entorn. Intenta salvar el desnivell del Barranc dels Arcs per permetre el pas
de l’aigua.

4. Funció, contingut i significat

Tenia una doble funció:
- Portar l'aigua del Francolí a la ciutat de Tarragona (subministrar aigua a la ciutat
de Tarraco) Es construeix l'aqüeducte per superar un desnivell.
- Romanitzar l'imperi: la construcció d'obres públiques com ara aqüeductes, xarxes
de comunicació. Eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del
territori.

L’estructura no té significat, se li dóna al nom. És conegut com el Pont del Diable perquè
a l’edat mitjana la veien com una obra impossible de fer i ho atribuïen al Diable.
Laia Díaz i Laia Ruiz

La llegenda diu que a l’arquitecte, quan l'estava construint, se li va derruir i va demanar

ajuda al Diable. Aquest va accedir i a canvi va demanar l’ànima de la primera persona que
begués aigua del canal. Al dia següent, un cop construït gràcies a l’ajuda que havia
tingut, l’arquitecte va posar al capdavant de la gent que havia de beure un ase, i per tant
la primera ànima que es va emportar el diable va ser la d’un animal i no la d’una persona.

5. Models i influències
Models
Va ser una creació originària dels romans, tot i que en els
arcs es van inspirar en els etruscos

Influències
- Va influir a qualsevol obra d’enginyeria posterior.
- Els aqüeductes foren una innovació característica de l'enginyeria romana.
- L'aqüeducte de les Ferreres és un dels més ben conservats i una de les restes
arqueològiques més importants de tot el conjunt monumental de Tarraco.

Altres obres
- Aqüeducte de Segòvia→ els pilars ja no són tan gruixuts, perquè ja sabien que no
calia fer-los així per tal de que l’estructura no caigués
- Aqüeducte de Mèrida