Les ciutats romanes a casa nostra: Tarraco

a. Història

a1. Fundació
El nucli original va ser un praesidium
(quarter militar) aixecat durant la Segona
Guerra Púnica pels germans Escipió i
rodejat per muralles ciclòpies. La frase
Tarraco Scipionum opus (Tàrraco obra
dels Escipions) recorda aquests orígens.
Aquest campament es trobava vora dos
assentaments ibers, Kesse i Tarrakon. Els
romans van elegir aquell lloc per la seva
situació estratègica: a la costa i a prop del
riu Ebre, que marcava la frontera amb els
territoris ocupats pels cartaginesos
a2. Evolució
La ciutat va créixer al llarg
dels segles II i I aC al voltant
de dos centres: un de
caràcter militar al
praesidium (actual zona de
la catedral) i un de civil i
comercial amb un fòrum.
Durant la Segona Guerra
Civil, la ciutat va recolzar el
bàndol de Pompeu, però al
final es va passar al de Cèsar.
Entre els anys 45 i 27 aC la
ciutat va rebre el títol de
colònia, amb el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, i va ser
nomenada capital de la Hispània Tarraconense.
El mateix emperador August hi va residir entre els anys 27 i 25 aC, durant la
campanya de les guerres cantabro-asturs. En aquell període la ciutat es va
monumentalitzar i va agafar la forma amb la qual la coneixem ara.
La ciutat va prosperar al llarg dels segles I i II dC. Com a capital de la
Tarraconense (la província més extensa de l'Imperi), va servir de seu dels
governadors i de les assemblees provincials. L'emperador Hadrià hi va arribar en
el transcurs d'un dels seus viatges entre els anys 121 i 122 dC i va ordenar una
restauració del temple d'August, que havia trobat en mal estat.

a3. Decadència
L'any 266 dC la ciutat i el seu territori van ser saquejats pels francs que, en ple
període de crisi política a l'Imperi, havien aprofitat per creuar les fronteres.
L'assalt va suposar un cop fort per a Tàrraco, tot i que va continuar mantenint el
seu estatus de seu política. Al Baix Imperi va esdevenir encara capital de la diòcesi
d'Hispània.

b. Urbanisme
La ciutat presentava encara una duplicitat:
• La part alta: L’antic praesidium va ser reconvertit en el centre
administratiu de la província, i incloïa un immens fòrum i un temple
dedicat al culte imperial.
• La part baixa: Va mantenir el status de colònia i tenia el seu propi fòrum
per als assumptes municipals.
Ambdues parts estaven unides pel circ, que travessava la ciutat transversalment
en paral·lel al cardo maior (que seguia el traçat de la Via Augusta).
c. Monuments dins la ciutat

c1. La muralla
Era la construcció més antiga de Tàrraco, ja que data de l'època de la fundació
de la ciutat. Va ser construïda sobre grans bloc de pedra, d'on li ve el qualificatiu
de ciclòpia. Feia 6 m d'alçada per 4,5 d'amplada. Originàriament cobria només la
part alta però al segle II dC es va fer una ampliació per abraçar tota la ciutat.
Aquesta monumental obra estava reforçada, en els punts més vulnerables, per
torres quadrangulars; les més conegudes són la torre del Bisbe, de Cabiscol i de
Minerva.

c2. El temple d’August

Es trobava a la terrassa superior de la ciutat i estava
dedicat al culte imperial. Els seus fonaments van ser
localitzats fa poc temps sota el sòl de la catedral de
Tarragona.

c3. El fòrum provincial

Aquest immens espai (un dels fòrums més grandiosos construïts en una ciutat
romana) es va edificar a meitats del segle I dC sobre el terreny de l'antic
praesidium militar. Era independent de la ciutat, ja que depenia dels representats
de tota la província. Constava de dues terrasses, una de les quals era ocupada per
una gran plaça porticada, a la qual s'accedia a través del pretori i de la tribuna del
circ.

c4. El pretori
Conegut també com a castell del rei Pilat, aquesta torre lateral es va construir al
segle I dC per protegir les escales que connectaven el fòrum provincial amb la
terrassa del circ. S'han conservat els nivells inferiors de l'estructura romana,
incloent-hi uns passadissos subterranis que comunicaven amb les galeries del
circ. Tanmateix la major part de l'edifici que es pot veure actual-ment correspon
a ampliacions d'època medieval i moderna, durant les quals la torre va servir de
presó i de residència dels nobles de la ciutat.

c5. El circ
Aquest gran edifici dedicat a la celebració de curses de qua-drigues va ser
construït a finals del segle I dC sobre una terras-sa entre el fòrum provin-cial i la
zona residencial de la colònia. Mentre que la majoria de circs es construïen extra
muros per les seves grans dimensions, els tarraconins van innovar incloent-lo
dins de la ciutat, de manera que
la travessava en paral·lel al
cardo maior.
Les dimensions d'aquest circ
eren inferiors a les habituals en
aquest tipus d'edifici, per la seva
situació dins de la ciutat: feia
només 325m de llargada i entre
100 i 115m d'amplada, depenent de l'extrem.

c6. L’amfiteatre
El segon gran edifici d'espectacles de Tàrraco es
trobava extra muros, a la vora de la Via Augusta.
Va ser construït a principis del segle II dC amb
capacitat per a 14.000 espectadors. Una part de la
cavea va ser excavada a la roca, aprofitant el
pendent del terreny; l'altra va ser alçada per mitjà
d'arcs i pilars. Són visibles les fossae on es
guardaven les feres i els materials. Al mig de
l'arena es troben les restes d'una basílica cristiana
construïda en honor a Sant Fructuós, bisbe de
Tàrraco, que morí cremat al mateix amfiteatre (259 dC).

c7. El fòrum de la colònia

Aquest espai estava dedicat al l'administració de la ciutat, i era per tant un punt
de trobada i de reunió de les elits locals. Es trobava a la part baixa de la ciutat
romana, dins l'àrea residencial, a mig camí entre el fòrum provincial i el port.
En època republicana hi havia una plaça amb un temple dedicat a la tríada
capitolina - Júpiter, Juno i Minerva. Quan es va construir el teatre, en època
d'August august, la plaça es va obrir al mur de tancament de la graderia (cavea).
Més endavant en època de Tiberi es va construir un fòrum annex (forum
adiectum), presidit per una basílica de tres naus, una de les quals s’obria a una
nova plaça porticada per tres dels seus costats.

c8. El teatre
Va ser el primer dels tres grans edificis
d'espectacles que va tenir la ciutat de Tàrraco,
ja que va ser construït en època d'August.
Lamentablement no s'ha conservat tan bé
com hauríem volgut i ha patit la destrucció de
part de les seves estructures al llarg del segle
XX. Actual-ment se'n conserven part de la
cavea i restes del proscenium i del frons
scaenae.
c9. Les inscripcions
A Tàrraco s'ha conservat una gran quantitat d'inscripcions dedicades a
personatges que havien ocupat llocs destacats en la societat local. La majoria eren
peus d'estàtues que s'erigien als fòrums però que no s'han conservat. Moltes
havien ocupat d'elles són visibles als carrers de Tarragona.

d. Monuments fora la ciutat

d1. Aqüeducte de les Ferreres

Era la principal font de proveïment d'aigua de la ciutat, construït al segle I dc.
També és conegut com el pont del diable. La part més vistosa és el pont que salva
una vall poc abans d'arribar al centre urbà: fa 27 metres d'altura per 217 de
llargada, i s'alça sobre dues fileres d'arcades superposades.

d2. El Mèdol
Era la pedrera d'on s'obtenia la pedra amb què es va construir la majoria de
monuments de la ciutat. Es trobava a prop de la ciutat, però no era l'única, perquè
s'han conservat les restes de fins a deu pedreres més.

d3. Torre dels Escipions

És un monument funerari aixecat al costat de la via augusta a 1 km al nord de
Tàrraco. Fa 9 metres d'altura però li falta la coberta que tindria forma piramidal.
Rep el nom de dues estàtues del déu Atis, que van ser confoses amb els germans
Escipió.

d4. Arc de Berà

És un arc de triomf construït a la Via Augusta, a 20 quilòmetres al nord de
Tàrraco, als límits de la ciutat. La construcció derivà del testament de Luci Licini
Sura en temps d'august, a qui possiblement està dedicat.
d5. Les villae
La importància de Tàrraco com a nucli urbà va afavorir l'establiment de vil·les
al seu voltant. La més important és la vil·la dels Munts, situada al poble
d'Altafulla (a10 km a l'est de Tarragona). Va ser construïda al segle I dC i va ser
habitada fins al V dC; durant aquest temps va ser reformada i ampliada diverses
vegades. La vil·la disposava de les estances pròpies d'una domus i comptava amb
totes les comoditats pròpies duna residència de luxe, com unes termes privades.
Les parets i el terra estaven decorats amb mosaics i pintures murals de gran
qualitat.

d6. Mausuleu de Centcelles

Aquest monument es trobava junt a una vil·la a 7km de Tarragona. Va ser
construït en època tardana i durant un temps es va creure que era la tomba de
l'emperador Constant. En destaca la cúpula decorada amb un impressionant
mosaic que s'ha conservat només en part.

e. Administració municipal
Com a capital de província a Tàrraco hi convivien dues classes de magistrats, els
encarregats de l'administració local i els responsables del govern provincial;
aquest últims eren nomenats des de Roma pel mateix emperador, llevat dels
càrrecs sacerdotals, que eren elegits pels ciutadans de tota la província.
Legatus Augusti: Era el títol del governador de la província de la Hispània
Tarraconense.
Flamen Romae Divorum et Augustorum: Sacerdot encarregat del culte
imperial per a tota la província; la seva esposa era anomenada flaminica.
Procurator Augusti: magistrats nomenats pels emperadors per realitzar
diverses tasques dins de l'administració (recaptació d'impostos, manteniment
d'infraestructures, etc).
La colònia disposava d’un consell de cent membres que elaboraven els decrets i
dirigien la política local. Només aquells ciutadans que eren rics i formaven part
de l'ordo decurionum podien accedir a la vida política. Cada any es realitzaven
eleccions per escollir els magistrats màxims que, juntament amb un cos de
funcionaris, s’encarregaven de gestionar el govern de la ciutat:
IIvir (duümvir): Eren dos magistrats que encapçalaven el poder executiu;
equivalien als cònsols de Roma.
IIvir quinquennalis: Eren duümvirs especials, elegits cada cinc anys per fer el
cens d'habitants; equivalien als censors de Roma.
Quaestor: Magistrat encarregat de vigilar el tresor i de l'arxiu municipal.
VIvir Augustalis (sevir Augustal). Un dels 6 sacerdots lliberts encarregats del
culte imperial. Era el càrrec públic més alt al qual podia accedir un ex-esclau i
suposava el màxim de reconeixement i prestigi social.
f. Per saber-ne més
Alguns webs que podeu visitar per complementar els vostres coneixements
sobre Tarraco:
● http://www.mnat.es/

● http://ca.wikipedia.org/wiki/Tarraco

● http://www.tarracowiki.cat

● http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

● http://www.tinet.cat/~tarraco/ztarraco03.html

● http://www.tarragona.cat/som-patrimoni