Laia Medina

LA CIUTAT D’ILERDA

La ciutat d'Ilerda, el nom de la qual genera dubtes entre la Iltirda o Ilirda dels ibers ilergets,
està situada en un petit promontori que domina el riu Sicoris (Segre), recolzada per la colina
de Gardeny. Es troba encaixada entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola,
amb una grandària relativament gran, de 23 hectàrees. La incertesa persisteix sobre si aquesta
localitat té arrels íberes o és una creació romana ex novo. Durant l'època d'August, va ser
elevada a la categoria de municipium i rebatejada com a Ilerda. El seu paper estratègic
radicava en assegurar i controlar el pas del riu mitjançant un pont, així com garantir les rutes
de penetració cap a l'interior, especialment cap a Caesar Augusta i Osca.
Els orígens de la ciutat romana
d'Ilerda es remunten a la seva
rellevància com a ciutat ibera
habitada per la tribu dels ilergets.
Malgrat que els romans la van
conquerir al segle I aC, les runes
romanes més antigues que es
conserven daten de finals del segle
II aC. La importància estratègica
d'Ilerda a la península Ibèrica
durant el segle I aC es reflecteix en
Segle I.Ilerda.(Foto: Museu Diocesà i Comarcal) seu paper en la Guerra Sertoriana i
la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. En l'època d'August, la ciutat va obtenir l'estatus de
municipium i va ser monumentalitzada, però al segle III dC va patir una forta crisi. Al segle
V dC, les tribus bàrbares van atacar la ciutat, que va aconseguir recuperar-se.

La ciutat, amb la seva muralla que abasta la colina

de la Seu Vella i la part baixa, no segueix el traçat
urbanístic romà convencional a causa de la
complicada topografia del terreny. Les excavacions
arqueològiques han revelat una ciutat romana
soterrada sota construccions posteriors, amb un punt
 El Turó de la Seu Vella i el Segre van ser els factors principals en la configuració de la ciutat romana de Lleida

focal en el creuament dels carrers cardo maximus i decumanus maximus, on es situaven unes
grans termes. Entre les construccions romanes conservades es troben fragments de la muralla,
un complex termal al carrer Cardenal Remolins i algunes domus urbanes.

Les termes d'Ilerda, considerades precursoras de saunes i balnearis moderns, ocupaven uns
1800 m² amb una palestra i un cos de bany. La ciutat romana d'Ilerda, amb la seva rica
història i estructura urbana única, representa un testimoni tangible de la interacció entre els
ibers i els romans a la península Ibèrica.

Fragments de les muralles romanes al Turó de la Seu Vella.

Restes d'uns banys privats excavats en una recent intervenció arqueològica a l'Arc del Pont.
 LA CIUTAT D’EMERITA AUGUSTA

Aproximadament al voltant de l'any 25 aC,

l'Emèrita Augusta va sorgir com una colònia
romana en una vall propícia per travessar el riu
Guadiana i esdevenir un punt neuràlgic en la
intersecció de dues vies importants: la Via de la
Plata, que connectava el nord i el sud, i la via que
unia Còmplutum amb Olisipó, des d'est a oest.
Aquesta ubicació estratègica no només va
posicionar Mérida com a nus de comunicacions, sinó que també va proporcionar un accés
privilegiat als recursos naturals de la regió, com matèries primeres, terres cultivables, boscos i
aigua. Fundada amb l'objectiu principal d'acollir els veterans de les guerres contra els
càntabres i els àsturs, la ciutat es va consolidar com la capital de la província de Lusitània.
En el marc de la reforma administrativa de Dioclecià al final del segle III i principis del s. IV,
Emèrita Augusta va experimentar un ressorgiment, convertint-se en la capital de la Diòcesi de
les Hispànies i una de les ciutats més destacades de l'Imperi. Les seves infraestructures es van
renovar, s'edificaren luxoses mansions i es van enriquir les vil·les rurals. Tot i les vicissituds
dels temps, la ciutat va mantenir la seva importància, fins a la seva conversió en seu episcopal
després de la invasió àrab.

La trama urbana d'Emèrita Augusta, seguint els principis romans, va prendre forma amb la
creació d'un Decumanus Maximus i un Cardo Maximus. Encara avui es poden apreciar
vestigis d'aquests carrers, testimonis de l'antiga grandesa de la ciutat. Dins aquest entorn,
destaquen les domus, amb les notables Casa de l'Amfiteatre i Casa del Mitreu, situades més
enllà de les muralles i conegudes per la seva extensió, luxós disseny i mosaics encantadors,
com el Mosaic Cosmològic. La ciutat disponia de dos fòrums, el fòrum municipal de Mérida i
el fòrum provincial, que aquest últim li corresponia degut a ser la capital de la provincia de
Lusitania.
El Teatro Romano es uno de los múltiples edificios antiguos de Mérida que se conservan del asentamiento: Augusta Emerita.

Els monuments i edificis emblemàtics d'Emèrita Augusta donen vida a la seva història rica i
complexa. El teatre, inaugurat al voltant de l'any 16-15 aC i reformulat diverses vegades,
destaca com una de les construccions més impressionants i ben conservades de Mérida. Amb
una capacitat per a 6.000 espectadors, la cauea graderia és un testimoni de l'esplendor
passada, amb el frons scaenae ornamentat amb columnes de marbre i escultures de déus i
emperadors. Algunes de les representacions teatrals eren obres dramàtiques, tragèdies i
comedies. Els actors actuaven a l'escenari, que estava dissenyat per millorar l'acústica i la
visibilitat, permetent que un gran nombre de persones gaudissin de l'espectacle. A més de les
obres teatrals, el teatre també podria haver albergat actuacions musicals i de dansa. En
ocasions, el teatre s'utilitzava per a discursos i oratòries públiques. Polítics, filòsofs i altres
oradors destacats podien dirigir-se a l'audiència des de l'escenari.

L'amfiteatre, inaugurat l'any 8 aC, també

contribueix a la grandesa de la ciutat. Tot i la
seva construcció amb materials modestos,
com granit, maó i formigó, les dimensions
considerables i l'estructura habitual amb la
cauea i les fossae el converteixen en una
obra remarcable. Les curses de cavalls tenien el seu lloc al circ, construït al segle I dC fora de
les muralles i amb una capacitat per a uns 30.000 espectadors. Les proporcions de
l'estructura: 440 x 115 m. Les funcions principals de l'amfiteatre d'Emèrita Augusta eren:
Munera; els combats de gladiadors, Ludi Circenses; curses de carros, Naumachiae;
simulacions de batalles naval, Ad bestias; execucions públiques. El combat de gladiadors era
una de les atraccions més populars i brutals que se celebraven als amfiteatres romans.
Gladiadors, entrenats professionals, combatien entre ells o contra animals salvatges per
entretenir al públic. Les curses de carros es realitzaven en altres llocs com el circ, però alguns
amfiteatres també podien albergar curses de carros. Aquests esdeveniments eren
competicions emocionants on carros tirats per cavalls competien en una pista oval. Alguns
amfiteatres es podien inundar per representar batalles navales simulades. Això proporcionava
un espectacle espectacular amb naus lluitant entre elles en l'aigua. A més dels espectacles
esportius, alguns amfiteatres es feien servir per a execucions públiques, on els condemnats
eren llançats a les bèsties feroces com lleons o tigres.

A més de l'aspecte lúdic, Emèrita Augusta

també es preocupava pel benestar dels seus
habitants, com es demostra amb les
infraestructures hidràuliques. Restes
d'aqüeductes són testimonis de l'habilitat
romana per canalitzar l'aigua des de diverses
fonts, com l'Aqueducte de los Milagros, un
exemple espectacular de l'enginyeria
romana. Amb aqüeductes que es dirigien a la ciutat des de fonts com les de Prosèrpina i
Cornalvo, Emèrita Augusta demostra la importància de l'aigua com a recurs vital en la vida
quotidiana.

El Pont romà sobre el Guadiana és

una magnífica obra d'enginyeria,
amb gairebé 800 metres de
longitud. Al llarg de la història,
com la majoria dels ponts d'origen
romà, ha patit reconstruccions i
alteracions.
 Al fòrum municipal d'Emèrita Augusta
es troba el Temple de Diana. En realitat,
estava dedicat al culte imperial, no a la
deessa Diana, i hauria de ser un dels
temples principals de la ciutat, a jutjar
pel seu propòsit i pel lloc destacat que
ocupava a l'espai urbà. Construït a finals del segle I o principis del segle II d.C., forma part
d'un conjunt arqueològic que inclou també termes públiques, un pòrtic, una basílica, un
mercat, una curia, entre altres construccions. Al recinte del temple, es troben mausoleus
d'almenys dues famílies, els Voconios i els Julios, construïts al segle I d.C., amb el mausoleu
dels Julios sent de major mida que el dels Voconios.