ESTUDI DE LA CIUTAT HISTÒRICA

ELS CANALS DE VENÈCIA I EL SEU URBANISME

Estel Colomer Fàbrega

3r d’Història de l’Art i Arqueologia
Treball final
INDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE VENÈCIA
3. ELS CANALS DE VENÈCIA
4. LA URBANISTICA AL VOLTANT DELS CANALS
5. EVOLUCIÓ DE LA URBANISTICA EN RELACIÓ A ELS CANALS
6. EXEMPLES DE CANALS A EUROPA
7. CANALS ARREU DEL MON
8. CONCLUSIONS

Bona tarda Ricardo,

El meu treball com ja et vaig plantejar tractarà sobre la urbanística dels Canals de
Venècia i com aquests ha influït en el canvi urbanístic amb el pas del temps. Seguint
les pautes que em vas marxar de l’índex no sé molt be per on tirar, he posat uns 8
punts orientatius però necessitaria una mica d’ajuda per tal d’encaminar bé el treball
amb el que es demana.

RELACIÓ AIGUA CIUTAT

Venècia es troba situada en la terra ferma i el Mar Adriatic que segons els seus
primers habitants creien espai segur ja que era difícil per l’invasor accedir.
Representava un desafio en una regió pantanosa amb poques areas secas poder
assentar-s’hi. Per tal de poder portar-ho a terme van recorre a tècniques d’antics
productors de sal que elegien trossos secs de terra sobre l’aigua, petits illots, bastant
junts que delimitaven un límit amb estaques de fusta entre sí. És una tècnica de
recuperació de terra per tal de secar les areas més humides del pantà a través
d’excavacions de canals que permetien regular el fluxe de l’aigua. La superfície
drenada permetia nivellar l’area seca amb la terra per tal d’establir un illot per
establirs’hi. Amb el pas dels anys i gràcies al perfeccionament tècnic arribem al s.XV
amb un conjunt d’illots que s’havia convertit en un arxipèlag de aproximadament
120km cuadrats. Venecia ha passat de ser una espai de residencia temporal a una
ciutat permanent, actualment trobem uns 400 km de canals a la ciutat.
Un dels desafiaments més importants que topem amb la fundació de la ciutat són els
edificis que han d’enfrontar-se una vegada més a la problemàtica de l’aigua com a una
constant. La solució a aquesta problemàtica va ser la fundació amb pilars de fusta que
gràcies a la seva posició de distribució d’aquests apuntalaments que ocupava tota
l’àrea de terreny entrava en contacte amb la capa més rígida del terra de pedra
submergit en l’aigua, aproximadament a 5 metres de profunditat. El fang que es troba
en el fons del canal crea una reacció química amb la fusta que aillant l’oxigen
fossilitzava les peçes de fusta creant una base impermeable i resistent a l’edificació.
Una vegada aconseguit aquest primer gran pas per a l’edificació, sobre aquestes
peçes de fusta s’hi col·locava una doble capa de taulons de fusta per tal d’aconseguir
un nivell igual i una distribució del pes del futur edifici.

A continuació, sobre aquests taulons i com a primer pas de l’urbanització es disposava

algunes capes de pedra ígia, típica del territori, com a capa d’impermealització amb la
finalitat de la no filtració de l’aigua a causa dels canvis de nivells dels canals. Entrem
en la fase vertical, amb la presencia de maó com a material dominant, gràcies a les
marees del mar Adriatic garanteixen la neteja de l’espai construït ja que es renova el
cos de l’aigua dos cops per dia.
Un problema en el manteniment de l’espai construït rau en el fenomen natural causat
per el moviment de les marees de l’Adriatic juntament amb el vent que bufa amb
direcció a la llacuna, arrastra una gran quantitat d’aigua a la terra seca. Aquesta gran
quantitat d’aigua juntament amb la sal són els grans causants de la degradació dels
edificis amb més anys, actualment s’intenta solventar la problemàtica a través de
noves tecnologies i processos químics.

HISTORIA DE LA CIUTAT DE VENECIA

La ciutat de Venècia té una extensió de 118 illes que sorgeixen de una Llacuna
(Llacuna Veneta) situada entre la terra ferma i el mar obert. Abans de la seva fundació
com a tal i vivien habitants il·liris i vènets en palafits sobre l’aigua subsistint a través de
la pesca i de l’extracció de sal, varen desenvolupar una intensa activitat marinera per
tal de comercialitzar. Hi trobem tres punts de connexió que són el Porto Malamocco, el
Porto di Chioggia i el Porto di Lido.
La seva fundació com a tal data del 421, ostrogodes i llombards varen fer fora els
habitants de Véneto i es varen refugiar en aquestes terres a la desembocadura del riu
Po i així formant la ciutat de Venècia. Aquesta ciutat posseïa una situació privilegiada
en quan a independència i possibles conquestes.
En el segle VI, el general Belisario de l’època de Justinià, aconsegueix la conquista de
Venècia i per tant a estar sota protecció de l’Imperi Bizantí. Administrativament
depenia de l’Exarca de Rávena i com a governador de la ciutat s’imposà al Mestre
Militar bizantí. Aproximadament l’any 697 i veient la decadència de l’Exarca de
Rávena les famílies adinerades elegeixen el primer Dux, de caràcter hereditari i amb
gran autonomia, Paololucio Anafesto.
A inicis del s.IX concretament en l’any 803 aconsegueix independitzar-se com a
república i aprofitarà la seva posició estratègica. Venecia comença a adoptar forma
com la coneixem avui en dia a inicis del segle IX gràcies a la unió de diversos pobles
que van crear la ciuat-estat capital de la Sereníssima República de Venecia. Gràcies a
la formació d’aquests assentaments autonams es comencen a desenvolupar les
primeres mostres d’urbaniscme en els seus propis espais públics. Durant el 829 es
traslladà d’Alexandria a Venècia el cos de San Marcos, evangelista i futur patró de la
ciutat. El 976 trobem el primer incendi que passà per damunt del centre de la ciutat,
del Palau del Dux on s’hi guardaven arxius de la ciutat i per sobre de la primera petita
església de San Marcos.
Des dels inicis com ja hem parlat abans, en la organització a Venècia hi trobem el Dux
amb tot el poder cosa que els venecians varen intentar evitar. A partir d’aquí neix una
forma organitzativa de govern republicana que no es trobava en cap altre ciutat- estat
d’Itàlia. Els patricis no volien estar governats per qualsevol persona ja que aquest fet
no els ajudava amb els seus interessos econòmics. Ens situem en ple S. XII i en el
moment de la Segona Creuada, concretament en el final. L’any 1148 s’obligà a el Dux
a la “Promesa Ducal”, compromís que s’adquireix en el moment de pujar al poder. Pel
1177 s’imposà “El Gran Consell” compost per membres elegits entre les famílies
nobles, seguit del “Consell Menor” conformat per sis membres que assessoraven a el
Dux i finalment la “Quaratia” com a símbol de la justícia, un Tribunal Suprem. Aquest
mateix any Venècia es dividida en sis barris: San Marco, Santa Croce, San Paolo,
Cannaregio, Castello i Dorsodouro.

(Barris o sestieres de Venècia a partir del 1177)

Cada barri o sestiere tenia una característica pròpia. San Marco era el centre del poder
i comercial amb uns dels edificis més emblemàtics i principals com el Palau Ducal o la
Basilica, San Polo tenia una gran densitat i contenia la zona de Rialto que antigament
havia estat el cente del poder econòmic. Seguim amb Santa Croce un dels barris que
més s’ha urbanitzat durant el segles XIX i XX, Dorsodouro hi trobem el Gran Canal, la
gran zona del port i la illa de Giudecca, Castello era el barri major condicionat per
l’Arsenal i els seus treballadors i finalment Cannaregio un dels més poblats i allunyats
del turisme, gran treball artesanal que varen fer triunfar Venècia.

S’estava organitzant una nova creuada, la quarta, que sense voler jugaria a favor de
Venècia. Era impossible fer l’expedició per terra fet que va portar a acordar amb Enrico
Dandolo la utilització de la flota veneciana per tal d’arribar a Egipte i poder seguir per
terra. Es va començar a preparar a l’any 1201 i la Republica Veneciana havia de
transportar 4500 caballers amb els seus caballs, 9000 escuders i 20.000 soldats. A
canvi la ciutat de Venècia va rebre 85 mil marcs de plata i donarien a la comuna de
Venecia la meitat de la terra conquistada.

(Pintura d’autor desconegut representant la Conquesta de Constantinopla els creuats al voltant del 1204).

La flota va arribar a Constantinoble en el juny del 1203 i va poder entrar a la ciutat. El

1204 la situació va arribar al límit i els venecians van convèncer als creuats per
conquerir i imposar un Rei Llatí. Els Venecians varen tornar a la seva ciutat amb
valuosos tresors artístics.

En l’any 1223 les institucions es varen ajuntar en la “Signoria”, un òrgan central de

govern que representava la continuïtat de la república, en formava part el Dux, El
Consell Menor i els tres dirigents de la Quarantia.
Seguidament el 1229 es constitueix el Senat “Cosiglio dei Pregadi”, compost per 60
membres elegits per el Consell Major i on es tractava la política exterior i l’elecció
d’ambaixadors.

L’emperador de Bizanci va concedir privilegis en el comerç amb la seva zona, Bizanci,

ja que va veure el suport dels venecians en la lluita contra els normands. Aquests
privilegis garantien un tràfic marítim i el comerç amb Bizanci. El comerç continua amb
musulmans fins al arribar a la prohibició decretada en el Concili de Letran l’any 1261.
Gràcies a la seda, a espècies procedents de Constantinoble i Alexandria, al transport
d’esclau normands, la fusta i el ferro dels Alps, Venècia va poder estendre el seu
poder. La compra d’esclaus al sud de Rússia era un dels negocis que més generava ja
que els venien a el nord de l’Àfrica, esclaus comprats a Turquia i Alexandria eren
comprats a Europa.
Arribem a un dels punts àlgids de la ciutat amb la Quarta Creuada en arribar a l’any
1204, prenen Constantinoble i el gran Imperi Grec queda repartit entre els creuats i els
venecians. Els venecians varen prendre molts barris comercials de ciutats de Síria,
Palestina, Creta i Xipre i és en el moment que arribem a Marco Polo, un gran
representant de l’esperit venecià.
En aquest punt controlaven el Mediterrani i per això varen posar l’enfoc a l’Atlàntic
arribant fins a Southampton, Bruixés i Londres on hi varen establir colònies.
Durant el 1284 trobem el gran moment àlgid amb l’encunyació d’una moneda d’or, el
Ducat, que continuaria durant tres segles com a patró monetari juntament amb el
Florint florentí.

El 10 de Juliol del 1310 apareix el Consell dels deu, una organització que va adquirir
molt de poder i es va convertir en l’eix fonamental de la política veneciana. El poder
executiu va ser atribuït a un grup de savis amb el nom de “colegio”. Gràcies a la
repartició de tots aquests poders, el Dux acaba tenint un poder molt reduït ja que
l’autoritat la tenia el Gran Consell que es va convertir en hereditari a partir del 1297. En
l’any 1380 Venècia venç a Gènova un dels seus grans rivals en el mediterrani i inicia la
seva campanya expansiva, acaba controlant bona part del nort d’Itàlia.
Entrem en el terme oligarquia, dos centes famílies governaven Venècia. Durant la
primera meitat del segle XV s’inicia l’expansió per Itàlia en reacció al Duc de Milan.
Avançant fins el 1410 Venècia controlava la gran majoria del territori incloent ciutats
com Verona i intentant controlar Bérgam. El mar Adriàtic es va passar a dir mar
venecià ja que el seu poder arribava fins a Xipre. En el 1416 trobem el primer
enfrontament amb l’Imperi Otomà. L’Imperi Bizantí entra en decadència i permet
annexionar Creta i Xipre el 1489.
En el segle XV Venècia era el centre del comerç mundial i la ciutat portuària més gran i
amb més rellevància del mon amb més de 200.000 habitants. Gràcies a la fortuna
adquirida els palaus són més luxosos i són decorats per artistes de gran prestigi com
Veronese o Giorgione, entrem en el moment d’hegemonia de la ciutat-estat. El
1453 cau a mans dels turcs i amb aquest fet es desencadena la decadència,
juntament amb el descobriment d’Amèrica que desvia corrents comercials.

En l’any 1500 trobem un fet rellevant en la urbanística i els plànols de la ciutat ja que
apareix un personatge anomenat Jacopo Barbari, gravador i pintor que realitza un
plànol amb la tècnica del gravat xilogràfic (impressió en planxa de fusta tallada a mà)
que porta per nom “Vista d’ocell”. Aquest escorç ens mostrava l’activitat de la ciutat a
partir d’embarcacions i moviment generalitzat i expresa una intensa vida ciutadana. Va
utilitzar una perspectiva adequada per arribar a un punt de vista concret. Aquesta
deformació va ser buscada per tal d’ealtar el poder venecià a través de la imatge de
l’autor, era un retrat políticament intencionat, cercava l’enfatització dels punts urbans
que calia destacar.

(Comprovació de la deformació de la perspectiva. A dalt la planta de Venècia amb quadricula on es situara la

perspectiva, al mig la mateixa planta col·locada en la perspectiva desitjada i a baix la deformació de la quadricula i la
perspectiva)
(Part del gueto de Venècia en el gravat de Jacopo Barbari) (Illa de Murano en el gravat de Jacopo Barbari)

(Pont de Rialto en el gravat de Jacopo Barbari) (Plaça San Marcos en el gravat de Jacopo Barbari)

(Mapa general de tot Venècia en el gravat de Jacopo Barbari)

Al voltant del 1514 es corregeix aquest gravat per tal d’actualitzar la vista, es fan petits
canvis urbanístics com podria ser la coberta del campanile.

(Comparació entre el gravat del 1500 i el 1514 on s’actualitza la coberta del campanille)

Al voltant del 1570 va haver d’abandonar Xipre seguidament Creta i finalment terres de
l’Egeu, finalment firma la pau amb els Otomans l’any 1573. La pesta del 1630 acaba
amb un terç de la població.
Trobem una altre mostra gràfica sobre Venècia concretament entre l’any 1648 i 1650
p,er mà de Joseph Heintz el Jove, que ens mostra un gran desenvolupament.

(Mostra gràfica de Joseph Heintz el Jove entre el 1648 i 1650)

Arribem el 1508, amb pretensions sobre la religió de La Romagna en el sud de la ciutat

va fer que el Papat reacciones fins crear la Liga de Cambrai on el Papa, Lluís XII rei de
frança, Maximiliano I emperador del Sacro Imperi Roma) i Fernando II rei d’aragó
s’unien per enfrontar-se en l’expansió de Venècia. Seguidament trobem la illa de Xipre
que Venecia reacciona enviant una flota el 1571 crean la Lliga Santa. S’enfronten en la
Batalla de Lepanto el 7 d’octubre del 1571 la major confrontació entre musulmans i
cristians.
 (Batalla de Lepanto en un gravat de Martin Rota)

La Batalla de Lepanto juntament amb anteriors campanyes militars va debilitar la

República, a més a més, els portuguesos varen descobrir noves rutes comercials fins a
la India que va fer una competència impossible. Topem amb epidèmies de peste el
1575 i el 1630 que van acabar amb un terç de la població i a mitjans del mateix segles
els trucs ocupen Creta.

Ens situem a el segle XVIII amb l’intent de recuperar el prestigi adquirit anteriorment
iniciant una guerra contra Tunísia. Estem en plena Revolució Francesa, en el 1797
Napoleó Bonaparte intenta apropar postures amb la ciutat i aquesta es nega i portat
per la ira acaba amb la Republicà Veneciana finalitzant tretze segles d’independència.
El govern del moment abdica i es forma un govern municipal francès, en el congres de
Lyon del 1801 es crea a Itàlia la Republicà Cisalpina amb Napoleó al capdavant. El
1797 Napoleó cedeix Venècia als austríacs però després de varis enfrontaments
decideix expulsar-los del territori venecià el 1805.
El Congres de Venècia restableix el marc polític previ a la Revolució, la ciutat queda en
mans d’Àustria formant part del Regne Llombardvéneto. Trobem un sentiment
nacionalista d’unitat italiana molt empoderat i es separa de l’Imperi Llombard.

Després de varis alçaments es crea una assemblea per tal de votar per la unió de
Venècia a Itàlia, els Austríacs destrueixen gran part de la ciutat i aquesta es rendeix a
l’agost del 1849. Això desembocà en una guerra entre Itàlia i Àustria, amb el tractat de
Viena del 1866 es restableix la pau i Àustria renuncia a Venècia a canvi d’una
indemnització.
Finalment arribem en el Tractat de Venècia a l’octubre del 1866 on Àustria cedeix
Venècia a França i França a Itàlia.

Arriba l’administració comunal de Venècia per ma de l’alcalde Ruccardo Selvatico a

l’abril del 1893.
Ens situem a l’inici del segle XX concretament en el 1917 quan una part del territori de
Mestre s’afegeix a Venècia amb la creació del primer nucli Porto Marghera. Durant el
1933 trobem notables canvis urbanístics com la construcció del Ponte della Libertà, la
carretera que porta a Padua i el Corso del Popolo per unir-la a Mestre. Després de la
Segona Guerra Mundial trobem una gran expansió urbanística en els límits de la ciutat
de Valencia. Alhora trobem un moviment migratori d’habitants del centre històric de
Venècia a Mestre, ho ubiquem mes o menys en els anys seixanta passat el 1966.
Avancem fins l’11 de setembre del 1970 Venècia es destrossada per una màniga de
vent que va causar molts danys.

PLÀNOLS

Primer llibre impres amb ilustracions grabades produit a Espanya l’any 1580 per mà de
Wernerius Rolevinck amb el nom de Fasciculus Temporum. Consta de 14 ilustracions
xilofrafiques, 10 originals i quatre repetides, La ciutat de Venecia finalitza la serie
d’ilustracions.
 (1479 W. Rolevinck fasciculum temporum)

L’artista Erhard Reuwich realitza una panorámica de venècia aproximadament al

voltant del 1486. La finalitat d’aquest mapa era que l’espectador admiri els edificis i per
tant que apreci el poder laic i mercantil, es propagandistic. Per aquesta raò el paisatge
de fons amb les muntanyes no es Fidel a la realitat, ja que no era rellevant.

(1486, Erhard Reuwich)

El Liber Chroicarum de Hartmann Schedel o bé la Cronica de Nuremberg és un

ahistoria ilustrada del mon desde la Creació fins el 1492. La part més extensa tracta al
present i inclueix referencies d’un gran numero de ciutats europees, conté unes 1800
ilustracions realitzades en tallers (Durero era aprenent del taller). Les imatges son de
temática religiosa, mitológica, histórica i geográfica donant una vista de les ciutats.
 (xilografia lliber chronicarum, 1493)

Venècia Renaixement anàlisi d’un plànol

Consta d’un plànol amb vista d’ocell o un planol inclinat amb la finalitat de poder
reconèixer elements basic de la ciutat. S’hi aprecia una gran activitat ja que era el
nexe entre el mon Oriental i el mon Occidental. Aquesta activitat, el comerç, era el
mitja de supervivencia principal desde els origens de la ciutat, es comercialitzava
sedes, especies i baixells. Els baixells són un dels emblemes de la ciutat juntament
amb els tallers on es fabriquen i el seu rellevant port. Fem una ullada més general i
arribem a les illes proximes com Murano, Burano i Torcello, rellevants en l’industria del
vidre i tèxtils reconegudes i demandades a tot Europa. Apart d’aquest comerç podem
fixar-nos en el mapa en altres mitjans de subsistencia com per exemple l’agricultura en
zones poc poblades. Anomenem lidi a grans superficies de terra de nord a sud, que
ajudaven a resguardar la llacuna del mar Adriatic, fa una funció similar a una muralla
de defensa.

Seguidament podem apreciar una Venècia sobre poblada en el centre del nucli urbà i
per això apareixen allunyat petits nuclis de pobliació. Aquests nuclis benen donats per
el fet de durant aquell segle és molt caracteristic el gran creixement demogràfic
europeu.
Cal destacar la representació del poder politic de la ciutat, saprecia ja que hi apareix
il·lustrat personalitats eclesiastiques i membres de la serrata o la noblesa juntament al
màxim poder del momento que era el dux.

Aquest mapa consta d’una llegenda ens aporta una gran informació sobre el mapa,
apareix juntament a ella una numeració que ens permet distinguir els edificis més
emblematics, les esglesies i parroquies, els llocs publics i els centres de producción,
és a dir, els tallers.

(Mapa de la ciutat de Venècia provinent del Civitates Orbis Terrarum, 1572)

• https://www.disfrutavenecia.com/historia
• https://texasshperu.com/wp-content/gelato-stabilizer-etwl/venecia-
renacentistaurbanismo-4de26f
• https://www.elagoradiario.com/agora-forum/a-style/arte/venecia-
comoparadigma-de-las-ciudades-historicas-o-modernas/
• https://www.gamecool.mx/fibre-one-nrp/venecia-renacentista-urbanismo-ab58fa
• https://prodavinci.com/entre-canales-historia-y-arquitectura-bienvenido-
avenecia/
• http://hdutdm.blogspot.com/2010/10/venecia.html?m=1
• https://www.google.es/amp/s/atlasdelamemoria.wordpress.com/2016/12/10/ven
ecia-historia-urbanismo/amp/
• https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/109162/10%20JOAN%20F
ORTUNY.pdf?sequence=1
• https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/909688/agua-y-ciudad-sumergete-enla-
historia-de-la-construccion-de-venecia
• http://www.garciabarba.com/islasterritorio/venecia-ciudad-de-la-arquitectura/

• http://urban-networks.blogspot.com/2013/06/la-venecia-de-jacopo-
barbariformas-de.html
• http://www.mundocity.com/europa/venecia/historia8.html
• https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/909688/agua-y-ciudad-sumergete-enla-
historia-de-la-construccion-de-venecia
• https://www.informacion.es/blogs/equipaje-de-mano/2015/07/07/veneciaciudad-
agua-7988022.html
• http://dioscorides.ucm.es/proyecto_digitalizacion/index.php?
doc=5316857101&y=2011&p=161