PARTENÓ D’ATENAS

METODOLOGIA

Per realitzar aquest treball ens vàrem centrar en poder aventurar-nos al temple
del Partenó d’Atenes. El nostre treball consisteix en sis parts que han estat
dividides per tal de poder extreure’n la màxima informació de cada un.

El primer punt que trobarem és la introducció on veurem un breu recorregut en

el context històric, sociocultural i artístic de l’època que va estar construït el
Partenó.

El segon punt que trobem en el nostre treball és titulada fonts textuals,

gràfiques, secundàries sobre l’edifici i els seus promotors. En aquesta part
explicarem diverses fonts on apareix el nostre edifici a comentar i tractarem la
qüestió dels promotors a partir d’aquestes fonts cercades prèviament.

Seguidament trobem l’apartat d’anàlisi dels aspectes constructius com els

materials i el seu cicle productiu, les tècniques i els sabers tècnics, i el
funcionament de les estructures de l’alçat. Aquí mostrarem els materials
utilitzats per a la construcció i les tècniques constructives utilitzades i finalment
una breu explicació sobre el funcionament de l’alçat fent una petita introducció
de com eren els alçats dels temples grecs en general.

El quart apartat és l’anàlisi de la composició de la planta i l’alçat tractant les

proporcions, la geometria, la metrologia i la circulació. Aquí intentarem que el
lector pugui entendre el sistema constructiu del nostre edifici, el Partenó, i
cercarem els seus elements distintius així com els valors plàstics associats a
ells per tal de comprendre el pensament estètic de l’art grec clàssic,

A continuació trobem l’apartat de l’anàlisi de l’aspecte general en quan a els

caràcters, elements decoratius i simbòlics del temple que estem analitzant, i els
seus acabats. Dins aquest punt trobem un recull d’elements decoratius interiors
i exteriors del Partenó igual que les escenes mitològiques que trobem en
aquests elements, també tractarem la qüestió dels acabats en quan a la pintura
que es trobava originalment.

Més endavant, el cinquè apartat titulat coma comparació tipològica i la

contextualització del Partenó juntament amb l’apartat de les intervencions de la
consolidació, seva restauració durant els anys i finalment la mesialització del
temple.

Per acabar i en sisè lloc trobarem les conclusions i una petita valoració que
ajudarà a concloure el treball i sintetitzar el contingut que hem pogut extreure
de les fonts consultades.

Per dur a terme el treball hem realitzat una recerca critica a partir de les fonts
de la web i de llibres que hem pogut trobar a les quatre biblioteques dels
nostres pobles respectivament, al final del treball, a la bibliografia, trobareu el
recull de llocs web i llibres que hem consultat per poder realitzar-lo amb èxit.

INTRODUCCIÓ

Atenes va ser el punt central del mon grec a partir de la victòria sobre els
perses fins a acabar amb les guerres del Peloponès. Va estar la capital de les
arts representatives i teatrals com per exemple la tragèdia àtica que va
aparèixer a el s. V i va acceptar autos com Esquil, Sofocles i Euripedes.
Apareixen els mites que apuntaven a lluites a l’acròpolis d’Atenes entre els
deus Poseidó i Atenea que va acabar guanyant.

Durant el segle V aC Pèricles va començar amb el domini del mon grec, ens
trobem en una època de plena democràcia i amb una gran política sobre les
obres públiques. És moment d’un gran esplendor comercial amb la fundació de
diverses colònies que pagaven un tribut i s’inicia el desenvolupament del
comerç marítim, l’explotació de mines i l’inici d’un sistema bancari. Trobem una
jerarquització amb classes socials on estan els nobles, esclaus i treballadors
lliures, només els nobles eren ciutadans i podien participar de la política.
L’economia en aquest moment es basava en l’agricultura bàsicament l’olivera i
la vinya, la ramaderia, el comerç i l’artesania.

Durant els segles VI i V aC Atenes ja tenia institucions de govern on eren

l’arcontado l’administració i justícia, els estrategs que portaven la preparació i
direcció de l’exercit, el senat que és on es realitzaven lleis, el tribunal dels
hiliastas que aprovava aquestes lleis i l’areopag que portava les qüestions
religioses i culturals.
Ens trobem a l’Atenes de Pèricles que avarca des de l’any 470 fins el 429 Ac i
és en aquest moment que apareix el terme demokratia en relació a el poder
regit per el poble. Pèricles va invertir en la construcció de grans obres
públiques com el Partenó o els Propileus, va esdevenir una ciutat model per el
seu urbanisme i per la seva democràcia i llibertat.

Amb la civilització grega l’art abandona la funcionalitat i agafa una connotació

estètica. L’artista grec expressa la bellesa per la bellesa i per tant arriba a
l’essència pura d’aquesta. Definien la bellesa com a l’harmonia perfecte dels
elements del món real i es basaven en la proporció àuria. En l’arquitectura els
elements constructius estan units fixament a una idea prèvia que garantís la
bellesa dels propis edificis, aquesta idea són els ordres arquitectònics. Si
parlem de l’escultura passa el mateix, l’altura equival a un determinat nombre
de la mida del cap, això s’anomena un cànon de bellesa de l’època i es
considera un art evolutiu.
Anàlisi de l’aspecte general (caràcter, elements decoratius i simbòlics,
acabats) i la inserció urbana o paisatgística

ELEMENTS DECORATIUS i ELEMENTS SIMBOLICS

El Partenó va ser el temple més decorat de la Grècia Clàssica, segons es creu.

Va ser decorat principalment per l’artista clàssic Fidies i el seu taller. Era
decorat a l’interior i exterior a partir de relleus i escultures exemptes. La
decoració feia referencia a el culte d’Atenea i per tant en mitologia a la
protectora de la ciutat. En general, els temples grecs i en concret el Partenó es
podien distingir tres categories de decoració.

Per una banda trobem les mètopes, amb una talla d’alt relleu situat sobre les
columnes exteriors del temple rodejant el perímetre. El fris és situat sobre les
columnes interiors, tallat en baix relleu que rodejava l’edifici. A continuació a
l’exterior, els frontons acabaven els extrems del temple amb figures exemptes
amb grans tamanys.

FRIS DORIC: LES METOPES

Les mètopes d’entaulament són espais quadrangulars pràcticament que formen

part de l’entaulament dòric situades entre dos tríglifs, es van començar a
construir a partir del 445 aC. Cada una té un relleu decoratiu amb
representacions històriques o mitològiques. El Partenó tenia 92 mètopes de un
metre i mig que decoraven el seu espai exterior, aquest conjunt era dividit en
quatre seccions disposades segons la seva temàtica, cada una a un lateral del
temple. Les seccions narraven cada una una batalla mítica: la Gigantomàquia a
la paret est amb un conjunt de catorze mètopes, la batalla entre els Lapites i els
Centaures, centauramàquia a el sud amb trenta dos mètopes, la Amazona
màquia a l’oest amb catorze mètopes també i la destrucció de Troya, Ilioupersis
al nord amb trenta dos mètopes.

El seu estat de conservació és quasi nul ja que només se’n conserven trenta
dos mètopes del costat sud. Es creu històricament que en època Cristiana es
van esborrar les del costa test, oest i nord menys la numero 32 ja que es va
interpretar com a l’anunciació. Es varen conservar les del costat sud ja que els
centaures formen part de la iconografia cristiana simbolitzant accessos,
passions salvatges, la infidelitat i la venjança.

Mètopa sud: Lapita lluiten contra un centaure

FRIS JÓNIC

El fris jònic es va iniciar l’any 440 a ma de Fidies i assessors polítics i religiosos

per tal d’escollir la temàtica. El situem a el perímetre interior de la cella, quasi
igual que el dòric però just sobre les columnes i era decorat amb un baix relleu
continu. Consistia en un fris de 160 metres de llarg i s’hi representava la
processió de les Panatenas, un acte important de les celebracions en honor a
la deessa Atenea celebrades cada any però en especial cada quatre anys i
representen el naixement de la deessa. Aquest fris es llegia horitzontalment
començant per la processó dels habitants en la part nord i sud del fris amb
genets i aurigues, homes armats, músics i personatges relacionats amb el ritu i
a la part oest del fris trobem els preparatius d’aquesta celebració. Aquest fris
apareix posteriorment de la construcció del Partenó, Fidies va decidir
representar-la una vegada ja confluïda l’estructura del temple.

Entre tota la decoració del Partenó podem dir que el fris Jònic és la part millor
conservada. La part oest d’aquest segueix en el Partenó mentre trobem altres
parts en el British Museum, una placa a el Louvre i la resta en el museu de la
Acròpolis d’Atenes.
 Fris Jònic Panatenas

FRONTONS I TIMPÁNS

Un altre element decoratiu que cal destacar son les escultures per els timpans
que varen ser construïdes d’entre el 438 i el 432 Ac.

El timpà oest ens mostra el naixement d’Atenea filla predilecta de Zeus

nascuda del seu cap. És la deessa de la sabedora, la raó i la guerra. No va
tenir cap relació amorosa per això se l’hi atribueix el nom de Partenos que
significa verge, també se la relaciona amb l’art de filar i per això se la
relacionava amb les panateneas on s’oferia un mantell filat amb el nom de
peplo.

El timpà est ens mostra la disputa entre Atenea i Poseidó per la ciutat d’Atenes,
aquesta disputa va arribar a Zeus qui convocà un tribunal de deus els quals
varen acabar donant la victòria a Atenea.
La iconografia pren gran importància gràcies a l’estàtua de culte Atenea
Partenos. Al centre del Partenó Fidies va ubicar una estàtua criselefantina
d’Atenea Partenos. Avui en dia segueix sense trobar-se però la coneixem a
través de petites estàtues i descripcions de Pausanias i Plinio que ha permès
relacionar-la amb repliques posteriors. Aquesta estàtua medià dotze metres
d’altura i es van utilitzar 1200 quilograms d’or. Aquests autors deixen
constància de l’estàtua deixant constància del seu material, el marfil i l’or.
Relaten que tenia un mantell fins els peus, també trobem a el pit un llaurat de
Medusa. Soté en una mà una Nike de quatre colzes i en l’altre mà i té una
llança, al costat dels seus peus hi te un escut i prop de la llança un drac. La
base de l’escultura de Fidies hi trobem un alt relleu on s’hi aprecia el naixement
de Pandora. Representava el seu aspecte savi i prudent, n la lluita
representava l’estratègia i no la lluita i aquí trobem la gran diferencia amb l’altre
deu de la guerra Ares.

Cal afegir que les mètopes esmentades anteriorment ens ajuden a entendre la
mentalitat humanista dels grecs del període clàssic i en les tècniques
representatives. El Partenó ens mostra característiques de l’art clàssic grec
com a principal exponent de l’arquitectura grega. Mostra proporció, equilibri,
ideals de bellesa del moment i una gran racionalitat i sensibilitat grega. És un
gran exemple de la perfecció tècnica i els acabats, aquest estil clàssic ajudarà
a les bases del futur artístic de l’Occident.

Els centaures del Partenó, originalment es representaven com a sers ferotges,

deformes i grotescs però s’han hel·lenitzat ja que han cobrat humanitat i la seva
violència ha quedat en un segon pla gràcies a els idees de bellesa i harmonia
clàssica.

ACABATS DEL PARTENÓ

Com a primer acabat i podríem dir el més rellevant, trobem la pintura ja que les
pedres del temple no quedaven igual que els veiem ara. Els grecs treballaven
la superfície, la cobrien d’estuc per aconseguir una base més llisa i després les
pintaven. El mormol es pintava amb una policromia anomenada rojos i blaus, a
la part superior de les parets amb més hores de sol els colors s’intensificaven.
El fons de les mètopes era pintat de blau i vermell, juntament amb la cornisa i el
fons del timpà. Per altre banda, les columnas, la crepidoma i els murs del
temple tenien colors més tenues com un blanc trencat o un groc rebaixat. Les
estries de les columnes es solien pintar de color vermell i els tríglifs eren pintats
de color blau i groc.

Cal remarcar també la importància per l’estic artístic del moment la importància
de dotar les superfícies, el Partenó va estar un dels edificis més coberts d’or.
En aquest moment a Grècia es decora a partir de les formes geomètriques i la
figurada escultòrica.

Les escultures que trobem en l’interior estaven especialment decorades amb

un gran treball, la seva finalitat era donar llum mentre reflectia en els colors
amb els propis rajos de sol. També se’ls hi afegia petits accessoris de bronze
com escuts, llances o joies.
 Partenó policromat reconstrucció

BIBLIOGRAFIA

https://es.slideshare.net/Franciscus10/contexto-de-grecia

https://es.slideshare.net/desperdicios/el-partenn-27148791

https://arteengeneralblog.wordpress.com/2017/01/03/225/

http://verdadyverdades.blogspot.com/2010/09/el-partenon.html

https://enclasedehistoria.wordpress.com/2014/08/06/el-partenon-de-atenas/

https://latunicadeneso.wordpress.com/tag/iconografia-friso-partenon/

http://blogpartenon.blogspot.com/2011/11/12-iconografia-de-la-
ornamentacion.html