ALTAR DE ZEUS

Fitxa tècnica
- Nom: Altar de Zeus
- Autor: Desconegut
- Cronologia: s.II aC
- Tipologia: Altar
- Materials: Marbre
- Estil: hel·lenístic grec
- Localització: Pergamonmuseum (Berlín) Museu

Context històric
El 323 aC mor Alexandre el Gran i es queden sense dirigent. Llavors el territori es
fragmenta en regnes i es traslladen els nous centres culturals grecs. Agafen molta
importància les noves ciutats orientals com Alexandria o Pèrgam.
L’últim terç del segle I aC, Roma es torna més rellevant i envaeix Grècia però
absorbeix la cultura grega i per tant es diu: “Roma envaeix Grècia però Grècia
envaeix Roma culturalment”.

Context cultural i artístic

És el moment en que es crea la biblioteca d’Alexandria.
Dins dels seus camps, destaquen:
- Matemàtics:
- Euclides
- Arquímedes
- Filosofia:
- Epicur
- Zenon d’Elea
- Literatura:
- Teòcrit
- Calímac
- Menandre (comèdia)

seleactivitat.cat/apunts
L’autor de l’Altar de Zeus és desconegut. Alguns pensen que va ser l’Escola de
Pèrgam ja que destaca pel monumentalisme i l’expressivitat.

Anàlisi formal
Estil
Segueix un estil hel·lenístic.
- Trasllat dels centres artístics a Alexandria, Pèrgam i Rodes.
- Desapareixen els pilars de l’art clàssic (raó, harmonia...) per convertir-se en
construccions monumentals, grandiloqüents.
- Influència asiàtica
- Urbanisme (ciutat urbanitzada, organitzada). Hipòdom de Milet va realitzar
aquest projecte.
- L’escultura presenta dues característiques: realisme i expressivitat.

Espai exterior
Elements sustentadors: Trobem un podi rectangular que originalment feia set metres
d’alçada. També hi trobem una columnata jònica.
Elements sustentats: Entaulament amb coberta plana.
El material del que està format l’altar de Zeus és marbre.
A la façana hi trobem una escalinata que envolta tot el podi i que ens serveix per
accedir al temple, i veiem una columnata jònica en forma de U.
La façana és l’única part que se’ns ha
conservat.

Espai interior
La planta de l’edifici és monòpter, perípter i
àpter in antis. El pati interior té forma
quadrada, i s’hi accedeix a partir d’unes
escales.
Al centre del pati hi ha un altar pels
sacrificis.
Hi ha una columnata jònica en forma d’U.

La decoració la trobem en tres parts:

seleactivitat.cat/apunts
 ● Coberta: Animals fantàstics i mitològics.
● Pati interior: Fris amb temàtica mitològica. No s’han pogut identificar les
escenes.
● Parets exterior del podi: És un fris continu que originalment feia 120m de
llargada. Hi veiem representat la gigantomàquia.
La decoració té molta força i dinamisme, on s’entrellacen les figures,
personatges actius amb actituds molt violentes. S’aconseguirà a partir de tres
elements:
- Treball de la musculatura
- Expressió dels rostres
- Moviment de la roba/vestits

Relació amb l’entorn

Construït a la part superior de l’Acròpolis de Pèrgam. S’accedia a partir dels
Propileus i seguint per una terrassa.

Anàlisi conceptual
Funció
Religiosa. Al pati interior hi havia un altar per fer sacrificis.
Significat
Conjunt de l’edifici: Altar dedicat a Zeus construït per ordre d’Eumenes II per
commemorar les victòries bèl·liques de Bitina.
Decoració en dos frisos:
➢ Sota del pòrtic interior: Hi ha representat el fundador del llinatge atàlide que
es deia Tèlef, fill d’Hèracles.
➢ Pòrtic exterior: Hi ha la gigantomàquia (lluita contra déus i gegants). Es fa un
paral·lelisme de la victòria de la victòria dels déus contra els gegants amb la
victòria del poble atàlide contra els bàrbars gàlates.
Veurem representat a Zeus amb la cara d’Eumenes II (rei dels atàlides) i a
Atenea (protectora de la ciutat).

Models i influències
Models

seleactivitat.cat/apunts
Tot i que l’altar és el més gran de l’antiguitat, segueix l’esquema dels altres altars
com l’altar de Zeus a Olímpia i l’altar d’Hera.
Influències
- Columna trajana (romana, es basarà en el relleu de l’altar)
- Barroc
Altres obres
- El Gàlata moribund
- Venus de Nilo

seleactivitat.cat/apunts